L'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) amb la col·laboració de l'Observatori del Tercer Sector (OTS) ha posat en marxa el Baròmetre 2014 del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (TSAcat).
El Baròmetre 2014 del TSAcat és un estudi de caràcter biennal que neix amb l'objectiu d'analitzar i mostrar periòdicament el present i l'evolució del Tercer Sector Ambiental i, a la vegada, vol ser un recull compartit dels reptes de les entitats del Tercer Sector català. Finalment, l'o3sac pretén que sigui una eina útil per promoure la millora de les entitats i fer visible el valor que aquestes aporten a la societat.
El Baròmetre compta amb el el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Obra Social "la Caixa".
Si sou una entitat ambiental i voleu contribuir a crear aquesta visió de sector, podeu omplir aquest qüestionari fins el 23 de juliol. Es preveu que a finals d'any es tindran els resultats d'aquest primer baròmetre.
Per qualsevol consulta, podeu escriure a correu@o3sac.org.
El Congrés del Tercer Sector Ambiental es va idear amb l'esperit de convertir-se en un fòrum d’intercanvi entre entitats i organitzacions ambientals i, alhora, de foment d’aliances i sinèrgies de treball per enfortir el sector.
La primera edició es va celebrar el desembre del 2012, i ara, amb l'objectiu que el congrés sigui un projecte compartit de tot el tercer sector ambiental català, l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) fa una crida a les entitats ambientals per definir la segona edició de forma col·lectiva.
D’una banda, l’o3sac organitza dues trobades presencials per conèixer les expectatives de les entitats ambientals en relació al Congrés així com per recollir propostes de com hauria de ser i què hauria d'abordar.
Si sou una entitat i voleu participar-hi, cal que confirmeu assistència a l’adreça correu@o3sac.org.
Totes aquelles entitats que no hi pugueu assistir però voleu contribuir a idear aquesta segona edició, podeu fer les vostres aportacions a través d’un formulari amb les següents preguntes:
El 1r Congrés del Tercer Sector Ambiental, celebrat el 13 i 14 de desembre del 2012 a l’edifici de La Pedrera de Barcelona, en va ser la primera passa.
Sota el títol "La força social del canvi ambiental", es va propasar com un espai per compartir eines i accions, i afavorir les relacions i aliances entre les entitats del tercer sector ambiental, així com per promocionar l’intercanvi de coneixements i la innovació socioambiental, i afavorir la incidència social i política al servei de les entitats del sector.
Va reunir 150 participants d'una seixantena d'entitats de tot Catalunya. Tot el contingut està disponible a Conclusions i documentació del Congrés.
Unes de les conclusions va ser el reclam d’un gran pacte nacional de polítiques ambientals amb la participació de les forces polítiques representades al Parlament i les entitats ambientals, així com la garantia de participació de les entitats ambientals en els processos de presa de decisions polítiques del país.
Aquesta primera edició va ser organitzada per l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport de la Fundació Catalunya Caixa.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya presenta 18 propostes a tots els candidats que es presenten a les eleccions europees del 25 de maig amb l’objectiu de reforçar l’àmbit social
Les eleccions europees del proper 25 de maig seran unes eleccions molt importants. Així les ha definit la Taula d’Entitats del tercer Sector Social ja que considera que la Unió Europea té una incidència directa en la nostra vida.
En aquestes eleccions, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social vol fer sentir la seva veu i ho fa mitjançant propostes que envien als candidats a les eleccions europees. Juntament amb aquestes propostes, al·leguen que es necessita un Parlament Europeu que sigui conscient de les necessitats de la ciutadania i dels seus interessos i que tant les necessitats com els interessos necessiten defensa per part del Parlament Europeu.
Des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya recorden que la pobresa, a nivell europeu, ha pujat en 10 milions de persones des dels últims cinc anys. També recorden que 26 milions d’europeus no tenen feina, és a dir, casi un 4% més que al 2008.
Per aquestes raons, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social considera primordial enviar algunes propostes a tots els candidats que es presenten a les eleccions europees a fi de que les necessitats de millora del sector social es duguin a terme com més aviat millor ja que en aquests darrers anys, la situació ha empitjorat.
Les propostes es divideixen en 3 àmbits:
El primer àmbit és la protecció dels drets socials fonamentals. Les principals propostes són:
El segon àmbit és la lluita contra la pobresa i les desigualtats, del que destaquen les següents propostes:
El tercer àmbit és l’enfortiment i reconeixement del tercer sector, amb propostes com:
Les organitzacions no lucratives es basen en la transparència per tenir la confiança de la societat.
A Catalunya, el Tercer Sector Social està format, segons dades de recollides a l’Anuari del Tercer Sector, per 6.800 entitats, té 102.000 persones contractades i 300.000 voluntaris, un volum econòmic del 2,8% del PIB català i un pressupost d’uns 6 milions d’euros, però per assolir la seva labor depenen cada cop més de les aportacions de donants i socis, fent que la transparència sigui una eina clau per mantenir la confiança de la societat en la seva labor.
El passat mes de novembre l'Institut de Consellers i Administradors va elaborar una guia amb una sèrie de recomanacions i bones pràctiques amb la finalitat d’ajudar a les institucions i entitats a ser més transparents per donar total confiança a totes les parts interessades o afectades en la seva activitat.
Algunes de les recomanacions recollides en aquesta guia són compartides amb el codi de govern de les empreses que cotitzen en borsa, com la de celebrar almenys, una rendició de comptes pública i on s’exposarien els comptes anuals i la memòria auditada.
També es parla de separar els càrrecs de la junta directiva i disposar de més administradors externs i independents i limitar els seus mandats elaborant plans de successió, i es destaca el paper del secretariat en els òrgans de govern de les fundacions i ONG.
Altres recomanacions serien la de crear òrgans interns per reforçar l’eficàcia, com comissions d’auditoria o consells assessors.
Josep Ramoneda, periodista filòsof i escriptor, ha estat el ponent de la Conferència Inaugural del IV Congrés del Tercer Sector Social. Us oferim un resum amb les 9 principals idees que ha exposat.
Tria quin vídeo reflecteix millor els objectius d’aquest esdeveniment, aquell que destaca per la seva realització participativa i aquell que planteja un contingut més innovador.
Els organitzador del IV Congrés del Tercer Sector Social han seleccionat 40 vídeos relacionats amb les entitats socials i la tasca que porten a terme aquestes. Aquests seran projectats al Centre de Convencions Internacional de Barcelona durant el Congrés.
D’aquests 40 vídeos, els organitzadors també han seleccionat 9 que opten als premis següents. Fes la teva votació a través d’aquest formulari. El vídeo més votat de cada categoria rebrà un premi durant la cloenda del IV Congrés.
Vídeo que reflecteixi millor els objectius i el tema del IV Congrés
Vídeo que destaqui per a la seva realització participativa
Vídeo amb el contingut o missatge més innovador
El Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa acull el 6 de novembre el 2n Diàleg de la xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social.
Amb motiu de la publicació de l’Anuari del Tercer Sector Social 2013, i les dades recopilades durant el treball de camp, en aquesta nova sessió es reflexionarà sobre la perspectiva de gènere a les entitats no lucratives.
L’acte, que començarà a les 18.30h, comptarà amb la participació de Pau Vidal, director de l’Observatori del Tercer Sector i coautor de l’Anuari, i de Montse Franch, membre de la Junta de Govern de la Dxarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS). I estarà moderat per Sonia Fuente, membre de la Junta de Govern de DDiPAS.
Per assistir-hi, només cal realitzar la inscripció prèvia a través d’aquest formulari (aforament limitats)
El 2 d’octubre es presenta al CaixaForum Barcelona l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, la quarta edició de la recerca panoràmica sobre les entitats socials. Es tracta d'una fita important en què es reflexionarà sobre l’impacte de la crisi a les entitats i s'oferiran dades per conèixer la situació actual del sector.
El proper 2 d’octubre es presentarà a CaixaForum Barcelona l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya, la recerca que elaboren periòdicament l'Observatori del Tercer Sector i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social amb l'objectiu d'avaluar l’estat i l’evolució de les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.
L'impacte de la crisi i el rol de les entitats socials
Enguany la recerca aprofundeix en l’impacte de la crisi i en el rol de les entitats socials en aquest context. Identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials davant d'aquesta realitat permetrà dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb més fermesa. Un altre focus d’atenció en aquesta darrera edició és la perspectiva de gènere, aproximació que no havia estat considerada explícitament en anteriors edicions. D’aquesta forma, es fa possible l’anàlisi de les polítiques de paritat en el sector i l’estudi de la tendència envers una feminització de la pobresa.
Inscripcions obertes
Ja s'ha obert el procés d'inscripció per reservar plaça per a l'esdeveniment. Per inscriure's a la jornada cal accedir a aquest enllaç. La inscripció és gratuïta.
En finalitzar l’acte es lliurarà a cada assistent un exemplar de l’Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya.
A partir del mes d’octubre es donaran a conèixer les propostes que es presentaran al IV Congrés del Tercer Sector Social, que se celebrarà del 27 al 29 de novembre a Barcelona.
La Taula del Tercer Sector organitza enguany el IV Congrés del Tercer Sector Social, que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de novembre al Centre de Convencions Internacional de Barcelona sota el lema Avançar en igualtat i drets socials.
El Comitè organitzador del Congrés decidirà durant el mes de setembre quines propostes es presentaran, d’entre les més de 240 que s’han rebut fins la data límit de 31 de juliol.
Concretament, l'organització ha rebut:
L’edició d’enguany del Congrés presenta algunes novetats com ara activitats noves, un programa paral·lel d’accés gratuït o l’ampliació a tres dies en lloc de dos a fi de poder oferir un programa més extens.
A més d’aquestes novetats de tipus pràctic, el IV Congrés vol deixar clar que el sector no renuncia a la construcció d’una societat amb més cohesió i benestar, per més que en l’actual conjuntura es vulgui posar en dubte la viabilitat d’aquest objectiu.
Per això, l’organització han triat un lema que apel·la a la necessitat de seguir lluitant per la igualtat i drets socials.
Finalment i a causa de la situació de crisi, s’ha fet un especial esforç per reforçar els continguts a la vegada que s’ha reduït el pressupost per fer un congrés més auster suprimint algunes despeses accessòries.
Les inscripcions al IV Congrés del Tercer Sector Social ja estan obertes. Enguany s’han mantingut els mateixos preus d'inscripció del III Congrés i s’han afegit nous preus reduïts per a voluntaris acreditats, jubilats, aturats i estudiants. Igualment, s’ha previst un programa d'activitats paral·leles d'accés obert i gratuït.
Les persones interessades en assistir al Congrés poden consultar també les ofertes que ha previst l’organització.
Què, qui, quan, com i per què? Vídeo del IV Congrés:
Vegeu el vídeo resum del III Congrés, que es va celebrar l'any 2011:
L’establiment de relacions entre el món no lucratiu i el món empresarial és encara avui dia feble i ple de prejudicis. Amb aquest recurs, us proposem algunes eines que us ajudaran a la construcció de pons.
El passat 31 de maig, el Secretari d’Estat de Política Social i Igualtat va anunciar que a la nova llei del Tercer Sector, s’inclourà la figura d’entitats col·laboratives del Tercer Sector, amb l’objectiu d’enfortir l’existència de les entitats socials.
El passat 31 de maig es va celebrar el Fòrum Social Pere Tarrés, en aquest marc, el Secretari d’Estat de Política Social i Igualtat va anunciar novetats respecte a la futura llei que regularà el Tercer Sector.
La principal novetat ha tenir en compte és la inclusió d’una nova figura que han anomenat: Entitats col·laboratives del Tercer Sector. Aquesta denominació pretén donar reconeixement i enfortir les entitats socials, i també vol garantir que aquestes entitats puguin facilitar l’accés i ajuda necessària als ciutadans.
Segons Juan Manuel Moreno (Secretari d’Estats de Política Social i Igualtat), aquesta nova regulació té l’intenció d’assegurar la viabilitat de les associacions i facilitar la seva col·laboració amb l’Administració.
Una altra qüestió que també es va tractar és la necessitat de modificar el sistema de subvencions socials a les entitats a través del model de finançament basat en el càrrec a l’IRPF, a fi d’aconseguir una millora en la seva eficiència. Aquesta millora, segons el Secretari de Política Social i Igualtat, produirà un increment de recursos per les entitats, respectant l’ordre competencial.
Juan Manuel Moreno, en la seva intervenció, també ha animat als ciutadans a marcar la casella corresponen de la declaració de la renda. Ha basat la seva crida en l’argument de que al 2012 es van distribuir 203 milions d’euros a tot l’Estat i, concretament a Catalunya, se n’han beneficiat 318 projectes i programes socials de 131 entitats.
La finalitat última d’aquesta nova legislació, segons el Secretari de Política Social i Igualtat, és aconseguir una renovació del Tercer Sector a fi d’enfortir-lo, modernitzar-lo i que tingui un paper més destacat a la societat.
El 1r Congrés del Tercer Sector Ambiental, celebrat el 13 i 14 de desembre del 2012, va ser la primera passa per consolidar un espai de trobada presencial d’intercanvi de coneixement i de foment d’aliances de les entitats ambientals.
Aquí teniu el vídeo del Congrés:
També podeu consultar les notes de premsa, els 718 tweets del congrés, un recull d'imatges, els resums de les comunicacions, i més documentació, clicant al següent enllaç: http://www.congrestsa.cat/conclusions-i-documentació/
Properament també podreu visualitzar els vídeos dels diàlegs i les sessions plenàries del congrés. De moment, ja hi ha accessible el vídeo del diàleg "El rol del TSAcat en l'emprenedoria social verda".
El Congrés
El 1r Congrés del Tercer Sector Ambiental es va celebrar a l'edifici de la Pedrera de Barcelona el 13 i 14 de desembre de 2012, organitzat per l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) i el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Va reunir 150 participants d'una seixantena d'entitats de tot Catalunya.
La Fundación para la Diversidad celebra el 30 de gener una jornada de reflexió al voltant de l’impacte de l’ocupació en aquest col·lectiu i en la societat en general.
L’acte, que compta amb la col·laboració del Departament d’Empresa i Ocupació i l’Obra Social La Caixa, congregarà a representats d’entitats no lucratives especialitzades en la inserció laboral de col·lectius vulnerables, representants de l’administració pública, representants d’empreses, així com acadèmics i altres agents socials.
La jornada es realitzarà a l’EspaiCaixa Palau Macaya (Passeig de Sant Joan 108 – Barcelona). Les persones interessades en assistir-hi han de confirmar la seva presència trucant al 935.210.890 o enviant un correu electrònic a jlarraga@fundaciondiversidad.org
Programa
09.00h. Entrega de credencials
09.30h. Obertura de les jornades
10.00h. Conferència inaugural "Igualtat d’oportunitats i canvi d’època"
10.45h. Coffe Break
11.45h. Taula "Inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental. Beneficis econòmics i socials"
12.15h. Aliances entre empreses del sector privat i de l’economia social: diàleg obert
13.30h. Cloenda
Aquest dimecres 16 de gener acaba el termini per participar a l'Anuari 2013. L'objectiu és identifar els punts forts i els febles de les organitzacions de manera que totes les entitats estem cridades a participar-hi! Teniu un parell de dies per tal de donar un últim impuls a l'Anuari!
Us recordem que el dia 16 de gener acaba el termini per a respondre el qüestionari de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya. Totes les entitats del tercer sector, ja siguin de base com de segon o tercer nivell, estem cridades a participar-hi.
L’objectiu de l’Anuari 2013, elaborat per l'Observatori del Tercer Sector, és identificar els punts forts i febles de les organitzacions socials, per a poder dibuixar noves línies estratègiques i avançar cap al futur amb major fermesa.
Segons l'Observatori, ja s'han rebut gairebé 600 respostes però com més respostes hi hagi, més fiable serà l’estudi. Així que, si encara no ho heu fet, us animem a respondre el qüestionari en aquests últims dies abans no acabi el plaç!
Aquest anuari 2013 serà el tercer anuari que duu a terme l'Observatori del Tercer Sector, ja que es tracta d'una publicació bianual. El primer es va publicar el 2009 i el segon l'Anuari 2011, la seva presentació va ser durant el III Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya.
Les entitats del Tercer Sector Ambiental reclamen al futur Govern de la Generalitat de Catalunya la “la necessitat d’un gran pacte nacional de polítiques ambientals amb la participació de les forces polítiques representades al Parlament i les entitats ambientals”. Aquesta és una de les conclusions del 1r Congrés del Tercer Sector Ambiental que ha tingut lloc a l’edifici de La Pedrera aquest dijous i divendres i que ha aplegat més de 150 participants de 60 entitats de tot Catalunya.
L’acte de clausura del Congrés ha servit per fer arribar al conseller de Territori i Sostenibilitat la necessitat “ara més que mai, de garantir la presència de les entitats del sector en les decisions polítiques del país”. Les entitats veuen el nou procés de constitució nacional “com una oportunitat per promoure el canvi ambiental”.
A més, les entitats ambientals demanen a l’administració més suport econòmic per a “un sector que intenta vertebrar-se i jugar un rol important en l’emprenedoria social verda del país”. Denuncien “la mancança real de recursos i necessitats financeres” que pateixen les iniciatives de les entitats i, en aquest sentit, recorden la demanda d’una llei de mecenatge catalana, llei que beneficiaria tot el tercer sector social i que “ha de ser la porta per implicar més el sector privat perquè les seves actuacions socials tinguin el reconeixement fiscal necessari”.
El Congrés en números
El Congrés, que celebrarà la segona edició d’aquí a dos anys, ha comptat amb 32 comunicacions, 6 diàlegs i 9 aliances liderades per entitats i 4 sessions plenàries. Tot el contingut presentat, així com les ponències gravades en vídeos, i les mateixes conclusions estaran disponibles a la web del Congrés www.congrestsa.cat.
Al congrés, que se celebra els 13 i 14 de desembre a la seu de La Pedrera de Barcelona, hi participaran un centenar de persones totes elles vinculades al món ambiental i, sobretot, a les entitats del tercer sector ambiental.
Els temes que s’abordaran són claus i innovadors pel sector com ara el rol de les entitats ambientals en l’anomenada emprenedoria social verda emergent, el mix energètic que es planteja a la Catalunya del futur, el microfinançament o crowdfunding com a font de finançament de projectes ambientals o com s’articula el tercer sector ambiental a nivell europeu.
Impuls del treball en xarxa
Més enllà del format tradicional de ponències de debat i reflexió, el Congrés vol fomentar la col·laboració i els projectes compartits entre entitats amb els anomenats Espais d’Aliances, 9 en total. Es tracta d’explorar, consolidar i compartir sinèrgies, i crear una"incubadora de treball en xarxa". Aquí s’hi inclouen iniciatives a l’entorn de la prevenció dels incendis i el canvi climàtic, la qualitat de les propostes educatives en les que moltes entitats treballen, el projecte Camins de Fauna, o com es pot enfortir el voluntariat ambiental a Catalunya o les entitats de segon nivell.
Més de 30 entitats expliquen experiències i projectes
Durant els dos dies de Congrés, les entitats seran les protagonistes d’un espai paral·lel a les ponències centrals en el qual exposaran projectes i experiències en format de debat obert. Seran més de 30 comunicacions de temàtiques transversals i variades; els ramats al bosc com a eina de prevenció d’incendis, la integració d’alumnat nouvingut a través d’experiències d’educació ambiental, l’estructuració del tercer sector ambiental a Europa, la loteria verda, o l’espai Tàndem, de col·laboració entre empreses i entitats, entre molts d’altres.
Per seguir-lo
Podeu consultar el programa del Congrés i les Comunicacions de les entitats i les Espais d’Aliances.
Podeu seguir el congrés també al Twitter: @o3sac i al Hashtag del congrés: #1cTSA
Un cop finalitzat el Congŕes, també es en podreu descarregar les conclusions.
El congrés està organitzat per l’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport de la Fundació Catalunya Caixa.
El 1er Congrés del Tercer Sector Ambiental de Catalunya pretén ser un espai de trobada que permeti la generació de coneixement per al tercer sector ambiental, faci visibles l’àmbit d’actuació i les accions de les seves entitats davant la ciutadania i efectuï un balanç de les actuacions portades a terme en el marc del Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya.
La primera novetat és que el Congrés, organitzat per l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya i el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport de la Fundació CatalunyaCaixa, serà inaugurat amb una ponència a càrrec del Doctor en Filosofia Jordi Pigem i la Doctora en Sociologia Marta Rovira.
Com ja és sabut, els continguts del congrés s'organitzaran a través de tres eixos de treball: incidència social i política, estructuració i organització del tercer sector ambiental, i aliances del tercer sector ambiental. Consulteu el programa.
Les comunicacions
Ja estan programades també les comunicacions que es presentaran a l'espai 'Compartint coneixement' del Congrés. Finalment, es disposarà de 3 espais simultanis de comunicacions, i se'n presentaran un total de 36 de la mà de 23 entitats diferents. La programació de les comunicacions aviat estarà disponible a la pestanya de 'Programa i espais' del web del congrés.
Les aliances
Entre les darreres novetats del congrés, també s'han definit ja els espais d'aliances. N'hi ha nou de programades, que tenen l'objectiu de ser llocs de reunió per explorar, consolidar i/o compartir sinergies i col·laboracions entre les entitats del TSAcat. Aquests són els espais d'aliances que es portaran a terme en el marc del congrés:
Inscripcions
Les inscripcions al congrés -amb un preu de 10€- són en línia, i per fer-les efectives, cal emplenar el formulari d'inscripció que trobareu al web del Congrés.
Per seguir el congrés
El 1r congrés del TSAcat aposta per les xarxes socials i la comunicació 2.0 per a fer-ne una bona difusió.
Si voleu difondre el 1r congrés del TSAcat a les xarxes socials, utilitzeu el hashtag: #1cTSA. També podeu seguir les novetats a facebook, twitter, Linked in o consultar el web www.congrestsa.cat.
Aquest 27 d’abril fa 10 anys d’una trobada històrica entre les entitats del món social català i el govern de la Generalitat, que va portar a la realització del Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya.
Un grup d’entitats rellevants del món social català van impulsar, l’any 2001, la realització d’una recerca de referència sobre la realitat del Tercer Sector al nostre país. En un context d’invisibilitat social de les entitats i de la seva feina, calia mostrar l’abast i els reptes que el sector havia d’afrontar per millorar el seu impacte i funcionament.
Tal i com recorda Pau Vidal al blog TercerSector.net, el dia 27 d’abril de 2002 es va fer una trobada de treball entre les entitats i el govern de la Generalitat de Catalunya que marcaria una fita clau en l’evolució del tercer sector social a Catalunya. La reunió va permetre exposar la situació de les entitats i escenificar públicament el compromís explícit del govern, representat per l’aleshores conseller en cap Artur Mas, amb el conjunt del teixit del tercer sector social català. Les entitats van ser escoltades i encoratjades a afrontar el seu futur col·lectivament, de manera participativa i compromesa.
Amb aquest mateix tarannà es va dur a terme el Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social a Catalunya, un document elaborat des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) que va ser presentat uns mesos després (consulta aquí el document de síntesi del Llibre Blanc). En l’elaboració hi van participar al voltant d’un miler d’entitats d’arreu del país, aconseguint un alt grau de consens respecte les seves dades i recomanacions. Això va convertir el document, durant uns quants anys, en un full de ruta per a l’enfortiment i reconeixement del tercer sector social a Catalunya, acceptat pel Govern i pel sector.
La recerca, inèdita a l’Estat fins al moment, va tenir continuïtat en l’Anuari del Tercer Sector Social, que actualitza les dades del sector i serveix per prendre decisions per a actuar, créixer i millorar. L’impacte del Llibre Blanc també va comportar el sorgiment de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, una organització de representació d’aquestes entitats, i de l’Observatori del Tercer Sector, un ens independent de recerca especialitzada en el món no lucratiu.
Unes 7.500 entitats socials, són les que es troben afectades pel deute de 899,2 milions d’euros per part de les diferents administracions. En primer lloc, la Generalitat es la que deu més diners, un total de 708,80 milions d’euros. Les Administracions locals, deuen 157,2 milions d’euros i les Entitats públiques no catalanes 33,2 Milions d’euros.
El període de pagament del deute, provinent de contractes, convenis i subvencions es pot allargar entre 30 dies i 2 anys (una mitjana de 180 dies). Els departaments de la Generalitat de Justícia i Salut seguit del de Benestar social i Família són els que paguen amb mes retard. D’altra banda, el més puntual es l’Ajuntament de Barcelona.
Les Entitats del tercer sector, donen 100.000 llocs de treball (el 3% del Producte Interior Brut), i el 80% dels pressupostos de les entitats, es destina al pagament de nòmines. Actualment, l’11% de les entitats no poden pagar puntualment els seus treballadors, i el 33% ha endarrerit alguna vegada una nòmina.
Les entitats, per fer front a les seves obligacions es veuen obligades a finançar-se. Aquests deutes provoquen 100 Milions d’euros en costos financers (1,8% del pressupost total del sector).
Àngels Guiteras i Xavier Puig, han enviat una carta al Conseller d’economia, Andreu Mas-Colell, per solucionar aquest problema, on hi consten les següents cinc peticions a les Administracions Públiques:
1- Que paguin el deute el mes aviat possible.
2- Que estableixin una línia de pagament preferent a les entitats.
3- Que estableixin una línia de finançament de circulant urgent per a les entitats.
4- Que en el cas de les subvencions, estableixin terminis de pagament, i que s’admeti la imputació dels costos financers del projecte que l’entitat hagi hagut de suportar per poder-lo dur a terme.
5- Que agilitzin l’emissió de certificats de reconeixement de deute per tal que les entitats puguin accedir a finançament bancari.
L'acte, celebrat a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, va servir per posar a debat la missió de l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (inclosa dins la declaració de la convenció, més avall) i les seves actuacions prioritàries.
Adhesions
A partir d'ara i fins el 6 de juny, s'enceta un període d'adhesió a la Declaració de la Convenció de l'o3sac, obert a totes aquelles organitzacions del tercer sector ambiental sense ànim de lucre d'interès social i col·lectiu.
A la web de l'o3sac, hi trobareu la Declaració de la convenció i el formulari d'ahesió.
Per més informació, podeu consultar també la darrera notícia a Xarxanet.
D'on surt l'o3sac?
L’any 2009, l’Observatori del Tercer Sector amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge va organitzar el Fòrum del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, del qual se’n celebraren tres sessions. L’objectiu d’aquesta iniciativa era facilitar la reflexió conjunta i compartir reptes de les associacions i agrupacions d’entitats sense ànim de lucre que treballen en el camp ambiental. Un espai obert i plural de reflexió a partir d’aplegar les diverses sensibilitats del sector ambiental. Aquella experiència va animar diverses entitats a impulsar l’o3sac (Obrador del tercer sector ambiental de Catalunya). Al llarg del 2010, es varen desenvolupar diferents activitats amb vocació de definir aquest espai informal de trobada de les entitats ambientals sense ànim de lucre d'interès social i col·lectiu. Alhora, més d’una trentena d’entitats han manifestat el seu suport.
Per què una Convenció?
Les entitats de l'equip de l'o3sac volen compartir amb la resta d'associacions i entitats sense ànim de lucre de l'àmbit ambiental el repte de definir entre tots la seva missió, confeccionar un inventari de les actuacions que hauria d'impulsar i participar en el procés de la seva constitució formal.
En què consistirà?
La Convenció estarà formarà per tres ponències introductòries a l'entorn del tercer sector, i, posteriorment, per una sessió de grups de treball per tal de debatre i definir, d'una banda, la proposta de missió, principis de funcionament i el procés de constitució de l’o3sac, i de l'altra, formular l’inventari d’actuacions de l’o3sac. Després es posarà en comú en plenari.
Podeu consultar aquí el programa.
Inscripcions
Podeu omplir aquí el formulari d'inscripció a la Convenció.
Dia, lloc i hora
Divendres, 6 de maig, a les 16h a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6, 4ª planta. Barcelona).
Més informació sobre l'o3sac i entitats adherides: www.o3sac.org.
Sota el lema “Si et sumes al futur, el futur serà com tu vols”, els propers 24 i 25 de març se celebrarà el III Congrés del Tercer Sector Social.
La tercera edició del Congrés del Tercer Sector Social girarà entorn tres objectius clars: enfortir la identitat, els valors i les capacitats del tercer sector social; reclamar més i millors polítiques socials públiques, sobretot en el context actual de crisi econòmica, i enfortir l’aliança del Tercer Sector Social amb els poders públics i els altres agents de l’àmbit social.
El programa del III Congrés encara no està tancat, però ja està disponible un avançament. Durant els dos dies de durada de la trobada, el públic podrà assistir a: conferències, col•loquis, 30 taules temàtiques, una àgora d’experiències amb més de 70 tallers d’intercanvi i diàleg, una mostra d’entitats i una mostra de proveïdors.
Per a assistir al III Congrés del Tercer Sector Social, organitzat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, cal inscripció prèvia.
Edició anterior
“Un sector al servei de les persones” era el títol del II Congrés del Tercer Sector Social, que durant els dies 26 i 27 de març de 2009 va reunir 1.200 persones. Consulta el contingut del II Congrés.
Durant aquesta IV Jornada Anual, que tindrà lloc el proper 2 de febrer, l’ Institut d’Innovació Social d’Esade vol mostrar la gran varietat de vies i formes de partenariat entre aquest dos àmbits. L’objectiu és reflexionar de manera conjunta, i tenint en compte les dues perspectives, sobre les dificultats que presenten aquestes vies i formes de col·laboració, però també dels beneficis que aquest partenariat té, tant per a les empreses i organitzacions no lucratives, com per a la societat.
A continuació es detalla el programa de la jornada.
Eugenia Bieto, directora general d'ESADE
Ignasi Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social
Ernst Ligteringen, director executiu del Global Reporting Initiative (GRI)
Thomas Lingard, Global External Affairs Director d'Unilever
1. Treballant junts a favor dels drets humans
Margaret Jungk, directora del Danish Institute for Human Rights
Eduardo García, director de responsabilitat social de Repsol YPF
Maria Prandi, investigadora en drets humans de la Universitat Autònoma de Barcelona
Moderadora: Sonia Navarro, directora associada de l'Institut d'Innovació Social
2. Elements bàsics de la gestió de partenariats
José Manuel Sedes , manager de Responsabilitat Corporativa de Vodafone
Jaime Atienza, director de lobby d'Intermón Oxfam
Sergi Loughney, director de RSE i reputació d'Abertis
Leda Stott, experta en Cross Sector Partnerships and Development
Moderador: Daniel Arenas, responsable d'investigació de l'Institut d'Innovació Social
3. Els reptes de les iniciatives multistakeholder
Santiago Porto, Consultor en "Empresa y Desarrollo" per la AECID i director del International Master in Sustainable Development (IMSD) de la EOI
Juan Carlos del Olmo, secretari General de WWF España
Valentín Alfaya, director de qualitat i medi ambient de Ferrovial
Niels Ferdinand, Director de BSD Consulting Espanya
Moderador: Alfred Vernis, professor d'ESADE i de l'Institut d'Innovació Social
Daniel Arenas, responsable d'investigació de l'Institut d'Innovació Social
Ignasi Carreras, director de l'Institut d'Innovació Social
Les persones que treballen des del voluntariat, ho fan per “vocació de servei”. Des de ja fa temps, diverses entitats del tercer sector han tornant a reivindicar el servei com una eina de gran utilitat per a educar i transformar la societat, especialment per la seva dimensió comunitària.
Les persones que treballen des del voluntariat, ho fan per “vocació de servei”. El terme servei, però, no està exempt de controvèrsies i sovint ens resulta incòmode per les diferents connotacions que se li atribueixen; des de ja fa temps, en canvi, diverses entitats del tercer sector han tornant a reivindicar el servei com una eina de gran utilitat per a educar i transformar la societat, especialment per la seva dimensió comunitària. La metodologia innovadora de l’Aprenentatge Servei (APS) fomentada pel Centre Promotor de l’APS, és una eina de gran utilitat per donar rellevància als dos components bàsics de l’experiència de servei: la transformació de l’individu i la transformació social.
El Centre Promotor de l’APS el definieix com a “proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.”
Roser Batlle, pedagoga especializada en aprenentatge servei, membre de la Fundació Esplai, de la Fundació Zerbikas i del Centre Promotor d’Aprenentatge de Server de Catalunya, a més a més, de ser escollida el 2008 com a Emprenedora Social d’Ashoka per promoure i difundir l’aprenentatge-servei a l’estat espanyol, també ho explica en el següent vídeo:
Com crear un projecte d’APS?
Dur a terme un projecte d’APS és un procés complex que consta de diverses fases. Un element important del procés és anar introduint, en cada etapa, un espai de reflexió i interiorització. Aquest exercici d’avaluació continuada permetrà assimilar els aprenentatges de cadascuna de les etapes, alhora que millorar-lo constantment i corregir els errors que hàgim pogut cometre en el disseny inicial.
1) Planificar i dissenyar el projecte:
Abans de res, els educadors han de treballar amb el grup l’anàlisi de les problemàtiques que té la comunitat i quines responen als interessos i motivacions dels infants o joves. Un cop trobat l’àmbit d’actuació caldrà determinar un servei necessari i del qual se’n pugui treure un rendiment pedagògic elevat. A partir d’aquí, cal cercar una entitat que el posi en contacte amb la realitat en la que es vol treballar. Per a una millor avaluació del projecte a posteriori caldrà plasmar per escrit els objectius del projecte i la planificació detallada de l’organització del treball: Què volem aprendre? Com volem transformar la nostra realitat social? Quines accions realitzarem per satisfer aquests objectius? Com ens organitzem per realitzar-les? Quines responsabilitats assumeix cadascú?
2) Execució del projecte:
És primordial prestar un suport continuat als joves durant l’execució del projecte, fent un acompanyament exhaustiu de l’aprenentatge, perquè la seva vivencialitat i immediatesa de vegades fan passar per alt experiències significatives de les quals es pot aprendre molt. Aquesta experiència, a més, és rellevant no només per als receptors del servei i els seus executors, sinó per a tota la comunitat o d’altres grups de joves que busquin idees per a realitzar un projecte d’APS. Val la pena registrar el projecte amb vídeos, fotografies... per tal que les idees, experiències i reflexions puguin ser útils a d’altres col•lectius.
3) Cloenda i avaluació:
Finalment, cal fer memòria dels objectius plantejats inicialment, tant pel què fa al servei com a l’aprenentatge. Es pot valorar l’aprenentatge des de 3 dimensions: els conceptes, els procediments i habilitats, i les actituds i valors. Cal recollir una reflexió final personal i grupal sobre aquesta experiència adquirida.
Val la pena que també l’avaluació sigui conjunta amb l’entitat col•laboradora amb el projecte i els seus beneficiaris, el què possibilitarà que assumeixi un compromís permanent amb el projecte i l’entitat.
Actualment, diverses entitats treballen l’aprenentatge de servei, algunes desenvolupant projectes i d’altres dins dels seus objectius de treball estratègics. En són un exemple la Fundació Catalana de l’Esplai, la qual va instaurar a tots els seus esplais una proposta educativa pel curs 2006/07 anomenada “Compartir, donar i rebre”, o Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que basen el seu eix temàtic del curs 09/10 en el aprenentatge de servei. Des d’Escoltes Catalans han desenvolupat el projecte La Murga. Totes aquestes entitats i d’altres treballen a través de l’APS per promoure una ciutadania compromesa.
- Articles de MEG: “L’eix de curs 2009-2010: el servei” i “Aprenentatge Servei (APS): una metodologia innovadora” (revista interna de l’entitat El Correu, número 70).
- Document “20 experiències de l’APS” de la Fundació Catalana de l’Esplai (desembre 2005).
- Reportatge del projecte La Murga d’Escoltes Catalans (BCN Educació, núm. 71, setembre 2009, pàg 8-9).
