El projecte Torna Terra està impulsat pel pagès Arnau Vilaseca Puigpelat, de Cal Palà de Prades, el projecte MengemBages de la cooperativa Frescoop SCCL i la cooperativa l’Arada SCCL, amb la col·laboració del projecte Esporus de l’Associació l’Era.
Coneix-lo a fons a Tornaterra.cat
Obrir nous mercats per a la música i els artistes catalans. Aquest és un dels principals objectius que la Fira de la Mediterrània està impulsant i que ja està assolint resultats.
Fruit dels acords de col·laboració establerts entre la Fira i el circuit portuguès de música Ou Tonalidades, Txarango oferirà una petita gira prevista per al proper mes de desembre. En paral·lel, un grup portuguès actuarà a l’edició 2014 de la Fira de la Mediterrània i el coordinador d’Ou Tonalidades, Luís Fernandes, estarà present a l’speed dating de la Llotja Professional, entre el 9 i l’11 d’octubre.
En conjunt, la Fira ha assolit acords amb altres institucions de reconegut prestigi a França, Argèlia i Portugal amb l’objectiu de fer-hi arribar la música catalana. En destaca la col·laboració amb la francesa Foundation Royaumont, que manté un programa de residències de creació artística centrat en la dansa, la música clàssica, antiga i les músiques del món. L’acord estableix la coproducció del projecte WASL, de la cantant palestina Kamilya Jubran, per la Fira Mediterrània 2015, i durant l’any 2016 la fundació acollirà en residència de creació a un artista català a proposta de la Fira Mediterrània.
Enguany, la Fira Mediterrània mantindrà les relacions de col·laboració artística i professional establertes en edicions anteriors, entre les quals destaquen la Internationale Kulturbörse Freiburg (Alemània), el Festival Internacional de Circ i Arts de Carrer de Mirabilia (Itàlia), l’Agence Algérienne pour le Rayonnement Culturel (Argèlia) i el projecte europeu Folkmusic in Museums – Young Musicians / Old Stories.
Terrassa té un restaurant únic al món des de fa un any. Serveix menús a 7,50€ que una part de la clientela paga amb diners i l’altra amb el seu temps.
La Trobada és el primer establiment que permet a una part dels seus clients pagar amb el seu temps. Són els anomenats clients del temps, és a dir, persones que fan tasques voluntàries per pagar el preu d'un menú que no poden assumir.
Un any després de la seva inauguració, el març del 2013, el restaurant del temps segueix innovant amb l'objectiu de millorar l’experiència social dels seus comensals. Des de fa uns mesos ha estrenat una gran taula on clients convencionals i clients del temps poden conèixer-se i conviure durant un àpat.
Està situat al carrer del Teatre número 4, a la seu de la Colla Castellera dels Minyons de Terrassa, i serveix al voltant de mil menús al mes, tots ells els migdies entre setmana.
La iniciativa va sorgir de l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió (ALEI), una xarxa de 31 entitats que treballen per a la inclusió social, i de l'Ajuntament de Terrassa.
Qualsevol persona pot dinar a La Trobada de dilluns a divendres. L'única diferència apareixerà després de les postres: Hi haurà clients que pagaran el menú amb 7,50 euros i d'altres que el pagaran dedicant tres quarts d’hora a col·laborar voluntàriament amb el restaurant o amb projectes de l'ALEI. Poden fer tasques a la cuina, a la sala, neteja, administratives o promocionals entre d'altres.
Hi ha tres grans grups de clients que paguen el seu menú amb temps: els afectats per la nova pobresa arran de la crisi, els nouvinguts a Terrassa i també algunes persones víctimes de la pobresa esdevinguda crònica. Aquests usuaris venen derivats des dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Terrassa i des de Càritas a través d'un protocol.
Cada dia hi ha un menú diferent, que es pot consultar al seu web, fet amb ingredients estacionals. Si per exemple avui hi anéssim a dinar podríem tenir pèsols saltats, salsitxes al vi blanc amb patates dòlar, panacota de cafè, aigua i un tros de pa.
La Trobada és una activitat d’economia social i sense ànim de lucre. Una part del seu finançament prové dels diners recaptats amb els menús que paguen els clients convencionals i l'altra de les aportacions de diferents administracions, empreses, entitats i particulars.
Per tal d'engegar el projecte els impulsors del projecte van rebre, l'any passat, el suport econòmic de l'Ajuntament de Terrassa, Càritas i una inversió provinent de La Marató per la Pobresa que va fer TV3 l'any 2012. Aquest any s'hi ha sumat una aportació de l'Obra Social "la Caixa" de 33.000€.
El projecte és deficitari perquè no genera prou ingressos per cobrir les despeses del restaurant i del servei que dóna als clients del temps. Tot i així, l'equip gestor descarta augmentar el preu del menú a curt termini.
A més a més actualment estan treballant per trobar fórmules que garanteixin l'autosuficència del projecte i la seva continuïtat a mig termini amb l’ajuda de "la Caixa" i l'IESE.
Hi puc anar a dinar individualment, puc proposar La Trobada per fer un dinar de grup, puc oferir-me per fer-hi voluntariat o aportar-hi diners o espècies.
La preservació de la terra per a l'agricultura local sostenible s'està convertint en un problema a Europa. Participen en aquesta Jornada persones de Catalunya, Bèlgica, França i Alemanya, i altres.
“Amb la competència d’usos de la terra, el sòl agrícola està disminuint i així com també les petites explotacions, donada la imminent jubilació de la immensa majoria dels agricultors, i l'augment de les dificultats per reemplaçar-los”. Així presenta la Xarxa de Custòdia del Territori aquesta Jornada. I segueix:
“A fi de canviar aquesta tendència d’abandonament rural, durant l'última dècada, una sèrie d'iniciatives cíviques han sorgit a Catalunya i a Europa per fer front a la dificultat dels petits agricultors per accedir a la terra. En aquesta jornada es presentaran una mostra representativa d’aquestes iniciatives i algunes accions que facilitin l’accés a la terra”.
Programa:
Per a més informació, us podeu descarregar el Programa de la Jornada.
Les dades de la Jornada són aquestes:
Protagonistes de la custòdia del territori:
El segon any d’itinerància de l’exposició de la Federació d’Ateneus de Catalunya comença a Vic on s’inaugurarà el dia 30 de gener a les 19 hores. Abans l’exposició s’ha pogut veure a Figueres.
L’exposició "Catalunya, terra d’ateneus"comença el seu segon any d’itinerància a Vic on s’inaugurarà el dia 30 de gener a les 19 hores. A l’acte inaugural hi assistiran el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Joan López, el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Salvador Casals, i el president del Casino de Vic, Enric Comes.
L’exposició mostra un recorregut pel passat, el present i el futur de l’ateneïsme català i reserva un apartat dedicat al Casino de Vic, una entitat amb 166 anys d’història.
L’objectiu de la Federació d’Ateneus de Catalunya quan va crear l’exposició "Catalunya, terra d’ateneus" era donar a conèixer el moviment ateneístic així com la feina que han realitzat, realitzen i poden realitzar en el futur les associacions i entitats. És un recorregut a través del temps per entendre quan i per què van aparèixer els ateneus, com van adaptar-se als constants canvis polítics i com van arribar a ser claus en el foment de la cultura catalana.
Present, passat i futur del moviment ateneístic català en una exposició
Fins el dia 8 de març es podrà visitar a la Biblioteca Joan Triadú de Vic i després continuarà la seva itinerància pel territori durant tot el 2014. Més informació sobre la inauguració a l'agenda de Xarxanet.org.
Orígens
L'exposició "Catalunya, terra d’ateneus" és una mostra itinerant organitzada per la Federació d’Ateneus de Catalunya que presenta un recorregut a través del passat, el present i el futur dels ateneus catalans. Un repàs als gairebé 200 anys d’història del moviment destacant-ne els valors, les persones i les tradicions.
Va inaugurar-se per primera vegada a Barcelona l’any 2012 i durant tot el 2013 ha recorregut de manera itinerant el territori català. El dia 30 de gener obrirà les seves portes a Vic després d’haver passat per Arenys de Munt, Gandesa, Caldes de Montbui, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Figueres.
Les cròniques d'aquells moments expliquen que el moviment antiglobalització no va néixer sota els gasos lacrimògens a Seattle, sinó en els boscos humits de Chiapas. Parlem de tot just fa 20 anys.
1 de gener de 1994: quan tot esclata
Llavors es produïa l'alçament zapatista a la regió de Chiapas, al sud de Mèxic. La rebel·lió va ser una resposta de bona part de la població indígena a dècades d’assetjament i violacions de drets humans: presa il·legal de terres, tortures, execucions, desplaçaments forçats, militarització del territori, i fraus electorals.
Tot això conflueix més o menys en el temps amb l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (Mèxic, Estats Units i Canadà), que donava via lliure a l'explotació i comercialització dels recursos naturals de la regió. Les demandes del moviment zapatista, escenificades en l’alçament de l'1 de gener de 1994 del “Ejército Zapatista de Liberación Nacional” (EZLN) són, a grans trets:
Chiapas, el sud del Sud
Si bé tradicionalment la població indígena ha patit i pateix la discriminació i l’assetjament a tota Amèrica del Sud i Central, diversos factors expliquen perquè un esclat revolucionari com el zapatista es produeix finalment a Chiapas i no en una altra regió.
Chiapas escenifica tots els greuges que afecten la població indígena i camperola. D’una banda, la manca d’accés als sistemes educatiu i de salut, que provoquen realitats cròniques com l’analfabetisme o l’alta mortalitat infantil.
D’altra banda, tot i que Chiapas és el territori que concentra els principals recursos naturals i energètics del país (aigua superficial, força hidroelèctrica, mines, reserves de petroli i gas...), la majoria de les famílies indígenes no tenen accés a l’electricitat o l’aigua canalitzada.
Finalment, les terres “ejidales” -de propietat col·lectiva- estan sent expropiades des de fa dècades per a la seva explotació per part de la indústria alimentària o turística, entre d’altres.
De les armes al moviment social
Al llarg dels seus vint anys d’història, el moviment zapatista ha evolucionat, transformant-se des d’un grup guerriller en un moviment social que aglutina diferents sensibilitats, sempre sota la base de reclamar el dret a la terra per als indígenes i denunciar pràctiques d'oligarquia, tant polítiques com empresarials.
Especialment a partir de 2003, quan neixen els cinc “Caracoles” (municipis zapatistes autogestionats, amb las “Juntas del Buen Gobierno” com a seu central), la seva tasca es focalitza en la construcció de formes alternatives d’organització civil. Així, per exemple, el projecte ”Escuelas Autónomas Zapatistas” (Escuelitas) pretén demostrar que és possible una educació allunyada de les pràctiques oficialistes, i que doni veu a les minories.
Paral·lelament, apareixen a tot el territori actius centres culturals i socials, que realitzen una tasca de difusió dels principis zapatistes, i de denúncia de violacions dels drets humans. Alguns exemples són la Universidad de la Tierra - Cideci, el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas o la Red Contra la Represión y por la Solidaridad. Aquestes iniciatives fomenten, a més, l’intercanvi del pensament zapatista arreu del continent i més enllà.
La dona a Chiapas
“Les dones són el prototip de la resistència zapatista” (Ana Esther Ceceña, investigadora de l’Institut d’Investigacions Econòmiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic).
Les dones indígenes s’enfronten des de sempre a una doble discriminació, ètnica i de gènere, que les ha portat a viure situacions de molta precarietat i exclusió. El moviment zapatista va voler donar des dels seus inicis un paper propi a les dones, reivindicant el seu dret a l’expressió política, l’accés a la propietat de la terra i a la seva organització. Van tenir un protagonisme destacat en la primera fase de lluita.
Així, poc després de l’alçament de 1994, es va començar a aplicar la “Ley Revolucionaria de Mujeres Zapatistas”, que volia incorporar la dona a la lluita revolucionària en igualtat de condicions que els homes i posar els fonaments per garantir els seus drets en educació, salut, alimentació o maternitat.
Què en queda avui, de la lluita zapatista?
“El moviment antiglobalització no va néixer sota els gasos lacrimògens a Seattle, sinó en els boscos humits de Chiapas”
Segons Herman Bellinghausen, escriptor i periodista coneixedor del conflicte, durant aquests vint anys la població indígena de Chiapas ha millorat considerablement la seva situació, demostrant que pot ser autosuficient en salut, educació i sobirania alimentària: “Són on sempre van ser. I tenen unes condicions més bones de les que tenien abans“, assegura. No obstant, altres fonts mantenen el contrari, que la situació ha empitjorat: que hi ha més pobresa, més falta d’aliments i major subdesenvolupament social.
En tot cas, el que és cert és que, tot i haver-se allunyat del focus mediàtic (molt concentrat als inicis del “conflicte” en la figura del Subcomandante Marcos), la lluita zapatista continua. De fet mai es va apagar, i així ho demostren recents concentracions multitudinàries a Mèxic.
Les idees que proclama el moviment zapatista les trobem al germen de molts moviments socials posteriors, basats en la lluita contra la pobresa i la desigualtat, la corrupció política i certs poders financers i econòmics.
És el cas d’altres moviments de defensa dels indígenes a Amèrica del Sud i del moviment antiglobalització o altermundialista, que va tenir el seu esclat en les manifestacions a Seattle contra les polítiques de l’Organització Mundial del Comerç (1999) o en els diferents Fòrums Socials mundials, regionals, nacionals i locals que van seguir. A Catalunya hi ha també molts exemples d’iniciatives per construir noves propostes de societat. Els moviments socials ja fa dies que han passat de la protesta a la proposta.
Icària Editorial ha publicat aquests dies “Cròniques de l'esclat (viatge als moviments socials que van canviar Amèrica Llatina)”
Una roda de premsa i, com no podia ser d'una altra manera, un bon àpat són els ingredients del primer dia de funcionament del restaurant La Trobada. 29 entitats han unit forces per posar en marxa aquesta iniciativa, que s'autodefineix com un restaurant del temps i no pas un menjador social.
Avui, 21 de març, ha obert les seves portes el restaurant La Trobada. Situat al local de la Colla Castellera Minyons de Terrassa, vol ser un espai on les persones en situacions econòmiques desiguals puguin compartir taula i un menú de qualitat. Aquelles persones que pugin pagar el menjar amb diners ho faran i les que no podran oferir el seu temps, tot participant en projectes socials i solidaris.
A la roda de premsa han deixat clar que aquest projecte vol fugir de l'assistencialisme i han remarcat que es traca d'una proposta oberta i compartida. Així, si d'altres entitats s'animessin a posar en marxa un projecte semblant estarien encants de donar un cop de mà.
Calculen que s'hi serviran 70 menús diaris, la meitat a persones amb pocs recursos econòmics i l'altra meitat a clients convencionals. Les persones que es beneficiïn d'aquest servei col·laboraran voluntàriament amb la iniciativa, aportant el seu temps i participant a projectes socials i solidaris. Així, es vol posar en valor que amb la situació econòmica actual hi ha moltes persones que estan passant precarietat econòmica però tenen molts altres recursos.
Aquesta innovadora iniciativa és fruit d'un acord entre l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió (xarxa de 29 entitats del teixit associatiu terrassenc) i l'Ajuntament de Terrassa. Arrenca gràcies al finançament de la Fundació La Marató de TV3, que va atorgar-li 96.700 euros a través de la recent Marató per la pobresa, i ha rebut també l'aportació inicial de 30.000 euros per part del consistori.
A més, La Trobada compartirà espai amb la Colla Castellera Minyons de Terrassa, que fa una cessió d'espai per a tres anys. A partir d'ara, doncs, les instal·lacions del primer pis de la casa Jacint Bosch, al carrer del Teatre, que acullen el bar i la sala de socis dels Minyons, compartiran els dos usos de manera intermitent: els migdies de dilluns a divendres s'hi serviran menús i la resta de la jornada s'hi desenvoluparan les activitats de la colla malva.
S mires l'etiqueta #inauguracióLT podràs veure el que han anat tuitejant durant la presentació.
La solidaritat continua creixent, aquest cop de la ma del Rotary Club de Terrassa que ha lliurat geirebé 3.500 euros al Rebost de Terrassa. Aquesta aportació és fruit dels diners recollita en el Concert de Nadal i de l'aportació voluntària dels mateixos socies de l'entitat.
Diversos membres de la junta del Rotary Club de Terrassa, encapçalada pel seu president, Josep Rifà, han visitat les instal·lacions d'El Rebost de Terrassa i han lliurat un taló de 3.472 euros perquè es destinin a la compra dels aliments (aproximadament unes 3 tones de productes bàsics) que El Rebost econsideri més bàsics i necessaris.
Aquesta donació ha estat possible gràcies a la recaptació de la venda d'entrades del tradicional Concert de Nadal que organitza el Rotary Club de Terrassa així com d’una aportació voluntària dels socis de l’entitat.
Cada any aquest diners es destinaven a alguna acció solidària internacional però, donat els difícils moments que viu la nostra societat, els responsables del Rotary Club han considerat més convenient dedicar-los a pal·liar una mica les conseqüències d’aquesta llarga crisi. Amb aquesta aportació han volgut reconèixer i animar la gran tasca de El Rebost de Terrassa així com de les entitats que hi col·laboren.
En aquest nou post, Joan Cuevas analitza les diferències entre els reptes del Tercer Sector al Regne Unit i a Catalunya. Pots llegir el post al bloc de xarxanet.org.
El Museu d’Història de Catalunya acull, fins el proper 3 de febrer, l’exposició ‘Catalunya, terra d’ateneus’, un recorregut pels moments més transcendentals dels dos cents anys d’història d’aquest moviment associatiu català i una reflexió sobre el seu rol actual i futur dins de la societat.
Sorgits amb la voluntat d’instruir i formar als seus associats sense un marc legal concret, amb el pas del temps els ateneus van reforçar la seva vessant social, especialment en la millora de les condicions dels col·lectius desafavorits, i amb un paper cabdal en la promoció de la cultura catalana.
L'exposició també dóna a conèixer als visitants quin és el paper que juga el seu ateneu més proper en la complexa malla d'ateneus catalana i quina és la motivació que porta persones de totes les edats a participar en les seves activitats.
El mes de març de 2013 Barcelona acollirà la Trobada Euromediterrània de Joventut. Els preparatius ja han començat i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya busca projectes transformadors impulsats per joves i adreçats també a aquest col·lectiu, per tal que participin a la trobada. Fins al 31 de desembre s'hi poden presentar candidatures.
La Trobada Euromediterrània de Joventut és un espai d'encontre entre joves de diferents països de la zona euromediterrània que tenen un interès comú: conèixer els problemes i les necessitats dels i de les joves d'aquesta regió. Busca promoure l'actitud emprenedora, la creativitat, la innovació, l'esperit crític i la participació entre els i les joves, així com facilitar el treball en xarxa entre les dues ribes mediterrànies.
Hi participaran 44 joves de tota la conca mediterrània que porten a terme projectes, actuacions o iniciatives transformadores als seus països. Vols ser un d'ells? 10 d'aquests joves seran catalans i se seleccionaran segons els projectes que hi presentin. Es valoraran els projectes innovadors, que tinguin un impacte tangible en la transformació d'alguna problemàtica o necessitat concreta i en què els i les joves tinguin un paper protagonista.
Per presentar-hi una candidatura, cal tenir entre 25 i 35 anys, coneixement alt de l'anglès (es valorarà també el coneixement del francès) i liderar activament el projecte proposat. El període de presentació de candidatures finalitzarà el 31 de desembre de 2012. A principis de febrer de 2013, es comunicaran les candidatures triades per participar a la trobada.
La Trobada Euromediterrània de Joventut tindrà lloc de l'11 al 15 de març de 2013 i inclourà formacions pràctiques en emprenedoria social, educació en drets humans i cultura de pau i tècniques de transformació social creatives a través de la participació, l'art i les noves tecnologies.
La Federació d'Ateneus de Catalunya inaugura el dia 11 de desembre l'exposició Catalunya, terra d'ateneus al Museu d'Història de Catalunya. Per primera vegada una exposició recorre el passat, el present i el futur del moviment ateneístic català. Aquesta iniciativa es podrà visitar des del dia 4 de desembre fins el 3 de febrer i després recorrerà de forma itinerant Catalunya durant dos anys.
L'exposició Catalunya, terra d'ateneus presenta un recorregut a través del paper que han jugat els ateneus en el passat, el present i el futur del moviment associatiu cultural i del país. S'analitza el seu paper en la conformació de la societat civil catalana i el seu paper en la promoció i la difusió de la cultura i la llengua catalanes.
Els comissaris de l'exposició, Territori Obert, han fet un interessant treball de recerca i documentació per recollir la informació necessària per presentar el món ateneístic tant evident però a la vegada tant desconegut. El resultat és una mostra que aportarà als visitants el coneixement d'unes institucions que han fet la seva important feina a l'ombra, però que amb els gairebé 200 anys de camí que han seguit han aconseguit no només sobreviure, sinó teixir un entramat sociocultural i començar a treballar plegats.
La voluntat de la Federació d'Ateneus en organitzar aquesta exposició és la de donar a conèixer els moments claus de la història del moviment ateneístic així com la feina que han realitzat, realitzen i poden realitzar en el futur per a la millora del nostre entorn i la nostra societat. Una mostra que reconstrueix un dels punt neuràlgics d'un ateneu: el bar. I presenta el catàleg en forma de diari: El Punt Avui dels ateneus, un exemplar únic que recull en les seves pàgines, notícies atemporals relacionades amb els diferents ateneus membres de la Federació d'Ateneus de Catalunya, qui al 2013 celebra el seu trentè aniversari.
Qualsevol entitat, ateneu o institució pot acollir l'exposició, per fer-ho només cal que us poseu en contacte amb la FAC a través del correu electrònic ateneus@ateneus.cat o trucant al 932688130. Podeu trobar més informació al web www.ateneus.cat i seguir l'actualitat a través de twitter amb el hastag #expoateneus
La 15a edició de la Fira de la Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 8 al 11 de novembre, mostrarà, per una banda, com els artistes "des d'una actitud més contemporània incorporen les arrels de la seva terra com a matèria creativa" i, per altra, se centrarà en la protecció i reivindicació dels patrimonis culturals de la Mediterrània. Així ho ha explicat David Ibañez, director artístic de l’esdeveniment.
Un clar exemple d’aquesta connexió entre la tradició i el fet més contemporani és l’espectacle inaugural de la Fira: Tuétano, del ballador de flamenc Andrés Marín, que combina elements d’avantguarda amb flamenc tradicional i amb la participació de la balladora Concha Vargas i la cantant La Macanita.
Entre les voluntats de la Fira figura la preservació del patrimoni. Per això, el cicle Nòstrum acollirà “aquelles propostes musicals més delicades que pel seu valor patrimonial necessiten ser protegides”. Per exemple, l’exitosa proposta teatral balear de Toni Gomila, Acorar, versarà sobre la identitat col·lectiva dels pobles.
El certamen comptarà amb el recentment nomenat Premi Nacional de Cultura de Cinema, Iñaki Lacuesta, com artista convidat. Lacuesta ha preparat per a la cloenda de la Fira una proposta que fusiona elements teatrals i projeccions audiovisuals de gran format, amb referències i al·lusions a diferents celebracions com la Dansa de la Mort o la Misteriosa Llum de Manresa.
A més, també hi actuaran la cantant israeliana Noa amb el Solis String Quartet, la formació polonesa Kroke, Brams i la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga, Niño Josele, El Pont d'Arcalís i La Carrau, que hi celebrarà el 15è aniversari.
En total, hi participaran més d’un centenar de companyies, majoritàriament catalanes. Malgrat la reducció de pressupost, l'oferta ha captat uns 800 professionals de mig miler d’empreses i institucions catalanes, espanyoles i internacionals.
L'intercanvi d'experiències entorn com s'han desplegat territorialment el projecte dels Grups d'Interacció Multicultural (GIM), a més d'una conferència sobre la "Immigració, treball, protecció social i cohesió: nous reptes", a càrrec del catedràtic de dret del treball i seguretat, Eduardo Roho Torrecillas, i un debat obert entorn de la realitat de la immigració als barris, seran els actes previstos que vertebraran la "Jornada: Immigració i coheisó social", que se celebrarà al Centre Cívic Montserrat Roig de Terrassa el proper 10 de novembre.
La jornada temàtica s'obrirà a les 10 hores amb la intervenció del Director General per a la Immigració, Xavier Bosch, i dels presidents de la CONFAVC i la Federació d'AV de Terrassa, Jordi Giró i Emiliano Martínez, a més de la participació de la regidora de Ciutadania i Serveis Civils de l'Ajuntament local, Lluïsa Melgares.
Aquest acte donarà el tret de sortida al "Curs de gestió intercultural i intervenció en immigració" que es desplegarà a la nova seu de la Federació local entre el 15 de novembre i el 25 d'abril i que forma part del projecte dels Grups d'Interacció Multicultural (GIM) de la Fundació CONFAVC. Per explicar en detall aquest programa, en la jornada està previst passar la càpsula audiovisual "Construïm barris multiculturals, barris per a tothom" on es detalla la informació d'aquesta iniciativa que té com a finalitat treballar, des del moviment veïnal, la convivència i la construcció col·lectiva i intercultural dels barris. (veure programa del curs del GIM/ Programa jornada "Immigració i cohesió social)
La problemàtica de la terra i la seva distribució és un fet que tradicionalment ha afectat les camperoles i camperols d’arreu del món. Al llarg de la història han aparegut diversos moviments de defensa dels drets dels camperols, de la justícia social i de l’accés a la terra per part dels treballadors. Alguns dels més importants són Via Campesina, amb forta presencia a molts països de Centre Amèrica i Sud Amèrica i El Moviment dels Treballadors Sense Terra, que va néixer a Brasil i que lluita fonamentalment per la Reforma Agrària i la Justícia Social.
En els últims anys, s’ha potenciat un model d’expansió i expropiació de terres, conegut amb el nom d’acaparament de terres. Aquesta forma d’actuar ha provocat que la concentració de la terra i dels recursos naturals quedi en mans de grans inversors, empreses transnacionals o grans latifundistes.Com a conseqüència, la població autòctona ha perdut el seu mitjà de subsistència i s’ha produït el desplaçament d’aquesta població local propiciant la violació reiterada dels drets humans, un augment de la pobresa i un increment de la fractura social.
En els últims temps, encara que aquesta situació es dóna a diferents llocs del planeta, ens trobem amb que un dels principals focus per als inversos internacionals és l’Àfrica Subsahariana.
En els propers dies es faran diversos actes per denunciar aquesta situació que afecta moltes comunitats a diferents continents. Entre d’altres, a Barcelona, la ONG Veterinaris sense fronteres, dintre de la seva campanya “Paren aquí vive gente”, ha volgut denunciar tres casos paradigmàtics que estan succeint actualment a l’Africa: A Senegal, on l’allau de vaixells estrangers està acabant amb la pesca nacional, la seva principal activitat econòmica; A Uganda, on s’han cedit gran quantitat d’hectàrees de terra a una empresa transnacional per cultivar cafè; i a Moçambic, on s’han cedit més de cinc milions d’hectàrees a empreses estrangeres per cultivar jatrofa. En aquest últim cas, amb l’afegit que aquesta planta utilitzada per produir agrocombustible és terriblement agressiva, de manera que després del seu cultiu és molt difícil regenerar la terra.
Dintre d’aquest marc, Veterinaris Sense Fronteres farà una exposició del 12 al 18 d’abril que es podrà veure a Barcelona i també diversos actes amb xerrades, música i teatre per sensibilitzar envers aquesta situació.
La producció d'aliments a la majoria dels països empobrits està en mans de les dones. En canvi, aquestes no tenen accés als mercats, a la terra ni al crèdit. Treballen i produeixen per a altres.
L'ONG Intermón Oxfam, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, ens recorda que si les dones tinguessin i gestionessin les seves pròpies terres, millorarien significativament les seves vides i les de les seves famílies. Per això, afirma que cal lluitar pel seu dret a un accés equitatiu a terres, crèdits, participació, mercats, formació i protecció legal.
El 70% de les persones pobres al món són dones i només l'1% de la terra és de la seva propietat
La terra i l'aigua no són només un actiu econòmic per a les dones, sinó també un mitjà d'autosuficiència i apoderament. Intermón Oxfam explica que "quan les dones tenen control sobre la terra, tenen una major seguretat de mitjans de vida i d'accés a d'altres recursos, com les llavors, el crèdit i altres productes financers".
A més, els ingressos que obtenen les dones per l'ús de recursos naturals són repartits més freqüentment a la llar per donar suport als d'altres membres de la família.
Hi ha països on les lleis garanteixen el dret a la terra de les dones, però la seva implementació continua sent difícil. Segons Intermón Oxfam, si a Burkina Faso, Kènia, Tanzània i Zàmbia es distribuïssin de manera igualitària la terra, el treball, el capital i els fertilitzants, la producció augmentaria entre un 10 i un 20%.
Intermón Oxfam ens apropa al cas de Burundi, on el 97% de les dones treballen a l'agricultura i representen el 53% de la població activa a l'agricultura. Tot i així, són el col·lectiu més vulnerable de la cadena productiva: No tenen accés ni control a la propietat de la terra, i tampoc a la del ramat i tenen majors dificultats que els homes per accedir al crèdit.
Més informació: 8 de març de 1012: Defensem el dret de les dones a l'accés i control de la terra
El manual ofereix eines pràctiques per a promoure la cultura de la pau i diàleg intercultural. I vol ser un recurs per combatre els estereotips i reforçar la cooperació a través d'iniciatives conjuntes en la franja de països mediterranis.
El “Peace Bag” va ser creat amb la col·laboració de joves de 18 organitzacions de 14 països d'Europa i el sud de la Mediterrània que van consensuar una visió comuna de la pau i l'entesa intercultural. Fruit d’aquesta col·laboració i del posterior treball dels voluntaris en línia de Nacions Unides neix el manual Peace Bag, que estarà disponible en format digital, i que s’editarà a principis de l’any 2012. Mostra als joves com la pau es relaciona amb la seva vida quotidiana.
El premi també valora que es tracta d'una contribució de la Fundació a l’Objectiu del Mil·lenni número 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament. El projecte ha tingut el suport de la Fundació Anna Lindh.
Per a descarregar-se el manual, de moment en anglès, el teniu en aquest enllaç.
