Les reaccions dels estudiants en contra de les pujades del preu del transport públic no s’han fet esperar i ja han estat diversos els col·lectius que han manifestat el seu desacord i descontentament. Especialment protagonistes en aquest sentit han estat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), si bé per motius força diferents.

L’empresa de neteja de pintades que fa dies que està treballant a la plaça Cívica de la UAB ha començat la jornada amb un mural més que de ben segur li faran esborrar. La pintada la firma el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de l’Autònoma i convida de manera contundent: “Contra els preus abusis: COLA’T”. Les protestes giren entorn als alts increments que han experimentat els preus dels bitllets aquest inici d’any: un 12% la targeta de deu viatges (T-10) i un 38% el bitllet senzill. En un comunicat emès pel Sindicat es donava ple suport a la plataforma TMB51, la qual va convocar un boicot al transport públic per ahir dimarts 10 de gener, tot emmirallant-se en la mobilització que el 1951 va aconseguir aturar l’increment del preu del tramvia a Barcelona. “Donem un complert recolzament a la jornada de mobilitzacions convocada per dimarts dia 10 de gener en contra d’aquesta pujada de preus i a la vaga de consum dels serveis de transport públic i animem a totes les estudiants del país i especialment els de la UAB a utilitzar un transport privat i a colar-se als transports públics que utilitzin per accedir a estudiar (RENFE, FGC...)”, anunciava el comunicat del SEPC.

Rebaixes a la T-10

A l’altra banda de la moneda hi ha dos enginyers de la UPC, Guillem Mateos i Daniel Martínez. Conscients també que el transport públic ha de ser un servei del qual tothom se’n pugui beneficiar, han ideat un projecte, Promobilletes, per poder rebaixar el cost dels bitllets pels usuaris sense perjudicar a cap de les parts. Gràcies a un sistema de patrocini, els dos joves enginyers poden vendre des d’una web targetes T-10 d’una zona amb descomptes d’allò més interessants. Des de fa uns dies estan treballant per sobre de l’habitual per assumir l’allau d’ofertes i demandes que els arriben. Tot va començar amb una entrevista que els va fer el programa radiofònic “El món a RAC1”. Empreses ben diverses s’han ofert ja per esponsoritzar-los, atretes, segons afirmava Mateos al Diari ARA, per la bona imatge que els pot reportar contribuir en fer que el transport públic sigui més barat. Ara mateix tots els bitllets estan esgotats, però els dos joves segueixen treballant per poder tancar tractes i oferir nous bitllets com avanç millor.

L’èxit del projecte ha estat tal que fins i tot es va col·lapsar el seu compte de Twitter: “Sembla ser que per un excés de seguidors en un període de temps excessivament curt van suspendre el nostre compte de Twitter”. Els elogis els han plogut de totes bandes i de rerefons, a la majoria d’ells s’hi pot llegir els problemes que comporta pels usuaris un augment com el d’enguany dels preus del transport públic: “Al final, sempre són iniciatives de la gent "normal" les que ens fan tirar a tots endavant...”, comentava un usuari a la pàgina de facebook de Promobilletes.

Sigui de la manera que sigui, els estudiants, usuaris extremadament habituals del transport públic, no s’han quedat de braços plegats.

El metro, tren, bus, tramvia, contribueixen a reduir les emissions de CO² i descongestionar el trànsit especialment al centre urbà. D'altra banda, el temps que s'inverteix en aquests viatges és equiparable al que es passa als embussos o cercant aparcament. Però aquest tipus de transport no està exempt de la massificació, les vagues, la pujada de les tarifes, la manca de puntualitat... Altres persones opten per l'ús de la bicicleta (pròpia o de lloguer) o patins per desplaçar-se, o hi van a peu.
 
L'ús del transport privat com a transport públic ocasional és una de les alternatives, que es practica a sovint en carretera i és prou habitual en certs països. Les noves tecnologies permeten cada cop més donar espai i difondre noves idees i campanyes que promouen l'organització ciutadana per treure-li suc a les alternatives a les formes tradicionals de transport.
 
Un dels exemples és Soy Punto Rojo,  iniciativa ciutadana a la Comunitat de Madrid, sorgida arran de les vagues al metro a finals de juny de 2010. El funcionament es basa en l'adhesió al moviment fent visible el distintiu en forma de punt vermell (descarregable des del web) al vehicle. Qualsevol persona pot preguntar al conductor/a si li aniria bé deixar-lo a la seva destinació. D'altra banda, els i les vianants també poden portar un punt vermell per fer més visible als cotxes que està cercant un mitjà de locomoció. A més a més, alguns locals també en tenen, i d'aquesta manera anuncien els trajectes que fan habitualment per a què altres se'n puguin beneficiar.
 
Altres llocs webs organitzen d'avançada aquesta posada en contacte de conductors/ores i altres persones que volen compartir el transport i les despeses que suposa. En aquestes pàgines, les persones es registren bé oferint un trajecte que fan habitualment o puntual, o bé cercant alguna persona amb vehicle que vagi a la mateixa destinació. Bàsicament, s'organitza a mode de classificats, amb ofertes i demandes. Alguns dels exemples provenen del sector públic o també d'iniciatives individuals que han anat estenent-se, totes amb l'objectiu de promoure un model de viatge més sostenible, solidari i obert a la trobada amb altres persones (Compartir.org, Viajamosjuntos.com, Covivo).
 
Algunes associacions, com ara Pedalibre, Associació cicloturista de persones usuàries de la bicicleta, defensen la intermodalitat de transport, és a dir, que es puguin combinar diferents mitjans de transport, en el seu cas la bici amb altres formes de transport col·lectiu. Al seu web inclouen algunes normatives al tren, metro, bus i avió, així com consells per poder portar la bici sense molestar qui condueix o altres passatgers.
 
Cada cop hi ha més alternatives, i és decisió de cadascú/una si triem entre les alternatives que millor s'ajustin a les nostres necessitats, per moure'ns d'una forma més sostenible.