Amigues i amics de la UPEC,
Aprofito aquest 1r de maig per saludar-vos. Soc el João França i el passat mes d’octubre vaig prendre el relleu del Jordi Serrano com a rector de la UPEC. En aquests mesos hem estat treballant per preparar l’edició d’enguany i altres activitats sobre les quals us anirem informant aviat. De moment, aprofito per anunciar-vos que podeu reservar les dates per les jornades de l’estiu: els dies 3, 4 i 5 de juliol.
Aquest 2024 celebrarem els 20 anys de la UPEC, 20 anys d’universitat popular, d’un espai de trobada i de reflexió que ha resistit davant moltes dificultats, i ha superat molts moments en què ens han volgut fer creure que no tenia sentit comptar amb espais de trobada entre la gent d’esquerres en tota la seva diversitat. Però per davant de tot, durant aquests 20 anys la UPEC no ha deixat mai de recordar-nos, contra el mantra neoliberal, que les alternatives són possibles —i moltes ja són aquí.
Davant la responsabilitat de donar continuïtat a la tasca del Jordi Serrano, em vaig posar a repassar la història de la UPEC, i vaig prendre nota d’alguns dels lemes de les jornades des que m’hi vaig vincular el 2012: «El futur és a les nostres mans» (2012), «Repensar-ho tot, actuar juntes» (2013), «Debatre les idees, transformar el món» (2014), «De la protesta a la proposta» (2015), «El futur és un país estrany» (2019), «Sota el present hi ha sempre el futur» (2022), o el darrer, «La política, o la fas o te la fan» (2023).
No hi són tots, i en queden fora alguns que m’agraden especialment, però us els comparteixo perquè trobo que posen de relleu el que crec que és la riquesa de la UPEC: lliurar la batalla de les idees, a on les esquerres hi hem de posar molts esforços, i posar sobre la taula que, per més que ens vulguin convèncer del contrari, podem tenir un futur millor que el present. Per la gent que vam arribar a l’edat adulta entre els estralls de la crisi del 2008, i especialment pels qui han vingut després, aquesta simple idea és revolucionària.
L’enyorat Francisco Fernández Buey, al seu Utopías e ilusiones naturales, ens convidava a saber diferenciar entre fer-nos il·lusions i tenir il·lusions. També ens explicava, en el seu repàs històric, que les grans idees utòpiques semblen destinades a fer-se realitat en un lloc diferent a aquell per al que van ser imaginades. Haurem, doncs, de seguir recuperant la memòria dels futurs possibles que van pensar les persones que ens han precedit, aquí i arreu, i imaginant i construint ara futurs més vivibles per qui vingui després nostre, sembrant llavors que esperem que germinin a algun lloc.
El manifest fundacional de la UPEC insistia en aplegar-nos «al voltant de les idees de llibertat, pau i igualtat», i crec que és una reivindicació tant o més vigent ara que l’any 2004. Dues dècades després, el compromís de la UPEC és continuar-hi aprofundint i, sobretot, seguir mostrant que el futur pot ser nostre —que no té sentit que no ho sigui— i que farà goig de viure.
L’any passat vam organitzar un debat amb tres polítiques catalanes d’origen llatinoamericà per parlar sobre les esquerres de l’altra banda de l’Atlàntic. Vam titular la taula amb el lema de la campanya de Gustavo Petro i Francia Márquez a Colòmbia, «Vivir sabroso». A Xile, Gabriel Boric es va presentar «para vivir mejor», i al Brasil, Lula da Silva va tancar la campanya recuperant una cançó dels anys setanta («Amanhã») que deia que «demà serà un dia preciós, amb la més gran alegria que es pugui imaginar». Tot plegat va de tenir il·lusions, perquè volem un futur que sigui lliure, igualitari i en pau, i això també vol dir alegre i plaent.
Recentment, han traduït al castellà un llibre de carla bergman i Nick Montgomery titulat Militancia alegre. Ens diuen que l’alegria, segons Baruch Spinoza, no és tant una emoció sinó la capacitat d’afectar i ser afectades:
Por ahora queremos dejar claro que no es lo mismo que la felicidad. Un proceso de transformación gozoso puede implicar felicidad, pero también suele conllevar varios sentimientos a la vez: puede resultar abrumador, doloroso, dramático y conmovedor, o sutil y extraño. La alegría rara vez se vive de forma cómoda o fácil, porque transforma y reorienta a las personas y a sus relaciones. Más que con el deseo de explotar, controlar y dirigir a l*s demás, la alegría resuena con las capacidades emergentes y colectivas de hacer cosas, crear cosas, deshacer hábitos dolorosos y alimentar formas de estar junt*s.
Intentarem seguir contribuint des de la UPEC a imaginar aquests futurs possibles i plaents. Ens retrobem aviat.
Visca el 1r de maig i visca l’alegria!
João França
L'entrada La UPEC i el futur ha aparegut primer a UPEC - Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.
Centre d’Estudis de l’Esplai – Suport Associatiu et mostra que cal tenir en compte per portar al dia l’entitat.
El curs, emmarcat en l’Escola d’Estiu del Voluntariat 2014 i reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, es realitzarà el 19 i 20 de setembre a Tortosa.
Al llarg d’aquests dos dies els participants treballaran el següent contingut:
El document recull els principals indicadors a nivell global de cara a assolir els objectius per a l'any 2015
Durant la Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides, 189 països es van comprometre a treballar units per assolir un món millor per al 2015. La Declaració del Mil·lenni prometia alliberar la humanitat de l'extrema pobresa i convertir el dret al desenvolupament en una realitat per a tots. L’Informe 2014, publicat durant el mes de juliol, indica que s'han aconseguit avenços, per bé que els resultats són desiguals depenent de la zona geogràfica.
L’informe mostra el grau d’assoliment de les fites pactades per tots els països per al 2015:
Tot i que des de l'any 2000 la pobresa en el món s'ha reduït i el 90% dels nens dels països en desenvolupament obté ensenyament primari alguns indicadors mostren que encara queda molt camí per a recorrer. L'informe d'aquest any indica que s'han assolit avenços notables en la lluita contra el paludisme i la tuberculosi i millores en els indicadors referits a la salut però que el nivell d'assoliment general dels objectius ha estat desigual.
Podeu llegir l'informe complet al web corresponent de les Nacions Unides.
50 joves recorren 800 quilòmetres amb un únic objectiu: donar visibilitat als esforços que es realitzen per vèncer l'exclusió social i afavorir l'autonomia de joves en risc.
Van començar la travessa al País Basc, concretament al Cap Higer d'Hondarribia, i l'acabaran al Cap de Creus, Cadaqués, aquest divendres. En total hauran estat 42 dies de compartir camí i experiències, fer xarxa i establir sinergies.
Aquesta és la segona edició de la Transpirinenca Social i Solidària, "una eina de sensibilització, unió i cohesió social que es mou a favor del desenvolupament integral". La Fundació Formació i Treball va decidir repetir l'experiència després de l'èxit del projecte pilot de l'any passat. S'han sumat a ella desenes d'institucions, associacions de la societat civil, projectes d'emprenedoria social i empreses.
Aquest projecte ofereix un punt de trobada en els Pirineus per tal que les persones i col·lectius participants puguin fer xarxa i crear iniciatives conjuntes i intersectorials de canvi social. Cada setmana han tingut un eix temàtic al voltant del qual han centrat els debats i han generat propostes. Els temes han estat la inclusió, els joves i l'autonomia, el turisme sostenible, el treball digne i l'emprenedoria, l'accés a una educació de qualitat, joves i migració, ciutadania, la responsabilitat social corporativa, el mentoring i les xarxes.
L'objectiu és posar de relleu els esforços que es realitzen per vèncer l'exclusió: "Partim d'una acció de sensibilització que demostrarà que la inclusió social és possible si tots i totes som partícips actius del canvi, i confiem que una iniciativa d'aquest tipus pot posicionar en les agendes econòmiques i socials la situació de milions de persones i sensibilitzar sobre aquelles que estan en situació de risc".
Divendres 25 de juliol després de més de 40 dies de camí compartit, arribaran al Cap de Creus, Cadaqués, on faran la cloenda aplegant a tots els participants, institucions catalanes i organitzacions.
Més informació:
Aquest estiu, els diferents agrupaments de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge estaran repartits en més de 800 campaments al llarg de tota la geografia europea.
La Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge ha elaborat un mapa amb tots els campaments que els agrupaments escoltes realitzaran durant aquest estiu.
Cada campament passa a un territori concret, el qual té un elevat impacte sobre l’activitat. Cada territori, cada context, és una suma del nivell social, el cultural i l’ambiental, i de tot això els campaments escoltes busquen extreure’n aprenentatges concrets. Per això, l’elecció del lloc no es fa a l’atzar, sinó que està estretament vinculat al projecte que es té entre mans i als objectius pedagògics que es plantejen com a unitat.
Enguany, podeu trobar agrupaments escoltes catalans des del Marroc fins a Bòsnia, passant per Gran Bretanya, Alemanya i molts altres estats d'Europa. Per comprovar-ho podeu accedir al mapa.
Si el vostre campament no hi és i esteu interessats en introduir-lo, ho podeu fer en el següent enllaç.
Suport associatiu organitza a partir del proper 8 de setembre una formació orientada a gestionar i dirigir els diferents equips de persones dins d'una entitat.
Vols aprendre a organitzar i gestionar el teu equip de treball? Aquest curs està dissenyat per donar a conèixer eines i metodologies per millorar les habilitats per organitzar, motivar i formar equips de treball.
El curs, reconegut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, està adreçat a responsables de voluntaris i persones que treballen dins l'associació.
L'entitat ha atorgat l'1% dels ingressos propis a projectes per donar suport emocional a la infància a Bòsnia, formar en cooperació estudiants d’arquitectura de Guatemala i finançar un centre de formació a Burkina Faso.
El concurs públic per atorgar l’1% dels ingressos propis de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a projectes de cooperació pel desenvolupament d’altres entitats ja té veredicte.
El jurat ha decidit repartir l'import total a atorgar, 6.969,64 euros (corresponents a l’1% dels ingressos propis del curs 2012-2013, juntament amb partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en què no s’ha convocat concurs), entre tres projectes diferents:
Entre tots els projectes presentats, s'han escollit aquells que millor s'ajusten als criteris de valoració publicats en la convocatòria i que millor representen l'estil i els valors de MEG sobre la cooperació per al desenvolupament.
El jurat estava format per un/a representant de la Taula Executiva; un/a de l'Àmbit de Gestió; un/a de la Taula de Secretaris/àries i Administradors/ores i un/a de l'Equip de Cooperació de l'Àmbit Internacional.
Fins el proper 25 d’abril, les entitats i organitzacions poden presentar els seus projectes al concurs públic que convoca Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG).
La dotació econòmica de la donació correspon a l’1% dels ingressos propis de MEG del curs 2012-2013 conjuntament amb les partides de cursos anteriors que han quedat desertes o en que no s’ha convocat concurs públic, que equival a 6.969,64 €, a repartir, a criteri del jurat, entre els projectes seleccionats.
Es valoraran especialment els projectes d’educació pel desenvolupament i/o la pau, que promoguin el canvi d’actituds de la ciutadania al nord, que explorin la transcendència del joc en el desenvolupament de les persones (en relació amb l’Eix del Curs de MEG 2013-2014), que siguin realitzats per persones joves al Nord o que incideixin en la millora de les condicions de vida dels infants i joves al Sud, entre altres. També es prioritzaran aquells projectes d’entitats amb una forta base associativa, democràtica i participativa.
Podeu consultar tots els criteris i com presentar-s’hi a la Normativa que regeix el concurs, que trobareu en aquesta pàgina web.
El Consell de la Joventut de Barcelona engega el projecte per posar en valor la tasca educativa i social que realitzen aquestes associacions i com a mitjà per expressar allò que viuen, que els preocupa i que volen treballar en el seu entorn.
BarnaZoom està adreçat a totes aquelles associacions i entitats d'educació en el lleure de Barcelona que formin part de la CJB. Cada equip, que estarà format per un màxim de 8 persones, haurà de presentar un projecte audiovisual de contingut social en el marc dels Drets Humans, amb especial consideració a temes com la immigració, l'exclusió social, el racisme, la xenofòbia o els conflictes de gènere.
El projecte té com a model el Tanjazoom, un festival de curtmetratge social que es realitza a Tànger i que també posa en valor la tasca educativa, social i cultural que realitzen associacions juvenils del barri de Beni Makada.
Amb l’objectiu de promoure la relació entre ambdues ciutats en el context associatiu juvenil, el grup guanyador del concurs català serà obsequiat amb un viatge a Tànger per presentar la seva peça al Festival Tanjazoom durant els dies 26, 27 i 28 de juny.
Per a més informació, podeu consultar les bases del concurs.
Inscripcions
La data límit per a inscriure’s és el 7 d’Abril. Una vegada realitzada la inscripció, els grups tindran fins al 19 de maig per treballar el projecte i lliurar-lo.
I si enlloc de Síria, fos a Londres? Com afectaria la guerra a una nena de 8 anys? La campanya de l’organització humanitària per recaptar fons per als infants sirians acumula 20 milions de visites en poques hores.
L’organització humanitària d’atenció a la infància Save the Children ha llançat un vídeo impactant que mostra com la guerra té uns efectes devastadors en una nena de 8 anys.
A les imatges veiem la seva vida “abans” i “després” del conflicte, però enlloc de situar l’acció a Síria, ho fa a Londres, amb el lema: “Només perquè no passi aquí no vol dir que no estigui passant”.
Amb el vídeo, que ha aconseguit més de 20 milions de visites en les primeres hores, Save the Children demana aportacions econòmiques que es traduiran en “menjar, aigua potable, roba, material escolar i suport psicològic”.
A Síria hi ha més de 4 milions de nens i nenes atrapats per la guerra, i més de 3 milions d’infants expulsats de l’escolarització per culpa del conflicte, que ja fa 3 anys que dura.
El sistema sanitari està destrossat: més del 60% dels hospitals no funcionen; el 93% de les ambulàncies han patit danys, les han robat o destruït; i gran part dels treballadors sanitaris i personal mèdic han estat assassinats, empresonats o han fugit del país.
Els nens i les nenes en pateixen les conseqüències: molts moren no només per culpa de la violència sinó també per malalties que es podrien haver previngut o tractat.
L'organització Save the Children exposa aquesta situació al document "Un preu massa alt: l'impacte de tres anys de guerra en la salut dels nens i nenes siris".
Font: Diari de l'Educació
Les fundacions Servei Solidari i Prevent posen en marxa el programa de suport a l'autoocupació per a persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat.
La Fundació Servei Solidari i la Fundació Prevent són dues entitats amb àmplia experiència en els àmbits de les persones en risc d’exclusió i de discapacitat. Ara han unit els seus esforços per oferir els coneixements tècnics i les eines necessàries per al foment de l'autoocupació, a través de la posada en marxa d’iniciatives micro empresarials. Es tracta del programa Espai emprèn: Ara tu! que dóna suport a l'autoocupació i al foment de l'emprenedoria dirigit a persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat.
Aquest dimecres, 5 de març, han dedicat una jornada divulgativa per informar totes les entitats del sector interessades a conèixer els serveis, accions formatives i requisits de participació del Programa, alhora que convidar les empreses a una iniciativa de foment de la participació del teixit productiu a través del voluntariat corporatiu.
La trajectòria d'ambdues fundacions, consolidada al llarg dels últims anys, compta amb el suport del Programa Catalunya Emprèn, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Tant si sou una associació, empresa, una escola, una universitat, o administració pública, fins el 4 d'abril podeu inscriure-us a la campanya i organitzar una operació de neteja en un espai natural proper.
Amb aquesta operació es pretén donar resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals (boscos, rius, platges, rieres…), per tal d’evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’hàbitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, l’acció també té un alt potencial de sensibilització ja que pretén conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura.
En aquesta fitxa, trobareu unes pautes molt clares de com organtizar una activitat d'aquestes característiques i podeu fer la inscripció de la vostra acció fins el dia 4 d'abril, a través d'aquest formulari. A partir d’aquesta data es tancarà la inscripció de cara a enviar amb temps el material comunicatiu (bosses de ràfia reutilitzables, armilles i guants protectors) als organitzadors inscrits.
Si les accions de neteja són a rius i rieres es poden organitzar amb l’Associació Habitats en el marc del consolidat Fem Dissabte.
Si sou persones interessades en aquest gran esdeveniment, podeu col·laborar-hi a través de la participació directa en les activitats organitzades. A partir del mes de març, podeu consultar l'agenda d'activitats i apuntar-vos a l'activitat que més us agradi.
L'any 2013, aquesta jornada va aglutinar 16 activitats, 695 participants, 13 tones de residus recollits.
La campanya European Clean Up Day, s'emmarca dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, un projecte del programa LIFE+ de la Comissió Europea, impulsada a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat a través de l'Agència de Residus de Catalunya.
Més informació de la campanya a www.arc.cat/letscleanupeurope, on hi trobareu el http://sdr.arc.cat/prevencio/GetLoginPrevencio.do ">formulari inscripció.
Hashtag de la campanya #ewwrcat i #letscleanupCAT
La reacció per part d'organitzacions i universitats d'arreu en front de les crisis humanitàries de Filipines i Haití exemplifiquen com una actuació unitària pot aconseguir més i millors resultats.
El tifó Hayian del passat 8 de novembre a les Filipines va provocar una greu situació d'emergència davant la qual nombroses entitats i persones de manera individual van respondre-hi. El tifó va acabar amb la vida de 5.600 persones i en va desplaçar més de 4 milions. En front de la situació de gravetat i arran, en part, del boom mediàtic, nombroses ONG van respondre-hi de manera immediata i van donar la possibilitat de col·laborar-hi a títol individual.
El 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats. Immediatament després del terratrèmol es va posar en marxa la maquinària de l'ajuda humanitària primer i la reconstrucció després. Les ONG, institucions religioses i fundacions privades van recaptar més de 3.060 milions de dòlars i Governs i agències de cooperació van prometre més de 13.000 milions per al període 2010 – 2020.
Quina és la realitat d’avui?
A Haití, segons les dades publicades a desembre de 2012, més de 17.000 famílies continuen vivint sota carpes. Existeixen encara enormes dificultats d'accés a electricitat i a habitatge i les polítiques seguides tant per les institucions haitianes com per les organitzacions presents al territori han estat enormement qüestionades. Iolanda Fresnillo és una de les persones amb constant contacte i presència a Haití que explica a les seves publicacions la realitat que ella percep a Haití.
Molt crítica amb les estratègies que s'hi han desenvolupat, qualifica el procés de reconstrucció del país de "desastre", empitjorat per "l'ocupació militar de forces estrangeres", "la invasió d'empreses nord-americanes i canadenques per explotar els recursos miners haitians", la "creació de zones industrials de tracte injust per als treballador" i la mirada al "turisme de luxe"; oblidant així la població civil haitiana.
En el cas de Filipines, després de dos mesos el ressò als mitjans ha minvat. No obstant això, les experiències personals són encara presents i les necessitats i l'enorme tasca a fer-hi, no. Després de dos mesos, la feina al país del sud-est asiàtic continua. El vídeo de Metges Sense Fronteres ens ensenya quines tasques hi duen a terme i amb quines problemàtiques es topen.
La coordinadora mèdica de Metges Sense Fronteres a Filipines, Natasha Reyes, explica que MSF "treballa per brindar assistència mèdica a la població, fins i tot a aquelles persones que viuen a zones allunyades, i que ha aixecat quatre hospitals temporals mentre es reconstrueix el sistema de salut". Paral·lelament, MSF "distribueix també provisions d'auxili, kits de reconstrucció i primera necessitat i aigua potable a les comunitats afectades".
Segons l'informe de MSF elaborat un mes després de la catàstrofe, els pocs hospitals que van sobreviure van patir greus danys i el personal que hi va quedar treballa 24 hores per oferir assistència sanitària. Avui hi ha organitzacions oferint ajuda humanitària o brindant atenció mèdica però de manera desigualment distribuïda en el territori. Tot i això, l'expansió de l'ajuda per les zones afectades creix lentament.
Una resposta conjunta
Projectes de l'ACUP: resposta unitària de les universitats catalanes
El gener del 2010 l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) prenia el compromís de "treballar conjuntament en projectes dirigits a la reconstrucció del país i el suport a la comunitat educativa".
Una resposta per part de l'ACUP és d'entrada un primer pas d'unió, ja que significa una resposta conjunta i col·lectiva de totes les universitats públiques catalanes per treballar per una finalitat comuna: el suport a la comunitat educativa haitiana.
A més, però, les línies de treball de l'ACUP s'han desenvolupat amb la participació d'altres universitats del món, de les administracions haitianes, de l'Ajuntament de Barcelona, d'entitats privades i de la mateixa població haitiana.
La tasca de l'ACUP no té tant a veure amb la resposta humanitària, sinó que actua en l'educació superior, àmbit que significa posar la mirada en el futur, ja que suposa restablir la possibilitat de formació dels i les joves haitianes.
L'ACUP va posar en marxa l'octubre del 2010 la primera de les tres línies de treball: la creació del projecte per a la gestió universitària, en col·laboració amb un consorci de 4 universitats canadenques, la Universitat de Califòrnia i Harvard. Un projecte finançat per la Fundació La Caixa.
El 2012 encetaven una nova línia per a la millora de les capacitats docents del professorat de la Universitat de Jacmel (UPSEJ), sobre metodologies, formació virtual i creació d'un campus virtual; finançat per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Finalment, la tercera línia de treball està centrat en l'estudi urbà i social del barri de Mayard, municipi de Jacmel. Finançat altra vegada des de l'Obra Social La Caixa i també amb l'Ajuntament de Barcelona (per les implicacions urbanístiques que significa el projecte) a més de comptar amb l'Alcaldia de Jacmel i la UPSEJ, es va seguir el següent procés: una primera etapa de formació de tècnics locals, una segona de diagnosi del barri a través de la participació activa de la ciutadania i una de final, basada en la implementació i intervenció urbana directa segons les voluntats dels residents.
Nadja Gmelch, tècnica de projectes de l'ACUP, posa èmfasi en la idea que "caminant junts es pot aconseguir un millor resultat que si s’actua sol". Gmelch explica que davant catàstrofes, la resposta inicial és assegurar la supervivència i que en casos com els d'Haití o d’altres, s'espera a que tot estigui sota control per intervenir en altres àmbits, com el de l'educació superior. Sovint, però, el moment de centrar-s'hi no arriba mai. Per això, diu, "és molt positiu que l'ACUP intervingui des d'un inici en la reconstrucció i la millora de l'educació universitària i superior".
El moment per centrar-se en la reconstrucció de l'educació superior sembla no arribar mai, per això és positiu que l'ACUP hi hagi intervingut des d'un inici
La feina, però, no és senzilla. El sistema universitari haitià és complex. Amb una gran universitat pública central (UEH) que depèn del Parlament i un conjunt de petites universitats regionals depenents del Ministeri d'Educació, ha estat difícil arribar a acords en certs moments: al primer projecte de l'ACUP, sí que es va treballar amb la UEH, de manera que es va treballar amb gran part de les universitats haitianes representades en la Conferència de Rectors del país (la de l'Estat, les públiques regionals i les privades). A partir del projecte de reforç en les capacitats docents, però, no es va poder establir un acord. Des del 2012, doncs, les activitats se centren en les universitats públiques regionals, especialment la UPSEJ.
La resposta i l'interès mostrat per part de les universitats haitianes que hi han participat ha estat molt alt, proposant noves idees, expressant necessitats i participant colze amb colze amb l'ACUP i la resta d'universitats.
Filipines, MSF i la UAB
L'actuació humanitària en front del tifó de Filipines va ser massiva. UNICEF, Cáritas, Metges Sense Fronteres, Save the Children entre d'altres van organitzar recol·lectes de fonts i van centrar l'ajuda en la reconstrucció i subministració de serveis bàsics per a la supervivència dels afectats.
En aquesta resposta, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també va participar-hi, en col·laboració amb Metges Sense Fronteres. La UAB, entre d'altres entitats i persones individuals, va fer un donatiu de 2.000 euros a MSF que provenien del Fons de Solidaritat per col·laborar amb l'assistència.
Ibrahim Younis, coordinador d'emergència de MSF, explica a l'informe que durant els primers dies d'arribada a les Filipines, el transport era un problema, ja que els aeroports i ports estaven saturats, els carrers bloquejats i danyats i tant els cotxes com la benzina eren escassos. Tot i les dificultats, les organitzacions van aconseguir arribar a les zones aïllades. Segons Youins, però, "hi ha encara disparitat entre comunitats". A Tacloban, per exemple, "hi ha diferents organitzacions presents", cosa que no es dóna a zones més remotes.
Així doncs, malgrat la necessitat que encara és present per dotar tot el territori dels serveis mínims, la feina conjunta és que el permet tenir força i capacitat d’actuació.
Tant en el cas d'Haití com en el de Filipines, una de els característiques de la resposta internacional ha estat, efectivament, l'actuació conjunta. Nadja Gmelch remarca, d'una banda, com de positiu és el treball conjunt. D'altra, expressa la seva preocupació davant el fet que després de tota la feina feta, se'n pugui perdre efectivitat arran de les dificultats en el finançament. És per aquest motiu que, segons ella, "cal mantenir el contacte viu, per poc que sigui, per seguir treballant i aconseguir resultats positius, perquè encara hi ha molta més feina a fer".
El Fons finança projectes de cooperació entre la UAB i universitats de països del sud o bé iniciatives de sensibilització al Campus. Els casos de Guatemala i Nicaragua són dos exemples d'iniciatives d'èxit.
El Fons de Solidaritat de la UAB finança projectes o bé de cooperació per al desenvolupament entre la UAB i universitats de països del Sud o iniciatives de sensibilització al Campus des de fa quasi 20 anys. El nombre de projectes així com el seu èxit i la seva utilitat pràctica, varia a cada convocatòria. Ara bé, les experiències viscudes a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars.
Guatemala retorna la propietat a famílies indígenes desallotjades fa 2 anys
El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, entregava el passat mes d'octubre del 2013 els títols de propietat a 140 famílies, d'entre les 769 que el març de 2011 havien estat violentament desallotjades de la vall del riu Polochic. El govern, a més, va comprometre's a lliurar títols a totes les famílies abans de finalitzar la legislatura. Aquest és el fruit de més de dos anys de mobilització i d'una gran campanya de pressió política per part d'Oxfam Intermón que va incorporar els resultats d'un projecte que l'ICTA-UAB havia dut a terme a la regió amb el suport de l’ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB. Es tracta d'una mostra d'èxit del treball en xarxa entre universitats, ONGS i moviments camperols.
Els desallotjaments violents a Guatemala s'emmarquen en una problemàtica cada cop més estesa al país i que dóna lloc a múltiples violacions de drets humans i a la destrucció de les formes de vida i de subsistència de les comunitats que han viscut i treballat durant generacions les terres que són forçades a abandonar.
La problemàtica ve donada per l'acaparament de terres per part de grans terratinents i d'empreses agroexportadores amb la finalitat d'especular amb els preus del sòl, la producció d'agrocombustibles (palma africana i canya de sucre) que abasteixin la demanda energètica dels països del Nord o l'exportació d'aliments a gran escala.
És en aquest context d'intensificació de la conflictivitat agrària, lligada també a la forta desigualtat en l'accés a la terra que històricament han patit les comunitats indígenes i camperoles de la vall, que l'any 2009 l'ICTA-UAB i l'IDEAR-CONGCOOP van impulsar el projecte "Desenvolupament d'un marc analític-participatiu de les dinàmiques sòcioambientals i de la qualitat de vida de les comunitats camperoles de la vall del riu Polochic, Guatemala", que va rebre el suport de l'ACCD i del Fons de Solidaritat de la UAB.
Es proposava recolzar les comunitats rurals en la recerca d'alternatives productives que permetessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant la implementació d'un procés participatiu i construir un pont efectiu entre ciència i societat.
Un dels resultats finals del projecte ha estat un document que sistematitza les informacions més rellevants per a aquestes comunitats indígenes camperoles. En primer lloc, permet conèixer la situació d'altres comunitats en un context territorial semblant i els resultats d'aplicar una o altra estratègia productiva. En segon lloc, és una eina per analitzar i facilitar la decisió sobre possibles estratègies productives-reproductives de futur. Per últim, les comunitats tenen coneixement de la seva situació en termes de l'estat del sòl i de les necessitats de recuperació/manteniment de la seva fertilitat. A nivell més ampli, el document fa una avaluació de les principals polítiques de desenvolupament rural aplicades a Guatemala, des del punt de vista dels impactes en la quotidianitat de les llars i comunitats indígenes-camperoles.
Creació d'un doctorat ambiental a Nicaragua
La Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNAM – Managua) conjuntament amb el Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB, van aconseguir crear un màster ambiental que ha tingut ja 5 edicions, amb un augment progressiu del professorat local de Nicaragua. Oferien així l'oportunitat a estudiantat nicaragüeny d'especialitzar-se i seguir-se formant en l'àmbit mediambiental.
La proposta per culminar el projecte, però, va arribar el curs passat, amb la iniciativa de crear un Doctorat propi a la UNAM – Managua que permeti que als estudiants destacats del màster poder doctorar-se i, tal i com s'especifica a la presentació del projecte, "donar l'oportunitat a les universitat nicaragüenyes d'incorporar doctors ambientòlegs, estimulant i enfortint així la investigació en aquesta disciplina".
Projecte exemplars
Les iniciatives dutes a terme a Guatemala i Nicaragua són dos casos exemplars del motiu que dóna sentit al Fons de Solidaritat: la cooperació entre universitats per fer possibles projectes de col·laboració i millora.
Des d'aquest gener són obertes les convocatòries per a PAS i PDI, que finalitzarà el proper 28 de febrer, i per a estudiantat de màster, postgrau i doctorat, que es tancarà el 25 d’abril. Al web de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) s'hi poden trobar les bases de la convocatòria i tota la informació necessària per sol·licitar-lo.
La Universitat Oberta de Catalunya té oberta la matrícula per les seves noves propostes de formació -màsters, postgraus, altres- en cooperació, ajuda humanitària i àmbits relacionats. Fins el 18 de març de 2014.
Està obert el període d’inscripció per al nou semestre de màsters, postgraus i especialitzacions dels àmbits de la cooperació, l’acció humanitària i altres àrees relacionades -conflictologia, gestió en el tercer sector...-. Els cursos començaran el 19 de març de 2014, tenen diverses durades; i la inscripció finalitza, per aquesta etapa formativa, el 18 de març.
L'Escola de Cooperació de la UOC - Institut Internacional de Postgrau proposen doncs 7 accions formatives en acció humanitària i cooperació, 8 en conflictologia, i 1 en dret internacional humanitari, entre altres (àmbits de gestió, sostenibilitat, i dependència). Col·laboren Creu Roja Espanyola i Gaia Education.
Podeu trobar la informació completa en aquest enllaç.
La tercera edició de la Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs donarà el seu tret de sortida el proper dissabte 8 de febrer a La Cate de Figueres, amb l'espectacle de cant coral "Exili. Cançons en escena".
Un total de 20 propostes escèniques passaran per diferents ateneus de Catalunya del febrer al maig del 2014, en el marc de la tercera temporada de l'Espai A.
Al llarg d’aquests quatre mesos es faran més de 50 actuacions a la quinzena d'espais escènics que formen part del circuït.
Propostes seleccionades
Els grups participants que han estat seleccionats per una comissió artística per formar part d'aquesta nova edició de l'Espai A són:
Cant: Cor País Meu, Actea, Cor Jove Sentmenat, Grup Vocal Zetzània i Ol'Green.
Dansa: Esbart Dansaire De Mollet, Esbart Egarenc, Esbart Sant Martí, Esbart Dansaire De Rubí i Grup Dansa Cor De Catalunya.
Música: Agrupació Musical Pau Casals, Agrupació Musical Canareva, Banda del Prat, Banda Unió Musical de Tarragona.
Teatre: Amics de les Arts de Terrassa, Companyia Mala Fama d'Els Carlins, Filagarsa, Grup de Teatre del Centre de Llorenç del Penedès, Sotacabina Teatre i Tequatre.
A més, algunes de les propostes que formen part de la tercera edició de l'Espai A formaran part de la programació de la 17a Fira Mediterrània de Manresa, que tindrà lloc del 9 al 12 d'octubre de 2014.
La programació, que començarà el proper dissabte 8 de febrer a La Cate de Figueres, ja es pot consultar a través de la pàgina web i es poden comprar les entrades online.
Canvi de nomenclatura de les línies escèniques
Una de les novetats d’aquest any és el canvi dels noms de les línies escèniques. Coral es converteix en Cant, Esbart es converteix en Dansa i Banda es converteix en Música.
La coordinadora de l'Espai A, Íngrid Marín, explica que "s'ha decidit fer una nomenclatura més àmplia i genèrica per dues raons. D'una banda, per facilitar al públic el que anava a veure, ja que per l'experiència de les primeres dues edicions s’havia vist que moltes persones no estan acostumades a sentir bandes o no coneixen els esbarts. Per altra banda, perquè volíem obrir-nos a d'altres camps com poden ser la dansa contemporània o bé a d'altres formacions musicals que no siguin bandes, per exemple".
Festa d’inauguració
Una altra de les novetats és la festa d’inauguració que se celebrarà el proper dijous 6 de febrer a les 21h a la Fàbrica Moritz de Barcelona i que comptarà amb la participació dels grups seleccionats.
Amb aquesta iniciativa s'intenten enfortir els llaços entre els agents implicats en el projecte. Íngrid Marín afirma que "es tracta d’una manera lúdica que s'ha trobat per tal que tots els participants (grups, teatres, col·laboradors, etcètera) es coneguin abans de començar les representacions".
A la festa de presentació es podran veure fragments dels espectacles "Ménage à Trois" del Grup de Teatre Filagarsa de Molins de Rei, "Black Grooves – Arrels negres" del Grup vocal Zetzània i "El Fill de la Terra. La llegenda del Comte Arnau" de l'Esbart Sant Martí de Barcelona.
L'actor i director Jordi Andújar, vinculat amb el món ateneístic des de petit a través dels Lluïsos de Gràcia, farà la presentació de l'acte.
Què és l'Espai A?
És un circuit d’arts escèniques amateurs creat l'any 2011 amb l'objectiu de fer una programació estable de teatre, cant, dansa i música no professionals arreu de Catalunya, per tal de posar a l'abast del públic en general, produccions de qualitat així com també potenciar i impulsar la creació de nous públics i augmentar l'ús dels espais escènics dels ateneus oferint nous canals per l’explotació de les produccions amateurs.
Qui impulsa l'Espai A?
L'Espai A és una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està coordinat per la Federació d'Ateneus de Catalunya i compta amb la col·laboració del Moviment Coral Català, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, la Federació Catalana de Societats Musicals i l'Agrupament d'Esbarts Dansaires.
Lluís M. Plà Aragonès, professor de la UdL, ha impulsat amb la UNASAM del Perú un projecte per millorar el sistema agrari de la Huapra, als Andes. Aragonès explica el per què, el com i els possibles riscos i millores.
La Comunitat de La Huapra, als Andes peruans, es composa avui de 180 persones, que han viscut fins al moment seguint les seves tradicions i costums. La Universitat de Lleida (UdL), però, en col·laboració amb la Universitat Nacional Santiago Antúnez de Mayolo (UNASAM), han impulsat un projecte per optimitzar els recursos naturals de la zona, adaptar el seu sistema agrari a les noves condicions climàtiques i donar un rol a la sostenibilitat i a l'ecologia en aquest sistema.
Lluís Miquel Plà Aragonès, professor de la UdL i impulsor del projecte des d'aquí en col·laboració amb l'equip d'investigació peruà, comparteix amb Xarxanet el fons de la iniciativa.
El projecte impulsat conjuntament per la UNASAM del Perú i la UdL es focalitza en la comunitat indígena de la Huapra, als Andes. Per què aquesta comunitat? Què la diferencia de comunitats similars dels Andes?
La voluntat del projecte és que sigui una prova pilot que es pugui estendre a altres comunitats semblants del país. El per què s'ha començat per aquesta és degut a que hi havia facilitat per accedir-hi i relacions personals amb membres del projecte que afavorien la confiança i disponibilitat a col·laborar de la comunitat (majoritàriament quítxua-parlant).
A la justificació del Projecte es fa referència al tipus d'agricultura de la comunitat (tradicional i basada en les seves costums), al desconcert derivat del canvi climàtic i de la mineria i a la poca cura per la sostenibilitat. Fan aquestes circumstàncies que sigui necessària una "intervenció", una "col·laboració" externa? Quina seria la realitat si NO es dugués a terme el projecte?
Si NO es dugués a terme el projecte la comunitat continuaria evolucionant "a la deriva". La seva tradició és oral i el nivell econòmic i cultural molt baix, amb el que els seus coneixements sobre els conreus, altres alternatives, risc d'erosió i empobriment de la terra son molt, molt limitats. La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir/millorar aquesta situació d'empobriment – continu.
Quines conseqüències, tant positives com negatives, pot tenir l'aplicació del projecte i d'un nou sistema agrari? Existeix el risc de canviar la base del model de vida de la comunitat?
La comunitat és sobirana i és impensable un canvi de la nit al dia provinent d'una proposta externa (a no ser que hi haguessin diners pel mig per "comprar" les consciències). La idea del projecte no és un NOU sistema agrari, sinó un MILLOR sistema agrari i que aquesta millora sigui sostenible en el temps i inclogui tres aspectes principals: econòmics, socials i mediambientals. En aquest sentit totes les conseqüències es preveuen "positives". Negatives podrien ser les lluites que puguin sortir en el sí de la comunitat per disputes de terres o recursos, o entre partidaris i detractors de les bases del projecte.
La capacitació i educació de la població és cabdal per revertir o millorar aquesta situació d'empobriment continu.
Quin rol ha pres la comunitat de la Huapra en la creació d'aquest sistema? (detecció de necessitats, explicació de problemes, voluntat de canvi, participació, etc.)
Inicialment la comunitat es va alegrar de la notícia del projecte perquè esperaven diners! Diners per gastar en... En saber que no era així es van decebre i va decaure l'ànim. Posteriorment, quan van veure les visites que fèiem, l'interès que hi evocàvem i les orientacions que donàvem, anaven prenent més interès i s'implicaven compartint els seus problemes, neguits i dubtes. Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions i controls de tasques encomanades. En aquestes visites i sessions de formació han participat estudiants d’agrònoms de la Universitat Nacional Santiago Antunez de Mayolo (UNASAM) que finança també part del projecte. Els alumnes explicaven individualment o en petits grups tècniques rudimentàries de protecció contra plagues, o l'elaboració d'adobs bàsics a base de residus, o precaucions amb el rec per aminorar l'erosió, o com completar la producció amb la cria de conills o cuis (conillets d'indies). Això ha tingut doble efecte positiu, en la comunitat i en els estudiants vinculats al projecte qus s'han implicat personalment.
Ara, estan contents i desitjosos de continuar el procés i de rebre la nostra visita amb noves orientacions
Quines són les capacitats potencials dels projectes de cooperació per al desenvolupament? Què es pot aconseguir? D'altra banda, quins riscos comporta? Hi ha un tipus de cooperativisme que pot ser nociu per a les comunitats o països en els quals o amb els quals s'actua?
Sense la nostra participació (la de la UdL), el projecte de la UNASAM es pretenia acabar aquest any amb l'únic objectiu de liquidar un pressupost. S'hauria pagat a un consultor per fer informes i formar "en massa" a la comunitat i no hi hauria hagut interès de continuar y fer realment "sostenible" el projecte.
La nostra participació en el projecte amb finançament UdL de la oficina de cooperació i solidaritat ha permès canviar la mentalitat dels professors de la UNASAM participants en el projecte: racionalitzant els recursos atorgats al projecte, implicant a estudiants de la seva universitat en els problemes socials del seu entorn, adonant-se de la necessitat d'oferir continuïtat als membres de la comunitat indígena, la possibilitat de formar enginyers agrònoms especialitzats en desenvolupament i sostenibilitat, la possibilitat de formar alumnes d'informàtica en la programació d'eines d'optimització i webs per difondre resultats de projectes, la possibilitat d'escriure articles científics en revistes i donar a conèixer la realitat del país.
Els canvis més importants no incideixen de forma immediata en la comunitat, però capacita a membres de la societat peruana per a que es prenguin seriosament la qüestió del desenvolupament i sostenibilitat i que això té futur. La comunitat se'n beneficia perquè actualment ja hi ha propostes de continuïtat del projecte que els hi facilitarà més sessions formatives i de control que assegurin la millora de la seva productivitat i sostenibilitat en el temps.
Un cooperativisme nociu que nosaltres hem detectat és aquell que no aconsegueix la complicitat dels agents participants, que tot ho basa en l'aportació de recursos econòmics i que no dóna una continuïtat en el temps amb data de caducitat. Hem d'ajudar-los a caminar sols, no podem ser sempre amb ells.
Immediatament després del terratrèmol de 2010 es va posar en marxa la maquinària de l’ajuda humanitària primer, de reconstrucció després, i, ens expliquen, del “capitalisme del desastre”.
Es presenta, en una xerrada, el projecte “Haití, els altres terratrèmols”, que vol donar resposta als “perquès” que poden ajudar a explicar l’empobriment d’un país com Haití, el considerat més pobre d'Amèrica, abans i després del terratrèmol. Recordem que el 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats.
El 12 de gener de 2010 un terratrèmol va assolar Haití, deixant més de 220.000 persones mortes i prop de 3 milions de damnificats
A 4 anys d’aquella catàstrofe, què ha sigut d’Haití? Expliquen des de el projecte “Haití, els altres terratrèmols”:
“Perquè després d’haver invertit milers de milions d’euros en la reconstrucció, el país segueix sense reconstruir? Quin és el paper de les ONG internacionals al país? Quin paper estan jugant el govern haitià, els països donants o les institucions internacionals? Perquè quan parlen de reconstrucció algunes institucions parlen de mineria, de maquiles, agroindústria o turisme de luxe? Què fa Aznar assessorant al govern Haitià? Perquè acaba de signar Espanya un acord de protecció d’inversions amb Haití? Quines empreses espanyoles han aterrat a Haití des del terratrèmol i per a què? Què fan els cascos blaus de Nacions Unides – MINUSTAH – a Haití? Quines conseqüències polítiques i socioeconòmiques té aquesta presència militar estrangera? I sobretot, què en pensa de tot això la societat civil haitiana?”.
“Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen en mirar cap a Haití amb una mirada crítica que va més enllà de la superfície. A quatre anys del terratrèmol que va assolar Haití, mirarem als altres terratrèmols que segueixen espoliant i empobrint el país. Parlarem sobre la cooperació i les interferències en el desenvolupament, sobre la necessitat o no de l’ajuda d’emergència, sobre la cobertura mediàtica i el paper que juguen les ONG, no només sobre el terreny, sinó en la transmissió de coneixements sobre aquestes situacions”.
Des de 2004, el Premi Europeu de Prevenció de Drogues es concedeix cada dos anys a tres projectes innovadors de base liderats per joves i adreçats a joves. Fins al 30 de març es pot participar a l'edició 2014.
Reconèixer la importància de la participació activa dels joves en la creació d'un ambient millor i més saludable. Aquest és l'objectiu del Premi Europeu de Prevenció de Drogues, convocat pel Grup Pompidou. Premiarà tres projectes joves, que rebran un trofeu, un diploma i un premi en metàl·lic de 5.000 €. En aquesta edició es prioritzaran projectes petits, de nul o escàs pressupost, d'abast local, com ara, iniciatives veïnals, projectes muntats per alumnes en un institut, etc.
El premi s'adreça a projectes de prevenció de drogues que involucrin plenament als i a les joves, ja sigui en el desenvolupament i execució de les activitats, la presa de decisions, la gestió de projectes i/o l'avaluació.
El jurat també està constituït per persones joves. En concret, un jurat de set joves de diferents orígens ha estat l'encarregat d'establir les normes i procediments per al premi. Aquests joves avaluaran els projectes i atorgaran els premis, assessorats per experts en el camp de la prevenció de drogues.
Per a més informació, pots consultar les bases del premi (en anglès). Per participar-hi, cal presentar aquest formulari emplenat abans del 30 de març de 2014.
L'ONG Mans Unides t'ofereix postals amb bons propòsits per als teus amics i família, així com amb propòsits solidaris, que els conviden a col·laborar amb projectes dels països empobrits.
Deixar de fumar, trobar parella o aprendre a cuinar són alguns dels desitjos que pots fer arribar amb les postals nadalenques de Mans Unides. Aquestes, però, també inclouen propòsits solidaris per al 2014. És a dir, conviden a la persona que rep la postal a col·laborar amb els projectes que desenvolupa aquesta ONG, com ara, en l'eradicació del tràfic de persones a l'Índia, la rehabilitació de les instal·lacions d'un centre sanitari de Camerun o construir una escola a una zona minera d'El Congo.
Si vols felicitar l'any nou amb aquestes postals només cal que facis click en aquest enllaç i triïs el propòsit solidari que vols fer arribar amb la teva postal.
Proide organitza una formació on line que et permet adquirir les competències per fomentar el compromís pel desenvolupament sostenible entre els menors.
El curs “Introducció a la Solidaritat per al Desenvolupament” vol ser un espai de presa de consciència global, reflexió i creixement personal i de compromís amb la justícia global.
En concret, a través dels sis mòduls que el conformen, la formació vol assolir els següents objectius:
Les dues universitats han obert durant novembre i desembre les convocatòries per a que iniciatives de cooperació per al desenvolupament o de solidaritat amb col·lectius exclosos puguin accedir a fons econòmics.
Els requisits per accedir als ajuts econòmics, així com les condicions sobre els terminis de presentació de projectes i també les modalitats de les iniciatives que podrien rebre'ls varien. El factor comú és, però, que ambdues universitats destinaran recursos a projectes de cooperació per al desenvolupament o, en el cas de la UPF, també per a col·lectius exclosos o en risc d'exclusió de Catalunya.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), per la seva banda, va obrir la convocatòria el passat 26 de novembre i es tancarà demà dimecres 18 de desembre. Ofereix els ajuts econòmics a tres modalitats de projectes: cooperació universitària per al desenvolupament, cooperació per al desenvolupament amb ONG o altres entitats i solidaritat amb col·lectius exclosos o amb risc d'exclusió a Catalunya. La dotació econòmica prové dels membres de la comunitat universitària que col·laboren amb la Plataforma UPF Solidària, de la pròpia Universitat i del Consell Social i aquest curs és de 40.000 €.
En el cas de la UPF, tot membre de la comunitat universitària pot presentar el seu projecte, ja sigui estudiant, personal docent i investigació o personal d'administració i serveis. El 18 de gener com a data límit, la Comissió Avaluadora hauria de fer pública la resolució de les subvencions a través de UPF Solidària.
Pel que fa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és la Fundació Autònoma Solidària (FAS) qui obra dues convocatòries per al Fons de Solidaritat. La primera, destinada a Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d'Administració i Serveis (PAS) i la segona pensada per a estudiants de postgraus, màsters i doctorats.
El Fons de Solidaritat de la UAB promou, d'una banda, accions de cooperació per al desenvolupament entre la Universitat i els països del Sud, i, d'altra, activitats d'educació per al desenvolupament al Campus. El període de presentació de projectes s'obrirà el proper 7 de gener i finalitzarà el 25 d'abril.
El nou document Útil Pràctic editat per Torre Jussana està dedicat a la comunicació associativa i a com treure el màxim partit a les accions comunicatives de les entitats.
Torre Jussana edita des de fa anys la col·lecció d’Útils Pràctics per oferir a les entitats i associacions publicacions monogràfiques de qualitat sobre àmbits clau per al seu bon funcionament. El darrer número publicat porta per títol: “Càmera, llums, interacció! Manual de comunicació associativa en temps 2.0” i està dedicat a la comunicació associativa en temps 2.0. Tal i com explicava Montse Santolino, coautora de la publicació juntament amb Jordi de Miguel Capell, té com a objectiu “generar entitats comunicatives” i transmetre a les associacions de BCN la importància de la comunicació i d’executar-la de manera planificada.
L’útil pràctic combina exemples pràctics i bones pràctiques d’entitats que fan d’aquest manual un document de gran utilitat tot i que “no hi ha formules màgiques” com explicava en Jordi de Miguel. I és que “tot comunica” i per tant és bàsic i fonamental fer una tasca interna de coordinació perquè tots els que formen part de l’entitat han de transmetre i comunicar en la mateixa direcció: “des de la persona que rep els voluntaris o agafa les trucades, fins al mateix responsable de comunicació són claus per mantenir una bona comunicació de l’entitat”.
Tot comunica, i comunicar implica una construcció organitzativa i és un component ineludible de totes les accions que realitza una entitat.
El document, que es pot descarregar en PDF al web de Torre Jussana o bé demanar-lo en paper amb un cost de 5€, tracta sobretot de la planificació de la comunicació, la comunicació interna, la comunicació externa, la gestió de xarxes i comunitats i la relació amb els mitjans de comunicació, entre d’altres.
La campanya SUMA-UPC començava ahir l'esprint final que s'allargarà encara fins el 25 de novembre per a que 13 projectes solidaris aconsegueixin els recursos econòmics necessaris per dur-se a terme.
La iniciativa de finançament col·lectiu de projectes de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), SUMA-UPC, va arrancar ahir l'última setmana de microfinançament. Un total de 13 projectes solidaris de diferents àmbits poden aconseguir, fins el dilluns 25 de novembre, els recursos econòmics que necessiten per dur-se a la pràctica.
A només sis dies del tancament de la campanya, tota petita aportació significa una ajuda per a les persones que han engegat i impulsat els diversos projectes. En cas de no arribar a la quantitat mínima de diners recollits, les aportacions fetes fins al moment es retornaran als seus propietaris i els projectes no es realitzaran; si més no, a través d'aquesta via.
La campanya de microfinançament s'iniciava el 16 d'octubre i abasta propostes directament vinculades als objectius de la UPC: la docència, la recerca i la transferència de resultats a la societat. S'han seleccionat, segons BarcelonaTech (UPC), "propostes innovadores que respecten el codi ètic i de bones pràctiques del personal al servei de la UPC i del seu estudiantat".
Un dels projectes, Laboratori d'Apps, ja ha aconseguit el finançament mínim. Desenvolupat per un laboratori d'innovació i recerca de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, el projecte s'adreça a reconvertir una aula del Campus Nord en un laboratori de desenvolupament d'aplicacions mòbils per a iOS. Segons expliquen els impulsors de la idea, "l'objectiu final és incorporar al mercat laboral professionals emprenedors en aquest àmbit en les millors condicions".
12 projectes més necessiten aportacions
A part del projecte que ja ha arribat al finançament mínim per desenvolupar-se, 12 més necessiten encara l'ajuda de tots i totes. Dos dels projectes seleccionats han estat presentats des del Centre de Cooperació per al desenvolupament de la UPC (CCD).
Amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament de Goundi, República del Txad, i la seva economia local, i gràcies a voluntaris i estudiants becats, el CCD vol engegar el Projecte Pôle Goundi, que consisteix en crear un sistema de gasificació de biomassa residual agrícola, és a dir, en crear un generador d'electricitat renovable mitjançant la gasificació dels cors de les panotxes de blat de moro, que són els principals residus agrícoles produïts per la població txadiana.
L'objectiu és abastir d'electricitat l'hospital de la zona, fundat fa 20 anys i que actualment depèn del gasoil com a única via d'obtenció energètica. Els i les impulsores del projecte expliquen que amb el projecte de generació d'electricitat renovable per gasificació de biomassa residual, "es promouria l'economia local i s'evitaria la fuga de diners cap a les empreses petrolíferes".
El segon projecte del CCD es basa en el desenvolupament d'un nou teixit per a les mosquiteres que combat la malària. El teixit és fet d'un fil multi-fibra que incorpora un insecticida en la mateixa estructura i en conseqüència no és necessari impregnar-lo amb insecticida periòdicament. La tela mosquitera té una vida útil de 5 anys, molt superior a la vida de les mosquiteres impregnades convencionals.
Des del 16 d'octubre projectes com els explicats recol·lecten diners amb la campanya de micromecenatge impulsada per SUMA-UPC a través de la plataforma Goteo.org. Encara queda temps per col·laborar fins el dilluns 25 de novembre.
Ajuda amb l'última empenta! Tu també pots participar-hi i col·laborar amb idees per fer un món millor!
La Fundació Pere Tarrés realitza a partir del 14 de desembre una formació que et permet millorar el treball en equip a la teva organització.
El curs, reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de Catalunya, està adreçat a facilitar eines que ajudin a la gestió d’equips.
En concret, els participants treballaran el següent contingut:
