El 8 de maig es farà a Barcelona l’acte inaugural de la Festa del Comerç Just i la Banca ètica 2014 que es celebrarà a 33 municipis de Catalunya el dissabte dia 10.
El lema “Desmarca’t! Hi ha alternatives” encapçala la quinzena edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que es celebrarà dissabte dia 10 de maig a 33 municipis de tot Catalunya. Un missatge que convida a sortir de les lògiques de consum de massa i que dóna continuïtat al lema de l’any passat a través de la cerca d’alternatives i que queda recollit en el manifest de la Festa.
Coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Just i des de diferents punts del territori es donaran a conèixer alternatives de consum i al sistema capitalista basat en el respecte als drets humans i el medi ambient a través de normes de producció i regles de joc basades en la transparència, el preu mínim just i la corresponsabilitat de qui consumeix i produeix.
Podeu consultar tots els municipis on es duran a terme activitats relacionades amb la Festa del Comerç Just al web oficial de l’esdeveniment. En aquesta pàgina també hi podreu trobar un mapa territorial amb la distribució de les festes a tot Catalunya.
SETEM s’encarrega de la coordinació nacional de la festa amb la participació d’Alternativa 3, Fiare, FETS-Finançament Ètic i Solidari-, Oxfam Intermón, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d’Economia Solidària, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Tarragona, TV3, BTV i El Periódico.
La Casa Orlandai i Setem organitzen la festa del comerç just.
Del 9 a l'11 d'abril se celebren a Barcelona les Jornades sobre Economia Social i Solidària (ESS) per crear relacions entre la universitat i entitats d'ESS i fer créixer models econòmics alternatius.
Les iniciatives d'economia social solidària creixen arreu i es configuren com a una via alternativa de fer economia que prioritza el benestar de les persones i la sostenibilitat per davant del lucre pel lucre d'un sector privilegiat. A Catalunya, la Xarxa d'Economia Social i Solidària és l'entitat que aglutina bona part de les entitats del sector. En tan sols tres anys ha doblat el nombre de col·lectius integrants fent elevar el nombre fins a 120. L'auge i el creixement del sector és doncs una realitat.
Segons el Llibre Blanc de l'Economia Social a Catalunya, publicat l'any 2001 per la Generalitat, el sector significava aleshores un 7,78% del total de persones ocupades amb remuneració de la Unió Europea. Des del 2001 i en bona part com a resposta a les conseqüències socials que ha provocat la crisi, les iniciatives d'economia alternativa han crescut exponencialment. I de fet és gràcies a aquest teixit col·laboratiu que molts barris poden afrontar la situació. Malgrat això, encara queda molt camí a recórrer per tal de consolidar-les i fer d'aquesta economia una alternativa real i transformadora.
En aquesta direcció la Fundació Autònoma Solidàra (FAS), la Fundació Solidaritat UB i UPF Solidària han optat per treballar conjuntament i propiciar un espai de trobada entre l'àmbit del coneixement acadèmic i de les entitats d'ESS: organitzen per als propers 9, 10 i 11 d'abril les "Jornades d’Economia Social i Solidària: construint coneixement per al canvi social".
Des d'una doble mirada teòrica i pràctica, les activitats centrals inclouran debats sobre alternatives econòmiques, reptes i iniciatives universitàries en ESS, tallers de cooperativisme i consum responsable, o taules d'experiències locals i internacionals. Les sessions aniran a càrrec de referents acadèmics, com ara Miren Etxezarreta, Carmen Sarasúa i Albert Recio, de centres com l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), i de persones expertes de diverses entitats i col·lectius, entre els quals hi ha el Seminari Taifa, la Xarxa d'Economia Solidària, el CRIC- Revista Opcions o La CiutatInvisible. També comptaran amb la participació del Marcos Arruda, professor en economia i educació, president del Instituto de Polítics Alternativas para o Cone Sul de Brasil. El programa es pot consultar complet al de les jornades.
La participació a les jornades està reconeguda amb 2 crèdits de lliure elecció o 1 crèdit ECTS per la UAB i 1 crèdit ECTS per la UB. Per al reconeixement de crèdits acadèmics, caldrà inscriure's aquí abans del 2 d'abril. Per a les resta de persones interessades en participar-hi, l'entrada és lliure i gratuïta a totes les activitats. El programa complert de les activitats es pot consultar al blog de les Jornades.
A més i paral·lelament, des de la FAS s'ha fet una publicació monogràfica especial del diari Empenta! centrat en aquesta edició en l'Economia Social i Solidària. Tant es podrà aconseguir a les jornades com consultar-lo en aquest enllaç.
La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica 2014 engega motors donant a conèixer el lema i la imatge de l'edició d'enguany i fent una crida a les entitats i els municipis catalans perquè s'hi sumin.
Cada mes de maig, SETEM Catalunya juntament amb altres organitzacions impulsa la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, que enguany arriba a la seva quinzena edició. Des de l'organització fan una crida a entitats d'arreu de Catalunya perquè portin la festa al seu municipi o ciutat: "Suma't a l'equip del Comerç Just i de la Banca Ètica, el de les alternatives, el del benestar, el de la sostenibilitat i el de les persones com a prioritat. És l'hora de jugar el nostre propi partit!".
Les activitats començaran del 10 de maig, Dia Internacional del Comerç Just, i tindran lloc durant tot el mes. Per poder adherir-se a la festa cal emplenar aquest formulari, tot comprometent-se a acollir la festa al teu barri o municipi. Si necessites idees, pots buscar inspiració al catàleg d'activitats de l'edició 2013. Si tens alguna consulta et pots posar en contacte amb l'equip de coordinació escrivint a coordinacio[arrova]festacj.org o a través del telèfon 650 55 36 84.
Durant el mes de març s'han donat a conèixer la imatge i el lema de la nova edició i s'ha fet public el Manifest. "Desmarca't! Hi ha alternatives" és el lema d'aquesta edició. Un futbolí il·lustra el cartell de la festa, tot fent una crida a la ciutadania "a desmarcar-se de la barra que ens immobilitza, a jugar un altre partit, el de les alternatives, el del benestar, el de la sostenibilitat, el partit en el que les persones són la prioritat".
Alternativa 3, FETS, Fiare, Oxfam Intermón, Xarxa de Consum Solidari i Xarxa d'Economia Solidària organitzen la festa juntament amb SETEM, i fan una aposta per la banca ètica, el Comerç Just i l'economia solidària. Expliquen al Manifest que "la banca ètica creix un 60% anual, el Comerç Just assoleix els 30 milions d’euros en vendes, i l’economia solidària està creant ocupació per a unes 200.000 persones".
El grup de voluntariat de Cooperació de la FAS, impulsor de la campanya Triem Banca Ètica, presenta un seguit de propostes perquè la UAB es vinculi a entitats de finances ètiques.
Un grup d'estudiants voluntaris i voluntàries del Programa de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) són els i les impulsores de la Campanya Triem Banca Ètica, que té l'objectiu de "denunciar els bancs convencionalsi presentar la banca ètica als estudiants universitaris com a alternativa en el si de la Universitat Autònoma de Barcelona".
Durant els darrers mesos ja s'han executat diverses accions (taules rodones, cinefòrums, ponències o debats). El passat dilluns 17 de febrer, però, el grup de voluntariat va donar la sortida a una nova acció: la difusió del manifest d'aquest any i la recollida de signatures al seu favor.
Què transmet el manifest?
"Que la Universitat Autònoma es vinculi amb entitats de finances ètiques". És el principal objectiu del manifest d'aquest any. S'hi afegeix també el suggeriment de dotar de més transparència els acords i contractes entre la UAB i les entitats bancàries. En tercer lloc, proposen que Catalunya Caixa no sigui l'única entitat amb la qual es pugui vincular el carnet de l'estudiant universitari i que s’activi l'opció de vincular-lo a una entitat de banca ètica. Una altra proposta és que el carnet no incorpori el logotip d'una entitat financera i, finalment, que s'aconsegueixi oferir la possibilitat d'establir convenis de pràctiques i treballs de fi de grau, entre d'altres, amb les entitats de finances ètiques.
Com arribarà el manifest a l'estudiantat de la UAB?
Es col·locaran punts d'informació i recollida de firmes a diferents facultats perquè presencialment es pugui difondre l'existència d’una alternativa ètica a la banca tradicional i col·laborar-hi en persona i al moment. D'altra banda, ja és possible llegir el manifest al blog de la Campanya i properament serà possible firmar-lo online.
Quina és la relació de les universitats catalanes amb la banca?
Totes les universitats catalanes, públiques o privades, estan vinculades a caixes i/o bancs. Pel que fa a les universitats públiques: Banco Santander dóna l'opció a l'estudiantat de la UPC, de màster i postgrau de la UAB, de la UdG i la UdL de vincular-s'hi el carnet. Catalunya Caixa, per la seva banda, ofereix la mateixa opció (que de la mateixa manera que en el cas anterior, la vinculació no és obligatòria) a la URV, la UAB i la UB. En el cas de la UPF, la vinculació del carnet amb Banco Santander és obligatòria. En el cas de les privades, Banco Santander dóna també l'opció a l'estudiantat de la URL, la UIC i la Universitat Abat Oliva. Unnim, a la UVic i La Caixa, a la UOC.
Les universitats estableixen relacions amb les entitats bancàries explicitadesi també amb d'altres. En la majoria de casos, vincular el carnet d'estudiant a una entitat financera, que a més forma part de la banca convencional, és opcional. No obstant això, sovint es fa per defecte a menys que l'estudiant digui el contrari, ja que els col·lectius universitaris suposen anualment un enorme mercat potencial per a les entitats bancàries.
Per tal que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es plantegi introduir alternatives ètiques a la seva cartera de convenis financers, la Campanya Triem Banca Ètica impulsa la recollida de signatures. A més, en aquesta mateixa direcció, el grup de Cooperació engegarà també el mes de març el cicle "Els diners: eina de transformació social".
Cinefòrum, taula rodona i torn de preguntes i debat. Demà 4 de desembre s'engega a la UAB la campanya per sensibilitzar sobre l'impacte de la banca convencional i promoure les finances ètiques.
El grup de voluntariat de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) continua aquest curs amb la campanya que ja va començar l'any passat, "Triem Banca Ètica", vinculada a la iniciativa "Demana Banca Ètica".
Ambdues apuntant a la mateixa direcció, apareixen i treballen amb l'objectiu d'aconseguir que les universitats públiques catalanes, com a elements claus en l'àmbit educatiu i en la difusió de coneixement, siguin pioneres en bones pràctiques en la gestió dels seus recursos i contractació de serveis.
D'aquí que les campanyes d'impuls de la banca ètica treballin per sensibilitzar la comunitat universitària, per informar sobre els mecanismes financers tradicionals i, en contraposició, sobre uns de nous responsables i compromesos amb la societat: la bana ètica.
El curs de cooperació va donar el treu de sortida al nou curs el passat 4 de novembre amb la xerrada a càrrec d'Ada Colau i Arcadi Oliveres "Crisis i lluites socials: l'acció local, motor de canvi global". El segon pas és demà, amb la inauguració de la campanya "Triem Banca Ètica" sobre explicació i difusió de la Banca ètica.
Així, demà teniu l'oportunitat d'assistir al cinefòrum, on es visionaran els documentals "Ace Bank", que parla sobre les inversions de la banca tradicional en indústria armamentística, petroli i gas. Posteriorment, es projectarà "Quan la Banca i l’ètica no són antagòniques", reportatge que explica l'origen, la naturalesa, el funcionament de la banca ètica i quines entitats trobem a Catalunya. Finalment, hi haurà una taula rodona i torn obert de paraules per aclarir dubtes sobre la temàtica i debatre. Tot, demà 4 de desembre des de les 13.00 hores a la Sala d'Actes del ETC de la UAB.
Si mai t'has preguntat què passa amb els teus diners, perquè es culpa les entitats bancàries tradicionals de la crisi, com actuen i, sobretot, com actuar responsablement amb els teus estalvis i com i on aplicar-ho en la teva vida, demà, la FAS et dóna una oportunitat d’endinsar-t’hi.
Des de la cooperativa d’energia verda es veu l'autoproducció d'electricitat com una oportunitat per contribuir fàcilment, des de casa, a un canvi de model amb menys impacte ambiental i que ajudi a reduir la dependència fòssil de recursos exteriors.
És per això que Som Energia vol facilitar i donar recolzament als seus socis i sòcies per a que esdevinguin autoproductors i mostrin la voluntat col•lectiva de seguir en el camí cap al model 100% renovable i eficient.
Així, per fer-ho, ofereix una relació de kits d’autoproducció solar elèctrica, amb unes condicions més avantatjoses per als socis i sòcies, gràcies a la col•laboració entre la cooperativa i empreses distribuïdores de kits fotovoltaics per autoconsum.
Per tal de resoldre dubtes i ajudar a valorar quin kit adquirir, ha elaborat també una petita guia orientativa:
La campanya també contempla coordinar-se altres entitats que estan emprenent accions en la mateixa direcció i oferir formació.
El proper 23 de novembre, inaugurant el II Cicle d'autoformació de socis/es de Som Energia: Emancipació energètica, organitza la primera jornada "Autoproducció solar i campanya Kits Rebels".
Per més informació, consulteu www.somenergia.coop i la pàgina de la campanya.
La nova tendència de banca ètica i responsable obre camí cap a la sostenibilitat, un futur necessari.
Davant la utopia d’unir els conceptes banca, ètica i responsabilitat va sorgir una iniciativa que es basava a aconseguir dos objectius clars, el finançament d’activitats econòmiques que tinguessin un impacte social positiu i alhora generessin beneficis.
El sector bancari, tan criticat per haver entrat en el joc de l'especulació i els fiascos del sistema financer, han provocat la cerca d’un altre model de banca basat en la sostenibilitat, on han d’existir una sèrie de condicions econòmiques, ecològiques, socials i polítiques que permetin a la societat el seu funcionament amb harmonia. Això no pot existir quan a la riquesa d’un sector s’aconsegueix a costa de la pobresa de l’altre.
La consciència del 15-M, els desnonaments i els abusos de la banca han creat un nou usuari que busca un altre model on portar els seus estalvis i s’ha creat una borsa de nous usuaris per a la banca ètica i les cooperatives de crèdit que durant la crisi han guanyat 500.000 associats.
Segons l’Observatori de les Finances Ètiques, l’any 2012 la banca ètica va créixer un 60% en l’estalvi i vora el 20% en préstecs amb més de 100.000 associats.
Exemples d’aquest model de banca els trobem a Triodos Bank, un dels més representatius, que inverteix el 80% dels diners captats al finançament de projectes de tres sectors: mediambiental, social i cultural, generant un creixement del 33% anual en els seus clients.
Projecte Fiare, integrat a la Banca Popolare italiana, finança a Espanya 150 projectes d’inserció laborar, comerç just, educació o cultura i la cooperativa Coop57 que, després del tancament de l'Editorial Bruguera un grup de treballadors, amb les indemnitzacions d’acomiadament, van crear un fons per a projectes econòmics que creessin llocs de treball de qualitat i donessin prioritat al model cooperatiu.
El document descriu l'actual escenari català recollint l'evolució que ha viscut aquest model financer alternatiu i analitzant les particularitats de les diferents opcions existents.
"El punt més fascinant és que si jo canvio, pot ocórrer alguna cosa en conseqüència que condueixi a un canvi al món". Manfred Max-Neef era conscient de la importància dels comportaments individuals quan el 1993 va escriure aquesta frase a "Desarrollo a escala humana". Ara, FETS l'ha utilitzada, juntament amb un fragment més ampli del text, com a preludi de la nova edició de la guia de les finances ètiques "Enfoca els teus diners. Invitació a les finances ètiques".
El document mostra les alternatives que existeixen per donar resposta a les necessitats financeres de la societat.
La guia recull l'evolució que han viscut les finances ètiques a Catalunya des del 2010 (any en què se'n va publicar una primera edició) i analitza les particularitats de les diferents propostes que s'han consolidat al llarg d'aquest temps al nostre país: bancs ètics, cooperatives d'estalvi, iniciatives orientades a resoldre necessitats de finançament de manera comunitària i solidaria...
Tanmateix, l'objectiu principal del document és mostrar les alternatives existents capaces de donar resposta a les necessitats financeres de la societat i fer que la seva activitat reverteixi de manera positiva en l'entorn.
La guia proposa al lector un seguit de preguntes per reflexionar entorn al tema.
FETS descriu l'actual escenari català com a "més madur i divers" del que existia anys enrere i destaca l'augment de la presa de consciència per part de la ciutadania a l'hora de gestionar amb responsabilitat els seus diners.
"Enfoca els teus diners. Invitació a les finances ètiques" explica de manera clara què és el sistema financer i quina posició tenen dins aquest les finances ètiques, proposa al lector un seguit de preguntes per reflexionar entorn al tema, detalla alguns aspectes d'aquest model ètic i crida a l'acció.
Es tracta d'un document útil tant pels que no coneixen el tema com per a aquells que sí però que hi volen aprofundir i, per exemple, poder explicar-ho de manera clara i concreta als seus cercles socials.
La targeta, iniciativa de l'Ajuntament i del Campus, incorpora el logotip de la campanya Demana Banca Ètica que s'està impulsant a les universitats catalanes.
La campanya Demana Banca Ètica, promoguda per Setem, Fets i Justícia i Pau, està de celebració. Amb menys d'un any han aconseguit el que Anna Fernández, de Setem, considera un "gran èxit": que la banca ètica estigui present a un carnet universitari, concretament al del Campus Universitari de Manresa.
Fins ara, tots els carnets emesos per les universitats catalanes estaven vinculats a algun banc o caixa tradicional. Amb aquesta nova targeta, l'Ajuntament de Manresa i el Campus de la ciutat han volgut apostar per un model diferent. "Feia temps que volien crear una targeta pròpia però no veien clar vincular-la a un banc com fan les altres universitats", explica Fernàndez.
Fernàndez: "Volien crear una targeta pròpia però no veien clar vincular-la a un banc com fan les altres universitats".
Amb aquesta iniciativa, els estudiants del Campus Manresa (integrat per la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, la Politècnica, la Fundació Universitària del Bages i diversos equipaments) tindran dues targetes: la corresponent a la universitat on estan matriculats (encara vinculades a una entitat financera tradicional) i la genèrica del Campus.
El nou carnet no inclou els logotips dels bancs ètics ni de les cooperatives d'estalvi existents sinó el de la campanya Demana Banca Ètica. "Vam valorar introduir els logos de les entitats existents a Catalunya però al final vam decidir no fer-ho perquè volem que sigui l'estudiant qui triï entre l'oferta existent".
Segons detallen des del Campus, l'objectiu d'aquest carnet és "crear un vincle més estret entre la comunitat universitària i el sector econòmic i social de la ciutat". Per això, més de mig centenar d'establiments, xifra que s'espera doblar en poques setmanes, oferiran promocions especials als estudiants que el tinguin. "El carnet no vol ser un equivalent al Carnet Jove sinó un carnet per a la ciutat que mostri els beneficis d'estudiar i viure a Manresa", puntualitzen.
Un conveni més enllà de la targeta
El conveni signat per Demana Banca Ètica, l'Ajuntament i el Campus inclou un acord de difusió de les finances ètiques entre els estudiants. "La idea és que es promoguin activitats formatives, de difusió i de sensibilització per donar a conèixer en profunditat la banca ètica".
De moment no hi ha cap iniciativa semblant a la resta d'universitats catalanes però des de Demana Banca Ètica seguiran treballant per aconseguir èxits similars.
Si voleu llegir més sobre el tema, podeu consultar aquesta entrevista on Anna Fernández explica la campanya Demana Banca Ètica i parla d'aquestes finances en general.
Aquesta és la pregunta que planteja el documental "Con tu dinero" ("Amb els teus diners") que es projectarà dimecres 24 d'abril al Casal de Barri Folch i Torres de Barcelona. Representants de diferents entitats participaran al col·loqui que es realitzarà després de la projecció.
Setem Euskadi ha realitzat el documental "Amb els teus diners" amb l'objectiu de fer veure algunes de les males pràctiques de les entitats bancàries, des d'inversions en armes fins a desnonaments de famílies desfavorides. No es limita a assenyalar les males pràctiques, sinó que també presenta alternatives a la banca tradicional, com ara, la banca ètica o les xarxes d'economia alternativa.
CON TU DINERO from mobiolak.dok on Vimeo.
Des del mes de febrer, el documental s'ha emès a diferents centres culturals del País Basc i ara arriba a Catalunya. Es podrà veure al Casal Folch i Torres del barri del Raval de Barcelona, el dimecres 24 d'abril, a les 19.00 hores. L'entrada és lliure.
Després de la projecció, hi haurà un col·loqui en el qual participaran Rosa Miró, de COOP57, Jordi Calvo, de Justícia i Pau, i Anna Fernández, de Setem Catalunya.
El Parlament Europeu dedica una sessió de treball aquest abril per incorporar criteris ètics de consum i compra de les administracions públiques. Ha sigut clau la pressió de la societat civil europea que treballa en l'àmbit del consum responsable.
Setem, com a lider del projecte europeu NetWorkWear (web disponible en català) informa d'aquesta sessió que atribueix a la pressió de la societat civil europea en l'àmbit del consum responsable. Entre les àrees de consum, Setem destaca que les administracions públiques europees adquireixen gran quantitat de roba i productes tèxtils, sobretot vestuari laboral, de manera que tenen un enorme potencial de generar canvis.
L'ONG acompanya aquest “petit gran pas” amb la presentació de l'informe Made in Europe, que mostra com Europa és escenari de condicions laborals precàries i manca de drets. “La recerca conclou que proveïdors de roba de treball de Suïssa, Àustria i Alemanya s'aprofiten de la pobresa i la por de les treballadores de Macedònia, amb condicions de treball molt dures”, explica Setem.
Un canvi en els patrons de consum de les administracions públiques pot millorar dràsticament les condicions laborals i de vida de molts treballadors
Més accions de la xarxa d'ONG europees són una mostra de bones pràctiques de les administracions públiques europees en matèria de contractació responsable, i l'entrega als parlamentaris europeus d'una còpia del documental “Perdre el fil”, sobre la producció de roba de treball al Marroc.
El documental explica les dificultats de traçar l'orígen de la roba dels policies, bombers, jardiners, etc. de les administracions públiques europees i les condicions laborals de les persones que la confeccionen.
Sobre la xarxa europea d'ONG NetWorkWear
Aquest èxit, explica Setem, “s'emmarca en el projecte europeu NetWorkWear, una aliança de sis organitzacions de cinc països europeus que té per objectiu exigir unes condicions laborals dignes i reduir la pobresa als països productors de roba. El projecte està finançat per la Unió Europea i coordinat per Setem”
Si es canvien els patrons de consum de les administracions públiques milloraran dràsticament les condicions laborals i de vida dels treballadors de l'Àsia i de zones de l'Àfrica subsahariana, sobretot en els sectors del tèxtil, l'alimentació, la construcció i l'electrònica.
Segur que has sentit molts cops allò de que "per canviar el món hem de canviar nosaltres mateixos/es". Però, per on començar? El portal web Mecambio.net t'ofereix una guia de proveïdors alternatius de béns i serveis, per tal que puguis passar-te a la banca ètica, a l'energia verda, al programari lliure, a l'alimentació saludable, etc.
Aquesta plana web pretén informar la ciutadania de les opcions que té per fer el canvi de l'economia especulativa a l'economia social i solidària, tot canviant de proveïdors de béns i serveis. Ofereix una llista d'empreses ètiques i té voluntat d'anar ampliant aquest directori amb la col·laboració de tothom.
Hi trobaràs proveïdors de diferents camps d'activitats que promouen formes de consum, prosum i producció que compleixen amb una sèrie de requisits bàsics:
Mecambio.net és fruit de la feina d'un grup de persones voluntàries, que han volgut aportar el seu gra de sorra a la construcció d'una economia real basada en una distribució social més justa i ecològicament eficient.
El portal compta amb dos apartats: "Canvia ja! A què esperes?" és un, i "Sense pressa però sense pausa" l'altre. A l'apartat "Canvia ja!" trobaràs un llistat detallat de proveïdors alternatius de serveis que contractes o utilitzes de manera fixa (el banc, la llum, el sistema operatiu del teu ordinador, etc.).
A l'apartat "Sense pressa però sense pausa" trobaràs proveïdors que utilitzes de manera puntual (per veure una pel·lícula, comprar menjar o cuidar la teva salut). En aquest cas, no ofereixen un llistat tancat de proveïdors (perquè en sovint són molt locals o les opcions són molt esteses), però sí t'expliquen els principals canvis que s'estan donant en cada un dels àmbits, i ofereixen una selecció de proveïdors que responen a aquests canvis d'una manera justa i responsable.
Tríodos Bank, FIARE-Banca Ética o Coop57 són una opció alternativa a la banca convencional per a aquelles persones i organitzacions que busquen un ús responsable dels seus diners.
El programa DocumentosTV fa un repàs a les principals alternatives de banca ètica que hi ha actualment a casa nostra.
La Marató de TV3, que ha recaptat recentment més de 10 milions d’euros per la lluita contra el càncer, ha estat guardonada amb el Premi Proteus d’Ètica en la categoria de Cultura i Comunicació per la seva tasca de sensibilització social i pels bons resultats assolits en la seva trajectòria.
Organitzats per l’editorial Proteus, els guardons volen destacar el paper d’entitats, persones i organitzacions, que, en clau social i ètica, treballen en la construcció d’una societat més justa i responsable. Els altres dos finalistes eren la sèrie Polseres Vermelles també de Televisió de Catalunya, i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Aquests guardons s’atorguen en 7 categories. Els altres distingits d’aquest any han estat Ada Colau (Personalitat de l'any en l’àmbit social), Xavier Batalla (Personalitat de l'any en l’àmbit de cultura i comunicació), Kilian Jornet (Personalitat de l'any en l’àmbit esportiu), Cuina Justa (Iniciativa empresarial), Banc dels aliments (Projecte social), i la Fundació Social del Raval (Projecte pedagògic). En aquesta edició també s’ha atorgat el Premi Valors a tota una trajectòria a Mercè Riera, fundadora del centre social El Xiprer.
La campanya Demana Banca Ètica, impulsada per Setem, Fets i Justícia i Pau, busca apropar aquest concepte de finançament i gestió del capital als estudiants de les universitats catalanes. Després de gairebé tot un quadrimestre d’acció, ara apareix el segon vídeo participatiu de la campanya.
Havent passat els primers mesos de curs ja es pot dir que la campanya Demana Banca Ètica, impulsada per Setem, Fets i Justícia i Pau, està en ple funcionament a bona part de les universitats catalanes. Tallers i conferències han servit perquè els diferents grups i entitats universitàries que treballen per portar i donar a conèixer la banca ètica als respectius campus comencin a perfilar quins seran els principals eixos d’acció de la campanya.
El 27 de novembre, els promotors de Demana Banca Ètica van visitar la Universitat Autònoma de Barcelona, on compten amb la col·laboració del grup de cooperació de la Fundació Autònoma Solidària, i el 3 de desembre van estar a la Universitat de Lleida. També hi participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramón Llull.
Entre aquestes dues dates, Demana Banca Ètica va llançar el segon vídeo participatiu de la campanya. Aquesta vegada han estat els i les estudiants de les universitats catalanes qui han explicat què són les finances ètiques i han donat la seva opinió al respecte.
Els impagaments de les subvencions per part de les administracions públiques fan que les entitats socials no puguin disposar del líquid efectiu per portar a terme els seus projectes. Coop57 és una entitat bancària ètica i responsable que intenta pal·liar aquest problema donant suport financer a les entitats del Tercer sector.
Coop57 va néixer l’any 1996 a Catalunya, impulsada per un grup d’extreballadors de l'editorial Bruguera que van usar part de les indemnitzacions rebudes quan va tancar l'empresa per fomentar projectes que tinguessin l'objectiu de crear llocs de treball de qualitat. La peculiaritat d'aquesta iniciativa és que varen crear una cooperativa financera dedicada única i exclusivament a finançar projectes socials.
Actualment, Coop57 està present en cinc territoris: Madrid, Andalusia, Galícia, Aragó i Catalunya. Aquestes àrees d’actuació funcionen de forma autònoma, és a dir, cada territori es preocupa dels seus socis i de la gestió que en fa.
Coop57 està integrada per dos tipus de socis. D’una banda les entitats sòcies que han d’estar vinculades amb el món ètic i social i d’altra banda les persones físiques, a qui s'anomena socis col·laboradors. Tots els socis tenen dret de veu i vot a les assemblees territorials.
Els serveis que ofereix Coop57 estan diferenciats en aportacions i serveis financers.
Les aportacions són els estalvis que aporten tant les entitats sòcies com les col·laboradores. La diferència és que les entitats sòcies han de fer un ingrés mínim obligatori de 901,52 euros més una quota de 98,48 euros en concepte de despeses d’ingrés, i els socis col·laboradors només han d’ingressar 300,51 euros.
Coop57 només ofereix serveis financers a les entitats sòcies i, aquests serveis estan diferenciats en:
Finalment, cal destacar que Coop57 orienta la seva activitat sobre sis principis ètics i socials: coherència, comptabilitat, participació, transparència, solidaritat i reflexió.
SETEM, FETS i Justícia i Pau impulsem la nova campanya Demana Banca Ètica per promoure la banca ètica a la universitat. Els teus estalvis poden influïr en el model econòmic i de societat en el què vivim. Fes que els teus diners actuïn com tu: Demana Banca Ètica!
Els bancs no són neutrals. Depenent d'on s'inverteixen els estalvis que hi dipositem, es va configurant un tipus d’economia i de societat. D’un temps cap aquí, la crítica al sistema bancari és un tema recorrent al carrer, al bar, als sopars de col·legues… i en la majoria dels casos, sembla que els bancs no tinguin a res a veure amb nosaltres, són “els dolents” d’una peli que ens mirem com a públic espectador, però afectat.
Com a estudiants, professorat, PAS..., hem pensat on dipositem els nostres diners? Què faran amb ells? Els bancs inverteixen els diners que hi deixem. I aquestes inversions poden anar en la línia del que pensem, o potser fan tot el contrari… què en saps del banc amb qui treballes?
Demana Banca Ètica posa aquestes preguntes damunt de la taula. A Catalunya ja existeixen entitats que garanteixen que els diners només s’utilitzaran per invertir en economia real, que de l’especulació no en volen ni sentir parlar, que creuen que els diners no són una finalitat sinó un mitjà per invertir en projectes socials i mediambientals, que combinin la rendibilitat amb la transformació social. Ho sembla, però no és una utopia. És la banca ètica. Et convidem a conèixer-la.
Visita el nou web de la campanya: demanabancaetica.org. En aquest web trobaràs espai per informar-te, per descobrir què es pot fer amb els teus diners amb un divertit interactiu, per navegar i aprendre sobre banca bruta i banca ètica, i també per a dir la teva. Escriu allò que vulguis al bloc o expressa’t amb fotografies o vídeos a través de les diferents propostes que trobaràs al I tu què hi dius?. A més, en el catàleg d’activitats t’oferim diferents recursos per a que organitzis el que et vingui de gust a la teva universitat.
Participa al concurs d'Instagram i guanya un abonament a la Filmoteca
Et proposem el concurs "Què t'inspira el teu banc?" a través d'Instagram. Fes fotos divertides, curioses, reflexives, provocadores... sobre el teu banc o el que t'agradaria que fos, i afegeix en el títol de la fotografia el hashtag #demanabancaetica. La fotografia sortirà automàticament publicada a l'apartat I tu què hi dius del web, i la que aconsegueixi més "m'agrada" guanyarà un abonament per a la Filmoteca. Participa!
El banc ètic i sostenible Triodos Bank ha posat a l’abast dels internautes la seva revista en format online “El color del dinero”.
Durant el primer trimestre d’aquest any Triodos Bank ja ha crescut un 27% dins del territori espanyol. L’entitat ha demostrat que cada vegada hi ha més persones disposades a dipositar els seus diners a entitats bancaries compromeses amb la transparència i la sostenibilitat.
Aquest mes d’octubre Triodos Bank ha publicat per primera vegada a través de la web la seva revista online “El Color del dinero”, per poder arribar a un públic més ampli.
Aquesta revista ja es publicava en format paper trimestralment, però Triodos Bank ha optat per fer-ne una reducció en favor del format virtual, més sostenible.
La revista continuarà incloent com a continguts reportatges, noticies, novetats de la banca... amb la peculiaritat que alguns articles seran més extensos que en l’edició en paper.
A diferència de la publicació en paper la revista online contindrà vídeos i es podran comentar les notícies a través de les xarxes socials i el bloc “Somos Triodos”. A més, la publicació vol ser més visual per als lectors ja que el format és més atractiu i s’utilitzen més elements multimèdia.
Si voleu llegir la revista en format PDF cliqueu aquí.
La crisi ha despertat consciències i les finances ètiques ho han viscut de ple. Des de fa temps, els diversos bancs i cooperatives relacionades amb aquesta manera de fer no han parat de créixer pel que fa a nombre d’estalviadors que hi dipositen els seus diners perquè serveixin per finançar projectes de l’economia social i solidaria.
Són pocs els sectors que poden afirmar amb certesa que no estan vivint la crisi i sense cap mena de dubte un d’ells és el de les finances ètiques. Les xifres de creixement anual de les diverses entitats financeres que es sustenten sobre criteris ètics són reveladores. Segons l’avançament de dades del Baròmetre de les Finances Ètiques 2011 publicat per FETS-Finançament Ètic i Solidari, la banca ètica va créixer a "molt bon ritme" durant l’any passat. L’entitat que va veure augmentar en major nombre els seus clients va ser Triodos Bank; el volum dels dipòsits de l’entitat es va incrementar en un 58% concretament. El banc va néixer fa més de 20 anys als Països Baixos i durant aquest temps s’ha estès per Alemanya, Bèlgica, Espanya i Regne Unit. De moment és l’únic banc ètic que existeix a Catalunya i que permet als seus clients obrir-hi tant comptes d’estalvi com comptes corrents (la resta són o bé cooperatives de serveis financers o bé bancs ètics com Fiare però que encara no ofereixen comptes corrents). Triodos Bank és l’entitat bancària més gran pel que fa a volum de negoci del sector financer ètic espanyol. Triodos Bank opera a l’Estat Espanyol des del 2004 i sota la supervisió del Banc d’Espanya. Des d’aleshores no ha parat d’obrir delegacions a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya actualment només hi ha una oficina (ubicada a l’avinguda Diagonal de Barcelona), tot i que l’augment de clients que ha registrat l’entitat a les comarques gironines ha portat al banc holandès a projectar l’obertura d’una nova oficina a Girona ciutat.
Tanmateix, existeixen més entitats financeres a Catalunya on els ciutadans poden dipositar els seus estalvis per tal que aquests siguin utilitzats per finançar iniciatives socials i solidaries i totes elles, igual que Triodos Bank, han viscut un creixement considerable des que es van crear. El passat 2011, Coop57 va viure un any molt positiu amb un increment del 34% pel que fa als dipòsits i un 33% pel que fa als préstecs concedits. Fiare va registrar un important increment sobretot en els préstecs concedits (46%) tot passant dels 16 milions d’euros a més de 24 milions. Per acabar de definir el sector financer ètic del país, cal parar atenció a les dades d’Oikocredit, qui va tancar el 2011 amb un increment del 20% respecte a l’any anterior pel que fa a estalvi recollit. Els préstecs concedits per aquesta cooperativa d’àmbit mundial també van augmentar respecte a l’exercici anterior, concretament un 26%.
Un sistema financer humanitzat i en expansió
La societat civil cada vegada és més conscient de la capacitat de transformació social que poden arribar a tenir els seus estalvis si es gestionen correctament i de la necessitat d’humanitzar l’economia a través d’un ús més just i responsable dels diners. Les males pràctiques d’alguns bancs i caixes convencionals i la crisi econòmica han fet evident l’especulació desmesurada de moltes entitats financeres. Aquests fets sumats a la inversió que fan la majoria de bancs i caixes en sectors com el de la indústria armamentística han fet que les entitats financeres ètiques s’hagin perfilat com una alternativa perfecta al sistema financer tradicional, el qual sembla haver fet mans i mànigues per tirar per la finestra la seva credibilitat.
Els principis sobre els quals es sustenta la banca ètica són clars: transparència, compatibilitat entre rendibilitat financera, social i mediambiental i coherència entre els valors personals de l’estalviador i els projectes que es financen amb els seus diners en forma de crèdits concedits per l’entitat financera. Tot i representar encara un percentatge molt petit del volum de capital que mou el negoci bancari, la banca ètica avança a passos de gegant gràcies a la desconfiança generada pel destapament de casos com els de Bankia o Lehman Brothers. Un altre dels punts que genera confiança entorn a la banca ètica és l’ús que fan les entitats financeres dels beneficis: "Els directius cobrem un sou i punt. Els beneficis són per invertir-los, no per repartir-nos-els nosaltres. Res d’incentius per resultats", explicava Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank a Espanya, en una entrevista a La Vanguardia.
Donar a conèixer la banca ètica
En aquest procés de donar a conèixer la banca ètica, a Catalunya hi ha tingut un paper important FETS, una associació de segon nivell que agrupa entitats catalanes del Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària disposades a promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.
Setem també treballa per sensibilitzar entorn a la importància de triar bé allà on es dipositen els estalvi s i campanyes com "La banca és la bomba" han servit per fer evident les inversions dels bancs en la indústria armamentística. Per seguir amb aquesta tasca de sensibilització i arribar al màxim de sectors de la societat possibles, enguany ha engegat una campanya pensada per conscienciar els joves universitaris i per la qual disposa d’una ajuda de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja ha pujat al carro per portar la campanya al seu campus i el passat mes d’abril Setem hi va realitzar la primera xerrada. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també acollirà la campanya aquest curs; així es va decidir a finals del curs passat des de l’àrea de cooperació i medi ambient de la Fundació Autònoma Solidària (FAS). "Cada any agafem un tema per fer campanya de sensibilització pensant que aquest serveixi per fer evident la vinculació que hi ha entre algunes problemàtiques dels països del sud i les accions de la vida quotidiana dels ciutadans dels països del nord. Sense cap dubte, les finances ètiques encaixen en aquest perfil", explica Jordi Prat, director de la FAS. "Les finances no ètiques, per així dir-ho, tenen una implicació negativa directa sobre els països del sud perquè fomenten i donen suport a grans indústries armamentístiques o agroalimentàries per exemple. Les finances ètiques són tot el contrari i garanteixen que es fa un ús responsable dels nostres diners", continua el director de la fundació universitària. Des de la FAS van triar el tema de les finances ètiques com a eix de sensibilització pel curs 2012-13 per dos motius fonamentals segons assegura Prat: perquè l’ús responsable dels estalvis ha passat de ser una reflexió teòrica a una reflexió popular amb poc temps i per sumar forces amb Setem, la qual cosa ja s’havia fet en campanyes anteriors impulsades des de la FAS com la de Desperta amb cafè just o la de Roba neta.
Néixer de la mà de la societat civil
La banca ètica va néixer de la mà de col·lectius ecologistes i pacifistes a la dècada dels 60 al centre i nord d’Europa i als Estats Units i ara està en ple procés d’expansió. Les primeres passes a Catalunya es van fer el 1987 des de l’entitat Justícia i Pau. La idea inicial no va acabar de progressar. Uns anys més tard, la mateixa entitat va prendre una decisió derivada de la campanya que els ocupava en aquells moments: la lluita per l’abolició del deute extern. Per ser coherents amb la campanya es va decidir que no es podien tenir els diners de l’entitat en bancs que contribuïen en augmentar aquest deute i nombroses entitats catalanes de l’economia social van fer pinya per buscar finançament. El 1998 es va publicar l’informe encarregat per la Fundació Jaume Bofill on s’analitzaven diferents exemples europeus de banca alternativa. El 1999 es va crear l’entitat FETS-Finançament Ètic i Solidari derivada de la reflexió posterior a la publicació del document.
FETS va començar a treballar des del primer moment amb l’objectiu de crear un banc ètic català. Tot i així, després d’analitzar els pros i contres de formar un banc des de zero es va acabar optant per crear una associació a Catalunya de la Fundació Fiare la qual va començar a operar el 2007. Paral·lelament a les converses amb FETS, Fiare va arribar un acord amb Banca Popolare Etica. Aquest acord permetia a Fiare operar a l’estat espanyol a través de l’entitat italiana.
No és només que una economia basada en el desenvolupament de les persones sigui possible, sinó que ja existeix. La Federació SETEM presenta la nova publicació ‘Mirades globals per a una altra economia’ que mostra experiències d’èxit d’economia solidària a tot el món
No és només que una economia basada en el desenvolupament de les persones sigui possible, sinó que ja existeix. La Federació SETEM presenta la nova publicació ‘Mirades globals per a una altra economia’ que mostra experiències d’èxit d’economia solidària a tot el món.
És una gran alegria per a tot l'equip de SETEM presentar aquesta publicació, fruit d'un llarg treball de reflexió i lluita. En el context actual de crisi del sistema, retallades socials i explotació del medi ambient i de les persones, ens sembla especialment útil i important mostrar que hi ha moltes altres maneres de gestionar la societat i l'entorn.
Avui existeixen milers de pràctiques econòmiques que operen amb una racionalitat diferent de l'economia capitalista i que intenten guiar-se per valors com la justícia, la solidaritat, la participació, la cooperació, la comunitat i la sostenibilitat. La publicació 'Mirades globals per a una altra economia' analitza la situació actual de l'economia mundial i plantega la possibilitat que l'economia solidària es converteixi en una alternativa al capitalisme. El llibre ens submergeix en la història de quinze experiències d'economia solidària, que relaten pràctiques d'èxit: cinc d'africanes, cinc americanes i cinc de l'Estat espanyol.
La publicació s'editarà en castellà, català, francés i gallec i ha estat realitzada amb la col·laboració de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID).
Presentació internacional
La presentació internacional de ‘Miradas Globales’ tindrà lloc a:
S’entregarà un exemplar de la publicació a les persones assistents a la presentació. Cal confirmar prèviament l’assistència en aquest formulari.
A les presentacions, tindrem el gran plaer de comptar amb els autors de la publicació i protagonistes de l’Economia Solidària a l’Africa, l’Amèrica Llatina i l’Estat Espanyol:
- Pablo Guerra (Uruguai). Un dels màxims experts mundials de l’Economia Solidària, és l'autor dels dos primers capítols i ha realitzat la compilació dels casos pràctics. Professor a la Facultat de Dret de la Universitat de la República (Montevideo – Uruguai), ha contribuit a la formació de l'espai MERCOSUR Solidari i molts d'altres espais d'Economia Solidària a l'Amèrica Llatina.
- Bibiane Tuina (Burkina Fasso). Membre de la Junta de l'Associació GAFREH (Grup d'Acció de Dones per a la Recuperació Econòmica de la regió d'Houet). Bibiane ens presentarà un cas d'èxit que ha donat solució integral a dues problemàtiques greus del país: empoderar econòmicament a les dones i reciclar bosses de plàstic (la seva ingesta és la primera causa de mortalitat animal a Burkina Fasso).
- Francisco Martínez (Argentina). President de la Cooperativa textil Pigüé, una fàbrica recuperada pels seus treballadors i treballadores l'any 2005. Ens presentarà el cas de la Cadena Textil Solidària com una experiència que aconsegueix que tota la trajectòria des que es produeix el cotó fins a que es ven la peça de roba sigui un procès d’economia solidària.
"Estemdavant d'un llibrenecessari, més encara en el present context de crisi global del sistema capitalista. Necessitem lectures d'aquest tipus, que ens inspirin alternatives practicables per sortir del forat en què semblen voler enterrar especuladors, banquers i grans empresaris (camuflats sota el nom de "mercats"), i els polítics que els fan de capatassos".
Jordi Garcia, president de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) de Catalunya
Fragment del pròleg de la publicació
Cada cop és més comú que els usuaris d’entitats bancàries estiguin conscienciats a l’hora d'invertir o demanar un crèdit a bancs ètics. Triodos Bank és un exemple de banca ètica que ha presentat online el seu informe anual 2011. Aquesta memòria ens detalla que l’entitat no ha fet més que créixer des que es va establir a Espanya.
Triodos Bank és una entitat bancària expandida a cinc països europeus, a més dóna serveis a altres països a través de fons o microcrèdits. Aquesta entitat disposa d’una gran varietat de productes financers però a diferència dels bancs tradicionals, Triodos aporta idees ètiques i sostenibles a través dels seus sectors d’actuació: social, cultural i naturalesa i medi ambient. Els usuaris de l'entitat amb els seus estalvis financen iniciatives que beneficien els tres sectors.
En el seu setè aniversari d’implantació a Espanya, Triodos Bank va presentar la memòria anual de 2011 que ha seguit el model d’informes de Global Reporting Initiative (GRI) i que ha obtingutuna qualificació màxima de nivell A+.
Aquest informe, destaca el creixement que ha generat l’entitat durant l'últim període en què s'han adherit 32.000 persones més com a clients. A mes, s’han beneficiat de la cartera de crèdit 10.331 persones a diferència dels 4.818 de l’any anterior, amb un total de 564 milions d’euros destinats al crèdit. Els usuaris estalviadors han confiat els seus diners a Triodos Bank i han fet incrementar un 58% la partida d’estalvi amb un total de 528 milions d’euros.
D’altra banda, l'entitat és gestionada internament de forma responsable. L'órgan de govern té cura de l’impacte ambiental reduint els costos de manteniment, tant els de consum com els de despesa d'energia. La seva política de recursos humans va fer que augmentés la plantilla de treballadors un 31,6%.
Finalment, alguns exemples de les activitats de finançament que porten a terme en els àmbits en què treballen són:
30/05/2012 -
Com canviaries el món amb els teus diners?
Aquesta és la pregunta que et planteja FETS (Finançament Ètic i Solidari) al seu concurs sobre Banca Ètica. Pots participar-hi a través de Twitter o Facebook, donant resposta per escrit o compartint un foto-muntatge. Els premis seran entrades per al Festival Cruïlla 2012, que tindrà lloc el 6 i 7 de juliol a Barcelona.
Els finançaments ètics han crescut un 54% durant l'any 2011. Tot i així, encara queda molt camí a fer i una de les estratègies que ha posat en marxa FETS (Finançament Ètic i Solidari) per fer difusió de la Banca Ètica i conèixer les opinions dels internautes és un concurs a través de Twitter i Facebook.
Per poder participar-hi cal que et facis seguidor de @banca_etica a Twitter o facis clic a "M'agrada" a la pàgina de Facebook de FETS.
El certamen compta amb dues categories. La primera vol recollir per escrit idees per canviar el món a través del finançament ètic i la segona anima a tothom a crear un foto-muntatge o un collage donant resposta a la pregunta: Què significa per a tu la banca ètica?.
Per participar a la primera categoria pots publicar a Twitter o a Facebook un missatge fent servir el hashtag #becruilla i contestant la pregunta: Què faries per canviar el món amb els teus diners?. Per a la segona categoria, hauràs de compartir el collage o foto-muntatge a Twitter o a Facebook amb el hashtag #becruilla_foto. Tens temps fins al 2 de juny!
La resposta i el foto-muntatge més originals i ètics, escollits per l'equip tècnic de FETS, rebran com a premi una entrada per assistir al Festival Cruïlla, que es realitzarà el 6 i 7 de juliol al Parc del Fòrum de Barcelona. A més, els 40 primers que participin obtindran una samarreta o una bossa de la Banca Ètica!
Vols saber més sobre la Banca Ètica? Mira aquest vídeo: Quan la banca i l'ètica no són antagòniques.
Maig ha estat el mes de la Festa del comerç just i la banca ètica a Catalunya. FETS (Finançament Ètic i Solidari), una de les entitats organitzadores, ha aprofitat per presentar les dades del Baròmetre 2011 de les Finances Ètiques, que demostren la seva bona salut a a l'Estat espanyol.
El sector de la banca ètica ha experimentat un creixement notable, ja que en l'últim ha augmentat un 54% el volum de dipòsits gestionats i un 24% en préstecs concedits. Això significa, en xifres absolutes, un volum de dipòsits de 575 milions d’euros i més de 600 milions d'euros en préstecs.
A més, la morositat del sistema de finances ètiques és inferior al del conjunt del sistema financer espanyol: està al voltant del 2%, en front del 7,60% de la banca tradicional.
Són dades que va presentar l'economista de FETS Xavi Teis com avanç del Baròmetre de les Finances Ètiques 2011, tot afirmant que demostren "la fiabilitat, la responsabilitat i la seguretat en la gestió que les entitats de finances ètiques duen a terme en relació amb els dipòsits recollits i els préstecs concedits".
Cada cop més persones decideixen apostar per un model financer que inverteix només en sectors que transformen positivament la societat.
En el marc de la 13a Festa del comerç just i la banca ètica s'ha publicat també el lloc web interactiu Demana banca ètica, que compara les finances ètiques amb la banca tradicional. Ofereix arguments a favor de la banca ètica i enllaços a d'altres planes amb més informació, com ara bancaarmada.org.
La Delegació de Tarragona de SETEM organitza un taller de teatre social i banca ètica els dissabtes 14 i 28 d'abril, i 12 de maig a l'Espai Jove Kesse. Volem aprendre i reflexionar conjuntament sobre banca ètica divertint-nos i descobrint el nostre potencial creatiu.
La Delegació de Tarragona de SETEM organitza un taller de teatre social i banca ètica els dissabtes 14 i 28 d'abril, i 12 de maig a l'Espai Jove Kesse. Volem aprendre i reflexionar conjuntament sobre banca ètica divertint-nos i descobrint el nostre potencial creatiu.
El teatre social és una eina molt potent de transformació personal i col·lectiva, que suposa canvis trascendents tant per qui el porta al carrer com per qui rep la proposta creativa. Aprendre i practicar tècniques de teatre social ens permet aproximar-nos a conflictes d'origen social des de l'emoció, el cos, la imaginació..., aportar solucions possibles i compartir l'experiència mitjançant el llenguatge universal de l'art i del teatre.
La banca ètica és una realitat transformadora al nostre territori. Existeixen entitats que poden gestionar els nostres diners tenint tant o més en compte els beneficis socials i mediambientals de les seves inversions, que els econòmics. Et proposem un taller que ajunta aquestes dues propostes.
Volem aprendre i reflexionar conjuntament sobre banca ètica divertint-nos i descobrint el nostre potencial creatiu, ja que durant el curscrearem una petita peça de teatre social que mostrarem al carrer el mes de maig.
Dies:
Dissabte 14 d'abril de 10 a 14h i de 16 a 20h
Dissabte 28 d'abril de 10 a 14h i de 16 a 20h
Dissabte 12 de maig. Preparació i representació: Horari per determinar.
Preu: 50€ (10% descompte per a sòcies i socis de SETEM)
Lloc: Espai Jove Kesse. C/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14. Tarragona.
Impartit per: María Bravo, Teatrosfera.
Organitza: SETEM i el grup de Finances Ètiques de Tarragona.
Informació: tarragona@setem.org / 630 941 185
Inscripcions: Fins a l'11 d'abril. Per reservar la plaça has d'omplir aquest formulari i fer una transferència al següent nº de compte: Triodos Bank 1491- 0001-21 1008580126. Escriu el concepte TARRAGONA i el teu nom i cognom. Abans de fer-ho, assegura't que encara hi hagin places!
Places limitades!
Els testimonis, breus i majoritàriament sobre els camps, també tracten sobre la incidència de les campanyes de sensibilització de l'entitat com la banca ètica o el comerç just. I acompleixen un dels objectius de l'organització, que els participants als camps es converteixin en ambaixadors del canvi social, en el seu entorn més immediat, o en aquest cas, també en la xarxa.
"Tinc els meus estalvis en un banc ètic perquè m'agrada saber on van a parar els meus diners. Així no contribueixo a l'especulació financera i ajudo a fer possible projectes enfocats de veritat a les persones." Això ho explica Marta Hernández, clienta de banca ètica.
O, llegim en el testimoni de Ignasi Boleda, participant en un camp: "La seva forma d’organitzar-se era completament assembleària, ho decidia tot el poble; era un model molt diferent del de l’empresa privada on treballava. Les decisions es vivien molt més de primera mà, i no es delegaven. L’experiència va ser veritablement un punt d’inflexió”.
Si, com a voluntari, estàs interessat en moure't a un camp de solidaritat, o bé com a entitat teniu interès en adaptar a la vostra tasca aquesta bona pràctica de Setem, una visita a l'apartat de la seva web on recull aquests testimonis en primera persona pot ajudar-te!
Informació relacionada a xarxanet.org: Setem inicia les sessions informatives sobre els Camps de Solidaritat 2012.
