Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
Hace ya 11 años, las de Quepo arrancábamos nuestro primer proyecto rodando un documental sobre el Foro Social Mundial en Kenia. Era el 2007. Ese documental, el Proceso de lo Posible, nos marcó, nos transformó y nos definió en muchos sentidos. En Quepo somos un poco lo que somos gracias al FSM. Mañana acaba una nueva edición en Salvador de Bahía. Nos hubiera encantado estar ahí una vez más.
Volver a ver el documental nos sigue emocionando y nos revela que las cuestiones que se planteaban en él han avanzado y han crecido, ocupando más espacio en las comunidades. Continúan siendo centrales en la transformación necesaria del planeta y sus sociedades. Desde abajo. Por la gente que se une, que se articula y que construye cosas nuevas, justas y solidarias.
Ahora, en Quepo, estamos con cosas como Quorum Global o el Viver de Comunicació de Associat. Espacios de encuentro y articulación donde ponemos siempre algo de esa herencia del Foro. Herencia que continua alimentado estos proyectos, como entendemos la comunicación y como luchamos por el futuro. Si quieres, aquí tienes el documental. Para nosotros, además de un documental, también es una especia de declaración de principios: de lo que somos y por lo que luchamos.
L'entrada FSM18 Resistir es crear. Resistir es transformar. ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Per què ens aixequem pel matí? Per treballar? No, per estimar i per transformar. I quan anem a Quepo, ens ocupem les mans i el cap, amb la feina i les estratègies i el treball en comú, de donar resposta a la pregunta: com la comunicació contribuirà a construir de forma col·lectiva (amb tantes altres persones i col·lectius) la transformació social que anhel·lem, que busquem? Això ho fem en molts fronts. Ara, aquests dies estem contentes de poder llançar amb l’Ajuntament de Barcelona un procés, el Viver de Comunicació, amb el que tractarem d’empoderar associacions de la ciutat, a partir de la comunicació: espais d’aprenentatge (itineraris d’aprenentatge en comunicació), de diàleg entre entitats, i també amb instruments que afavoreixen la comunicació i la participació tant de veïnes com de col·lectius.
Una aventura amb què esperem contribuir a teixir possibilitats i futurs. A fer-nos més democràtiques i més visibles. A entendre’ns millor i a col·laborar amb més ganes. Si hi voleu participar o saber-ne més, aneu a viver.associat.barcelona
Les companyes m’han dit que tiri, i que publiquem aquest text, que tracta de reflectir l’enfocament que li donem a tot el procés des d’una perspectiva de comunicació comunitària. Si us animeu a participar, podem treballar-hi juntes. Perquè canviar d’enfocament ens situa de manera diferent a la realitat; i això ens permet començar a fer les coses de maneres diferents: a transformar com volem.
QUÈ ENTENEM PER COMUNICACIÓ COMUNITÀRIA
La comunicació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, com a individu, i tal vegada la funció originària perquè hi hagi humanitat, col·lectiu, societat.
Des que una persona neix, comunica les seves necessitats i necessita que li comuniquin (atenció, seguretat, amor, context); així s’acostuma a escoltar, i alhora que busca ser entesa, tracta d’entendre les altres persones. A partir d’aquí, i segurament des del joc, comencem a construir propostes comunes comunicant-nos, de manera que la comunicació es converteix en la base de consensos i de projectes futurs. Moltes hem après i hem viscut també que en el conflicte sovint hi rau un dèficit de comunicació clara entre les parts que es conflictuen; i que la transformació en conflictes passa per dialogar, analitzar juntes, i comunicar-se d’una forma no violenta i acurada. La comunitat sovint es cohesiona a partir de narratives i acords compartits sobre valors, necessitats, identitats i aspiracions.
La comunicació, per tant, que és una funció fonamental i ubiqua dels nostres projectes vitals, personals i col·lectius, és també un fet ubicu en la vida associativa; és una sàlvia que travessa les converses entre voluntàries, la tasca dins l’equip tècnic, la definició compartida de l’estratègia, la presa de decisions en assamblea (expressem opinions, preparem documents marc, convoquem reunions, expliquem les nostres decisions, …); i que travessa no només el missatge que volem transmetre a la comunitat a través de les xarxes, sinó el fet mateix de produir el missatge. De fet, el projecte mateix que portem a terme a la comunitat probablement està fet de comunicació: de relacions entre persones, aprenentatges compartits, interlocució amb administracions; etc. Així, la comunicació és un fet present a cada detall de les nostres relacions associatives, del projecte associatiu; i és important prendre’n consciència i subratllar tots aquests àmbits, quan volem abordar l’empoderament de la nostra organització des de la comunicació. Perquè quan pensem què és la comunicació per a nosaltres com a persones, connectem fàcilment amb cada una de les vessants que acabem d’exposar, però en canvi ens passa que quan pensem en “comunicació associativa” sobtadament canviem de xip i automàticament comencem a pensar en la comunicació pública, les xarxes socials, fundraising i pàgines web. Pensem en quin missatge podem construir per convèncer la gent que som la millor aposta, o que ens han de donar diners. Al contrari, com a persones o grups humans sabem que no es tracta d’aplicar tècniques de convicció, sinó de comunicar-nos partint de la honestedat i dels valors, i tant d’emetre un missatge com d’escoltar una resposta o la necessitat d’un altre. Sabem que no tot és vendre o comprar, també hi ha el compartir, el riure, i que no cal anar dient pel món que som perfectes, sinó també que tenim problemes i febleses. La comunicació del marketing, el vendre’s, del llançar un missatge públic fascinant, l’hem heretat del model empresarial, que sabem que malauradament acostuma a tenir una prioritat que és la venda; però sabem també que les prioritats múltiples de la nostra associació no són la venda, sinó els nostres projectes, el desenvolupament del nostre espai democràtic, la cura de les persones que en formem part, el compromís amb la nostra comunitat. Així, com a projecte, cal que recuperem el concepte genuï de la comunicació, que ens re-apropiem d’un enfoc de comunicació comunitària. Cal que cuidem i fem créixer aquesta funció vital, la comunicació, que travessa la nostra associació de forma transversal.
Ens cal, per tant, pensar en una comunicació que sigui transversal, comunitària, estratègica i transformadora. Transversal, perquè com s’entén fins ara, la comunicació és en cada detall de la vida associativa, i la porten a terme totes les persones que en formen part. Comunitària perquè la pensem com un fet que pot generar cohesió, aprenentatge col·lectiu, intercanvi d’opinions i construcció de compromisos col·lectius per a la millora de la situació de totes les persones de l’entorn amb què ens impliquem. Estratègica, perquè com a associacions sovint ens enfrontem a qüestions complexes, i l’estratègia ens permet als equips orientar-nos en una mateixa direcció, dirigir-nos a aconseguir juntes un objectiu; i la comunicació pot ser pensada també com a motor per a assolir la finalitat última del nostre col·lectiu (més que un objectiu secundari), transmetent des dels nostres valors i comptant amb les persones clau de l’entitat i del nostre entorn. Finalment, una comunicació transformadora, perquè si som agents de canvi, la comunicació pot ser un factor més de la nostra intervenció social, comunitària, i per tant, ajudar-nos a generar canvi, coneixement, sensibilització, alternatives, cohesió social, si és que aquests són elements clau de la nostra visió i del nostre projecte associatiu.
Per portar-ho a la pràctica, comencem primer per posar-ho en el focus. Desmitifiquem la comunicació i entenguem que totes comuniquem constantment, i d’aquí comencem a construir en la feina del dia a dia, en la planificació com a entitats, en els nostres millors somnis com a col·lectius.
L'entrada Viver de Comunicació: per una comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadora ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Per què ens aixequem pel matí? Per treballar? No, per estimar i per transformar. I quan anem a Quepo, ens ocupem les mans i el cap, amb la feina i les estratègies i el treball en comú, de donar resposta a la pregunta: com la comunicació contribuirà a construir de forma col·lectiva (amb tantes altres persones i col·lectius) la transformació social que anhel·lem, que busquem? Això ho fem en molts fronts. Ara, aquests dies estem contentes de poder llançar amb l’Ajuntament de Barcelona un procés, el Viver de Comunicació, amb el que tractarem d’empoderar associacions de la ciutat, a partir de la comunicació: espais d’aprenentatge (itineraris d’aprenentatge en comunicació), de diàleg entre entitats, i també amb instruments que afavoreixen la comunicació i la participació tant de veïnes com de col·lectius.
Una aventura amb què esperem contribuir a teixir possibilitats i futurs. A fer-nos més democràtiques i més visibles. A entendre’ns millor i a col·laborar amb més ganes. Si hi voleu participar o saber-ne més, aneu a viver.associat.barcelona
Les companyes m’han dit que tiri, i que publiquem aquest text, que tracta de reflectir l’enfocament que li donem a tot el procés des d’una perspectiva de comunicació comunitària. Si us animeu a participar, podem treballar-hi juntes. Perquè canviar d’enfocament ens situa de manera diferent a la realitat; i això ens permet començar a fer les coses de maneres diferents: a transformar com volem.
QUÈ ENTENEM PER COMUNICACIÓ COMUNITÀRIA
La comunicació és una de les funcions vitals de l’ésser humà, com a individu, i tal vegada la funció originària perquè hi hagi humanitat, col·lectiu, societat.
Des que una persona neix, comunica les seves necessitats i necessita que li comuniquin (atenció, seguretat, amor, context); així s’acostuma a escoltar, i alhora que busca ser entesa, tracta d’entendre les altres persones. A partir d’aquí, i segurament des del joc, comencem a construir propostes comunes comunicant-nos, de manera que la comunicació es converteix en la base de consensos i de projectes futurs. Moltes hem après i hem viscut també que en el conflicte sovint hi rau un dèficit de comunicació clara entre les parts que es conflictuen; i que la transformació en conflictes passa per dialogar, analitzar juntes, i comunicar-se d’una forma no violenta i acurada. La comunitat sovint es cohesiona a partir de narratives i acords compartits sobre valors, necessitats, identitats i aspiracions.
La comunicació, per tant, que és una funció fonamental i ubiqua dels nostres projectes vitals, personals i col·lectius, és també un fet ubicu en la vida associativa; és una sàlvia que travessa les converses entre voluntàries, la tasca dins l’equip tècnic, la definició compartida de l’estratègia, la presa de decisions en assamblea (expressem opinions, preparem documents marc, convoquem reunions, expliquem les nostres decisions, …); i que travessa no
només el missatge que volem transmetre a la comunitat a través de les
xarxes, sinó el fet mateix de produir el missatge. De fet, el projecte
mateix que portem a terme a la comunitat probablement està fet de
comunicació: de relacions entre persones, aprenentatges compartits,
interlocució amb administracions; etc. Així, la comunicació és un fet
present a cada detall de les nostres relacions associatives, del
projecte associatiu; i és important prendre’n consciència i subratllar
tots aquests àmbits, quan volem abordar l’empoderament de la nostra
organització des de la comunicació.
Perquè quan pensem què és la comunicació per a nosaltres com a persones,
connectem fàcilment amb cada una de les vessants que acabem d’exposar,
però en canvi ens passa que quan pensem en “comunicació associativa”
sobtadament canviem de xip i automàticament comencem a pensar en la
comunicació pública, les xarxes socials, fundraising i pàgines web.
Pensem en quin missatge podem construir per convèncer la gent que som la
millor aposta, o que ens han de donar diners. Al contrari, com a
persones o grups humans sabem que no es tracta d’aplicar tècniques de
convicció, sinó de comunicar-nos partint de la honestedat i dels valors,
i tant d’emetre un missatge com d’escoltar una resposta o la necessitat
d’un altre. Sabem que no tot és vendre o comprar, també hi ha el compartir, el riure, i que no cal anar dient pel món que som perfectes, sinó també que tenim problemes i febleses. La comunicació del marketing, el vendre’s, del llançar un missatge públic fascinant, l’hem heretat del model empresarial, que sabem que malauradament acostuma a tenir una prioritat que és la venda; però sabem també que les prioritats múltiples de la nostra associació no són la venda, sinó els nostres projectes, el desenvolupament del nostre espai democràtic, la cura de les persones que en formem part, el compromís amb la nostra comunitat. Així, com a projecte, cal que recuperem el concepte genuï de la comunicació, que ens re-apropiem d’un enfoc de comunicació comunitària. Cal que cuidem i fem créixer aquesta funció vital, la comunicació, que travessa la nostra associació de forma transversal.
Ens cal, per tant, pensar en una comunicació que sigui transversal, comunitària, estratègica i transformadora. Transversal, perquè com s’entén fins ara, la comunicació és en cada detall de la vida associativa, i la porten a terme totes les persones que en formen part. Comunitària perquè la pensem com un fet que pot generar cohesió, aprenentatge col·lectiu, intercanvi d’opinions i construcció de compromisos col·lectius per a la millora de la situació de totes les persones de l’entorn amb què ens impliquem. Estratègica, perquè com a associacions sovint ens enfrontem a qüestions complexes, i l’estratègia ens permet als equips orientar-nos en una mateixa direcció, dirigir-nos a aconseguir juntes un objectiu; i la comunicació pot ser pensada també com a motor per a assolir la finalitat última del nostre col·lectiu (més que un objectiu secundari), transmetent des dels nostres valors i comptant amb les persones clau de l’entitat i del nostre entorn. Finalment, una comunicació transformadora, perquè si som agents de canvi, la comunicació pot ser un factor més de la nostra intervenció social, comunitària, i per tant, ajudar-nos a generar canvi, coneixement, sensibilització, alternatives, cohesió social, si és que aquests són elements clau de la nostra visió i del nostre projecte associatiu.
Per portar-ho a la pràctica, comencem primer per posar-ho en el focus. Desmitifiquem la comunicació i entenguem que totes comuniquem constantment, i d’aquí comencem a construir en la feina del dia a dia, en la planificació com a entitats, en els nostres millors somnis com a col·lectius.
L'entrada Viver de Comunicació: per una comunicació comunitària, transversal, estratègica i transformadora ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Los retos, las dificultades y las cosas imposibles siempre están ahí.
Pero tenemos un sueño hermoso y ambicioso que quizás se podría resumir
en esta cita de de Amador Fernández-Savater:
“No pensar en “salir de la crisis“, sino abrir en ella una bifurcación. Convertir la “crisis civilizatoria” en “mutación civilizatoria“.
No agarrarse desesperadamente a algo, sino emprender un viaje. No
contener el derrumbe, ni soñar con revertirlo para volver donde
estábamos, sino abrir y sostener otros mundos aquí y ahora: otros modos
de relación con el trabajo, el cuerpo, el lenguaje, la tierra, la
ciudad, el nosotros, etc. Aprovechar la crisis, hacer palanca en la
fuerza vulnerable… …Una oposición que no es sólo ideológica o
partidista, que no es sólo defensiva o resistencialista (aunque por
supuesto haya muchísimas cosas que defender), sino sobre todo afirmativa
y de paradigma, con planteamientos (teóricos y prácticos) de mutación
civilizatoria en torno al trabajo, los cuidados, la familia, las
relaciones, etc. Un mundo solo se para con otro mundo.”
Esto nos lo contó ayer Fernando Prats del Foro de Transiciones en el cierre de Quorum Global.
Un espacio de encuentro que nos superó: 250 personas inscritas para
dialogar y compartir cómo andamos de aferradas a este sueñito que
cambia y coge formas diversas con los años, pero que de repente nos hace
compartir un techo y las ganas de seguir empujando.
Para
nosotras, este grupito de soñadoras empeñadas en mantener Quepo a
flote, está siendo un reto poner todo lo que hemos aprendido estos años
al servicio de este diálogo imprescindible que nos tiene que hacer (como
ayer rezaban los hashtags) Reconectarnos, repensarnos y repolitizarnos
(y añadiría requetecuidarnos) para hacer el sueño posible. Reto
asumido, sueño compartido y unas ganas enormes de seguir acompañando y
facilitando este diálogo.
Vamos de ida, no de vuelta.
Nos queda mucho por construir pero a mi y a mis ambiciones les encantó
sentiros ahí ayer. En lo presencial y en lo virtual. Gracias!
Vamos con las conclusiones, en directo con @lamarea_com aquí!https://t.co/aPplv8WHKh#QGesReconectar#QGesRepolitizar#QGesRepensar— QuorumGlobal (@QuorumGlobal) 24 de enero de 2018
L'entrada Una vez más, reactivando un sueño compartido. ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Esta
semana ha sido 16 de octubre y el proyecto FAM saca la cabeza otra vez.
La excusa más tonta. La contradicción de hacer ruído mediático
aprovechando el Día Internacional de la Alimentación o contra el Hambre
(que nadie se pone de acuerdo) en vez de estar con el tema de forma más
constante y estructural. Hoy salimos con “Relatos del Hambre”. Nuestra
forma de construir otros imaginarios, otras historias, otras imágenes
sobre el hambre, de conocer a quién la sufre y quién la combate. De
nuevo, en alianza con periodistas y medios de comunicación, publicamos
una serie de artículos durante toda la semana donde intentamos enseñar
lo poliédrico del tema. No os cuento lo que está siendo intentar hacer ruído mediático y en redes con este tema con el contexto político y mediático actual. Seguimos convencidos de que el hambre es
política, por tanto, las aproximaciones y relatos y luchas que
compartimos van por ahí. Aunque como diría nuestro respetado Martín Caparrós, en
estos tres años de FAM mucho hemos aprendido del hambre, lo que no
sabemos es el qué.
L'entrada Relatos del Hambre ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Comunicadores i comunicadors del món! Us mola molt el què feu i ho feu bé? Us posa lo polític i lo social? Penseu que la comu és una eina estratègica per canviar coses i no un instrument al servei de vendre coses? Sí? Ens hem de conéixer. Busquem algú per incorporar-se el més aviat possible al nostre equip! Passa’ns cv i motivacions a info(at)quepo.org I si no busques curro però comparteixes visió, ajuda’ns a difondre ; )
L'entrada Fas comunicació? ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Hoy, Día Internacional de la Mujer, mujeres de todo el mundo paramos, salimos, celebramos, gritamos, nos cabreamos, nos manifestamos para evidenciar la discriminación que supone el hecho de ser mujer.
En Quepo tenemos la suerte de haber construído una entidad donde las mujeres nos sentimos lo que somos, una persona más. Nos sentimos representadas, nos sentimos en las áreas de poder y decisión, igualmente remuneradas, nos sentimos que la conciliación laboral no funciona : ))) (pero igual que los hombres en Quepo!), en fin, que estamos contentas de sentir que todas y todos los que estamos aquí hemos sido capaces de generar un espacio donde ser mujer no supone una discriminación. Con los retos y errores que eso supone para todas y todos. Así es que hoy por aquí, no os mentiré, no hay mucha conversación.
Aunque ayer nos contaron desde CEAR que habían premiado la campaña que hicimos con ellas sobre Refugio y Género y fue una alegría, porque está muy bien que ciertos temas con ciertos enfoques reciban reconocimiento. Al menos, se mueven más las cosas y tienen más difusión, que es basicamente para lo que sirven los premios : )
Pues eso, que si no vistéis el vídeo de la campaña (que mola mucho y que hicimos gracias a la colaboración de un equipo M-A-R-A-V-I-L-L-O-S-O) hoy puede ser un buen momento.
L'entrada Refugio por género #8M ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
L'entrada The Switchers: canvis a la Mediterrània ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Ya hemos estrenado Hambre. Lo que se ve, lo que se esconde, el webdoc de ProjecteFAM. La estrategia de transformación del proyecto se va desplegando. Vamos quemando etapas. Durante la producción de este webdoc hemos puesto toda nuestra energía en crear una narrativa interactiva con lenguaje audiovisual y web. Queríamos explorar las nuevas posibilidades de lenguaje interactivo para crear la propia narrativa. No sabemos muy bien como llamarlo. Descubrimos que aún faltan palabras para explicar y definir estos nuevos formatos. A veces hemos usado largometraje: está trabajada la narrativa de manera que completar la experiencia de contenidos puede llevar más de dos horas. A veces nos quedamos con narrativa interactiva, que es en realidad lo que es, aunque es un concepto que no todo el mundo entiende aún.
L'entrada Webdoc H-A-M-B-R-E en abierto, estrategia en marcha. ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Després
de mesos treballant-hi, avui posem en marxa el nou web. Hem renovat les
parets digitals de casa nostra, apostant per un format molt visual –com no
podia de ser d’una altra manera– i dotant-nos d’una finestra a la xarxa
amb la que ens sentim més identificades.
Tot i això, el web encara no està acabat. Al llarg de les properes setmanes hi anirem incorporant els projectes que us hem ofert des de que vam néixer, el 2007. Ara com ara, hi trobareu els projectes amb els quals estem treballant a dia d’avui, com FAM i Associa’t a la Festa i, també, d’altres que hem enllestit recentment, com Salut, Drets, Acció; #Art4Artic i Contra la Pobresa.
Ja us ho dèiem dies enrere, el portal web era la nostra assignatura pendent i aquest setembre ens hi hem deixat la pell per aprovar-la. La que ja podem anomenar «vella» web ens ha acompanyat des des dels inicis. Uns inicis que recordem, com dirien a Portugal, amb certa saudade (una espècie de melancolia i nostàlgia), però no podíem esperar més. Tocava renovar-se.
Però la renovació no és només estètica. El web antic se’ns havia quedat petit perquè Quepo, nosaltres mateixes, també hem anat canviant amb el pas dels anys i el web ja no reflectia la nostra identitat. Necessitàvem adequar-ho i poder visibilitzar la gran varietat de tipologies de projectes en els quals estem immerses en el nostre dia a dia.
Treballem en comunicació i sabem que un web és la porta d’entrada a casa. Així que aquí el teniu. Al «nou» web –que per descomptat és tant nostre com vostre– hi veureu canvis. Molts canvis. Però, òbviament, mantenim la filosofia de transformació social amb la comunicació i l’audiovisual Creative Commons amb la qual vam nèixer.
Benvingudes a la nostra nova casa digital!
L'entrada Tenim nou web a Quepo! ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Un día te llama CEAR
y te pide que vayas a grabar a Joan Manuel Serrat para un vídeo.
Imposible decir que no, para eso existe Quepo. Y luego va y resulta que
hacen esta herramienta imprescindible para continuar agitando
conciencias. Conciencias que parece que se distraen con más facilidad de
lo que parece, justo ahora que se cumple un año de la muerte Aylan y la
foto que pareció estremecernos y que finalmente sirvió de tan poco. El
mediterráneo es el mar de todas las personas
que nacimos o vivimos en su litoral, y por tanto de todas es la
responsabilidad de lo que le pasa a las personas en la otra orilla, aun
más cuando nuestros gobiernos están involucradas y deshacen y matan,
porque hacer y salvar, más casi nada.
Pidamos una vez más respeto a los ausentes derechos humanos de las personas refugiadas.
Exijamos #viasseguras
L'entrada Rescatemos #NuestroMediterraneo ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
