Un dels altres dilemes que s’ens planteja és com poder créixer sense incorporar més persones a l’equip, generant per tant més despesa de personal i dificultant així l’objectiu de millores salarials i creixement. Davant d’aquest problema cal detectar dins les diferents àrees de treball quins processos es poden agilitzar.
És important no perdre de vista el model de governança democràtica propi del cooperativisme i evitar l’especialització extrema que condemna uns perfils professionals a fer les tasques més alienants i deixa en mans d’uns pocs les qüestions més creatives. És cert, però, que justament les tasques més burocràtiques, repetitives, on intervé menys l’expertesa i la creativitat són les feines més fàcilment estandaritzables. Una bon arxiu documental compartit al núvol on tothom sigui capaç de trobar els documents que necessita en uns pocs clics, unes eines de treball i de seguiment el més senzilles possibles, un repositori ben indexat amb les feines fetes i referències que poden servir per altres projectes son algunes de les millores que es poden aplicar per estalviar temps i energia a l’equip humà.
Paquetitzar alguna part del procés productiu no vol dir que oferirem sempre el mateix contingut independentment del projecte. Paquetitzar vol dir definir clarament quines tasques i quantes hores calen per realitzar alguna part del procés productiu. Això d’entrada ens permetrà identificar unes tarifes que es poden més o menys estandaritzar a tots els projectes i agilitzar la feina de realització de pressupostos i presentació de propostes.
En aquest sentit, les tasques reproductives vinculades a la gestió o la comunicació de l’entitat també es poden organitzar de forma més eficient o mancomunar per tot l’equip fins al punt de no necessitar una figura específica encarregada d’aquestes àrees estalviant d’aquesta manera una part de la despesa.
La comunicació interna dels equips i el famós multitasquing és un dels forats negres que més temps ens absorbeixen a les entitats, especialment des de l’implantació del teletreball. Tenir definits els canals i quins missatges pertoquen a cadascun d’ells és una font d’estalvi de temps (i malentesos).
Volem acabar aquesta sèrie de posts agraint a Tandem Social per la formació impartida i l’acompanyament, saludant les cooperatives amigues que han participat en el programa durant uns mesos molt intensos tant per les entitats com per les persones i agrair la Federació de Cooperatives i la Fundació Seira apostar per programes destinats a les cooperatives en procés de consolidació.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada Treballar millor per treballar menys (IV) ha aparegut primer a Quepo.
L’estratègia o pla comercial ha estat un dels conceptes que ha generat més controvèrsia dins la nostra organització. “Nosaltres no tenim pla comercial”, “treballem amb qui volem i vol treballar amb nosaltres”, “mai diem que no a una proposta si aquesta s’ajusta a la nostra missió i el seu projecte polític ens agrada” son algunes de les reflexions que teníem a l’hora d’abordar aquesta àrea que ens ressonava massa a màrqueting convencional i departament de vendes. Però tenir una posició reactiva respecte a la recepció de projectes no vol dir que no tinguem un pla comercial. Que els criteris socials o l’afinitat amb els objectius de transformació social dels projectes associats siguin la prioritat també forma part d’una estratègia comercial, aquesta no es redueix, en el cas de l’economia social i solidària, a la màxima rendibilitat econòmica. Per altra banda, també és cert que aquests elements han d’anar acompanyats de criteris de viabilitat econòmica si volem fer els projectes i els equips més viables i sostenibles. Pressupostar per sota del cost real (“mal vendre”) és molt fàcil i posa en perill la sostenibilitat del propi projecte i de l’entitat.
Donar la volta a l’estratègia comercial i abordar-la des d’un punt de vista més pro-actiu ens permetrà planificar millor el calendari de producció. Veure al llarg de l’any o el semestre on tenim els pics de feina i on seria desitjable no encabir nous projectes. Detectar els moments de menys dedicació de l’equip per concentrar espais de treball no vinculats als projectes en execució com poden ser el disseny de projectes propis, sessions creatives, formatives, tasques reproductives o recerca de finançament. Una millor planificació va en la línia de treballar millor per augmentar el benestar de l’organització.
Al mateix temps, un pla comercial ben definit ens permetrà establir uns criteris de rendibilitat o filantropia amb els projectes que decidim portar a terme. Coneixent l’estat financer de l’entitat gaudirem de més informació per saber en quin moment ens convé dedicar energia a projectes més rendibles i en quin moment volem fer apostes per projectes que ens motiven més enllà de la rendibilitat.
També cal treure’s del cap la clàssica idea del comercial encorbatat picant a la porta per vendre els seus productes. L’acció comercial no passa només per buscar nous projectes, nous segments i nous aliats. Això és costós i requereix un procés inicial de reconeixement on cal invertir molt de temps. Una de les vies de creixement més a l’abast de les cooperatives son els seus propis projectes. Detectar el potencial que tenen els projectes en marxa i analitzar com fer-los créixer, fer-los més ambiciosos, amb voluntat d’arribar a més gent i tenir major impacte.
Entroncar l’estratègia comercial amb la recerca de finançament és vital. Moltes vegades, pel tipus d’entitat amb les que treballem, la recerca de finançament és una de les necessitats que la nostra proposta de valor ha de cobrir. Aquest tipus d’acció, fer més ambiciosos els projectes (creixement horitzontal) també forma part de l’estratègia comercial de la cooperativa i alhora de l’abast transformador en termes socials o d’incidència política.
I per últim, la idea de replicabilitat. Com explicàvem més amunt, nosaltres sempre fem projectes a mida de les necessitats dels aliats i adaptat als objectius que perseguim. Però al cap dels anys hem generat uns coneixements compartits, tenim processos de treball parametritzats, sabem molt bé quins relats i formats encaixaran millor segons el tipus de projecte i això ens permet no haver de començar de zero a cada vegada. Això no té res a veure amb la fabricació en sèrie o el consum de masses. Hi ha parts del procés de treball que es pot replicar fàcilment en diversos projectes i això no només ens permet optimitzar la feina, també ens permet dedicar més temps al procés creatiu i dedicar energies a generar major impacte.
Aquesta estratègia comercial, independentment de que existeixi una figura encarregada de la recepció dels projectes, la primera presa de contacte, qui aborda els briefings i trasllada la proposta a l’equip, ha de ser una estratègia compartida, mancomunada dins l’organització, especialment per aquells professionals que estan més directament vinculats als projectes i coneixen molt bé el potencial que poden tenir les idees que estan desenvolupant.
Un dels aspecte on el programa LTGC ha fet major incidència és en la intercooperació. Entesa com la suma de sinergies per obtenir un resultat major a la mera suma d’uns i altres. La intercooperació té molt a veure amb l’escalabilitat dels projectes. Si ens ajuntem diverses cooperatives podrem portar a terme projectes més ambiciosos o podrem aspirar a presentar-nos a projectes que requereixen una solvència tècnica que independentment no podem assolir.
Es tracta també d’un procés d’aprenentatge comú, de construcció d’aliances clau i de confiança no exempt de dificultats. Però també és cert que la intercooperació té molt potencial per contribuir al creixement i l’eficiència mancomunant recursos i expertesa.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada Poder decidir què fer i amb qui treballar (III) ha aparegut primer a Quepo.
Tal dia farà un any que la Covid-19 va arribar a les nostres vides, per quedar-s’hi.
La pandèmia, el confinament domiciliari, i també el municipal, l’aterratge forços al teletreball (encara poc habitual, i poc regulat), han precipitat un nou paradigme comunicatiu. La crisi sanitària i social ha fet aflorar (i ha precipitat) la necessitat del sector cultural i de l’economia social d’adaptar-nos a noves formes de creació i difusió, així com a treballar en noves formes de comunicació estratègica. El pas cap a la digitalització total de la comunicació s’ha accelerat, sense deixar treva.
Entitats i comunitats necessitem desenvolupar espais web visualment potens, on vincular-hi i canalitzar-hi l’activitat de les xarxes socials, espais repositoris de tots els continguts que es generen; però és clau que, aquests espais, siguin assequibles i àgils a l’hora de desenvolpar-se tècnicament i molt fàcils de gestionar, o més ben dit: d’autogestionar per part de les entitats. L’acompanyament digital ha passat a formar part de la formació necessària per a esdevenir treballadors i ciutadans de ple dret al segle XXI. Cal afrontar de forma urgent la bretxa digital del sector, i en concret la bretxa de qualitat d’ús (entesa com el camí d’aprenentatge digital que fem al llarg de la vida).
En aquest context, les entitats que tenim per objectiu acompanyar, formar i generar continguts de comunicació, tenim el repte d’adaptar-nos a les noves necessitats de treball i de comunicació, i oferir nous serveis, eficients i útils, com el de creació de pàgines web accessibles i acompanyar en l’aprenentatge de la gestió de continguts.
Els primers resultats d’aquest nou servei d’acompanyament a la digitalització son la pàgina web de l’Associació La Nut, que treballa per a l’assoliment dels drets i llibertats de les dones, així com per la incorporació de la perspectiva de gènere de forma transversal; i la futura pàgina web de la segona edició del World Peace Congress, organitzat pel Centre Delàs. Projectes que han permès a les entitats disposar d’un espai web desenvolupat en poc temps, visualment potent i del tot autogestionable; assolint l’autosuficiència en les seves eines de comunicació digital.
Aquest nou servei de comunicació online s’ha desenvolupat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, promoció i reforç de l’economia social i solidària
L'entrada Un any de crisi: busquem les eines per reforçar la comunicació digital ha aparegut primer a Quepo.
Un dels aprenentatges més importants que hem assolit amb el programa LTGC és la necessitat de concretar objectius assolibles. El context actual altament incert no permet una planificació estratègica a llarg termini (3 anys vista) i sembla molt més útil treballar amb projeccions anuals o bianuals on bolcar objectius de creixement realistes i desplegar a partir d’aquí el pla de treball necessari per assolir-los.
Moltes vegades, especialment en situacions de davallada de l’activitat i crisi generalitzada com la que hem patit aquest 2020, tendim a posar el focus en les despeses o l’estructura de costos i buscar les vies per contenir-les. En el cas de l’economia social i solidària on les retribucions salarials i les càrregues de feina són (amb comptades excepcions) un àmbit certament a millorar, sembla difícil poder reduir encara més aquestes partides sense augmentar el nivell de precarietat de les treballadores i cooperativistes. Les despeses d’estructura es suposa que ja son el màxim de contingudes possible en condicions normals. Òbviament, en situacions extremes com les d’aquests mesos, pot donar-se el cas que no existeixi alternativa a retallar salaris o recórrer als expedients de regulació temporals per l’abrupta caiguda de l’activitat i les dificultats per mantenir la cooperativa, però cal dissenyar un escenari on aquest recurs sigui el més contingut possible, consensuat i només a curt termini.
Moltes vegades sentim a dir que cal desprecaritzar l’economia social i solidària. Què vol dir això exactament? Hem de millorar les retribucions salarials, construir entorns de treball viables on la conciliació familiar sigui un factor central de l’equació i tendir a optimitzar les càrregues de feina, superar la sensació enquistada de desbordament i estrès. Difícilment podem aspirar a ser alternativa al sistema sense tenir aquests elements per bandera. Aconseguir entorns de treball viables i desenvolupar projectes transformadors en sintonia amb la nostra missió no només no és incompatible amb el creixement sinó que aquest pot permetre’ns assolir aquests objectius.
Si ens concentrem en l’estratègia de creixement cal definir objectius quantificats i tenir indicadors de seguiment senzills i fàcilment consultables. Quin nivell de retribució volem assolir? Establim la forquilla salarial que l’entitat consideri adequada, projectem quins augments anuals o semestrals hauríem d’aplicar per assolir-la i quantifiquem quin impacte haurà de tenir la partida d’ingressos per aconseguir-ho.
Per altra banda, podem agilitzar els processos de treball, simplificar algunes tasques, reduir la càrrega de feina per fer front a un nombre major de projectes i alhora millorar el benestar dels equips de treball, ajustar-se a les jornades laborals acordades i prioritzar la conciliació familiar?
En definitiva, podem augmentar l’escala de projectes sense incorporar més persones a l’equip? Aquí sorgeixen dos àmbits amb molt recorregut de millora: l’estratègia comercial i els processos de treball, que tractarem més endavant.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada Avançar enlloc de contenir (II) ha aparegut primer a Quepo.
Inaugurem amb aquest post una sèrie d’articles sobre la nostra experiència en el programa Learning to Grow Coop, una iniciativa impulsada per la Fundació Seira i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Aquest programa té l’objectiu d’oferir a un grup de 12 cooperatives seleccionades prèviament un acompanyament centrat en el procés de sostenibilitat i creixement de la l’entitat. La formació l’imparteix la cooperativa Tandem Social.
La nostra manera de treballar intenta allunyar-se de les idees més convencionals de la prestació de serveis de comunicació que tendeix a estandaritzar processos, paquetitzar productes, buscar la màxima eficiència cost-benefici. És la cerca de l’impacte per l’impacte, heredada del màrqueting convencional, visites i plays. És evident que els que treballem amb un enfocament socialment transformador volem arribar al màxim nombre de persones possibles, però valorem més el que queda després de l’impacte comunicatiu, i no pas l’impacte en si mateix. Quina idea hem construït d’allò que parlàvem, qui ha participat de la construcció del relat, quin estereotip hem col·laborat a desmuntar, quines preguntes o dubtes hem posat sobre la taula, quines relacions hem generat, qui no es coneixia ara es segueix, quines connexions s’han generat en el procés i quina narrativa hem incrustat en l’imaginari col·lectiu. Nosaltres no veiem els interlocutors com clients sinó com aliats amb qui col·laborar per portar a terme un projecte en comú, sense importar si aquest és més gran o més petit. Quan decidim tirar endavant un projecte és perquè hi trobem el potencial transformador o perquè creiem que podem ajudar a millorar el projecte comunicativament, estratègicament, per fer-lo anar més enllà. Per la nostra realitat (el món de la comunicació social i estratègica, l’audiovisual, la cultura, l’educació pel desenvolupament…) i les eines que mobilitzem: discursos, formats, canals, llenguatges, relats; cada projecte és un món, el treball és fet a mida, de manera artesanal. Aquesta és la nostra forma d’entendre la comunicació i no veiem com podria contribuir a la transformació social d’una altra manera.
Però també és cert que som esponges disposades a aprendre, antenes atentes a les noves tendències, als nous relats i suports. No ens podem permetre desconnectar del que diu la societat i com ho diu. Especialment en un moment tant volàtil com l’actual on les relacions socials s’han vist modificades d’un dia per l’altre amb l’aparició de la pandèmia global. Les formes de comunicar, treballar i relacionar-se estan mutant i seria una negligència donar l’esquena a aquests processos de canvi. La crisi econòmica rampant també ens afecta i la incertesa que genera dificulta dissenyar estratègies a llarg termini. Aquesta curiositat i ganes d’innovar i millorar també son un pilar del nostre projecte i intentem incorporar tot plegat per fer de la nostra entitat un organisme més viable, tant econòmicament com humanament.
És per això que hem incorporat elements molt útils, que ens han canviat l’enfoc d’algunes coses tal i com les fèiem fins ara, gràcies a la visió proposada pel programa LTCG i l’acompanyament individualitzat que fan en forma de mentoria. Buscar l’eficiència és també un objectiu polític de l’organització que ens permetrà assolir la viabilitat de l’entitat i dels equips i ajudar els nostres aliats de forma més eficaç i centrada en les necessitats dels projectes.
Moltes vegades tenim tendència dins l’economia social i solidària a contraposar aquestes dues dimensions de les tasques d’una cooperativa. La producció faria referència a una visió més economicista i finalista de la feina. La reproducció l’associem a les tasques de cures que sostenen l’organització. Res més lluny de la realitat. Ambdues dimensions s’han de conjugar i han de guardar l’equilibri i proporció que siguin òptims depenent de l’organització.
Les tasques productives són totes aquelles destinades a l’execució, la dedicació de l’equip més directament relacionada amb el desenvolupament dels projectes. En el nostre cas són les hores de feina que l’equip dedica al que finalment és la font principal d’ingressos de l’entitat: els projectes d’incidència política i social, les campanyes de comunicació, les produccions audiovisuals, les consultories en comunicació estratègica, etc. Amb totes les àrees implicades: disseny gràfic, xarxes socials i comunicació, producció audiovisual, direcció creativa, facilitació, consultoria i formació.
La feina reproductiva fa referència a aquelles tasques necessàries pel bon funcionament de l’organització però no directament implicades en els projectes ni susceptibles de generar facturació. Parlem sobretot de la gestió i administració, la comunicació de l’entitat, la coordinació i planificació i els espais de cures. L’àrea comercial, és a dir la recepció de projectes o recerca de finançament dels projectes propis podria situar-se a cavall entre les tasques productives i reproductives.
Per altra banda, una part de l’estructura de costos vinculada al sosteniment de l’activitat serien les despeses d’estructura de l’entitat. Bàsicament aquelles relacionades amb el lloguer de l’espai de treball, els subministres, els serveis externs no destinats als projectes com son les despeses de gestoria, notari, comissions bancàries, etc. i les amortitzacions de l’equipament tècnic.
És molt important tenir ben calculats els percentatges del cost reproductiu i l’estructura que poden suportar el nostre nivell d’ingressos. O dit d’altra manera, pressupostar els projectes tenint en compte que aquests també han de cobrir l’estructura i les tasques reproductives.
Caldria respondre la pregunta: De cada 100€ que entren a l’entitat quin import es destina a l’equip intern, quin a les despeses externes vinculades als projectes, quin a les tasques reproductives i quin a les despeses d’estructura? El preu hora de l’equip de producció ha d’estar calculat en base a aquests pesos. I si algun d’aquests àmbits està sobredimensionat buscar la manera de reduir la seva pressió sobre el conjunt de l’entitat. Podem reduir les despeses d’estructura, podem ser més eficients en les feines de reproducció? O potser cal augmentar l’escala de facturació, créixer progressivament per reduir aquestes percentatges?
Aquest és un exemple molt clar de com una major eficiència (econòmica) també representa una major viabilitat dels projectes i dels equips. Les necessitats del projecte son la prioritat on hem de situar esforços. La nostra proposta de valor ha d’estar pensada en base a les necessitats dels nostres aliats i fer-ho amb un equip que senti que està al centre de l’organització.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada Créixer econòmicament per transformar socialment (I) ha aparegut primer a Quepo.
Hola, com esteu?
Us volem explicar que, des del passat divendres 13 de març i seguint les recomanacions sanitàries, l’equip de Quepo estem teletreballant i que, durant les properes setmanes, seguirem en marxa però ho farem des de casa.
Ahir vam celebrar una reunió d’equip al complet per tal de reorganitzar-nos i planificar tota la feina de les properes setmanes; l’objectiu principal és poder tenir cura i vetllar per tots els projectes en els que estem treballant plegades. Estem programant les reunions online necessàries per seguir avançant i farem tot el possible perquè els projectes es vegin el menys afectats possible. Seguirem treballant des de la perseverança i l’optimisme; però també coneixedores de la situació i les dificultats que poden afectar als calendaris dels projectes segons la seva casuística. Ho anirem parlant amb cadascun dels equips de projecte i estarem en constant comunicació.
Us volem fer saber que, tot i que la nostra oficina romandrà tancada mentre duri la crisi sanitària, us podeu posar en contacte a través del correu electrònic i, de forma excepcional, també dels nostres telèfons personals.
Som davant d’una greu crisi i cal que tothom actuï amb responsabilitat. Calen polítiques valentes per garantir la seguretat de les persones a tots els nivells: sanitari, econòmic i social. Aquesta crisi no la podem pagar les de sempre!
Animem a tothom a seguir amb els confinaments, a seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i a participar en les xarxes de solidaritat i suport mutu que s’estan organitzant arreu del país.
Continuem oberts a rebre propostes i peticions de projectes com sempre; de fet, en continuem rebent el que demostra les virtuts del teletreball i la força amb la que, de vegades, la vida ens empeny a adaptar-nos i continuar.
No oblidem que som vulnerables i que la resposta sovint és col·lectiva. Cuideu-vos, cuidem-nos!
L’equip de Quepo
L'entrada Estem confinades, però la primavera no s’atura! ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
L'entrada estem de tornada! ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Per fi, arriba l’agost!
Avui, ens obliguem a posar el fre de mà i baixem la persiana. Marxem de vacances!!!
Descansarem unes setmanes per tornar amb les energies ben renovades i afrontar amb alegria l’últim trimestre d’aquest 2018.
A la tornada, ens esperen unes setmanes potents: L’Associa’t a la festa 2018 es celebrarà a la Plaça Catalunya del 22 al 24 de setembre, en el marc de les festes de la Mercè. Aquest any hi ha moltes novetats… el Joaco i l’Alba s’han encarregat de documentar tot el procés. Dies abans de la festa a la plaça, podrem veure i conèixer com funciona la creació de la campanya participativa; mostrant tot el procés intern, allò que no es veu i posant cara a totes les persones que ho fan possible. Un luxe. Us avisarem del dia i el lloc, no us preocupeu 
La Mostra de Cinema SalutDretsAcció comença a escalfar motors (bé, a hores d’ara els motots ja han arrencat), després de vacances ja us podrem explicar totes les novetats de l’edició d’aquest any: pel·lis, repors, debats crítics… i sobre Quorum Global, només dir-vos que us apunteu a l’agenda els dies 19, 20 i 21 d’octubre i marqueu un lloc al mapa: Màlaga!!!
El documental sobre l’experiència de DIOMCoop tancarà la última fase de postproducció i KN60lab obrirà de nou les portes a la Rambla del Raval (ho sabeu que tenen una web on podeu veure com han treballat fins ara? visiteu-la!).
A tot plegat, hi sumarem molts altres projectes que us anirem explicant amb molta il·lusió. Comunicació, participació, estratègia, vídeo social, sensibilització… de tot, però, de moment, ens reservem el misteri.
Ja ho veieu, ens espera una tardor xula. Prometem mantenir-vos-en ben informades!
Ara sí, esperem que acabeu de passar molt bon estiu, mooolt bones vacances (si encara ens esteu llegint des de la feina o bé si ja ho feu des de la platja).
Ens rellegim a la tornada 
L’equip de Quepo
L'entrada Posem el fre de mà: bones vacances! ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
