"We have to keep in mind that children on the move are first and foremost children and their rights move with them!" Dr. Najat Maalla M’jid, Special Representative of the United Nations Secretary-General on Violence against Children
A webinar series on Resilience and Children on the Move, took place from September to November 2021, gathering more than 350 participants in three sessions. Throughout the sessions, participants shared experiences and best practices to support, protect and nurture the physical, socio-emotional, and spiritual well-being of children on the move.
A booklet titled Solidarity: Advancing the Role of Education in Fostering Migrant and Refugee Inclusion in Europe, was launched in November 2021 as part of a project to support educators and policymakers working with migrants and refugees in Europe.
More than 900 educators, children and young people, policymakers, religious leaders, faith-based and civil society organizations, academic researchers, and multilateral agencies gathered online at the global symposium Transforming Education: Ethics Education for Learning to Live Together, which was held from 22 to 23 November 2021.
Nurturing ethical values and children’s spiritual development can make a difference in the lives of children, their families, and their communities. With this in mind and responding to the needs of our partners in the field, Arigatou International – Geneva adapted its Learning to Live Together program for the middle childhood years. After a two-year-long process, the adaptation of the program was launched on 23 November 2021, during the Transforming Education Symposium.
A diverse group of members of the Global Network of Religions for Children (GNRC) from Chile, Colombia and Ecuador participated in an introductory workshop on the Learning to Live Together Programme.
On Thursday, 24 June 2021, a panel of experts gathered online in the framework of the 47th session of the Human Rights Council to reflect on the role of inclusive education in supporting migrants and refugees. The event focused on identifying the main challenges and opportunities to implement educational policies and programs that foster inclusive education as a central response to the impacts of the COVID-19 pandemic.
More than 130 people from 45 countries attended the event, which was organized by Arigatou International Geneva, with the support of the Geneva Global Hub for Education in Emergencies, KAICIID Dialogue Centre, and the Government of Cyprus. The discussion was moderated by Professor Mohammed Abu-Nimer, Senior Advisor at KAICIID Dialogue Centre.
How has the COVID-19 pandemic impacted the lives of children around the world? Thirteen children from two different countries, cultural backgrounds and faiths gathered online on 26 April 2021 to answer this question and to provide recommendations on how parents, teachers, governments, and institutions can support children in navigating through the challenges of the current times.
On 9 March 2021, Arigatou International Geneva’s Executive Director, Ms. Maria Lucia Uribe was invited to partake in an online webinar hosted by Shanti Ashram. The webinar was the third installment in a series called the Interactive Knowledge Update. This session, entitled The Rationale and Impact of Successful Convening, focussed on the concept of convening. Defined as the act of bringing people together, usually for a public purpose, convening has come to occupy a critical role for many international organizations.
The second webinar of “Solidarity: An ethical imperative for advancing the role of education in migrant and refugee inclusion in Europe” was carried out on 21 April 2021 with more than 50 participants from different fields of work related to education.
The online module “SOLIDARITY: An ethical imperative for advancing the role of education in migrant and refugee inclusion in Europe," kicked off on 17 March 2021, gathering 98 participants from Europe and beyond.
Under the title "The role of education in promoting learning to live together among migrant, refugee and host communities in Europe," this first session aimed at building a dialogue on the role of education in strengthening coexistence and interconnectedness between people from different backgrounds, and to promote learning to live together among migrant, refugee and host communities in Europe.
Ms. Maria Lucia Uribe, Executive Director of Arigatou International Geneva, was invited by Mindful Educators - Sri Lanka, to lead the third of a series of online learning sessions on Ethics, Values & Inclusivity in Education. The session was held on 18 February 2021 and aimed at guiding educators towards using mindfulness-based practices in the classroom.
A second round of the advanced online training of trainers on “Design and Delivery” for higher education teachers was held on 15 – 18 February 2021. This time, the workshop was carried out in French and Arabic language, reaching 25 participants from the northern African countries of Algeria, Morocco and Tunisia.
These online workshops are being organized together with the UNESCO International Institute for Capacity Building in Africa (IICBA), in the framework of the Higher Education on Peace and Resilience Building and Prevention of Violent Extremism project.
Arigatou International Geneva was invited to facilitate an online workshop for children from Indonesia on “Peace, diversity and solidarity during the pandemic.” The workshop was held on 10 February 2021 and was organized by educators belonging to the UNESCO Associated School Project Network (ASPnet) and several other partners.
The webinar aimed to help children become more aware of how they can respond to the social reality of the pandemic by focusing on peace, appreciation of diversity and fostering a sense of solidarity. Children took an active role in the organization and coordination of this webinar. They led the ice breakers and supported the facilitation of the session.
Arigatou International Geneva, together with the UNESCO International Institute for Capacity Building in Africa (IICBA), held an advanced online training of trainers on “Design and Delivery” as a follow up of a series of workshops on Higher Education on Peace and Resilience Building and Prevention of Violent Extremism. The online training took place between 8-11 February 2021 and included 10 educators from Egypt and Libya.
Un dels altres dilemes que s’ens planteja és com poder créixer sense incorporar més persones a l’equip, generant per tant més despesa de personal i dificultant així l’objectiu de millores salarials i creixement. Davant d’aquest problema cal detectar dins les diferents àrees de treball quins processos es poden agilitzar.
És important no perdre de vista el model de governança democràtica propi del cooperativisme i evitar l’especialització extrema que condemna uns perfils professionals a fer les tasques més alienants i deixa en mans d’uns pocs les qüestions més creatives. És cert, però, que justament les tasques més burocràtiques, repetitives, on intervé menys l’expertesa i la creativitat són les feines més fàcilment estandaritzables. Una bon arxiu documental compartit al núvol on tothom sigui capaç de trobar els documents que necessita en uns pocs clics, unes eines de treball i de seguiment el més senzilles possibles, un repositori ben indexat amb les feines fetes i referències que poden servir per altres projectes son algunes de les millores que es poden aplicar per estalviar temps i energia a l’equip humà.
Paquetitzar alguna part del procés productiu no vol dir que oferirem sempre el mateix contingut independentment del projecte. Paquetitzar vol dir definir clarament quines tasques i quantes hores calen per realitzar alguna part del procés productiu. Això d’entrada ens permetrà identificar unes tarifes que es poden més o menys estandaritzar a tots els projectes i agilitzar la feina de realització de pressupostos i presentació de propostes.
En aquest sentit, les tasques reproductives vinculades a la gestió o la comunicació de l’entitat també es poden organitzar de forma més eficient o mancomunar per tot l’equip fins al punt de no necessitar una figura específica encarregada d’aquestes àrees estalviant d’aquesta manera una part de la despesa.
La comunicació interna dels equips i el famós multitasquing és un dels forats negres que més temps ens absorbeixen a les entitats, especialment des de l’implantació del teletreball. Tenir definits els canals i quins missatges pertoquen a cadascun d’ells és una font d’estalvi de temps (i malentesos).
Volem acabar aquesta reflexió agraint a Tandem Social per la formació impartida i l’acompanyament, saludant les cooperatives amigues que han participat en el programa durant uns mesos molt intensos tant per les entitats com per les persones i agrair la Federació de Cooperatives i la Fundació Seira apostar per programes destinats a les cooperatives en procés de consolidació.
8La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada CRÉIXER ECONÒMICAMENT PER TRANSFORMAR SOCIALMENT (IV) ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
L’estratègia o pla comercial ha estat un dels conceptes que ha generat més controvèrsia dins la nostra organització. “Nosaltres no tenim pla comercial”, “treballem amb qui volem i vol treballar amb nosaltres”, “mai diem que no a una proposta si aquesta s’ajusta a la nostra missió i el seu projecte polític ens agrada” son algunes de les reflexions que teníem a l’hora d’abordar aquesta àrea que ens ressonava massa a màrqueting convencional i departament de vendes. Però tenir una posició reactiva respecte a la recepció de projectes no vol dir que no tinguem un pla comercial. Que els criteris socials o l’afinitat amb els objectius de transformació social dels projectes associats siguin la prioritat també forma part d’una estratègia comercial, aquesta no es redueix, en el cas de l’economia social i solidària, a la màxima rendibilitat econòmica. Per altra banda, també és cert que aquests elements han d’anar acompanyats de criteris de viabilitat econòmica si volem fer els projectes i els equips més viables i sostenibles. Pressupostar per sota del cost real (“mal vendre”) és molt fàcil i posa en perill la sostenibilitat del propi projecte i de l’entitat.
Donar la volta a l’estratègia comercial i abordar-la des d’un punt de vista més pro-actiu ens permetrà planificar millor el calendari de producció. Veure al llarg de l’any o el semestre on tenim els pics de feina i on seria desitjable no encabir nous projectes. Detectar els moments de menys dedicació de l’equip per concentrar espais de treball no vinculats als projectes en execució com poden ser el disseny de projectes propis, sessions creatives, formatives, tasques reproductives o recerca de finançament. Una millor planificació va en la línia de treballar millor per augmentar el benestar de l’organització.
Al mateix temps, un pla comercial ben definit ens permetrà establir uns criteris de rendibilitat o filantropia amb els projectes que decidim portar a terme. Coneixent l’estat financer de l’entitat gaudirem de més informació per saber en quin moment ens convé dedicar energia a projectes més rendibles i en quin moment volem fer apostes per projectes que ens motiven més enllà de la rendibilitat.
També cal treure’s del cap la clàssica idea del comercial encorbatat picant a la porta per vendre els seus productes. L’acció comercial no passa només per buscar nous projectes, nous segments i nous aliats. Això és costós i requereix un procés inicial de reconeixement on cal invertir molt de temps. Una de les vies de creixement més a l’abast de les cooperatives son els seus propis projectes. Detectar el potencial que tenen els projectes en marxa i analitzar com fer-los créixer, fer-los més ambiciosos, amb voluntat d’arribar a més gent i tenir major impacte.
Entroncar l’estratègia comercial amb la recerca de finançament és vital. Moltes vegades, pel tipus d’entitat amb les que treballem, la recerca de finançament és una de les necessitats que la nostra proposta de valor ha de cobrir. Aquest tipus d’acció, fer més ambiciosos els projectes (creixement horitzontal) també forma part de l’estratègia comercial de la cooperativa i alhora de l’abast transformador en termes socials o d’incidència política.
I per últim, la idea de replicabilitat. Com explicàvem més amunt, nosaltres sempre fem projectes a mida de les necessitats dels aliats i adaptat als objectius que perseguim. Però al cap dels anys hem generat uns coneixements compartits, tenim processos de treball parametritzats, sabem molt bé quins relats i formats encaixaran millor segons el tipus de projecte i això ens permet no haver de començar de zero a cada vegada. Això no té res a veure amb la fabricació en sèrie o el consum de masses. Hi ha parts del procés de treball que es pot replicar fàcilment en diversos projectes i això no només ens permet optimitzar la feina, també ens permet dedicar més temps al procés creatiu i dedicar energies a generar major impacte.
Aquesta estratègia comercial, independentment de que existeixi una figura encarregada de la recepció dels projectes, la primera presa de contacte, qui aborda els briefings i trasllada la proposta a l’equip, ha de ser una estratègia compartida, mancomunada dins l’organització, especialment per aquells professionals que estan més directament vinculats als projectes i coneixen molt bé el potencial que poden tenir les idees que estan desenvolupant.
Un dels aspecte on el programa LTGC ha fet major incidència és en la intercooperació. Entesa com la suma de sinergies per obtenir un resultat major a la mera suma d’uns i altres. La intercooperació té molt a veure amb l’escalabilitat dels projectes. Si ens ajuntem diverses cooperatives podrem portar a terme projectes més ambiciosos o podrem aspirar a presentar-nos a projectes que requereixen una solvència tècnica que independentment no podem assolir.
Es tracta també d’un procés d’aprenentatge comú, de construcció d’aliances clau i de confiança no exempt de dificultats. Però també és cert que la intercooperació té molt potencial per contribuir al creixement i l’eficiència mancomunant recursos i expertesa.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada CRÉIXER ECONÒMICAMENT PER TRANSFORMAR SOCIALMENT (III) ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Un dels aprenentatges més importants que hem assolit amb el programa LTGC és la necessitat de concretar objectius assolibles. El context actual altament incert no permet una planificació estratègica a llarg termini (3 anys vista) i sembla molt més útil treballar amb projeccions anuals o bianuals on bolcar objectius de creixement realistes i desplegar a partir d’aquí el pla de treball necessari per assolir-los.
Moltes vegades, especialment en situacions de davallada de l’activitat i crisi generalitzada com la que hem patit aquest 2020, tendim a posar el focus en les despeses o l’estructura de costos i buscar les vies per contenir-les. En el cas de l’economia social i solidària on les retribucions salarials i les càrregues de feina són (amb comptades excepcions) un àmbit certament a millorar, sembla difícil poder reduir encara més aquestes partides sense augmentar el nivell de precarietat de les treballadores i cooperativistes. Les despeses d’estructura es suposa que ja són el màxim de contingudes possible en condicions normals. Òbviament, en situacions extremes com les d’aquests mesos, pot donar-se el cas que no existeixi alternativa a retallar salaris o recórrer als expedients de regulació temporals per l’abrupta caiguda de l’activitat i les dificultats per mantenir la cooperativa, però cal dissenyar un escenari on aquest recurs sigui el més contingut possible, consensuat i només a curt termini.
Moltes vegades sentim a dir que cal “desprecaritzar” l’economia social i solidària. Què vol dir això exactament? Hem de millorar les retribucions salarials, construir entorns de treball viables on la conciliació familiar sigui un factor central de l’equació i tendir a optimitzar les càrregues de feina, superar la sensació enquistada de desbordament i estrès. Difícilment podem aspirar a ser alternativa al sistema sense tenir aquests elements per bandera. Aconseguir entorns de treball viables i desenvolupar projectes transformadors en sintonia amb la nostra missió no només no és incompatible amb el creixement sinó que aquest pot permetre’ns assolir aquests objectius.
Si ens concentrem en l’estratègia de creixement cal definir objectius quantificats i tenir indicadors de seguiment senzills i fàcilment consultables. Quin nivell de retribució volem assolir? Establim la forquilla salarial que l’entitat consideri adequada, projectem quins augments anuals o semestrals hauríem d’aplicar per assolir-la i quantifiquem quin impacte haurà de tenir la partida d’ingressos per aconseguir-ho.
Per altra banda, podem agilitzar els processos de treball, simplificar algunes tasques, reduir la càrrega de feina per fer front a un nombre major de projectes i alhora millorar el benestar dels equips de treball, ajustar-se a les jornades laborals acordades i prioritzar la conciliació familiar?
En definitiva, podem augmentar l’escala de projectes sense incorporar més persones a l’equip? Aquí sorgeixen dos àmbits amb molt recorregut de millora: l’estratègia comercial i els processos de treball.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada CRÉIXER ECONÒMICAMENT PER TRANSFORMAR SOCIALMENT (II) ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
La nostra manera de treballar intenta allunyar-se de les idees més convencionals de la prestació de serveis de comunicació que tendeix a estandarditzar processos, paquetitzar productes, buscar la màxima eficiència cost-benefici. És la cerca de l’impacte per l’impacte, heretada del màrqueting convencional, visites i plays. És evident que els que treballem amb un enfocament socialment transformador volem arribar al màxim nombre de persones possibles, però valorem més el que queda després de l’impacte comunicatiu, i no pas l’impacte en si mateix. Quina idea hem construït d’allò que parlàvem, qui ha participat de la construcció del relat, quin estereotip hem col·laborat a desmuntar, quines preguntes o dubtes hem posat sobre la taula, quines relacions hem generat, qui no es coneixia ara es segueix, quines connexions s’han generat en el procés i quina narrativa hem incrustat en l’imaginari col·lectiu. Nosaltres no veiem els interlocutors com clients sinó com aliats amb qui col·laborar per portar a terme un projecte en comú, sense importar si aquest és més gran o més petit. Quan decidim tirar endavant un projecte és perquè hi trobem el potencial transformador o perquè creiem que podem ajudar a millorar el projecte comunicativament, estratègicament, per fer-lo anar més enllà. Per la nostra realitat (el món de la comunicació social i estratègica, l’audiovisual, la cultura, l’educació pel desenvolupament…) i les eines que mobilitzem: discursos, formats, canals, llenguatges, relats; cada projecte és un món, el treball és fet a mida, de manera artesanal. Aquesta és la nostra forma d’entendre la comunicació i no veiem com podria aquesta contribuir a la transformació social d’una altra manera.
Però també és cert que som esponges disposades a aprendre, antenes atentes a les noves tendències, als nous relats i suports. No ens podem permetre desconnectar del que diu la societat i com ho diu. Especialment en un moment tan volàtil com l’actual on les relacions socials s’han vist modificades d’un dia per l’altre amb l’aparició de la pandèmia global. Les formes de comunicar, treballar i relacionar-se estan mutant i seria una negligència donar l’esquena a aquests processos de canvi. La crisi econòmica rampant també ens afecta i la incertesa que genera dificulta dissenyar estratègies a llarg termini. Aquesta curiositat i ganes d’innovar i millorar també són un pilar del nostre projecte i intentem incorporar tot plegat per fer de la nostra entitat un organisme més viable, tant econòmicament com humanament.
És per això que hem incorporat elements molt útils, que ens han canviat l’enfocament d’algunes coses tal com les fèiem fins ara, gràcies a la visió proposada pel programa LTCG i l’acompanyament individualitzat que fan en forma de mentoria. Buscar l’eficiència és també un objectiu polític de l’organització que ens permetrà assolir la viabilitat de l’entitat i dels equips i ajudar els nostres aliats de forma més eficaç i centrada en les necessitats dels projectes.
Moltes vegades tenim tendència dins l’economia social i solidària a contraposar aquestes dues dimensions de les tasques d’una cooperativa. La producció faria referència a una visió més economicista i finalista de la feina. La reproducció l’associem a les tasques de cures que sostenen l’organització. Res més lluny de la realitat. Ambdues dimensions s’han de conjugar i han de guardar l’equilibri i proporció que siguin òptims depenent de l’organització.
Les tasques productives són totes aquelles destinades a l’execució, la dedicació de l’equip més directament relacionada amb el desenvolupament dels projectes. En el nostre cas són les hores de feina que l’equip dedica al que finalment és la font principal d’ingressos de l’entitat: els projectes d’incidència política i social, les campanyes de comunicació, les produccions audiovisuals, les consultories en comunicació estratègica, etc. Amb totes les àrees implicades: disseny gràfic, xarxes socials i comunicació, producció audiovisual, direcció creativa, facilitació, consultoria i formació.
La feina reproductiva fa referència a aquelles tasques necessàries pel bon funcionament de l’organització però no directament implicades en els projectes ni susceptibles de generar facturació. Parlem sobretot de la gestió i administració, comunicació de l’entitat, coordinació i planificació i espais de cures. L’àrea comercial, és a dir la recepció de projectes o recerca de finançament dels projectes propis podria situar-se a cavall entre les tasques productives i reproductives.
Per altra banda, una part de l’estructura de costos vinculada al sosteniment de l’activitat serien les despeses d’estructura de l’entitat. Bàsicament aquelles relacionades amb el lloguer de l’espai de treball, els subministraments, els serveis externs no destinats als projectes com són les despeses de gestoria, notari, comissions bancàries, etc. i les amortitzacions de l’equipament tècnic.
És molt important tenir ben calculats els percentatges del cost reproductiu i l’estructura que poden suportar el nostre nivell d’ingressos. O dit d’altra manera, pressupostar els projectes tenint en compte que aquests també han de cobrir l’estructura i les tasques reproductives.
Caldria respondre la pregunta: De cada 100€ que entren a l’entitat quin import es destina a l’equip intern, quin a les despeses externes vinculades als projectes, quin a les tasques reproductives i quin a les despeses d’estructura? El preu hora de l’equip de producció ha d’estar calculat en base a aquests pesos. I si algun d’aquests àmbits està sobredimensiona buscar la manera de reduir la seva pressió sobre el conjunt de l’entitat. Podem reduir les despeses d’estructura, podem ser més eficients en les feines de reproducció? O potser cal augmentar l’escala de facturació, créixer progressivament per reduir aquests percentatges?
Aquest és un exemple molt clar de com una major eficiència (econòmica) també representa una major viabilitat dels projectes i dels equips. Les necessitats del projecte són la prioritat on hem de situar esforços. La nostra proposta de valor ha d’estar pensada en base a les necessitats dels nostres aliats i fer-ho amb un equip que senti que està al centre de l’organització.
La nostra participació al programa ha estat, en part, finançada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Enfortim l’Economia Social i Solidària dins del nostre projecte “Sostenibilitat i creixement post-covid-19”.
L'entrada Créixer econòmicament per transformar socialment (I) ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
On 24 July 2020 a webinar on Intercultural and Interfaith Education was organized by World Vision Colombia in collaboration with Arigatou International Geneva, the Ministry of Interior of Colombia and the Interreligious Movement in Favor of Children in Colombia.
Arigatou International, together with the UNESCO International Institute for Capacity Building in Africa (IICBA), held an online workshop of six sessions from 1 to 11 December 2020 on 'Transformative Pedagogy for Peacebuilding.' The workshop aimed at 34 participants from Ministries of Education, Universities, UNESCO National Commissions and UNESCO in Malawi, South Africa, Zambia and Zimbabwe.
As part of the Dialogues of Knowledge and Learnings 2020, Defence for Children International (DCI) in Costa Rica, together with UNICEF Costa Rica and the National Patronage for Children, organized on 20 August 2020 a webinar on the Right of Children and Adolescents to Freedom of Thought, Conscience and Religions for Latin America and the Caribbean, as stated on Article 14 of the Convention on the Rights of the Child.
The G20 interfaith forum is an annually held event that seeks to build on the vital roles that religious institutions and beliefs play in shaping the world we live in. Given the current restrictions, the summit was held online in October 2020.
“Everyone needs to be educated ‒ the leaders, the public, the children, the youth, the elite and the masses. Formal education as well as non-formal education has a great role to play in bringing about peace and disarmament in the present-day world. We are all members of one human family. United we stand and divided we fall.”
Dr. M. Aram,
Founder President, Shanti Ashram
With Dr. Aram’s words as a reference line for the discussions, the series of webinars titled “Leaders Dialogue – Active Peace Building for Community Cohesion in the Midst of COVID-19” kicked off on Tuesday, 22 July 2020. The Leaders Dialogue aimed at listening to one another and sharing notes from leadership experiences, guided by the premise that leaders multiply leaders. In unprecedented times like the COVID 19 Pandemic or in everyday encounters, such dialogue creates an environment of reflection, mutual learning and recommitment to action, active peacebuilding, and community cohesion.
Every year, the 21st of September marks the International Day of Peace. Established in 1981 by unanimous United Nations resolution, Peace Day provides a universally shared date in which all citizens of the world re-commit to Peace above all and to set aside differences to contribute to building a Culture of Peace. In recognition of the goals of Peace Day a webinar was organized by the Kenya National Commission for UNESCO (KNATCOM), the UNESCO Regional Office for Eastern Africa and the Ministry of Education, Science and Technology of Kenya (MoEST). The theme of this year's Day of Peace was "Shaping Peace Together".
Arigatou International - Ethics Education for Children, together with End Child Poverty launched in September 2020 the Children’s Solutions Lab, an opportunity for children and youth from different backgrounds to come together to discuss, learn, and take action against child poverty through education backed solutions
