El divendres 15 de gener a la plaça Sant Jaume de Barcelona, es va dur a terme una concentració en record de les víctimes dels atacs a Gaza en motiu del primer aniversari d'aquest fet lamentable. Els convocants sumaven la Plataforma Aturem la Guerra, la Comunitat Palestina Catalunya, la Coordinadora d’Entitats amb Palestina al Cor.

Fa un any, l'exèrcit israelià va llançar una sèrie de bombardejos i incursions sobre Gaza; el resultat van ser 1400 morts i molts més ferits, majoritàriament població civil palestina, és clar. Un alt percentatge de la població es va convertir en habitants sense sostre, degut a la destrucció dels seus habitatges pels bombardejos i altres mètodes emprats per arrasar la zona.

Una bandera palestina estesa al terra envoltada d'espelmes recordava les víctimes dels atacs. La plaça era mig plena, uns quants centenars de persones -amb una important presència del món associatiu barceloní- van escoltar les paraules de David Bondia que va parlar sobre la violació per part de l'Estat israelià dels drets humans i del dret internacional humanitari. Tot seguit, Laia Altarriba va explicar les dificultats que van patir a la “Marxa per la Llibertat de Gaza”* junt amb un dels pocs participants de la marxa que va arribar fins a Gaza. També va parlar la representant de la Comunitat Palestina a Barcelona que va subratllar les males condicions en les que viuen i sobreviu la població palestina i va donar les gràcies al poble català per la solidaritat mostrada. Per tancar la concentració un músic acompanyat de tota la plaça va cantar una versió especial de “l'Estaca”, cantada mig en català i mig en àrab, per demanar l'alliberament dels territoris ocupats i el final del bloqueig i la violència que asfixia Gaza.

Afortunadament també existeixen persones que lluiten per la pau a Israel: és el cas de Sahar Vardi, una noia israeliana de 19 anys, de Jerusalem, reivindica i recolza la causa palestina i a més, és contrària a realitzar el servei militar que és obligatori per a tothom en el seu Estat.

Sahar ha estat dos mesos a la presó per ser una refuseniks, que és com anomenen als i les joves d'Israel que refusen de servir al seu país. I tot i que sap que perdrà una gran quantitat de drets a Israel, com no treballar en cossos de seguretat ni en edificis oficials, mai es posarà l'uniforme verd.

El passat mes de novembre va compartir la seva experiència a l'Euromediterrània amb nosaltres i ens va mostrar que tot i que cada vegada són menys, per les represàlies que reben, existeix un nombre d'israelians i israelianes contraris al que s'està fent en el seu nom i fins i tot boicotegen el seu Estat.

Durant la seva estada a Barcelona, cada dia se la podia veure amb una samarreta reivindicativa contrària a les armes, a l'actuació d'Israel i a favor de la pau al Pròxim Orient. Del seu coll sempre hi penjava un Handala: la figura d'un nen palestí refugiat que es troba d'esquenes i representa com se sent Palestina respecte el món. Aquesta figura és un símbol de màxima representació palestina i va facilitar l'apropament de la Sahar amb els palestins i la libanesa que participaven també en l'Euromediterrània i amb els que va poder dialogar i compartir opinions.

Sahar, tot i la seva joventut i el fet de ser israeliana, veu que el que passa amb els palestins no és just i afirma que molta gent confon terrorisme amb Islam que és una de les causes de l'odi, tan present a la seva terra.

* per més informació consulteu la pàgina www.palestina.cat