El guanyador del premi Nunes a la persona especialment relacionada amb els cineclubs va ser gestor d’un cineclub per primer cop al Cineclub Ingenieros, el de l’Escola d’Enginyers de la Diagonal, del 1971 a 1975. Li acompanyava en Juan Manuel García Ferrer. No els va sortir gens malament: El seu equip va obtindre el Premi Sant Jordi al millor Cineclub el 1972, i el CCI va ser conegut en els cercles polítics i culturals del final del franquisme com un dels de més interessants programació (sobre tot de films prohibits) i documentació (dossiers dels cicles, fulls de mà i fins i tot un llibre el 1975 dedicat a l’obra d’en Pere Portabella).
Dos nois de cineclubs, en Joan Martí -del Cineclub Informe 35- i el nostre Martí Rom -CCI- van fundar el 1974 la Central del Curt, una distribuïdora alternativa (això volía dir sense lucre comercial, cap permís oficial i acords directes amb els realitzadors dels films distribuïts), que va donar a conèixer per cineclubs i altres centres de tota Espanya, fins el 1982, el que no es podia veure pels circuits comercials.
Unes poques de les pel·lícules que circulaven per la Central del Curt eren realitzades per la Cooperativa de Cinema Alternatiu, de la que ell formava part i para la que va fer films en 16mm com Un libro es un arma (1975), Can Serra. La objeción de conciencia en España (1975) i tres noticiaris alternatius, d’un primer projecte existent al país per substituir el malaurat NO-DO.
Poc després, la seva col·laboració com a escriptor cinematogràfic a revistes com Dirigido por i Cinema 2002 va centrar-se principalment en tot el que passava pels canals al marge dels cinemes comercials.
Quan en Joaquim Romaguera li va passar el 1981 el relleu del Cineclub Associació d’Enginyers, va encetar allà, amb en Juan Manuel Garcia Ferrer, una col·lecció prou excepcional de monografies anuals (llibre i documental) de personatges del nostre mon cultural, que va mantenir-se durant 28 anys. Només del camp fonamentalment cinematogràfic podem senyalar les dedicades a José Luis Guerin, Llorenç Soler, Miquel Porter Moix, Joaquim Jordà o Antoni Padrós. Però és que al marge d’aquest treball, pel seu compte va seguir documentant personalitats del nostre entorn en films com els que ja havia dedicat abans a Miró (1979) o Foix (1982), realitzant nous films sobre Miró (2002), el Picasso d’Horta (2004), Grau Garriga (2009) o d’altres sobre L’Escola del Tapis de Sant Cugat (2009) o les barraques de pedra seca (2006), perquè en Martí, a més de ser conegut com a divulgador del cinema alternatiu (el que li ha portat a escriure a publicacions estrangeres i a donar xerrades al Lincoln Center (2008) o a la Cinemateca Alemanya (2010), també ha fet un enorme esforç per donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni de pedra seca, com també és un historiador especialista en Joan Miró o, de fet, en tots els que tenen relació amb Mont-roig del Camp. Però això ja és per altres pel·lícules…
MARTI ROM (1950)
Cineclub Ingenieros: del 1971 al 1975. Llibre “Portabella” (1975).
Cofundador, amb Joan Martí Valls, de la “Central del Curt” (distribuïdora alternativa de cinema, 1974-1982).
Realitzador amb la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”: “Un libro es un arma” (1975), “Can Serra la objeción de conciencia en España” (1976) i “Noticiaris (La Marxa de la llibertat, La dona i El Born) (1976-1977).
Escriptor cinematogràfic especialitzat en el cinema marginal (Revistes “Cinema 2001” i “Dirigido por”).
Llibre, amb J.M. García Ferrer, “Pere Balañà: enginyer i cineasta” (1997).
Coautor, amb J.M. García Ferrer, de la sèrie editada pel Col·legi d’Enginyers de 28 títols (1981 a 2010) dedicats a personatges de la cultura catalana. Realitzador el documental corresponent a aquests llibres. Cal destacar, pel seu contingut cinematogràfic: “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994), “Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996), “Miquel Porter Moix” (2000), “Joaquín Jordá” (2001), “Antoni Padrós” (2004) i “Julieta Serrano” (2007).
Altres documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Foix, investigador en poesia” (1982), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Horta: recapte picassiana” (2004), Barraques de pedra seca” (2006), “Sant Cugat i l’Escola Catalan del Tapís” (2009) i “Josep Grau-Garriga” (2009).
Nova York: presentació al Lincoln Center del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (8 al 12 de maig de 2008).
Berlín: presentació a la Deutsche Kinemathek del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (11 de juny de 2010).
Llibre “La perspectiva infinita (més enllà del cinema)” (2024)
El Jurat dels Premis Nunes 2025 va estar conformat per:
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Martí Rom, Premi Nunes 2025 com a persona rellevant del Cineclubisme a Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
