L’estudi, obra de Xavier Giró i Marta Muixí, membres de l'Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC), parteix de l’anàlisi de tres casos relacionats amb la immigració i de la cobertura periodística que en van fer cinc televisions (TV3, TVE a Catalunya, 8tv, Barcelona TV i TV Badalona):

• Vic. Gener de 2010. Debat entorn de la possibilitat de limitar l'accés al padró municipal a les persones estrangeres que estan en situació irregular.
• Lleida. Maig de 2010. Debat entorn de la prohibició del burca i del nicab, que va convertir la ciutat en la primera localitat espanyola a prohibir l'ús del vel islàmic integral als edificis municipals.
• Badalona. Setembre de 2010. Debat entorn de la població gitana d'origen romanès després de la visita de l'eurodiputada francesa Marie Thérèse Sanchez-Schmid i la vinculació de la immigració amb la delinqüència.

L’informe té dos objectius:

1.- Estudiar si les cobertures respecten les recomanacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) per al tractament de la immigració:

En general, l’estudi entén que l’actitud dels mitjans és explícitament contrària a la discriminnació però, malgrat tot, les recomanacions sobre el tractament de minories ètniques del CAC sovint són vulnerades.

En aquest punt, l’anàlisi detecta per exemple mancances quant a les fonts d’informació, atès que la majoria són fonts polítiques i que no es dóna veu mai o pràcticament mai a les persones migrades.

Alhora, l’estudi també detecta que no sempre s’observa la recomanació d'evitar l'ús d’un llenguatge discriminatori així com majoritàriament tampoc es compleixen les recomanacions que fan referència a les imatges que es mostren.

2. Estudiar si segueixen o no una lògica d'escalament en relació amb els conflictes de què s'ocupen

La conclusió de l’estudi és que “l'enfocament dominant és el de l'escalada de conflicte, ja que predominen les tendències del periodisme polaritzador per davant de les del periodisme de convivència”

Es tendeix, segons l’informe, a mostrar un enfocament dicotòmic “nosaltres-ells” acompanyat d’una visió problemàtica de “l’altre” i amb discursos que sovint cauen en la confrontació i no aprofundeixen en les causes o l'impacte social que pot tenir la informació que tracten.