Amb la idea de facilitar arguments a la ciutadania per desmentir prejudicis contra els immigrants, com que saturen els serveis públics o acaparen ajuts socials, l’Ajuntament de Barcelona va crear el 2010 la Xarxa Antirumors. Ara, diverses ciutats de l’Estat espanyol i de Suècia es plantegen importar aquesta iniciativa per millorar la convivència.
A través d’una xarxa d’activistes que difonen dades objectives, la Xarxa Antirumors, creada fa dos anys per l’Ajuntament de Barcelona, vol combatre els tòpics negatius contra la immigració. Hi participen ciutadans a títol individual i 114 organitzacions de tot tipus, que voluntàriament reben informació i s’encarreguen de difondre-la. Des que es va crear, la xarxa antirumors ha estat reconeguda com una bona pràctica social per la Unió Europea i diverses organitzacions internacionals.
Ara que la crisi econòmica exacerba els conflictes interculturals, la Xarxa Antirumors s’exportarà a altres ciutats. Un programa de la Fundació Acsar estendrà aquesta pràctica a quatre ciutats de la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals, amb el finançament d’Open Society, el Consell d’Europa i l’Obra Social La Caixa i l'avaluació de la Universitat Pompeu Fabra.
Una mica més lluny, a Suècia, una ciutat de l’àrea metropolitana d’Estocolm s’ha fixat en l’experiència barcelonina per gestionar la convivència entre cultures. A Botkyrka, el 54% de la població ha nascut –ells o els seus pares- en un altre país. Després d’implantar diverses estratègies de gestió de la diversitat, ara es plantegen posar a prova la xarxa antirumors.
