Avui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo pel que és la notícia més important de la setmana que no és altra que la celebració a Roma del Congrés electoral del Partit dels Socialistes Europeus al que finalment s’ha incorporat com a membre de ple dret el Partito Democratico de Matteo Renzi. El Congrés ha proclamat Martin Schulz com a candidat de tots els socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea a la presidència de la Comissió Europea. Al respecte del Congrés del PSE i sobre els preparatius de les eleccions europees us convido a llegir els següents articles:

• Entrevista a Elena Valenciano, Esther Esteban, El Mundo
• Entrevista a Javi López, Teresa Carreras, El Siglo
• Enquestes electorals paneuropees per unes eleccions europees, Joan Manuel Lanfranco Pari
• Més, Europa, més social i més d’esquerres, Joan Sabaté
• El PSC negocia para que el PSC haga campaña en Cataluña, Europa Press
• Javi López trasllada a Martin Schulz el suport del PSC a la seva candidatura, web PSC
• El Congreso del PSE elige a Martin Schulz como candidato de los socialistas a presidir la Comisión Europea, web PSOE
• Los líderes socialdemócratas europeos lanzan en Roma una candidatura común, EFE/La Vanguardia
• Los socialistas europeos se fijan el empleo como meta para las elecciones del 25-M, F.J. Pérez
• Congrés del Partit Socialista Europeu (PES): Cap a una nova Europa, Maria Badia
• Manifiesto electoral del Partido Socialista Europeo

Una lectora habitual del meu Diari diu que troba a faltar més comentaris personals meus sobre el que està passant al PSC. Potser té raó, però jo vaig donant les meves opinions sobre la política catalana i em dedico més a explicar les posicions del PSC que a furgar en els seus problemes interns. Actuo així per responsabilitat i atenent el que crec que ha de ser el meu paper des del darrer Congrés del partit, en un moment en que no formo part de la direcció del PSC, tot i que me’n sento totalment solidari, i que ben recentment m’he reincorporat a la direcció del PSOE. Potser val la pena recordar els meus plantejaments a la conferència “Els reptes del 12è Congrés del PSC” pronunciada el 24 de novembre del 2011, o a la conferència “Reconstrucció socialista” pronunciada el 10 de gener de 2013.

M’he referit als problemes interns del PSC de forma ben recent en una entrevista a El Periódico de Catalunya que em van fer Neus Tomàs i José Rico el passat 27 de gener. Però potser val la pena que m’hi estengui un pèl més. Crec que la cohesió del PSC pot i ha d’enfortir-se a partir dels continguts de la Declaració de principis del PSC aprovada per unanimitat l’any 2008 (no fa pas tant). Certament no és una Declaració de principis ni sobiranista ni independentista, però és que el PSC no és, ni ha estat mai, un partit sobiranista ni independentista. El PSC es va crear, entre d’altres coses, per assegurar la unitat civil del poble català, per evitar qualsevol esquerda o divisió en funció de la llengua o els diferents sentiments nacionals que conviuen en el nostre poble. Creiem possible assegurar aquesta unitat des de la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i el seu autogovern en el marc d’una Espanya i una Europa federals.

Per això crec que cal aprofundir en el nostre projecte socialista, catalanista, federalista i europeista. Crec que hem d’explicar quin país volem, com pensem que cal garantir la seva prosperitat, la seva cohesió, el combat per la justícia social i la reducció de les desigualtats, com pensem que se serveix millor l’interès de Catalunya, com es defensen millor els interessos dels treballadors i les classes populars. I és evident que en aquest context cal explicar també quin és el nostre plantejament pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. He pogut participar en l’elaboració d’alguns importants documents al respecte, molt directament en el de la Fundació Rafael Campalans “Per una reforma constitucional federal” i, col·laborant estretament amb Pere Navarro, en els acords de Granada “Hacia una estructura federal del Estado” i “Un nuevo pacto territorial: la España de todos”. Trobareu tot això i més en la meva pàgina www.reformafederal.info També és conegut el meu plantejament sobre la consulta, contingut en un article ben recent al diari Público “¿Derecho a decidir o consulta? ¿Independencia o federalismo?”. Per substituir l’Estatut del 2006, alterat pel Tribunal Constitucional un cop referendat per la ciutadania, cal sotmetre al vot ciutadà una proposta de nou pacte. I, en tot cas, qualsevol consulta sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya només serà possible si es realitza de forma legal i acordada com reiteradament ha afirmat el PSC des del nostre Programa Electoral a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. He escrit molt sobre tot això, i aquí podeu trobar tots els meus articles sobre federalisme.

Crec que hem de criticar durament la posició del PP, que no sols va rebentar l’Estatut sinó que ara es mostra incapaç de fer cap proposta per solucionar el problema. I cal criticar també l’estratègia decidida per Mas i Junqueras que, en fer impossible la consulta legal i acordada, ens aboca a un carreró sense sortida o, encara pitjor, a un desastrós xoc de trens. Semblen incapaços de reformular la seva estratègia, fins i tot quan sectors econòmics rellevants subratllen el perjudici que causa tant la incertesa com l’enfrontament, i fins i tot descriuen les conseqüències negatives de la independència, o quan des de les institucions europees s’assenyala que una secessió unilateral ens deixaria com a mínim uns quants anys fora de la Unió Europea. Per a nosaltres, federalistes, en un món d’interdependències creixents i sobiranies compartides, la independència no és una bona solució.

Crec que el PSC ha de ser ferm en la defensa de les seves posicions i extremadament clar al respecte d’un procés que pot arribar a dividir la societat catalana i a causar greus danys als nostres interessos com a país. La nostra posició no és ni la del PP i Ciutadans, ni la de CiU i ERC. I es fa sovint difícil d’explicar enmig de la cridòria i de les petites o grans trampes parlamentàries d’uns i altres que no porten enlloc. Sé prou bé que en un moment de polarització creixent es difícil fer escoltar plantejaments matisats que apel·len més a la raó que als sentiments, però això no ens ha de fer renunciar a les nostres idees. De la mateixa manera que convé recordar que el projecte del PSC és un projecte col·lectiu, en el que les aportacions individuals són fonamentals, però en el que els dirigents han de pensar més en el “nosaltres” que en el “jo”. En fi, així és com jo entenc la política.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

• Sobre el sobtat amor al castellà, Joaquim Coll
• La Mancomunitat de Catalunya, Joaquim Nadal
• La història, segons Wert i companyia, Josep Fontana
• Una consulta embarazosa, Jordi Matas Dalmases
• Centralismo separador, Luis Moreno
• El soroll com a arma, Joan Ferran
• Enyorat Solé Tura, José Antonio Sorolla
• Yo a Boston, tú a Las Vegas, Francisco Morente Valero
• La parábola del hijo pródigo, Enrique Gil Calvo
• La doble crisis de España, Enric Company
• Jerarquías morales, Francesc Trillas
• El problema catalán y español, Antonio Garrigues Walker
• Catalonia should remain part os Spain, Carme Chacón
• Chacón defiende desde Miami una “unión federal” para España, EFE/La Vanguardia
• Chacón avisa que impedir la consulta a Catalunya no és suficient per resoldre el problema, Europa Press/El Periódico de Catalunya
• Cataluña protagoniza la última jornada del debate de la nación, Anabel Díez
• Albert Soler: “Continuem apostant pel diàleg i la reforma de la Constitució”
• Proposta de resolució “Diálogo para la revisión del modelo territorial” presentada pel grup socialista en el Debate sobre el estado de la nación
• Contrastando el Gobierno de Rajoy con el Gobierno de Cameron, Vicenç Navarro
• ¿Un referéndum democrático?, Víctor Andrés-Maldonado
• El ‘think tank’ europeo Gold Mercury alerta de los riesgos de la independencia, Maiol Roger
• Why Scotland and Catalonia should not become independent in a globalised world, Gold Mercury
• Les universitats de Catalunya són les més cares d’Espanya, Celeste López i Maite Gutiérrez
• Federar Espanya, Joaquim Coll
• La ‘cospedalización’ del que disiente, Alvaro Ceballos Viro
• Las desigualdades se disparan, Miquel Iceta
• La razón sin razones (1), Javier Cercas
• La razón sin razones (2), Javier Cercas
• La razón sin razones (y 3), Javier Cercas
• Todos los catalanes, José Antonio Zarzalejos

ARTICLES SOBRE TEMES MUNICIPALS, BARCELONA I LES ELECCIONS PRIMÀRIES DEL PSC:

• En defensa de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor
• La Barcelona dels drets, Jaume Collboni
• El transport és un dret, Jaume Collboni
• La crisis agudiza la segregación entre barrios ricos y pobres, Jordi Mumbrú Escofet
• El mapa de la desigualtat, Consol Prados
• Un escándalo europeo, Mercè Ibarz
• Nos vemos en la biblioteca, Josep Maria Montaner
• Privatitzar aparcaments, una mala operació, article col·lectiu dels candidats i candidates a les eleccions primàries del PSC de Barcelona
• Els mitjans locals de comunicació, en perill, Francesc Ràfols
• Josep Ayuso gana las primarias del PSC de Sabadell, Europa Press/La Vanguardia
• El precio del transporte público en Barcelona dispara las movilizaciones, Jordi Mumbrú Escofet
• El PSC fía su recuperación en Barcelona a unas primarias con seis candidatos, Jordi Mumbrú Escofet
• Procés d’eleccions primàries del PSC de Barcelona
• Carmen Andrés
• Laia Bonet
• Jaume Collboni
• Manel Fernández
• Jordi Martí i Grau
• Rocío Martínez-Sampere

ARTICLES SOBRE EL RECENT ‘DEBATE DEL ESTADO DE LA NACIÓN’:

• Rajoy y el Gobierno, en su peor momento, Fernando Garea
• Discurso de Alfredo Pérez Rubalcaba
• Rubalcaba: “Señor Rajoy, en qué país vive usted? ¿De qué presume?”
• Rubalcaba esgrime la desigualdad frente al triunfalismo de Rajoy, Francesco Manetto
• Las trampas en el discurso de Rajoy, Ignacio Escolar
• Rubalcaba pierde los complejos, Rosa Paz
• DEN14: Rubalcaba gana el primer round, José Oneto
• España formal y España real, Fernando Vallespín
• El PSOE votará su resolución sobre Cataluña y se abstendrá en el resto, Anabel Díez i Francesco Manetto
• Háblame del mar, marinero, Josep Ramoneda
• Cuatro notas, Enric Juliana
• Reflexió després del debat, Joan Tapia
• Rubalcaba gana por la mínima su duelo parlamentario con Rajoy, El País
• Qué más da quién gane el debate si lo pierden los ciudadanos, Rosa Paz
• Rubalcaba o el populisme progressista, Joaquim Coll
• Rajoy no gobierna, sólo hace propaganda tramposa, Carlos Elordi

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

• Fabra propone elección directa por los ciudadanos para al menos un tercio de los diputados valencianos, Europa Press/La Vanguardia
• Los jueces ante las mayorías políticas, Raúl C. Cancio Fernández
• Bajar impuestos al votante miope, Lluís Orriols
• Democracia sin política, Daniel Innerarity
• 2.000 sanitarios denuncian que la ley Gallardón dañará la salud de las mujeres, María R. Sahuquillo
• La borrasca de la corrupción, Joan J. Queralt
• Devorar el futuro, Pablo Beramendi
• Una sociedad de facturas falsas, Valentí Puig
• Nada más útil que un apagón estadístico, Soledad Gallego-Díaz

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

• La reforma fiscal mínima, Antoni Zabalza
• Guindos se critica a sí mismo, Joaquín Estefanía
• Hay otra Economía, a favor del bienestar de los ciudadanos, Mónica Melle Hernández
• Crecimiento, pero lento, editorial d’El País
• Crece la devaluación salarial encubierta, Manuel V. Gómez i Alvaro Romero
• Los españoles han pagado un impuesto ilegal durante diez años, Lucía Abellán
• Un impuesto ilegal, editorial d’El País
• La macroeconomía va mal señor Presidente del Gobierno, Carlos Berzosa
• 0,0%, José Carlos Díez
• La economía ha echado a andar, ¿pero a qué ritmo?, Angel Laborda

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

• Entrevista a Frank-Walter Steinmeier, Juan Gómez
• Entre Roma y Kiev, Josep Borrell
• La Europa mohosa, Jordi Soler
• Escribir la historia de Europa en el siglo XXI, Bartolomé Yun Casalilla
• Un europeísmo cálido, Rafael Jorba
• La garantia d’Europa, Lluís Foix
• La queja del ministro, Emilio Ontiveros
• ¿Cómo razona el BCE?, Angel Ubide
• Esta vez es diferente, José Ignacio Torreblanca
• Mayoría por Europa, editorial d’El País
• Manifest per una unió política de l’euro

ARTICLES SOBRE LA CRISI UCRAÏNESA:

• Revolución en Ucrania, Manuel Castells
• La pequeña Rusia, Juan-José López Burniol
• Rusia toma el control de Crimea con el apoyo de su población, Rafael Poch
• Rusia se dispone a intervenir en Ucrania, Pilar Bonet
• Órdago de Putin, editorial d’El País
• Ante el vacío geoestratégico, Lluís Bassets

També us pot interessar aquest article sobre la crisi política a Veneçuela: “Sólo el diálogo puede cambiar la dinámica de confrontación” de José Miguel Insulza.

ARTICLES PER REFLEXIONAR:

• Lo que no se dice sobre el crecimiento de las desigualdades sociales, Vicenç Navarro
• Decisivo avance para descubrir el origen de las metástasis, Público
• Elogio del traidor, Benjamín Prado
• En defensa del sindicalisme, Manel García Biel
• Una inmensa sala de espera, Cándido Méndez
• Dolor productivo, Joan Subirats
• Lo que queda del ‘espíritu del 45’, Milagros Pérez Oliva
• Estancamiento diseñado deliberadamente, Joseph E. Stiglitz

Sobre el programa de Jordi Évole ‘recreant’ el 23-F us convido a llegir “El día que Évole volvió a hacer de Follonero” de Milagros Pérez Oliva.

Sobre llibres us convido a llegir els articles: “Recetas de magia para comunicar” d’Antoni Gutiérrez-Rubí, “Recomponer la democracia” del Taller de Lectura i “Momento Gaziel” de Carles Geli. I posats a recordar Gaziel, considero d’imprescindible lectura el seu article “¿Una nueva Cataluña?“, publicat el 28.02.1930 a La Vanguardia i aconseguit gràcies a la fantàstica hemeroteca digital d’aquest diari.

Amb motiu del 40è aniversari de la mort de Salvador Puig Antich us convido a llegir “40 años bajo secreto” de Gutmaro López Bravo.

Aquesta setmana ens han deixat Paco de Lucía i Ana María Moix, per recordar-los us convido a llegir “Paco de Lucía muere a los 66 años” de C. Romaguera i I. Seisdedos, “Muere Ana María Moix, poeta de la ‘gauche divine’” de Juan Cruz, “La pasión irrefrenable de escribir” de Carles Geli i “Ana María Moix, tímida, valiente, sabia y generosa” de Rosa Mora. Són dies per escoltar “Entre dos aguas” i per llegir “Manifiesto personal“.

Podem celebrar que “Keith Haring vuelve a Barcelona”, José Angel Montañés:

I, per acabar, una magnífica notícia: “Marc Marginedas, alliberat” d’El Periódico de Catalunya. Per desgràcia, i com ewls mateixos companys d’El Periódico de Catalunya ens recorden “Dos periodistes espanyols segueixen segrestats a Síria“.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LAST MINUTE] Fer aparèixer la relliscada del Millo que va fer equivocar a 9 diputats 9 en l’enèsima votació del Parlament sobre la consulta.

[MOLT BO] Carteristes, prostitutes (treballadores de l’amor tarifat) i coloms, els tres sectors més afectats per la celebració del MWCongress dels trons. Extraordinari l’alcalde amenaçant els carteristes amb retirar-los la subvenció per la traducció al català del seu web.

[LA FRASE DE LA SETMANA] Alcalde Trias: “Innovació i puteria, marca Barcelona”

[EL CAMEO] Matthew Tree, professor d’anglès de Rajoy i companyia… Ara entenc perquè es recomana no memoritzar sinó mirar d’entendre el que diu el profe, hahaa.

[QUE FORT] Patxiyó o el desarmament etarra: una motxilla amb un tirador, una tovallola mullada i una ppppiiiiisttttoooola. El kit complet va amb verificador i ministre de l’interior incorporat.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] La patacada de Millet i la que ens hem endut nosaltres amb l’ajornament del judici.

[LA CANÇÓ] Millet [Fumando espero]

[Millet] Robar és un plaer,
genial, sensual
A casa espero,
i porto quatre anys fent-ho.
Tinc un judici
per un petit caprici.
Per quatre duros
em volen fotre un puro.
Són 30 milions d’euros
el just per ‘nar tirant.
[Advocat] Ha d’anar a declarar
[Millet] Quin pal que em fa!
Per què no espera
que acabi La Riera?
[Advocat] Però no l’estressa
poder acabar entre reixes
[Millet] Que no t’adones
que hi ha certes persones
que és del tot impossible
que anem a la presó?

[EL MEU GAG PREFERIT] Esperanza Aguirre escrivint les seves memòries rememora quan… [14/2/13] Rajoy i el seu “es falso”. Que no, que ell no ha agafat mai cap sobre… ni el 1965 quan va portar la carta als reis, ni el 1979 quan li arribà la carta de reclutament, ni el 1987 quan va anar a l’1, 2, 3 amb en Cristóbal com a companys de pis.

[PERLA] “Vaig a buscar el Pinki, que estic de servei”… Mas hi posa les begudes i Homs els cupcakes (o “magdalenes horteres”) per celebrar que avui tenim visita, l’Oriol Pujol o els retorn dels putilles! Pe`ro de pilotes que vulguin passar la ITS (Inspecció Tècnica de Successors) només n’hi pot haver un, i aquest és, per mèrits propis, l’Homs “Artur, et mous per la Generalitat com una gasela” així que s’ha acabat la festa i l’Oriol cap a casa a jugar al Candy Crash.

[EXCLUSIVA] El veritable video de Ceuta… la “parella” de la Benemèrita s’ha enamorat i les pilotes de goma són inflables, perquè els ceutís arribin a la costa… simiri…

[MOLT CURRAT] I viiiiinga reformes educatives! Tots els colors… des de Franco, Suárez, González, Aznar, Zapatero i Wert, que ens retorna al blanc i negre… total, només han estat 8 reformes en 34 anys!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Mark Zuckerberg… es veu que també ha comprat la Generalitat :(

ZW 382 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Escaño 110
www.escaño110.org

‘Escaño 110’ (Escó 110) parteix de l’aprovació, l’octubre de 2012 i per unanimitat, per part del Parlament d’Andalusia d’aquesta iniciativa que suma un als 109 escons existents i ocupats per càrrecs polítics. D’aquesta manera, s’intenta fomentar la participació ciutadana ja que permet, a més de la presentació d’Iniciatives Legislatives Populars (ILP), que la ciutadania pugui defensar a la Cambra les seves pròpies iniciatives. Tot i tractar-se d’un projecte pioner a Espanya, la dificultat per aconseguir les firmes ha provocat que, fins ara, només s’hagi presentat una única ILP.

Des de fa uns mesos, a través d’una campanya a Goteo, s’ha proposat el desenvolupament d’una plataforma que hauria de propiciar una major ús de l’eina. I, amb això, una major comunicació entre moviments ciutadans i gestors públics, facilitant la recollida de signatures electròniques per a la presentació d’ILP al Parlament d’Andalusia.

El projecte vol propiciar l’esperit crític i exigent de la ciutadania andalusa establint mecanismes de control i vigilància sobre el que els parlamentaris i parlamentàries fan o deixen de fer. A través de la plataforma, el ciutadà també podrà conèixer millor els aspectes que esdevenen la vida política andalusa. Un altre servei que s’oferirà és el d’assessorament jurídic a persones o col·lectius que vulguin presentar una ILP o qualsevol altre tràmit de participació al Parlament andalús.

La plataforma ‘Escaño 110’ està impulsada per Sentido Común, una agència de comunicació especialitzada en continguts socials, Wadabo, una empresa de desenvolupament de software i Círculo Jurídico, despatx d’advocats i consultoria.