PROPOSTA
La creació d’una Renda Garantida de Ciutadania que asseguri als ciutadans i ciutadanes que no poden pagar les despeses bàsiques pel seu manteniment vital (alimentació, habitatge, aigua, energia, transport i accés a l’educació) per tal d’evitar que caiguin en una situació d’exclusió crònica.
Una proposta que respon a la Barcelona solidària, que vol que tots els barcelonins i barcelonines puguin accedir a les oportunitats que comporta viure en una ciutat dinàmica i reconeguda al món. Barcelona ha d’avançar sense que ningú en quedi fora, perquè repartir els beneficis d’una ciutat global és un dret dels ciutadans, no un acte de caritat.
Aquest ajut, s’ha de gestionar a través de la Finestra Única Social que he proposat, una finestra d’atenció on el barceloní o barcelonina pugui informar-se, rebre assessorament, tramitar i fer seguiment de qualsevol tipus d’ajuda.
Mentrestant, exigir al Govern de la Generalitat que compleixi amb les seves obligacions, aprovant una nova Llei sobre la Renda Mínima d’Inserció que revisi els supòsits d’accés, adaptant-los a les noves necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
DIAGNÒSTIC
Més de 450.000 barcelonins i barcelonines vivien en risc de pobresa o d’exclusió segons l’Enquesta de Condicions de Vida de 2011, un 28,11% del total de ciutadans i ciutadanes de la ciutat, segons l’IDESCAT. És imaginable que aquesta xifra haurà augmentat en els darrers 3 anys si tenim en compte que encara avui patim a Barcelona 20 desnonaments diaris, o que Barcelona va acabar el 2013 amb una taxa d’atur del 18,4% i s’han destruït un 1’2% de llocs de treball en un any.
Davant d’aquesta situació, el govern català de Convergència ha decidit endurir els criteris per poder accedir a la Renda Mínima d’Inserció (coneguda com PIRMI), excloent del mateix a als treballadors pobres (Clica), limitant la renda a 5 anys mentre no sabem quina serà la durada d’una crisi que ja en porta 6, i canviant els barems de càlcul dels ingressos. Uns criteris basats en la ideologia i no en les necessitats dels ciutadans, considerant que qui passa per dificultats és perquè vol, i que a Barcelona ha suposat un increment en el nombre de sol·licituds denegades, de les 3.300 denegades el 2011 hem passat a les 5.000 a finals de 2013.
QUÈ HA FET TRIAS?
L’alcalde Trias ha volgut transmetre un missatge de preocupació, però la veritat és que gairebé 3 anys després de gestionar la crisi a la ciutat només ha presentat tímides mesures, més estètiques que reals:
- L’augment del pressupost social d’un 4% el mateix any 2013 que disposava d’1’4% més de pressupost i preveia tenir un superàvit de més de 50M€;
- La promesa incomplerta de reduir les llistes d’espera dels serveis socials de 20 a 10 dies, que denuncia fins i tot el seu darrer soci municipal, el Partit Popular;
- Una inexistent política d’habitatge mentre a la ciutat hi ha 9.900 pisos buits en mans de promotores i entitats financeres;
- L’augment dels preus del transport públic que denunciava quan feia oposició;
- I una filosofia assitencialista enlloc de la defensa dels drets bàsics.
