PROPOSTA

El desplegament d’una Xarxa d’Espais de Creació i Professionalització cultural que es cedirien, en règim de residència, a les companyies d’arts escèniques o grups musicals que presentin un projecte de professionalització avalat per Barcelona Activa.

 Aquesta xarxa es caracteritzaria per:

• Petits locals municipals, que s’habilitarien adequadament per assaig i exhibició
• La cessió es faria en condició de residència per un màxim de dos anys
• Es destinaria un pressupost anual suficient per la producció cultural i el manteniment del local
• Els residents es comprometrien a oferir exhibicions obertes, a preus públics, dels treballs que van desenvolupant
• Els projectes haurien de tenir propostes de com s’asseguraria la vinculació del projecte amb el barri i amb la promoció de la cultura

DIAGNÒSTIC

El Pla Estratègic de la Cultura de Barcelona de l’any 2006, explicava l’evolució de la cultura de la ciutat associant-la a les grans transformacions històriques que havia viscut.

Així, definia una primera etapa (entre el 1979 i el 1985) es va caracteritzar per la sortida de la clandestinitat de les expressions culturals i per les mancances d’equipaments. L’equipament de referència d’aquella etapa fou el centre cívic.

El creixement econòmic de la ciutat és la transformació que va caracteritzar el període entre 1986 i 1995, que permet la creació d’una xarxa de grans infraestructures nacionals.

I acaba caracteritzant el període que va de 1996 al 2004 com el de la transició a la ciutat del coneixement, que comporta un canvi en la consideració de la cultura com a element de cohesió social i motor de desenvolupament de la ciutat, la creació de l’Institut de Cultura de Barcelona, i la promoció del Pla Estratègic del Sector Cultural. Una època caracteritzada pel Pla de Biblioteques.

Si alguna cosa caracteritza el període actual és la crisi de 2008, i el gran debat és el de com assegurar la creació de la ciutat, els continguts culturals.

Per una banda, els equipaments de referència es troben amb dificultats econòmiques a causa de la caiguda en la despesa en cultura de les administracions estatal i catalana, la penalització a la cultura des del Govern del PP amb l’increment de l’IVA fins el 21%, i amb el retard de la Llei de Mecenatge que prometia compensar la caiguda de l’aportació pública.

Cal una defensa decidida d’aquests equipaments. L’aposta socialista per la excel·lència, que també significa millorar la qualitat de vida dels ciutadans, ha de reconèixer la importància d’investigar i representar la cultura amb institucions fortament dotades de recursos i coneixement, com passa a tot el món.

Hi ha un segon àmbit a tenir en compte, que són aquelles tendències i recerques que no poden sobreviure sota les condicions del mercat liberalitzat. Cal no oblidar els recursos necessaris per mantenir aquests sectors que aporten un alt valor pel progrés i el pluralisme cultural de la societat.

I finalment, hi ha el sector dels nous creadors i creadores, que tenen grans dificultats per fer el pas cap a la professionalització per la manca de recursos inicials. Un sector que expliquen que estan patint de la mancança d’espais on poder desenvolupar els seus projectes amb continuïtat i dels recursos necessaris per tirar endavant les primeres produccions.

QUÈ HA FET TRIAS?

L’Alcalde de Barcelona ha declarat en més d’una ocasió que la cultura és una aposta estratègica de la ciutat, però fins a dia d’avui no ha fet cap proposta estratègica de ciutat per donar oportunitats als creadors i creadores de la ciutat.

En gairebé 3 anys només ha aconseguit fer de Barcelona la capital de la Sardana, i s’ha dedicat a tapar els forats econòmics dels grans equipaments de ciutat després d’amenaçar amb haver de tancar durant uns mesos, donant una imatge pèssima d’un govern municipal que presentava orgullós un superàvit de 140M€ que decidia no gastar.