Lamentem la mort de Pere Joan Ventura, guionista i realitzador de cinema, figura clau del cineclubisme català i Soci Honorífic de la nostra entitat. Desde la Federació Catalana de Cineclubs expressem el nostre més sentit condol a familiars, amics i companys del Club Cinema Castellar del Vallès .

Discurs del nostre president, Àlex Portolés, en el nomenament de Pere Joan Ventura com a Soci d’Honor de la FCC.

“Em sento molt privilegiat de poder-vos adreçar unes paraules amb motiu del nomenament com a soci d’honor de la Federació del Pere Joan Ventura, que és —entre moltes altres coses— el president del cineclub de Castellar del Vallès.
Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però crèiem que et mereixies un reconeixement que vingués del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes presents.

Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.

La teva trajectòria cineclubista a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions sovint eren assemblees polítiques clandestines. El cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra a la llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, per motius professionals, mai vas oblidar Castellar.

Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. D’aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar com a malnom per a tota la vida.

Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.

Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.

Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb sessions cada divendres i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que et coneixíem, descobríem que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.

Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.

Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític: la situació dels treballadors de Sintel a El efecto Iguazú; el Prestige al curt Cena de capitanes, del projecte Hay motivo; els drets dels infants amb Unicef; la defensa del parc agrari del Baix Llobregat a Plou i fa sol; o el retrat dels moviments socials del 15M a No estamos solos, produït per Portabella i el teu amic Wyoming.

I, finalment, Un vas d’aigua per a l’Elio, un exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar, que per cert els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”

L'entrada Ens ha deixat Pere Joan Ventura, cineasta i Soci d’Honor de la nostre entitat. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.