Els estats ja no podran invocar a la clàusula de salvaguarda prevista a la directiva comunitària per declarar els territoris lliures de transgènics. Podran  fer-ho, però el pla aprovat no atorga la suficient base jurídica per fer-ho.

Els Estats socis sense l’empar de la Unió Europa

Amb la nova normativa els estats podran alegar diferents causes per no permetre la introdcció de espècies genèticament modificades en el seu espai natural ni en l'alimentació dels seus ciutadans, com per exemple polítiques medioambientals, agrícoles, planejament territorial, usos dels sol. La problematica està amb l’encaix amb els tractats de lliure comerç internacionals, o en la futura TTIP, perqué donen cabuda a les multinacionals a promoure que aquestes raons locals no suportades per Europa, siguin rebutjades amparant-se en els tractats . Podent implicar fins i tot sancions econòmiques per als països que plantegin prohibicions.

Per tal  de recollir l'oposició majoritària als cultius transgènics que hi ha a Europa,  Jean Claude Juncker va prometre la reforma del procés d'autorització d'OMG a la UE,  però la resposta en la llei europea aprovada paradoxalment ha estat  atorgar més facilitats per autoritzar transgènics a canvi de més facilitats estatals per prohibir". Segons el parlamentari Ernest Urtasun, “d’aquesta manera s’obre la porta a la cultivació de transgènics a tot Europa".

Entitats que promouen les zones lliures de transgènics

A Catalunya la plataforma Som lo que sembrem, composta per múltiples associacions i entitats, promou des de fa anys la Declaració zones lliures de transgènics. El 2008  van promoure una ILP per una Catalunya lliure de transgènics. 

Segons la nova legislació, serà important la activitat d'entitats ambientals ciutadanes per reclamar un posicionament als legisladors locals i solidesa en front la pressió dels lobbys multinacionals biotecnologics. Això degut a que no es tractarà d'implementacions legals provinents de la directiva europea i escalades a les diferents administracions, si no que haurà de ser a nivell local.

A Europa alguns països s’havien ja declarat lliures de transgènics,(Alemania, Francia, Austria, Hungría, Italia, Grecia, Polonia y Luxemburgo), però justament l’estat espanyol és el que major superficie té, molta d’ella a Catalunya,  dedicada a aqests conreus biotecnològics.