El conseller Antoni Comin ha fet molt bé d’intentar revertir alguns aspectes més evidents de les polítiques neoliberals de Boi Ruiz, com era passar una part de la facturació dels hospitals públics a hospitals privats. S’ha fet amb la Clínica del Vallès i s’està intentant amb l’Hospital General. Les idees neoliberals no tenen cap mena d’argument racional. Defensar arguments neoliberals des del sistema públic és repulsiu. A més si hom creu, contra tots evidencia empírica, que la iniciativa privada és més eficaç que la pública, per què demanen fons públics? A més nosaltres sabem que hem hagut de salvar amb diners públics dues vegades la Clínica del Vallès i dues l’Hospital General. Molt bons no són els gestors privats. Ara bé, un cop arribats a aquest punt caldria dir que en l’acord per les urgències, el lògic hagués estat que la Generalitat de Catalunya hagués retornat en còmodes terminis el que ha aportat l’Ajuntament. A Barcelona han fet acords similars a canvi de terrenys, per exemple.
Però anem més enllà. Tots aquests acords no milloraran l’atenció als ciutadans. Tenen un efecte neutral sobre l’atenció a la gent. Simplement no es donaran diners públics als inversors privats. Hom té la sensació que no haver fet l’Hospital Ernest Lluch col·loca a aquesta part de vallesans com els catalans pitjor tractats del sistema de salut. La sensació que tenim -és una sensació perquè ningú sensat pot creure els terminis oficials de les llistes d’espera- és que els sabadellencs i els de la seva àrea d’influència, han d’esperar molt més per tota mena de proves i per les intervencions que a Barcelona. El fet que els responsables del Taulí creguin que es deuen als seus caps a Barcelona i no a qui els paga el sou, fa que a més no tinguem ni una descripció correcta de la catàstrofe. Ens van dir al seu dia que amb la inauguració de l’hospital Ernest Lluch solucionaríem el problema, quan ho deien sabien que mentien. Ara sabem que no és una prioritat. Perquè les autoritats vallesanes s’ho deixen fer? Més que parlar de si volem un o dues comarques vallesanes, per què no es fa una llista del desgavell del Vallès Occidental i els alcaldes fan una roda de premsa a Barcelona, únic lloc on sembla que els responsables institucionals fan cas. El problema és que no tenim ni esperança. I si cal finançar entre tots els Ajuntaments l’Ernest Lluch que es faci, això sí que la Generalitat torni els diners. Per cert, ja hi ha projecte? Quan costa? O quan ho vulguem fer haurem d’esperar a realitzar el projecte?
La segona cosa que podríem arreglar és la caserna de la Guardia Civil. El PP no té majoria absoluta i això obre moltes possibilitats. Cal que des de la ciutat es formuli un acord PSOE, Ciutadanos, Podemos, ERC i Pdecat per tal de retornar la Caserna a la ciutat. Aquesta caserna la va pagar la ciutat per reprimir una part dels seus ciutadans que tenien la mala costum de fer vagues. El procés és llarg però per resumir-ho podríem dir que quan tocava tornar la caserna a la ciutat es va fer un inexplicable acord entre l’alcalde Manuel Bustos i el Ministre de l’Interior Alfredo Perez, pel que l’ajuntament havia de donar un terreny i pagar 3 milions d’euros. Sembla que l’amenaça va ser o pagueu això o encara que tingueu raó els tribunals trigaran vint anys a decidir. No sé si és veritat però ja portem molts anys als tribunals. Cal desencallar-ho ara que el govern està en minoria. Crec que els partits PSC, UxC, ERC, PDcat i C’s sabadellencs estaran completament d’acord, només cal formular-ho al Congrés de Diputats. Hi tenim quatre diputats: Gabriel Rufián, Lourdes Ciuró, Xavier Domènech, Joan Mena, dos d’ells cap de llista. Crec que caldria formalitzar la demanda on un acord de ple, fos entregat pel nostre alcalde als quatre diputats en un acte solemne.
