L’organització HRW insta el Parlament iranià obri una comissió d’investigació judicial independent sobre els abusos i tortures que s’estan perpetrant als centres penitenciaris del país.

La investigadora Tara Sepehri de l’entitat Human Rights Watch denuncia la mort d’activistes iranians a les presons en els últims dies de protestes pacífiques contra el règim del cap suprem iranià Ali Khamenei.

During the cabinet meeting,Pres.Rouhani ordered the Interior Ministry to submit a report on the recent #IranProtests & the disaggregated numbers of those arrested, injured or killed with the causes and circumstances of each incident,in one week. He should make the report public! https://t.co/SJOk0yLu4c

— Tara Sepehri Far (@sepehrifar) 10 de enero de 2018

La revolta va començar el passat 28 de desembre i des d’aleshores s’han multiplicat les manifestacions. El nombre de detinguts, que fins fa pocs dies es comptava en poc menys de dues mil persones, ascendeix ara 3.700, i la majoria són treballadors iranians que protesten contra el règim econòmic i polític del líder suprem Ali Khamenei i del president reformista Hassan Rouhani.

El juliol de l'any 2017, els mitjans es van fer ressò de la campanya iniciada per algunes iranianes a les xarxes socials, #Dimecres Blancs, que reclamava el dret a vestir al marge de la indumentària que el govern central iranià imposa a les dones. Cinc mesos després, el país sencer ha iniciat una revolta que ja va més enllà de la qüestió del vestuari obligat.

El passat 5 de gener, el membre del Parlament de Teheran Parvaneh Salahshoori va explicar via Telegram que el Ministeri d’Intel·ligència havia arrestat més de 90 estudiants, i després de les morts de detinguts a presons els familiars d’altres estudiants detinguts tenen por que els seus fills corrin la mateixa sort. El 7 i 8 de gener del 2018, uns activistes empresonats van informar de la mort de dos altres activistes detinguts, Sina Ghanbari i Vahid Heidari. Segons la versió governamental, Ghanbari i Heidari van suïcidar-se a l’interior dels centres penitenciaris en què es trobaven.

Tot i que fonts governamentals asseguren que el 85% dels manifestants presos ja estan en llibertat, Human Rights Watch ha recopil·lat informes de detencions més enllà de les declaracions oficials i denuncia que, sense comptar la quantitat d’activistes detinguts i torturats sense que n’hagi quedat constància legal, dels 1858 arrestats dels quals es tenia constància a data de 9 de gener, només 356 han estat alliberats.

El règim iranià té prohibides les organitzacions de treballadors i sindicats, i tradicionalment acusa els activistes pacifistes de ser una amenaça per l’estabilitat del país. Aquesta revolta és el moviment més massiu contra el govern iranià des de la Moviment Verd del 2009, i el tret diferencial és que en aquesta ocasió els protagonistes de les protestes han estat les classes treballadores en lloc de la classe mitjana educada i urbana.

Davant d’aquests fets, Human Rights Watch exigeix independència judicial, respostes clares a les víctimes i als seus familiars i la retirada de les restriccions d'accés a Internet que en els últims dies han afectat tot el país.