LMés de la meitat dels catalans i de les catalanes consideren que les entitats ambientals fan una tasca important de protecció del medi ambient.

L'objectiu d'aquestes consultes és conèixer: A) La percepció general de la ciutadania sobre l'estat ambiental de Catalunya. B) Els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient.
Aquestes consultes segueixen la metodologia òmnibus i es fan dos cops l'any, mitjançant enquestes telefòniques a persones més grans de setze anys residents a Catalunya.
Una de les particularitats d'aquesta metodologia és que permet incloure diferents enquestes i consultes de diverses empreses i/o entitats. Per tant, es tracta d'un qüestionari que s'estructura en diferents blocs, a partir dels quals s'extreu informació diferenciada en funció dels temes que es tracten. El punt de partida comú que han de compartir tots els participants és l'interès pel mateix públic objectiu o univers; en aquest cas la població de tot Catalunya.
Podeu consultar l'estudi complert a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat.
A continuació s'exposen algunes de les conclusions:
Conclusions relatives a Patrimoni Natural i Biodiversitat
Un 58% de la població creu que l’esforç de les administracions per conservar la biodiversitat és insuficient, però torna a augmentar la població que creu que aquests esforços són suficients (passa del 24% al 2014 al 34% actual).
Un 77% de les persones consultades coneixen algun espai natural protegit de Catalunya. Continuen sent el Montseny, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el Delta de l’Ebre, Collserola i els Aiguamolls de l’Empordà els espais més coneguts.
Gairebé la totalitat de la població considera que les activitats econòmiques que es beneficien de la natura haurien d’ajudar a conservar-la, que la conservació de la natura és un problema immediat i urgent, que la natura ha de protegir-se encara que suposi un cost elevat i que els ciutadania pot fer molt per protegir i conservar la natura.
Per altra banda, més de la meitat dels catalans i de les catalanes també consideren que les entitats ambientals fan una tasca important de protecció del medi ambient. En canvi, estan en desacord que les zones singulars i fràgils siguin les més amenaçades en la seva biodiversitat. Tampoc creuen que declarar espais naturals protegits freni el desenvolupament econòmic i que no contribueixi a millorar la qualitat de vida.
Un 77% de les persones consultades coneixen algun espai natural protegit de Catalunya. Continuen sent el Montseny, Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, el Delta de l’Ebre, Collserola i els Aiguamolls de l’Empordà els espais més coneguts.
Gairebé la totalitat de la població considera que les activitats econòmiques que es beneficien de la natura haurien d’ajudar a conservar-la, que la conservació de la natura és un problema immediat i urgent, que la natura ha de protegir-se encara que suposi un cost elevat i que els ciutadania pot fer molt per protegir i conservar la natura.
Per altra banda, més de la meitat dels catalans i de les catalanes també consideren que les entitats ambientals fan una tasca important de protecció del medi ambient. En canvi, estan en desacord que les zones singulars i fràgils siguin les més amenaçades en la seva biodiversitat. Tampoc creuen que declarar espais naturals protegits freni el desenvolupament econòmic i que no contribueixi a millorar la qualitat de vida.
Conclusions relatives a entitats ambientals
Disminueix el percentatge de persones que participen amb alguna associació o fundació, que se situa al nivell del 2015. Concretament, un 25% afirma que actualment col·labora activament amb alguna associació o fundació de qualsevol àmbit.
Per tipologies, tornen a destacar les associacions o fundacions de tipus social, seguides de les de cooperació i les culturals.
Un 40% de les persones consultades coneixen alguna associació o fundació que treballi per a la protecció i la millora del medi ambient, percentatge que se situa en nivells similars a les onades anteriors.
Greenpeace torna a ser l’entitat ambiental més coneguda, seguida novament per WWF. Cap altra entitat recull més d’un 1% de notorietat.
Quan ens centrem en les entitats que treballen en la conservació i millora de la natura, el percentatge que afirma haver col·laborat en els darrers dos anys es redueix fins al 15%.
El tipus de col·laboració més freqüent en les entitats que treballen en la conservació i la millora de la natura és ser voluntari o participar esporàdicament en les seves activitats. La col·laboració econòmica continua sent la més minoritària reduint-se de manera significativa i trencar la tendència ascendent dels últims anys.
El principal motius per no col·laborar econòmicament ni participar en cap entitat ambiental són no disposar de temps per ser voluntari (31%), representar una despesa econòmica que no es pot assumir (11%), no haver tingut ocasió de fer-ho (11%) i considerar que hi ha altres temes més importants a atendre abans que el medi ambient (8%).
Per tipologies, tornen a destacar les associacions o fundacions de tipus social, seguides de les de cooperació i les culturals.
Un 40% de les persones consultades coneixen alguna associació o fundació que treballi per a la protecció i la millora del medi ambient, percentatge que se situa en nivells similars a les onades anteriors.
Greenpeace torna a ser l’entitat ambiental més coneguda, seguida novament per WWF. Cap altra entitat recull més d’un 1% de notorietat.
Quan ens centrem en les entitats que treballen en la conservació i millora de la natura, el percentatge que afirma haver col·laborat en els darrers dos anys es redueix fins al 15%.
El tipus de col·laboració més freqüent en les entitats que treballen en la conservació i la millora de la natura és ser voluntari o participar esporàdicament en les seves activitats. La col·laboració econòmica continua sent la més minoritària reduint-se de manera significativa i trencar la tendència ascendent dels últims anys.
El principal motius per no col·laborar econòmicament ni participar en cap entitat ambiental són no disposar de temps per ser voluntari (31%), representar una despesa econòmica que no es pot assumir (11%), no haver tingut ocasió de fer-ho (11%) i considerar que hi ha altres temes més importants a atendre abans que el medi ambient (8%).