Denis Mukwege i Nadia Murad, Premi Nobel de la Pau 2018
Denis Mukwege i Nadia Murad, Premi Nobel de la Pau 2018
El Comitè Noruec ha concedit el guardó al ginecòleg congolès i a l'activista 'yazidí' per la seva lluita contra la violència sexual
Denis Mukwege, un ginecòleg que cura dones violades a la República Democràtica del Congo (RDC) i l'activista iraquiana d'origen yazidí Nadia Murad, de 25 anys, exesclava del grup gihadista Estat Islàmic han estat guardonats amb el Premi Nobel de la Pau 2018.
Tots dos, a més, van ser guanyadors del Premi Sakhàrov que concedeix el Parlament Europeu. El Comitè Noruec ha concedit el guardó per la tasca de tots dos en la lluita contra la violència sexual.
"Nadia Murad és la testimoni que parla dels abusos sexuals que ha patit ella mateixa i altres dones. Ha demostrat un valor extraordinari a l’hora de relatar els seu propi sofriment i parlar en nom d'altres víctimes", diu el Comitè.
Murad vivia amb la seva mare i els seus 12 germans al poble de Kojo, al nord de l'Iraq quan, el 2014, van arribar els soldats de l'Estat Islàmic (ISIS, per les sigles en anglès). Va ser segrestada i venuda com a esclava sexual. La jove va aconseguir escapar, va acabar en un camp de refugiats de l'Iraq i després es va traslladar a Alemanya.
El metge Denis Mukwege, de 63 anys, ha passat gran part de la seva vida ajudant les víctimes de violència sexual a la República Democràtica del Congo. El 1999 va fundar l'hospital de Panzi, a la ciutat de Bukavu, a l'est del país.
Com a cirurgià en cap d'aquest centre, ell i el seu equip han intervingut desenes de milers de dones violades i víctimes de l'ablació. "El doctor Mukwege ha condemnat repetidament la impunitat per violacions massives i ha criticat el Govern congolès i a altres països per no fer prou per aturar l'ús de la violència sexual contra les dones com a estratègia i arma de guerra", descriu el Comitè Noruec.
Per a l'edició d'aquest any s'havien presentat 331 candidatures, la segona xifra més alta de la història després de l'edició de 2016. Dels 331 aspirants, 216 corresponien a persones, mentre que les 115 restants eren de grups o organitzacions, segons el Comitè.
