Hola, algú m’ha demanat que faci quatre ratlles sobre el que ha estat l’any dels diables. Cap problema, però potser millor que primer em presenti. El meu nom és Tolc, sense cognoms, com la Beyoncé o la Madonna. Que jo també soc una diva!! El meu nom és el nom del barri invertit i aquest any he fet 30 anys. La colla que em va crear tenia un drac, tenia una mica de cara de babau però era un molt bon drac. El cas és que començava a estar molt malmès la roba s’havia de renovar i els ferros s’havien de refer. Aquí faig un incís, si, era un drac en roba i ferro a l’estil dels anys 80, que és quan va néixer.

Però no ens perdem, la colla volia renovar-lo i va proposar que, potser valia la pena fer alguna cosa nova … En aquell moment les capes dels diables duien la silueta d’un ratpenat al frontal i van pensar, doncs fem un drac penat infernal!!! Van contactar amb un noi que dibuixava còmics per què els presentés algun disseny.

El noi els va presentar el disseny d’un rat penat, però por, el que es diu por, no en feia. Va dir que els ratpenats són massa macos, i si no us ho creieu busqueu una foto d’un ratpenat menjant plàtan… El cas és que, com era dibuixant de còmics els va oferir un bitxo sortit de la seva imaginació, una gàrgola musculada digna d’una historieta de Conan. Ja sabeu com són els diables, una cosa així els va encantar i ja no hi va haver més opció que fer-la. Aquí apareixien alguns problemes, els més importants eren qui el feia i, sobretot com es pagava.

El constructor es va trobar ràpidament, en Xavier Jansana va dir que estaria encantat de fer-lo, més endavant els va dir que jo era el seu nen preferit. Es va mirar el disseny i li va fer uns retocs… que si arriba a portar les ales tal i com estaven dissenyades no hauria entrat a cap carrer petit!

El tema peles era més complicat, però els diables són molt obstinats i es van passar tot l’any fent tot de coses per treure diners. Van posar guardioles a les botigues, van vendre números de loteria i, sobre tot, van muntar una festa de Sant Joan a la Meridiana que, de fet, ha continuat fins avui. I tot això sense demanar subvencions!

Mentre buscaven els diners la construcció va tirar endavant, i finalment els diables em van venir a buscar el novembre de l’any 95. L’arribada al barri va ser quasi en secret, sort que no hi havia internet, perquè amagar un trasto de quasi 300 quilos, 4 metres de llarg i 3 metres d’alçada no és massa fàcil.

Em van presentar al l’espectacle de foc, i els meus padrins van ser els presidents de les entitats del barri. Fins i tot en van regalar la medalleta amb l’escut que porto al pit. També vam fer una cursa de dracs on vaig competir amb el drac antic. Em vaig deixar guanyar per què em sabia greu que perdés a la seva edat. Va ser un any molt intens. Des d’aquell dia hem fet moltes coses més: em van portar al Festival dos Oceanos de Lisboa, a Elorrio (Euskadi) i al carnaval de Madrid, fins i tot en van fer del Club Super3 i vaig sortir al la tele!

I aquest any en faig 30, us volia explicar més coses,  però ja ho faré un altre dia, que ara tinc una signatura de llibres del “Conte del Tolc”, és a dir, el meu conte (que per cert, podeu comprar al punt d’informació de l’Orfeó Martinenc, jo només ho proposo).

Apa, que passeu un bon any!!