Sergi Rovira fa una autocrítica metafòrica sobre la comoditat a la qual ens hem acostumat visquent en una societat on ho tenim tot fet i analitza la immaduresa de la vida comunitària que s'evidencia en situacions extremes com les viscudes a partir de la nevada de la setmana passada. Així Rovira afirma que "som nens malcriats amb drets però sense deures" i diu que haurem "d'aprendre com podem començar a construir un país adult, on tothom assumeixi que davant de fenòmens extrems tots som responsables". Llegeix el post al bloc de xarxanet