El passat 15 de febrer el Grup d’Interès del Projecte d’Atenció a la Dependència al Medi Rural va realitzar una jornada de formació a la que van assistir 21 famílies cuidadores.

La realització d’aquesta jornada, respon a algunes de les necessitats expressades en el projecte d’implementació participativa del PAI del Solsonès, precedent del projecte que ens ocupa, i que fan referència a l’atenció de la gent gran en el medi rural, a la necessitat de respir familiar, així com al reconeixement i transformació del rol social de la dona com a cuidadora històrica no retribuïda ni reconeguda.

La demanda expressa d’aquesta jornada però, sorgeix en el sí del Grup d’Interès del Projecte, del qual formen part varies entitats, ajuntaments i particulars de la comarca, i al qual se li ha posat el repte de donar resposta a la necessitat de les familiars cuidadores de rebre formació adaptada a la realitat del medi rural, a fi de millorar la qualitat de vida, tant de cuidadores com de la gent gran.

La jornada  es va portar a terme a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Pinós, i va comptar amb la presència d’Elisenda Xifre, i amb les tècniques de l’Arada, que s’encarreguen de dur a terme les decisions preses en el Grup d’interès del Projecte.

La trobada va tenir dos espais ben diferenciats. Els primer dinamitzat per Elisenda Xifre, en el que treballà  les tècniques i estratègies per a la cura de les persones grans, basant-se amb els seus coneixements com a responsable d’equipaments per a gent gran de SUARA Cooperativa i docent de l’Escola de cooperativisme d’APOSTA; i amb el recolzament del dossier Cuidem els que cuiden: guia pràctica per a famílies cuidadores, elaborat per la Creu Roja i editat pel Departament de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya, el qual es va entregar als assistents.

La segona part va ser dinamitzada pels tècnics de l’Arada, amb l’objectiu de descobrir els perfils de les dones cuidadores que hi eren presents, de reflexionar sobre com les cuidadores poden millorar la seva qualitat de vida a partir de la pròpia gestió del temps, i d’evidenciar totes aquelles feines que se’ls atribueixen sense remuneració.

Així varen establir-se quatre perfils: mare o àvia i mestressa de casa; mare o àvia, mestressa de casa i cuidadora; mare o àvia, cuidadora professional i mestressa de casa; i mare o àvia, treballadora, mestressa de casa i cuidadora.

Amb l’anàlisi dels resultats obtinguts a través de les dinàmiques realitzades per establir els perfils varem reflexionar sobre tres aspectes determinants en la transformació del rol de la dona en el mon rural:

-         Que moltes d’elles integraven en les feines de casa aquelles pròpies de les cases de pagès (cura dels animals i de les explotacions familiars), feines que es feien sense cotitzar a la seguretat social ni remuneració, si bé donaven un benefici al negoci familiar.

-         Només algunes de les dones presents dedicaven temps a la cura d’elles mateixes (assistint als tallers d’oci dels centres socials dels municipis o reunint-se amb les amigues o veïnes per realitzar qualsevol activitat que permetés el respir familiar del qual parlàvem al principi del present article).

-         La necessitat de professionalitzar la funció de cura de la gent gran, adaptant-se a les característiques del món rural.

Igualment es va aprofitar per a mostrar les eines de les que el Projecte d’Atenció a la Dependència al Medi Rural disposa per a millorar la qualitat de vida del cuidador: servei d’acompanyament en la quotidianitat a la gent gran, serveis de canguratge i de neteja, serveis d’oci i culturals als locals socials, la realització de jornades de formació a famílies cuidadores i el degut assessorament i acompanyament a les iniciatives emprenedores en aquest àmbit.

Finalment, i atenent a que les valoracions fetes pels participants són molt positives i  demanden més oportunitats d’aprofundir en molts dels aspectes treballats, entenem que la jornada ha dotat d’estratègies per a resoldre situacions quotidianes amb les que es troben les famílies cuidadores; també ha fet sortir a la superfície les funcions socials i històriques que les persones cuidadores acompleixen. I el que és més important: ha proporcionat un espai d’autoanàlisi, reflexió i conscienciació, punt de partida bàsic per esdevenir actors i actores de la nostra història.

Gràcies per la vostra assistència!