L’informe de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència (Fedaia), que agrupa les entitats catalanes que treballen amb infants i joves en risc d'exclusió social, assenyala que un dels principals factors que condicionen el risc de fracàs escolar és el nivell sòcio-educatiu dels progenitors. Mentre que els fills de pares amb estudis universitaris tenen un risc de fracàs escolar del 20%, en els alumnes amb progenitors amb estudis primaris el risc es duplica (41%); i, en el cas dels fills de pares sense estudis arriba a triplicar-se (63%). Pel què fa a l’origen social, els alumnes de classe treballadora presenten gairebé el doble de risc de fracàs escolar (45%) que els fills de classe mitjana (23%).

Altres factors determinants per al risc de fracàs escolar són el sexe dels alumnes: als 15 anys, el percentatge és molt superior en els nois (41%) que en les noies (29%). La diferència també és considerable entre alumnes immigrants (55%) i alumnes nadius (34%).

El retrat robot de l’adolescent amb fracàs escolar: noi, immigrant, fill de pares sense estudis i de classe treballadora

Pel què fa a les principals causes de l’abandó escolar a Catalunya, l’informe de la Fedaia cita els problemes d'adaptació psicosocial i d'aprenentatge, l’absentisme escolar previ, la mobilitat i desarrelament en el territori, la incorporació tardana a la escola en el cas dels immigrants, la manca de flexibilitat del sistema escolar i la falta de confiança en el futur.

Per combatre aquest problema, l’informe proposa posar en marxa mesures com ara un pla de xoc contra l'absentisme escolar i fer un seguiment personalitzat dels alumnes, amb la integració de psicòlegs als centres d'ensenyament. Segons l’estudi, cal un sistema educatiu més flexible que doni facilitats per adaptar el currículum a les necessitats dels alumnes i per passar d'uns estudis a uns altres, com ara de l'ESO als cicles formatius de grau mitjà i d'aquests als de grau superior.