Pau Gonzàlez, Equip de Direcció d'Esplais Catalans i secretariat del Moviment Laic i Progressista, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Les associacions han de seguir transformant el que els envolta per canviar el món
Les associacions són espais de revolució d'allò establert. Són espais d'aprenentatge, aprenentatge tant del "què" com del "com". En un moment en el què els lideratges verticals i jeràrquics estan més qüestionats que mai, és el moment de donar-nos a conèixer i explicar que no ens conformem amb el context donat i actuem per canviar-lo i, a més a més, actuem de manera horitzontal, consensuada, compartida...
Per fer-ho, és clau no oblidar mai quin és l'objectiu de l'associació sense cauré en la perdurabilitat de la mateixa com a únic objectiu.
Comunicar-se o morir
Les associacions sempre han tingut problemes per fer arribar els missatges, activitats, objectius...a la ciutadania. Els mitjans de comunicació de masses, excepte comptades excepcions, no han vist en les associacions agents necessaris per narrar què passa al país.
Davant aquest fet, els mitjans de comunicació 2.0 actuals ens obren un ventall amplíssim de possibilitats, haurem d'aprendre a explicar més i millor allò que fem perquè la ciutadania conegui la nostra feina. A l'actualitat, qualsevol persona pot ser informador o informadora, pot ser altaveu. Twitter, facebook i tants i tants d'altres han de ser els nostres aliats i caldrà anar millorant l'ús que en fem. El coneixement públic d'allò que fem és el pas previ i indispensable per al reconeixement social que l'associacionisme mereix.
