L’any 1589 arrencaven a Barcelona les festes de Sant Roc en homenatge a un dels seus patrons. Ara, la Casa dels Entremesos presenta una mostra dels 425 anys de la festa, la més antiga de la ciutat.
Sorgides com a vot del poble al Sant –que va ser nomenat perquè protegís la ciutat de la pesta-, s’han celebrat gairebé ininterrompudament cada any. “Es van deixar de fer durant els primers anys de la Guerra del Francès i durant la Guerra Civil. El franquisme les va mantenir pel seu accent religiós, malgrat les manifestacions populars. De fet, va ser la primera festa posterior a la guerra que va incloure una ballada de sardanes”, explica Xavier Cordomí, director de la Casa dels Entremesos.
La mostra, que es podrà veure fins el 23 de desembre, realitza un recorregut per la història del barri de la Catedral i la trajectòria de la festa popular més antiga de Barcelona a través de 200 fotografies d’escenes sobre jocs tradicionals o de repartiment de pa als pobres del barri, documents inèdits, audiovisuals amb testimonis de les darreres dècades de la festa, així com materials històrics com la figura de Sant Roc que lluïa a la plaça des del final de la Guerra Civil fins a 1968.
Del 12 al 17 d’agost se celebrarà la 425a edició de la festa amb actes i celebracions amb un fort component històric. Una bona mostra d’aquest esperit és el seu programa de festes. La cercavila del capgròs ‘Cu-cut’ –en honor a la revista satírica de principis de segle XX- muntat sobre un ase és l’encarregada d’inaugurar-la. El tradicional Seguici de Sant Roc, un recorregut iniciat al 1623 que comença a la Plaça Nova fins a l’Església del Pi i agrupa diables, gegants centenaris, grallers, bastoners i altres actors de la cultura popular del barri.
La tradició no s’oblida dels més petits. La cucanya de la Plaça Nova, originada al 1884, consisteix en traspassar un pal horitzontal en constant gir per la força del propi cos.
La festa també rememora la llegenda de Sant Roc. Segons s’explica, durant la seva visita a Barcelona va caure malalt per la pesta i es va aixoplugar a les muralles romanes. Tothom l’ignorava, excepte un gos que cada dia l’alimentava amb panets. Sant Roc va recuperar-se i va reprendre el seu camí acompanyat d’aquest animal.
Amb el lema «100 anys educant, 100 anys fent persones, 100 anys fent ciutadans» l’escola de Bosc de Montjuïc commemora el dia 8 de maig el centenari de la seva fundació.
Fa 100 anys obria les portes l’Escola de Bosc de Montjuïc sota la direcció de l’educadora Rosa Sensat, un centre de primària fundat amb la filosofia del contacte amb la natura seguint la línia de la Waldschule de Charlottenburg d'Alemanya. L’escola situada en un edifici del que havia estat la residència d’estiueig de Josep Laribal, es va convertir en una dels primers centres educatius públics de Barcelona i va acollir principalment nens i nens, fills d’obrers, amb malalties respiratòries.
Després d’un segle formant i educant, l’Escola de Bosc de Montjuïc, ha mantingut un fil conductor amb els seus valors fundacionals: el contacte amb la natura. Situat en un espai privilegiat al costat de Poble Sec a la muntanya de Montjuïc, els nens s’ocupen des dels 3 anys de l’hort que tenen al col·legi i aprofiten qualsevol oportunitat per sortir a l’exterior a fer classe o a llegir.
«100 anys educant, 100 anys fent persones, 100 anys fent ciutadans»
Exactament el dia 8 de maig es compliran 100 anys de l’obertura de portes d’aquesta escola. Per aquest motiu s’han començat ja a organitzar actes i activitats de commemoració. La primera va ser el dia de Carnestoltes quan tota l’escola es va disfressar d’època en el que va ser un homenatge als fundadors d’aquest centre docent.
Es poden seguir totes les activitats i saber-ne més sobre aquest centre educatiu a través del seu web.
El número de desembre de la revista Ateneus està dedicat als 30 anys de la FAC. Un repàs a la seva història i un recull d’opinió de personatges, entitats i col·lectius sobre quin ha de ser el seu paper en el futur.
«La Federació és un interlocutor imprescindible per l’Administració». Amb aquestes paraules l’actual Conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, definia la Federació d’Ateneus de Catalunya en una entrevista realitzada en motiu del trentè aniversari de l’entitat i publicada al número 9 de la revista Ateneus.
En aquesta revista, publicada al desembre de 2013, s’ha recollit l’opinió de presidents, polítics, entitats, col·lectius i personatges del món associatiu sobre la valoració que fan de la feina feta per la Federació, i quin és el paper que haurà d’adoptar en el futur.
La primera part de la revista és una trobada del president, Salvador Casals, i la secretaria de la Junta, Anna Pruneda, amb quatre presidents d’entitats federades al Centre de Lectura de Reus: dos homes i dues dones, un de cada punt del territori català. Un interessant debat de com les entitats perceben la FAC i com la FAC s’adapta a les seves necessitats, tal i com diu la Carme Lloverol, presidenta de la Societat Casino de Sant Andreu, «com més força tingui la Federació, més forts serem com a moviment».
«La Federació és un interlocutor imprescindible per l’Administració»
I com veuen els representants dels partits polítics els ateneus i la FAC? Ho hem preguntat als grups parlamentaris, i ens han contestat des de CIU, ERC, el PP, ICV i la CUP. I també ens han explicat la seva visió del moviment des de l’Institut Ramon Muntaner, la Federació de Cors de Clavé, el CoNCA, Xarxanet.org i la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.
Podeu consultar aquest i tots els números anteriors de la revista Ateneus en el següent enllaç.
La subscripció a la revista Ateneus té un cost de 10 euros anuals i es pot fer enviant un correu electrònic a ateneus@ateneus.cat indicant les vostres dades personals.
A l'octubre del 1983 s'aprovava al Parlament de Catalunya, per unanimitat, la Llei de creació del Parc Natural dels Aiguamolls. Ara, 30anys després i amb motiu d'aquesta data, s'estrena el documental "Entre el Cel i la Terra, la guerra dels Aiguamolls" .
Després de rodar al Parc Natural durant tot un any (d'agost a agost), d'una important tasca de documentació i recerca i entrevistes a més de 30 persones, es fa públic un documental que recull la lluita d'uns joves que van aturar la destrucció del que, amb el temps, ha esdevingut una de les més grans reserves d’aus del sud d’Europa.
El documental recull com van paralitzar una macroconstrucció d'apartaments turístics per a 64.000 persones prevista a l'Alt Empordà, el que havia de ser el complex turístic més gran de la península ibèrica. Una lluita que es va iniciar el 1976 i va concloure el 13 d’octubre del 1983 amb la creació del Parc Natural.
Una mostra, segons els seus creadors, "pensat per cinema i televisió que narra una història extraordinària, petita però de conseqüències profundes, que ens demostra que de vegades la feina de pocs pot canviar a millor la vida de molts d’altres".
“Entre el Cel i la Terra” no pretén ser només un documental sobre un espai natural, sinó una mirada retrospectiva sobre una època, la transició, i sobre la construcció d'un país, Catalunya.
Quan i on
L'estrena serà el dia 24 de novembre a Figueres, dins l'acte de cloenda de les Jornades "L'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic", organitzades per l'Institut d'Estudis Empordanesos, Via Pirena i el Setmanari de l'Alt Empordà. L'acte comptarà amb l'equip i alguns protagonistes del documental.
Hi haurà diferents ocasions per veure'l:
Present a dos festivals
S'ha presentat també al mes de novembre al Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus -on ha estat guardonat amb el Premi Cinema Rescat pel millor treball de documentació i recerca-, i al Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient (FICMA) 2013.
Els autors
"Entre el cel i la Terra" està dirigit per Tono Folguera, David Fernández de Castro i Román Parrado. Ha comptat amb el suport de les Beques Agita 2012 de l’Ajuntament de Figueres, i és una producció de Lastor Media en corpoducció amb Intropia Media i TVC. Aquest documental ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social la Caixa, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Figueres, el Grup Mascort i l'aportació de nombrosos micromecenes.
Pau Gonzàlez, Equip de Direcció d'Esplais Catalans i secretariat del Moviment Laic i Progressista, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Les associacions han de seguir transformant el que els envolta per canviar el món
Les associacions són espais de revolució d'allò establert. Són espais d'aprenentatge, aprenentatge tant del "què" com del "com". En un moment en el què els lideratges verticals i jeràrquics estan més qüestionats que mai, és el moment de donar-nos a conèixer i explicar que no ens conformem amb el context donat i actuem per canviar-lo i, a més a més, actuem de manera horitzontal, consensuada, compartida...
Per fer-ho, és clau no oblidar mai quin és l'objectiu de l'associació sense cauré en la perdurabilitat de la mateixa com a únic objectiu.
Comunicar-se o morir
Les associacions sempre han tingut problemes per fer arribar els missatges, activitats, objectius...a la ciutadania. Els mitjans de comunicació de masses, excepte comptades excepcions, no han vist en les associacions agents necessaris per narrar què passa al país.
Davant aquest fet, els mitjans de comunicació 2.0 actuals ens obren un ventall amplíssim de possibilitats, haurem d'aprendre a explicar més i millor allò que fem perquè la ciutadania conegui la nostra feina. A l'actualitat, qualsevol persona pot ser informador o informadora, pot ser altaveu. Twitter, facebook i tants i tants d'altres han de ser els nostres aliats i caldrà anar millorant l'ús que en fem. El coneixement públic d'allò que fem és el pas previ i indispensable per al reconeixement social que l'associacionisme mereix.
El Ball de Diables de Tarragona celebra 30 anys coincidint amb les festes locals de Santa Tecla. Per aquest motiu, fins a finals de setembre, hi ha programat un extens calendari d’activitats. La principal novetat serà la presentació de la nova indumentària festiva dels diables que, segons marca la tradició, es renova cada deu anys.
El 15 de setembre es desvetllarà el nou disseny escollit mitjançant un concurs entre els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació. Totes les propostes rebudes restaran exposades al públic a partir del 8 de setembre a la seu de l’antic Ajuntament. El 16 de setembre faran una sortida lluint els vestits que han portat durant aquestes tres dècades.
Per Sant Magí, el 14 d’agost, celebraran un sopar popular i un concert de gralles a la plaça de Sant Miquel, i el cap de setmana del 17 i 18 d’agost, organitzaran un torneig de futbol amb integrants d’entitats del Seguici i un concert vermut al Cós del Bou.
Les festes, que van arrencar el passat 18 de juny amb el desplegament d’una gran pancarta commemorativa a la Plaça de les Cols, es clouran amb la tradicional carretillada de foc prevista pel 20 de setembre i que serveix per celebrar els aniversaris cada cinc anys. La darrera vegada va ser l’any 2008, quan l’entitat va complir 25 anys.
«Més enllà dels 30 anys de l'entitat, creiem que aquest aniversari és important per tots els tarragonins», afirma Ana Tellaetxe, presidenta del Ball de Diables de Tarragona. «Al llarg d'aquests anys hem contribuït a enriquir les festes de Santa Tecla amb la recuperació del Ball de Diables i de l'Àliga, i la creació dels seus homòlegs petits».
El Ball de Diables de Tarragona compta amb uns 150 integrants, dividits en quatre seccions: Ball, Ball petit, Aligueta i Àliga, aquesta darrera, una de les icones de la festa major tarragonina. La colla té com a principals patrocinadors a la petrolera Repsol i la distribuïdora de begudes Chartreuse Difusión.
Sergi Rovira, consultor en estratègia d’organitzacions i especialista en sostenibilitat, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Tenir la voluntat i la perseverança de ser exemple i referent en el propi àmbit d’actuació
Tota organització ha d’incorporar una alta exigència per assolir la tasca que desenvolupa amb uns nivells elevats de qualitat. La voluntat transformadora de les organitzacions les situa com referents de la societat. Per això, les entitats del Tercer Sector han d’incorporar mecanismes per fer de la qualitat dels treball un valor afegit i així poder esdevenir exemple de referència tan en la tasca que realitza com pels mecanismes amb els que la desenvolupar. Això vol dir que també ha de garantir un funcionament escrupolosament transparent i democràtic dels propis òrgans de direcció.
Pensar la pròpia organització com si estigués en el món que desitgem
El nostre món no és perfecte, però això no és excusa per rebaixar el compromís de la pròpia organització amb l’entorn que està immersa. La nostra organització ha de vetllar per incorporar les bones pràctiques del nostre àmbit i d’altres que tenen una repercussió a tota la societat. Si una organització es dedica a la infància desafavorida (és un exemple a l’atzar), fàcilment es pot implicar amb la lluita contra el treball infantil. Alhora ha de ser capaç d’incorporar una política de compres que no malmeti el medi ambient o que no afavoreixi la indústria armamentística. Hem de treballar perquè la nostra organització afavoreixi en tot moment el món que desitgem.
Aprofitant els 10 anys de xarxanet.org el projecte ha fet una renovació de disseny, menú, portades i seccions. En aquesta notícia t'expliquem quins són els principals canvis que s'han implementat.
Menú desplegable per accedir als continguts atemporals
Un dels canvis més importants del nou disseny de xarxanet.org és que incorpora un menú més sintetizat. L'antic menú de xarxanet.org disposava de 5 linies, mentre que l'actual només en té 3.
A més a més, els menús es despleguen per oferir a l'usuari accés directe a continguts que no són d'actualitat però que són d'especial interès, com per exemple reportatges, notícies atemporals, o recursos de coneixement.
Portada més àmplia
La portada és més llarga que abans, amb la finalitat que l'usuari pugui fer un bon tast dels continguts de xarxanet.org simplement fen servir l'scroll. A més a més la portada s'ha dissenyat per incorporar continguts diferents (recursos, actes d'agenda, cursos, reportatges, notícies) i per poder-los organitzar de manera molt flexible.
Llista de continguts més vistos
La portada de xarxanet.org incorpora un llistat que recull els 10 continguts més visitats durant la última setmana.
Accés directe als serveis més útils per entitats i voluntariat
El menú superior incorpora les opcions "Assessora't", "Publica continguts" i "Fes voluntariat". D'aquesta manera es dóna un accés directe a les principals preferències dels 2 principals perfils d'usuari de xarxanet.org: els professionals i responsables d'entitats per una banda, i el voluntariat per altra.
Disseny més net
El disseny ha reduit una mica l'escala de colors de l'anterior xarxanet.org amb l'objectiu principal d'aconseguir un grau superior d'accessibilitat. A més a més s'han incorporat icones per identificar seccions o tipus de contingut com finançaments, grans temes, actes o cursos.
Com s'han ideat els canvis?
A l'hora de conceptualitzar el nou web s'ha tingut en compte informació diversa. Principalment s'han utilitzat dades de recompte de visites per conèixer com els usuaris naveguen pel portal, el qüestionari a usuaris de xarxanet.org de febrer de 2013 que van responre més de 250 persones, un test d'usabilitat web a perfils determinats d'usuaris de xarxanet.org i les aportacions de les entitats promotores de xarxanet.org.
El pessebrisme català compleix 150 anys d’existència. L’any 1863 naixia l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera entitat de Catalunya. Per celebrar aquesta fita, la Federació Catalana de Pessebristes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha organitzat diverses activitats relacionades amb aquesta tradició per diferents punts de la ciutat de Barcelona i altres localitats catalanes. Entre d’altres, destaca ‘Pessebres del món: Cultura, art, tradició’, una mostra de pessebres de diferents països dels cinc continents.
Aquesta exposició, que es podrà veure de l’1 de desembre fins al 3 de febrer a l’espai LaSeca2 (C/ La Seca, 2 – Barcelona), reuneix per primer cop pessebres d’una trentena de països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Hi haurà també un espai dedicat a la figura d’Antoni Moliné, creador de la tècnica del diorama al 1912, ara fa cent anys.
El centenari de les diorames catalanes tindrà un impacte internacional. Una mostra d’aquesta tècnica es podrà veure a la seu de l’ajuntament de la ciutat alemanya de Colònia i a la Fira de Nadal d’Aubagne (França).
Per altra banda, Olot serà la capital del pessebrisme català i acollirà, de l’1 de desembre al 3 de gener, la Biennal del Pessebre Català, un esdeveniment organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes que reuneix treballs d’agrupacions pessebristes del país. Aquest any coincidirà amb el vintè aniversari de la Mostra Internacional de Pessebres a Olot.
La revista Cavall Fort compleix mig segle d’existència i, per celebrar-ho, han produït el documental audiovisual sobre la revista, Món Cavall Fort, realitzat per Utopia Global i coproduït per Televisió de Catalunya.
La fita arriba en un moment de gran dificultat pels mitjans escrits, que veuen reduïts els seus ingressos i han de fer front a acomiadaments i, fins i tot, al tancament definitiu. Davant d’aquesta situació, Cavall Fort referma la seva fortalesa, rememorant els seus inicis, per recordar al gran públic el seu paper històric dins la societat catalana.
Món Cavall Fort exposa la riquesa que ha creat aquesta revista infantil en els seus 50 anys d'història. A través dels personatges de ficció més emblemàtics, com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, el documental presenta a autors, il·lustradors, així com tota la gent que ha participat en aquest projecte. Món Cavall Fort també recull testimonis de personatges coneguts, com els actors Queco Novell i Montserrat Carulla, que parlen de la influència de la revista a la seva infantesa.
Cavall Fort va néixer el desembre de 1961 amb l’objectiu d’estimular als infants a aprendre a llegir i a escriure en català. Amb el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, Cavall Fort de seguida va arrelar en famílies i col·lectius culturals i cívics amb consciència de país.
Durant aquests primers cinquanta anys de vida, les pàgines de Cavall Fort han acollit les signatures més representatives de la literatura infantil i juvenil catalana, així com destacats il·lustradors i grafistes, que han estampat el seu segell de qualitat a la revista.
Les efemèrides a voltes coincideixen i aquest 11 de juliol, Òmnium cultural va poder celebrar en un acte conjunt a l'Auditori de Barcelona un aniversari doble, el dels 50 anys de l'entitat i el primer aniversari de la multitudinària manifestació del 10-J contra la sentència de l'estatut. Si la feina d'Òmnium durant aquests cinquanta anys ha estat la de defensar la llengua la cultura i el país, tal i com el seu propi lema indica, una celebració amb tant pes simbòlic no podia decebre pel seu contingut. I no ho va fer.
Davant representants de la política, la cultura i la societat civil, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va defensar el paper de la ciutadania a l'hora de marcar l'agenda pública i defensar els interessos de país. "De vegades la gent corre més que la història", va afirmar recordant la manifestació de l'estiu passat i, esgrimint les dades de les darreres enquestes on es demostra l'augment dels sentiment d'independència entre els ciutadans, va defensar tres objectius clars i contundents: Independència cultural, Independència Fiscal i el dret a decidir.
Potser el punt més vistós dels tres va ser el de la Independència Fiscal, doncs la presidenta d'Òmnium no només va reclamar un cop més el dret de Catalunya per recaptar i administrar els propis impostos, sinó que va parlar obertament d'objecció fiscal. Segons Casals, si l'estat no respon en 4 anys a les reivindicacions pel pacte fiscal, l'entitat ja ha començat a estudiar fórmules de pressió.
Quan al dret a decidir, la presidenta va presentar el compromís ferm d'Òmnium per que les consultes populars per la independència realitzades arreu de Catalunya no quedin en no res. Així, l'entitat es compromet a treballar per un referèndum oficial i vinculant.
En referència a la cultura, l'entitat parla de la Independència cultural com una defensa aferrissada de la llengua catalana. En la mateixa línia que han vingut treballant els darrers 50 anys, Òmnium reclama no realitzar ni un pas enrere en la immersió lingüística a les escoles o el català com a llengua vehicular a l'escola.
Finalment, l'acte també va servir per realitzar un sentit homenatge a aquells cinc homes que l'any 1961 es van decidir a fundar una societat civil per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana. Els familiars de Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Fèlix Millet, Pau Riera i Joan Vallvé van rebre una edició en facsímil del document notarial que va certificar el naixement d'Òmnium Cultural. Com va dir el poeta Carles Duarte, "Els fundadors se sentirien orgullosos de la tasca fecunda que es continua fent a favor de dels ideals que van impulsar".
Per commemorar aquest cinquantè aniversari, Òmnium també ha realitzat una sèrie de cinc anuncis, dirigits per l'actor i director Joel Joan, que podeu veure en el següent enllaç.
El 15 de gener de 2001 es va donar a conèixer l'enciclopèdia col·laborativa Wikipedia i dos mesos més tard, el 16 de març, va néixer la seva versió catalana, la Viquipèdia. Ambdós projectes celebren, doncs, 10 anys d'existència i volen celebrar-ho amb infinitat d'activitats que difonguin aquest projecte col·laboratiu i que no existiria sense la participació activa de persones voluntàries de tot el món.
L'organització dels actes commemoratius també s'està fent de forma col·laborativa. A la plana ten.wikipedia.org pots trobar informació de les activitats que es fan arreu del món i/o fer difusió de l'acció que preparis per celebrar aquest aniversari.
A Catalunya ja hi ha programades tot un seguit d'activitats, com ara: una taula rodona sobre la Viquipèdia i la recerca, amb la participació de persones vinculades amb el món universitari; la Jornada Wikis, Viquipèdia i educació, per aprofundir en els projectes que es porten a terme amb l'alumnat; una trobada internacional de viquipedistes en llengües minoritzades, a Perpnyà; etc.
El repte: 2.000 persones voluntàries editant la Viquipèdia
Dissabte 19 de març es farà la festa dels 10 anys de la Viquipèdia a Barcelona. Allà podràs conèixer millor aquest projecte i ajudar a assolir un rècord de participants. Es realitzarà a partir de les 10:00 hores, a la seu dels Castellers de Barcelona (C Bilbao, 212).
A la Viquipèdia en català editen una mitjana de 300 persones al dia, que al cap del mes es converteixen en 1.300 editors i editores diferents. El repte que s'ha marcat per al 19 de març és aconseguir que durant aquest dia 2.000 persones editin la versió en català. Per aconseguir-ho, necessiten la col·laboració de persones voluntàries, que vulguin formar part de l'èxit d'aquesta enciclopèdia oberta i col·laborativa!
Col·laboració amb els museus catalans
També s'aprofita aquest aniversari per celebrar la primera trobada de museus catalans i Viquipèdia: GLAM.WIKI BCN 2011. Aquest esdeveniment parteix de la base de que la Viquipèdia comparteix amb les institucions culturals un mateix objectiu: difondre el coneixement. Des de fa uns mesos s'estan realitzant trobades GLAM-WIKI a nivell mundial, on professionals del sector cultural es troben amb membres de la comunitat viquipedista per establir possibles vies de col·laboració.
El mes de juliol de 2010 ja es va realitzar una petita trobada entre viquipedistes i gestors/ores culturals al Museu Picasso de Barcelona. Veient el potencial col·laboratiu, s'ha decidit fer una jornada a nivell català, promoguda per diversos museus i centres patrimonials. Tindrà lloc el dimecres 23 de març, al Museu Picasso.
Per piular sobre la Viquipèdia pots fer servir l'etiqueta de Twitter #viquipedia. Al Facebook pots seguir l'esdeveniment genèric 10 anys de la Viquipèdia o algun acte en concret.
