Hi ha fets clars en el conflicte egipci: brutalitat, complexitat, i internacionalització de la crisi. Activistes catalans han emès aquests dies un comunicat en relació a la situació a Egipte, obert a adhesions d'entitats i individus. Veiem també posicionaments de la societat civil egípcia.
Un posicionament en una situació complexa (que no es redueix a “moviments islamistes versus la casta militar del país”), que ha evolucionat amb diversos punts d'inflexió cap a la realitat actual des de la caiguda del dictador Mubarak en el marc de l'anomenada, llavors, “primavera àrab” del 2011.
Podem accedir des d'aquest enllaç a la posició actual d'organitzacions egípcies pels drets humans
En el moment de la caiguda del dictador Mubarak, diversos moviments laics i cívics del país es van situar, als ulls de la perspectiva “occidental”, en l'epicentre de l'esperança pel creixement de les llibertats al país. La situació ha variat, com veiem cada dia als mitjans de comunicació. També podem accedir des d'aquest enllaç a la posició actual de moviments socials egipcis pels drets humans.
Activistes catalans han emès un comunicat en relació a la situació a Egipte, obert a adhesions d'entitats i individus
Una web que es va crear per informar sobre les lluites contra el dictador Mubarak, ara s'ha utilitzat per publicar i difondre, en català, anglès i espanyol, una declaració emesa per moviments socials catalans. El manifest recull una de les crítiques que ha realitzat una coalició d'ONG dels Estats Units (ANSWER) al govern del seu país, sobre els 1300 milions de dòlars (1500 segons l'ONG nord-americana) anuals que el país dóna al exèrcit egipci.
Per finalitzar aquest breu repàs d'urgència, veiem les últimes declaracions de dues significatives ONG internacionals de drets humans, Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI), centrades en la repressió militarista:
