L'Escola Cultura de Pau posa de manifest a la seva darrera publicació "Gènere i Pau" que, malgrat les formalitats i els documents aprovats a la cimera, manquen avenços i compromisos reals.
Més de 129 governs es reunien el passat juny a Londres en una cimera de quatre dies amb l'objectiu, deien, de treballar per acabar amb la violència sexual derivada de conflictes. La "Global Summit to end Sexual Violence in Conflict" va comptar amb personatges mediàtics com l'actriu Angelina Jolie, co-amfitriona de la cimera amb el secretari d'exterior britànic William Hague. S'hi van sentir les veus de la premi Nobel de la Pau del 2011 Leymah Gbowee, del Secretari d'Estat nord-americà John Kerry o del Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon. Era doncs un esdeveniment de primera línia d'actualitat política.
En la darrera publicació de l'Escola Cultura de Pau (ECP), "Gènere i Pau", de juliol, l'organització analitza la realitat sobre la violència sexual a Kosovo, Nigèria, República Centreafricana, Líbia, Egipte, Costa d'Ivori i Colòmbia i fa una valoració crítica sobre la cimera londinenca.
D'acord amb entitats, activistes i organitzacions de la societat civil que van emetre les valoracions i els balanços després de la trobada, destaca la publicació, en primer lloc, una innegable visibilització mediàtica del conflicte gràcies al ressò i abast de la cimera. Un segon mèrit també a considerar és l'aprovació del "Protocol Internacional sobre la Documentació i Investigació de la violència sexual en els conflictes" i que Nacions Unides va presentar una guia sobre reparacions a les vítcimes.
Ara bé, segons valoren entitats i també l'anàlisi de l'ECP, va haver-hi una "falta d'avenços tangibles", ja que més enllà de documents, "els governs no van comprometre's amb cap mesura concreta de prevenció, atenció a les víctimes o persecució dels responsables criminals". Cal ressaltar-hi també l'absència de grans estats com la Xina, Rússia, l'Iran, Índia, Kènia, Síria o Sri Lanka.
També és criticada la simplificació amb la que, segons l'anàlisi, es va tractar el concepte "violència sexual", ja que segons Gènere i Pau, "ni es va contextualitzar la violència sexual en el continu de violències que pateixen les dones a tot el món ni es va posar de manifest que la violència sexual que té lloc durant la guerra és una arma de guerra".
Expertes en el camp van assenyalar la importància d'abordar el fenomen des de la complexitat i posant èmfasi en la prevenció, més que en el càstig com a única mesura efectiva. Segons, Leymah Gbowee, "posar fi als conflictes armats és la única manera efectiva d'acabar amb la violència sexual".
La publicació de l'Escola Cultura de Pau acaba per concloure, doncs, que sense treure valor a la importància que el tema hagi adquirit una major atenció política i pública, "és necessari impulsar mesures concretes que parteixin de la societat civil implicada en aquesta lluita i de l'acompanyament de les supervivents".
El Secretari General de l'ONU presentava el 2013 l'informe en el qual assenyalava Afganistan, República Centreafricana, Colòmbia, Costa d’Ivori, RD Congo, Mali, Myanmar Somàlia, Sudan del Sur, la regió sudanesa de Darfur, Síria i Iemen com a països on s’estava desenvolupant violència contra les dones arran dels conflictes armats. A més d'indicar actors concrets que l'estaven perpetuant.
El mapa mundial de la violència sexual assenyala una vintena de països, 8 dels quals es consideren molt perillosos per a les dones: Colòmbia, Síria, Sudan del Sud, Mali, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo i Birmània.
A Kosovo, per exemple, se signava el passat març una nova llei per reconèixer i assistir les supervivents de violència sexual durant la guerra entre Sèrbia i l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. La legislació, però, no contempla comunitats diferents a la majoritària (l'albanesa). A Nigèria han estat enormement mediàtics els segrestos i el tràfic de nenes com a mercaderia d’intercanvi polític. El 2013 es van documentar 860 violacions relacionades amb el conflicte de la RD Congo. 200.000 han estat violades des del 1998. Egipte passava a considerar el 2013 l'agressió sexual com a un crim punible entre 6 mesos i 5 anys o amb multa. No obstant això, un estudi de la ONU estima que 9 de cada 10 dones ha patit violència sexual, als que s'afegeixen els casos d'agressions a la Plaça Tahrir.
No obstant això, es camina també i paral·lelament cap al canvi. L'any que ve, amb els Objectius del Mileni 2015, s'hauria d'iniciar teòricament una nova etapa d'objectius de desenvolupament a escala internacional. Durant el 2014 Nacions Unides i diverses organitzacions treballen per crear una nova agenda. Malgrat les dificultats i impediments interposats per governs conservadors davant la inclusió de qüestions fonamentals per als drets de les dones, a les primeres reunions ja celebrades es pressiona des d'algunes organitzacions per incloure en l'Agenda per al Desenvolupament 2015 l'equitat entre gèneres i la lluita pels drets humans de dones i nenes com a objectiu, a més d'una postura ferma i contrària la violència contra les dones.
Contingut relacionat
La Cimera de Londres avança en la lluita contra la violència sexual, article de El Periódico
La violència sexual en xifres, article de l'Ara.cat
Set preguntes i respostes sobre el segrest de més de 300 nenes a Nigèria. Reportatge en profunditat, Vilaweb
Publicació "Gènere i Pau", de l'Escola Cultura de Pau, juliol 2014
La perillositat de les carreteres, la destrucció d'aqüeductes i d'hospitals i la impossibilitat d'accedir a aliments condueix la població de Gaza a una situació d'extrema emergència.
Des d'aquí observem com el nombre de persones mortes i ferides a Gaza creix cada vegada que els mitjans actualitzen la informació. A 16 de juliol, són ja més de 200 morts i més de 1.500 ferits. L'exèrcit israelià demanava el matí de dimecres a unes 100.000 persones palestines del nord de Gaza que abandonessin les seves cases "per la seva pròpia seguretat" davant possibles nous bombardejos. Lluny d'acostar-se el fi de la violència, doncs, sembla que l'ofensiva es mantindrà.
Els bombardejos israelians s'enduen vides de persones civils i també infraestructures de, literalment, vital importància. I és que la seva destrucció o greu dany implica que la població no tingui accés a aliments, aigua o serveis sanitaris. La responsable d'acció humanitària d’Oxfam Intermón, Barbara Mineo, afirma que des de l'entitat i les organitzacions amb les quals es treballa al terreny, "s’està treballant per fer funcionar els serveis, però la inseguretat dificulta que arribi ajuda".
Segons explica Mineo, les organitzacions locals s'han vist obligades a suspendre la distribució de clor per potabilitzar l'aigua com a conseqüència de la violència. A hores d'ara, assegura, el 90% de l'aigua a Gaza ja no és segura per beure i s'ha hagut de tallar el subministrament per a 100.000 persones degut a que l'oleoducte del Camp de Refugiats de Beach i els pous han estat destruïts. Segons Acción contra el Hambre, unes 600.000 persones en total (un terç de la població de la Franja), corre avui seriós risc de perdre l'accés a l'aigua potable durant les pròximes hores.
El director metge de l'hospital, Ahmed Maná, afirma que no podrà donar servei a unes 360.000 persones. Les carreteres són massa perilloses per viatjar i com a mínim 32 escoles han estat afectades pels bombardejos.
El comissionat general de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) visitava el passat dilluns la Franja de Gaza per observar la situació i demanar el fi de la violència. No gaire més s'ha fet institucionalment des de cap lloc per posar fi al que és una guerra. La violència i la situació d'extrema emergència humanitària per a la població civil, continua, i la dificultat de les organitzacions per donar-hi resposta, creix.
Hi ha organitzacions que des de diferents àmbits treballen per avastir la població civil d'aigua, aliments o atenció sanitària. En aquest sentit, es poden fer donatius a Metges Sense Fronteres, Rumbo a Gaza, Acción contra el hambre, Oxfam Intermón o a través de les Nacions Unides.
D'altra banda, Amnistia Internacional ha engegat la campanya #CivilesBajoFuego #CiviliansUnderFire a les xarxes socials per mostrar el rebuig internacional a l'atac contra els drets humans que s'està produint a la Franja de Gaza.
Contingut relacionat
Gaza: una población en estado de sitio, Crònica de Metges Sense Fronteres
Israel/Gaza: davant de l'augment de victimes civils, l'ONU ha d'imposar un embargament d'armes i encarregar una investigació internacional, article d'Amnistia Internacional
Israel demana a 100.000 palestins del nord de Gaza que abandonin les seves cases, notícia Ara.cat
¿Qué va a pasar ahora en Gaza? Article d’opinió a El País de Robert Tuner, ara a Gaza
Dones, oportunitats per a la pau, L'Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona ha publicat, en format pdf, el seu primer document trimestral dedicat a gènere i pau.
Es tracta d'oferir informació actualitzada sobre conflictivitat i processos de pau amb una perspectiva de gènere. Una anàlisi de notícies i fets, amb l'agenda internacional com a fons, al voltant de l'incidència del gènere dels conflictes armats, i les iniciatives de construcció de pau liderades per dones o amb perspectiva de gènere.
Sri Lanka, Síria, Iraq, Myanmar, Líbia, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud, Sèrbia, Kosovo i Tunísia són els escenaris dels conflictes que analitza la publicació.
La publicació conclou, entre altres punts, que durant l'any 2013 es van produir diferents fets de molta rellevància en l'àrea de dones, pau i seguretat. Són dues les noves resolucions aprovades pel Consell de Seguretat de Nacions Unides, que s'afegeixen a les normatives aprovades anteriorment, i en les quals s'ha posat l'accent en el lideratge de les dones en els processos de pau.
Es pot llegir la publicació sobre gènere i pau en aquest enllaç
En paral·lel a aquestes resolucions, la publicació destaca que el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra les Dones (CEDAW per les seves sigles en anglès) ha aprovat una recomanació sobre el paper de les dones en la prevenció de conflictes, en situació de conflicte i posteriors al conflicte. L'Escola de Cultura de la Pau la considera un pas endavant, ja que els estats que formen part del CEDAW tindran que informar de les coses concretes que han fet per complir l'agenda de dones, pau i seguretat.
Un curs sobre conflictologia i transformació social. “Orígens i conseqüències: Migracions, racisme i xenofòbia”. Una proposta del SCI Catalunya.
El curs vol fer visible la societat civil i proposar reflexions sobre situacions de conflicte en escenaris internacionals.
Són molts els eixos que, com paraules clau del curs, ens expliquen des de l'SCI (Servei Civil Internacional Catalunya): cultura de pau, conflicte en diferents marcs internacionals, drets humans i llibertats individuals, governabilitat a través del teixit social... I més: desenvolupament a tots els nivells, social, educatiu, econòmic, i redistribució de riquesa, i justícia social.
Un ambiciós programa, que vol ser crític i actiu, i que enguany es farà amb l'accent en el cas de Síria, però també altres, i les migracions, el racisme i la xenofòbia, a casa nostra i a altres països.
Una primera part del curs, desprès d'una introducció, es dedica a la teoria i anàlisi de conflictes globals. Una segona part analitza de forma pràctica els conflictes i una tercera part es dedica al coneixement de l'organització de la societat civil.
Les dades bàsiques:
L'Escola de Cultura de la Pau de la UAB acaba de publicar en paper i en digital l'Anuari de processos de pau 2014. Armats o no, els conflictes no disminueixen. Les negociacions són vitals.
L'autor, amb col·laboracions, és Vicenç Fisas, director de l'Escola. S'analitzen 50 processos de negociació de pau al món. El 80% dels processos de pau finalitzats els últims 30 anys han sigut a través de processos de negociació i acord. Contexts, comparacions, metodologies i fitxes per zones i conflictes, un document de 160 pàgines que relata la situació actual de conflicte i pau al món.
Armats o no, els conflictes no mostren tendència a la disminució. Però les negociacions són vitals
És la novena edició de l'Anuari de processos de pau, i s'analitzen els conflictes en els que es porten a terme negociacions per arribar a un acord de pau, tant si aquestes negociacions estan formalitzades, estan en fase exploratòria, estan estancats o progressen.
Armats o no, els conflictes no mostren tendència a la disminució. Però les negociacions són vitals. Això mostra l'Anuari 2014, de Vicenç Fisas, de l'Escola de Cultura de la Pau de la UAB i titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la UAB, expert en geopolítica de la pau i la gestió de conflictes.
Hi ha fets clars en el conflicte egipci: brutalitat, complexitat, i internacionalització de la crisi. Activistes catalans han emès aquests dies un comunicat en relació a la situació a Egipte, obert a adhesions d'entitats i individus. Veiem també posicionaments de la societat civil egípcia.
Un posicionament en una situació complexa (que no es redueix a “moviments islamistes versus la casta militar del país”), que ha evolucionat amb diversos punts d'inflexió cap a la realitat actual des de la caiguda del dictador Mubarak en el marc de l'anomenada, llavors, “primavera àrab” del 2011.
Podem accedir des d'aquest enllaç a la posició actual d'organitzacions egípcies pels drets humans
En el moment de la caiguda del dictador Mubarak, diversos moviments laics i cívics del país es van situar, als ulls de la perspectiva “occidental”, en l'epicentre de l'esperança pel creixement de les llibertats al país. La situació ha variat, com veiem cada dia als mitjans de comunicació. També podem accedir des d'aquest enllaç a la posició actual de moviments socials egipcis pels drets humans.
Activistes catalans han emès un comunicat en relació a la situació a Egipte, obert a adhesions d'entitats i individus
Una web que es va crear per informar sobre les lluites contra el dictador Mubarak, ara s'ha utilitzat per publicar i difondre, en català, anglès i espanyol, una declaració emesa per moviments socials catalans. El manifest recull una de les crítiques que ha realitzat una coalició d'ONG dels Estats Units (ANSWER) al govern del seu país, sobre els 1300 milions de dòlars (1500 segons l'ONG nord-americana) anuals que el país dóna al exèrcit egipci.
Per finalitzar aquest breu repàs d'urgència, veiem les últimes declaracions de dues significatives ONG internacionals de drets humans, Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional (AI), centrades en la repressió militarista:
Teaming és una iniciativa pionera del micromecenatge: donar un euro al mes per una causa social. Alguns grups de Teaming ja estan per sobre de les 2000 persones que fan aquesta donació. Ara s'ha obert un nou grup, en aquest cas per pal·liar una de les més grans crisis humanitàries: el conflicte a Síria.
Amb un recorregut de més de 2 anys, el conflicte és el més sagnant de l'escena mundial actual. El grup creat a Teaming busca el suport ciutadà pels que ho han perdut tot.
Donar un euro al mes, amb la durada que cadascú determini, fent la gestió en línia fàcilment a través de Teaming, és una nova proposta ciutadana per potenciar l'ajuda humanitària a una població que pateix les conseqüències d'una guerra civil amb connotacions internacionals, amb l'entrada d'Israel al conflicte.
Els diners que s'obtinguin es destinaran a l'Associació Siriana de Solidaritat i Desenvolupament. Aquesta associació treballa en defensa dels drets humans i en cooperació. Vehicula els recursos obtinguts cap a l'ajuda humanitària, proporcionant aliments i altres ajudes, com el pagament de despeses a persones refugiades.
El grup Tots amb Síria a Teaming també té un apartat de fòrum on els responsables van afegint les últimes novetats del projecte.
Unicef estima en més de 1.000 milions d'euros les seves necessitats per garantir una atenció bàsica d'ajuda humanitària a infants afectats per conflictes i catàstrofes durant 2.013.
Unicef Espanya ha afirmat que les donacions de persones de l'Estat Espanyol s'han mantingut estables durant el 2012 malgrat la crisi econòmica, però les ajudes públiques passen una situació difícil, cosa que va fer que el 2012, Unicef obtingués només el 45 % del pressupost necessari estimat de 954 milions d'euros.
L'organització fa una crida a governs, persones i empreses per assegurar un finançament suficient per atendre les necessitats més urgents als 45 països on treballa
El 2012, Unicef va vacunar 38,5 milions de nens, va facilitar l'accés a aigua potable a 12,4 milions de persones, va proporcionar tractaments contra la desnutrició a 2 milions de nens i va treballar en la prevenció i tractament del VIH/SIDA amb un target d'un milió de nens.
El 2013 s'han agreujat conflictes que van començar el 2012 i els fons que arribin a Unicef seran aplicats a consolidar els projectes en els que ja treballa l'organització. Altres projectes pel 2013 tenen com a eixos la prevenció de la violència, i l'educació en camps de refugiats. La situació a Síria és una de les crisis humanitàries clau per Unicef. Desprès de 2 anys de guerra 4 milions de persones, de les quals 2 milions són nens, necessiten ajuda humanitària urgent.
Les xarxes socials han facilitat l'accés a informacions de primera mà i de manera immediata. Així, han esdevingut una important font d'informació en desastres naturals, conflictes, moviments socials... De vegades, però, l'allau de continguts dificulta trobar allò que volem. La plataforma col·laborativa CrisisTracker t'ajuda a destriar la informació i trobar el que busques.
CrisisTracker ofereix una forma alternativa de navegar pels social media al voltant dels esdeveniments internacionals, sobretot en el cas dels desastres naturals. Centra la seva cerca en la plataforma de microblocs Twitter i, fent servir paraules clau, agrupa els missatges i evita les repeticions.
Adreçat a voluntaris, gestors de conflictes i periodistes, CrisisTracker és una eina creada per investigadors d'IBM i de les universitats de Madeira (Portugal) i Oulu (Finlàndia).
L'eina permet fer cerques per temes (manifestacions, detencions, tortura, moviments socials, etc.), per paraules clau, per països, per la persona que comunica i per data. També pots consultar els temes que més s'han tractat en les darreres hores.
Els resultats s'ofereixen en una línia de temps, tot indicant quantes persones n'han parlat al Twitter, quants tuits se n'han fet i de quina hora són el primer i el darrer missatge.
Aquest vídeo explica, en anglès, el funcionament de la plataforma:
Introduction to CrisisTracker from Jakob Rogstadius on Vimeo.
Gairebé 80 localitats d’arreu del territori de parla catalana ofereixen cursos d’estiu per estudiants o persones que volen seguir formant-se. L’oferta és variada i toca un ventall ampli de temes socials.
Un any més, la Guia de Cursos d’Estiu ja fa dies que està disponible. Aquest any, al cercador en línia de la Xarxa Vives d’Universitats s’hi poden torbar més de 670 cursos organitzats a 78 localitats diferents d’arreu del territori de parla catalana. La guia està adreçada a tot l’estudiantat de les universitats de la Xarxa i a qualsevol persona interessada en formar-se.
Un gran nombre de cursos poden ser convalidats per crèdits acadèmics, generalment de lliure elecció o ECTS. A més, per tal de facilitar l’intercanvi i la mobilitat de l’alumnat entre les diverses universitats integrants de la Xarxa, s’ha tornat a convocar el programa d’ajuts a la mobilitat de la Xarxa Vives d’Universitats: el DRAC Estiu.
Els qui no vulguin o no puguin seguir de manera presencial un curs, tenen l’opció de triar entre una àmplia oferta d’activitats formatives que es poden realitzar a distància.
La universitat d’Estiu és una bona manera de formar-se en temes socials i més enllà de l’ensenyament reglat que imparteixen les universitats de setembre a juny. Així doncs, tot i que l’oferta de cursos és realment àmplia, des de la Fundació Autònoma Solidària volem destacar-ne alguns tenint en compte el coneixement que aporten en àrees com la cooperació, la defensa ambiental, l’associacionisme o la defensa dels drets humans entre d’altres:
Violència de gènere: conceptualització i abordatge des dels diferents serveis que intervenen
El curs, que es realitzarà a Girona entre el 17 i el 19 de juliol, busca aprofundir en el coneixement del fenomen de la violència de gènere en un moment que l’ús continuat d’aquest terme, tant als mitjans de comunicació com a la vida quotidiana, sovint provoca confusions o mals usos.
Educació i conflicte: el paper del joc com a element de socialització
Enguany el curs arriba a la seva quarta edició, motiu pel qual es pot afirmar sense cap mena de dubte que ja està més que consolidat. La formació es realitza a la Seu d’Urgell entre el 17 i el 20 de juliol i busca familiaritzar a l’alumnat en la resolució de conflictes a partir de raonaments i d’inculcar la importància de la prevenció.
L’atenció a la dependència: com tenir cura del cuidador
Cal respondre a les noves necessitats socials i en aquest sentit ens trobem en un moment d’envelliment continuat de la població, fet que genera un augment de les situacions de dependència. Per afrontar aquest nou marc cal aprofundir en la formació específica d’una manera que fins fa un temps no s’havia pronunciat com a tan necessària com a dia d’avui. El curs es realitza a Gandia entre el 23 i el 27 de juliol. Cal recordar que la Xarxa Vives d’Universitats ha posat a disposició de l’alumnat el programa DRAC Estiu d’ajudes per a la mobilitat.
Vint anys després de Rio, on som i cap on anem
La Conferència de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible ha generat reaccions en amplis sectors socials i les organitzacions mediambientals han fet una gran campanya entorn a la Cimera. Aprofitant l’actualitat del tema, del 17 al 20 d’agost tindrà lloc a Prada un curs destinat a assentar les bases per a un món de prosperitat, pau i sostenibilitat a partir de dos grans eixos: establiment d’una economia ecològica i generació de polítiques institucionals i socials per a un desenvolupament sostenible, solidari i segur ambientalment.
Diferència, (des)igualtat i educació en i per a la igualtat de gènere
El curs programat a Catral pels dies 13 i 14 de setembre busca fomentar la reflexió sobre les experiències interculturals i de gènere i vol donar a conèixer les bases dels comportaments sobre relacions desiguals.
La situació a Síria ha estat objecte de debat entre les ONG catalanes. El conflicte al país té moltes cares però s'ha arribat a un acord: ha sortit un manifest i una convocatòria de concentració unitària de solidaritat amb el poble de Síria el dijous 12 de juliol a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 19:30 hores.
El context és el seguit de protestes i revoltes populars que estan tenint lloc en països amb règims autocràtics de l'Àfrica del Nord i del Proper Orient, que “representen una esperança de canvis que mereixen el suport de totes les persones compromeses amb els valors de la democràcia i la justícia social”.
Les protestes han estat reprimides amb duresa pels governs, amb “massacres duna magnitud insòlita, com el cas de Síria, on la població civil és víctima és víctima de la repressió des de fa dècades i que ara s’ha intensificat arran de les protestes iniciades fa un any. La situació s’ha complicat i s’ha fet més difícil per a la població civil com a conseqüència dels combats entre les forces repressives del règim i l’anomenat Exèrcit Sirià Lliure”.
A més d'aquestes dues forces han aparegut diverses forces armades (jihadistes, mercenaris i instructors militars al servei d’Aràbia Saudita, Qatar, França, Israel, els EUA, etc.) que estan “atiant el foc d’una situació ja de mena explosiva. Aquesta pot desembocar en una guerra civil i potser, fins i tot, en una guerra regional a gran escala”.
“Per altra part, totes les potències (Rússia, la Xina, els EUA, França, Gran Bretanya, Israel, l'Iran, etc.) anteposen els seus interessos econòmics i geoestratègics a qualsevol altra consideració i aprofiten l’avinentesa per treure tot el profit que poden amb independència del patiment que això pot provocar a la població de Síria”.
“Davant d’aquesta situació tan greu i perillosa, les entitats signants condemnen tant la repressió del règim d’Al Assad com els atacs de qualsevol procedència contra la població civil. Així mateix demanen al govern espanyol, la UE i l’ONU que facin tot el possible per afavorir una solució negociada al conflicte que, en tot cas, hauria de respectar el següents punts”:
Primers convocants: Artesans de la Pau, Fundació per la Pau, Dones x Dones, Plataforma Aturem la Guerra, Centre de Treball i Documentació, ICV, Joves d'Esquerra Verda, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Sodepau, Justícia i Pau, En lluita, Esquerra Unida i Alternativa, i Federació Catalana d'ONG per la Pau.
Podeu llegir el manifest complet en aquest enllaç.
Avalon ha portat a terme un estudi sobre conflictes a les entitats del Tercer Sector en el qual es fan palesos els conflictes més freqüents de les organitzacions no lucratives. Aquests conflictes es produeixen, principalment, entre les persones de l’entitat i tenen a veure amb diversos factors. Alguns d'ells poden afectar seriosament la continuïtat de les organitzacions, però quan es treballa per la gestió dels mateixos les entitats en surten reforçades.
La resolució satisfactòria de conflictes crea energia, alegria i sensació d'assoliment, de manera que les llars es tornen fàbriques d'autoestima, les escoles es transformen en laboratoris de descobriment, els llocs de treball es tornen hàbitats de suport mutu i creixement, i el planeta pot aconseguir la cooperació per part de tota la comunitat mundial (Tú ganas / Yo gano. Todos podemos ganar. Cornelius, H. i Faire, S.)
Des de fa uns anys existeix una aposta real per augmentar la cultura de la resolució pacífica de conflictes, tant mitjançant organismes que es dediquen a la mediació com a través d'una aposta jurídica per treballar de forma específica la resolució alternativa de conflictes en associacions, fundacions i cooperatives.
Tenim constància que el model de gestió de conflictes de manera col·laborativa, on les parts contribueixen aportant les seves habilitats cap a una solució comuna, produeix una disminució efectiva dels costos i terminis d’execució dels projectes.
Partim de la premissa que els conflictes són inherents a les persones, a les relacions, i les organitzacions del Tercer Sector no n'estan excloses. Avalon ha portat a terme un estudi sobre conflictes a les entitats del Tercer Sector en el qual es fan palesos els conflictes més freqüents de les organitzacions no lucratives. Aquests conflictes es produeixen, principalment, entre les persones de l’entitat i tenen a veure amb la manca de comunicació, la divergència d’objectius, les relacions no satisfactòries entre ells, la falta d’informació, un baix nivell de participació. També per qüestions que tenen a veure amb el funcionament de l’organització, per la seva estructura, per actituds diferents cap a l’entitat i cap a l’entorn i per la diversitat en les formes de treballar i de gestionar de les persones que conformen les entitats.
Alguns dels conflictes esmentats poden afectar seriosament la continuïtat de les organitzacions, però quan es treballa per la gestió dels mateixos les entitats en surten reforçades. Freqüentment, els costos associats als conflictes es multipliquen pel fet de no abordar-los eficaçment. Per això, el coneixement de les causes, l’educació, la sensibilització i la disposició d’eines per abordar-los és tan important i suposa també una oportunitat de créixer. Cal aprendre a veure el conflicte com una possibilitat de construcció relacional i personal positiva i integrar, entre les eines de treball de l’organització, les habilitats i capacitats pel tractament dels conflictes. Hem de continuar reforçant la cultura de la resolució i transformació de conflictes per tenir entitats més fortes i capaces de reaccionar davant del moment actual de crisi.
Les entitats del Tercer Sector són actors estratègics per la identificació dels conflictes socials i per actuar com a mediadores, donat que es tracta d'un sector heterogeni, tant per la grandària de les entitats, com les persones que hi treballen (remunerades o no), l'àmbit territorial, la personalitat jurídica i els col·lectius destinataris essent aquesta diversitat una riquesa del sector. Fent un símil amb aquesta figura de la persona mediadora, el Tercer Sector, com a tercer en la societat, viu una posició de ruptura de la dinàmica de confrontació dual entre la societat civil i l’Administració pública, de manera que, a més de donar resposta a les noves demandes i necessitats de la societat, ofereixen alternatives a les formes clàssiques de gestió de conflictes dins la comunitat (com la violència o l’expulsió) facilitant noves formes de convivència col·lectiva.
Des d’Avalon creiem que cal fer una aposta per la creativitat en la gestió de conflictes, tant en l'àmbit intern amb persones capaces de canalitzar, detectar i gestionar conflictes, com en l'àmbit extern en la cerca de recursos que puguin ajudar a la resolució de conflictes. Som moltes les organitzacions que treballem amb eines que poden contribuir a la gestió i transformació de conflictes, i cal conèixer-les i tenir-les en compte per crear entitats fortes.
Avui, 24 de maig, se celebra el Dia Internacional de les Dones per la pau i el desarmament. Amb motiu d'aquesta commemoració, s'ha posat en marxa una campanya global per posar fi a la violació i la violència de gènere en situacions de conflicte. T'hi vols adherir?
Més de 400 organitzacions d'arreu del món i personalitzats que treballen per la pau han llançat aquesta campanya que exigeix un lideratge polític enèrgic i immediat per prevenir la violació en situacions de conflicte, protegir els civils i supervivents de violacions, i demandar justícia per a totes les dones.
Pots signar aquest compromís a títol individual o com a entitat a través de la plana web de la iniciativa. També hi trobaràs d'altres idees per emprendre accions.
Fundació per la Pau ens recorda que als conflictes actuals fins al 90% dels ferits són civils i, d'aquests, la majoria són dones i infants. Davant aquesta vulnerabilitat, moltes dones i col·lectius treballen de forma incansable per la pau i el desarmament de les seves comunitats i països. Amb la celebració del Dia Internacional de les Dones per la pau i el desarmament es vol donar visibilitat i suport a aquests moviments.
Aquesta ONG aprofita la commemoració per oferir-te un recull d'iniciatives i enllaços sobre dones i cultura de pau. No te'l perdis!
Alguns d'aquests infants es beneficien de les actuacions de Save the Children i el Fons de Nacions Unides per la Infància, que donen suport a tallers per nens i nenes en algunes zones del país, especialment allà on la població s'ha vist obligada a desplaçar-se, a l'est. I Save the Children, citant fonts del país, fa esment de les conseqüències psicosocials, pels nens, de la des-escolarització. Al pas en què es desenvolupa el conflicte, Save the Children alerta que la impossibilitat d'obrir les escoles al setembre agreujarà el problema.
Save the Children explica que l'escolarització ajuda als infants a superar les seqüeles d'un conflicte. Ara, per exemple, moltes escoles de Benghazi serveixen d'allotjament a famílies desplaçades. I molta població té por de portar els nens i nenes a les escoles encara obertes.
Podeu llegir sobre la tasca i l'alerta de Save the Children sobre Líbia en aquest enllaç.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, un conflicte és una situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes. Aquesta circumstància és inherent a qualsevol societat i un reflex dels interessos oposats que les persones i els grups socials que la integren persegueixen. En aquest recurs, us volem facilitar un recull de màster i postgraus que us poden ajudar a aprofundir en aquesta temàtica.
La tasca d’aquests serveis d’orientació sobre mediació es realitza des dels serveis d’orientació jurídica que faciliten els col•legis d’advocats i el seu objectiu principal és informar els ciutadans actuant com a eina de resolució pacífica de conflictes i com a via alternativa al procediment judicial.
A l’acte, hi van assistir tant la Presidenta del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya com els Degans dels Col•legis d’Advocats que han acordat prestar aquest servei, així com la Directora General de Dret i d’Entitats Jurídiques i la Directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
Cal destacar també que el Departament de Justícia ha signat convenis de col•laboració amb ajuntaments, consells comarcals, associacions, fundacions i altres institucions.
La llei de mediació és la Llei 15/2009 de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat i substitueix la Llei 1/2001 de mediació familiar de Catalunya per tal d’ampliar el contingut i l’àmbit d’aplicació de la mediació com a mitjà de resolució de conflictes.
Aquest estudi es publica des de fa tres anys per l'Institute for Economics and Peace amb la col·laboració d'un grup d'experts i d'entitats d'arreu del món implicades en la defensa de la pau.
Per establir la llista del Global Peace Index (GPI), l'Institute for Economics and Peace es basa en indicadors qualitatius i quantitatius que combinen, alhora, factors interns i externs de cada país: grau de violència, despesa militar, guerres en què s'ha implicat, etc.
Els resultats del GPI es poden consultar de forma interactiva en aquest mapamundi, on també es pot fer la comparativa amb els resultats de les anteriors edicions de l'índex: maig de 2007, maig de 2008 i juny de 2009. S'hi plasmen les dades dels quatre estudis i s'hi poden comparar els estats en una vintena d'indicadors de pau (percepció de delinqüència, nombre d'homicidis, inestabilitat política, respecte dels drets humans, relacions amb els països veïns...) o en una trentena d'indicadors relacionats (índex d'alfabetització, despesa en educació, percepció de la corrupció, nombre de dones al parlament, grau de llibertats civils, participació política...).
També es poden consultar els resultats de l'estudi al dossier 2010 methodology, results & findings i al 2010 discussion paper.
El Global Peace Index es publica a la plana visionofhumanity.org, una plataforma web que pretén ser referent en les qüestions més importants que afronta la humanitat al segle XXI.
Aquest cicle de cinema pretén retre un petit homenatge a tota la societat civil organitzada, “la qual, amb el temps, ha contribuït a transformar idees, a assolir millores socials i polítiques, a fomentar el pensament crític, expressar valors i en definitiva a millorar el nivell de qualitat de la nostra democràcia”.
Les projeccions tindran lloc els dijous de juny i juliol al complex municipal Can Ricart (C/ Sant Oleguer, núm. 10), a partir de les 21h30. La primera sessió es realitzarà el 10 de juny, amb la projecció del llargmetratge Disarm i el curtmetratge Campos de fuego, proposats pels Joves de Moviment Per la Pau. Dirsam analitza la situació de les mines antipersona al món, passant per països com Afganistán, Colombia o l'Iraq. Campos de Fuego se centra en el conflicte de l’estiu de 2006, en què l’exèrcit d’Israel va bombardejar el sud de Líban amb bombes de dispersió.
El cicle continuarà durant dos mesos, donant a conèixer algunes de les moltes mobilitzacions socials que s'han portat a terme en diferents moments històrics i a diferents països.
Joves de Moviment Per la Pau, Associació de Joves Estudiants de Catalunya Nexes Interculturals de Joves per Europa, Unió de Joves, Xarxa d'enllaç amb Palestina i Societat Civil Internacional de Catalunya són les entitats membres del CJB que han organitzat aquest cicle. A més a més, han elaborat el manifest Homenatge a la societat civil organitzada.
Podeu consultar el programa del cicle i la sinopsi de cada projecció en aquest enllaç.
