Avui reprenc l’actualització setmanal del meu Diari a Internet recollint els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic del mes d’agost. I també celebro el 10è aniversari d’aquest Diari que vaig iniciar el 31 d’agost de 2003 quan estava a puntde començar la campanya que va portar Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.
En efecte, avui el Diari de Miquel Iceta fa 10 anys. Com deia abans vaig començar-lo com a Diari de campanya, després vaig continuar-lo per explicar les negociacions que van conduir a la constitució del govern catalanista i d’esquerres presidit per Pasqual Maragall i després l’he anat mantenint per difondre les meves opinions i, sobretot, recomanar articles d’interès sobre l’actualitat política i econòmica de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Govern Maragall, victòries de Zapatero, procés estatutari, Govern Montilla, crisi econòmica, davallada socialista, sentència del Tribunal Constitucional i embranzida sobiranista són algunes de les qüestions que es troben rellegint les entrades del meu Diari. He intentat sempre ser fidel a les meves conviccions i al meu compromís polític, explicant les coses tal com les veia i les entenia. El pas del temps ens descobreix encerts i també errors. S’ha dit sempre que les hemeroteques són implacables, i ho és també Internet on deixem totes les pistes per resseguir la nostra trajectòria. És un repte que vaig assumir conscientment. Fins i tot vaig decidir arxivar els meus articles i entrevistes en un blog específic Arxiu de Miquel Iceta, en el que també es troben els encerts i els errors al llarg de la meva trajectòria política. Penso seguir fent aquesta feina, potser hauré d’ajustar dedicacions i accents (fer això és una feinada i, sí, encara hi ha gent que m’ho pregunta, ho faig jo tot solet, tant la versió catalana com la castellana, iniciada el juny del 2006). Iniciem un curs polític transcendental i no podria deixar d’incidir-hi modestament a través de la meva feina a la xarxa.
Però avui toca repassar l’estiu, feina feixuga, tot i que cada dia he anat fent les recomanacions que trobeu recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. També faré alguna reflexió personal breu al voltant del debat socialista. Per tal que un llarg reguitzell d’articles no acabi resultant molt desincentivador, us proposo en primer lloc unes recomanacions especials.
Tres materials de gran interès, un d’abast global, l’altre d’abast europeu i el tercer directament referit a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i la necessitat d’emprendre una iniciativa política clara (que seria part del projecte col·lectiu, intel·ligent i entenedor que ens manca). Són, respectivament, l’article de Jürgen Habermas “¿Democracia o capitalismo? publicat al número de juliol-agost d’enguany de la revista Nueva Sociedad, el segon és la Declaració del Campament d’Estiu dels Joves Socialistes Europeus (aquí el trobareu en la versió original anglesa), i el tercer és l’article d’Higini Clotas publicat a La Vanguardia i que fa una proposta política concreta per sortir de l’atzucac en el que es troba la política catalana i la política espanyola en referència a l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya.
Segueixo amb deu recomanacions dels articles que més m’han interessart sobre la política catalana o que contenen reflexions especialment pertinents pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya:
- La hora de la audacia, Francesc de Carreras
- Desbloquear Cataluña, editorial d’El País
- ¿Y quieren ir a Europa?, Pere Navarro
- Xavier Vidal-Folch: “El món de l’estat-nació independent a Europa és el món de la barbàrie”, Carles A. Foguet
- Sin Presupuestos, sin decisiones, Rocío Martínez-Sampere
- Cataluña, ‘t’estimo’, Miguel González
- Teoria de l’olla a pressió, Manuel Cruz
- La solución federal con la vista en Europa, Francesc Trillas
- Las ataduras de Mas, editorial d’El País
- Una crisi a tres nivells, Joan Majó
He trobat molt interessants, llegits un a un, i llegits en conjunt, els articles de Lluís Orriols publicats a El País, fent una radiografia política i electoral actual dels partits catalans:
- Si eres de izquierdas, ¿por qué tienes tanto dinero? (sobre ICV-EUiA), Lluís Orriols
- ERC gana cuando apuesta por su alma nacionalista, Lluís Orriols
- Ciutadans, ¿un partido de izquierdas o de derechas?, Lluis Orriols
- El problema del PP en Cataluña, Lluís Orriols
- Autopsia al PSC, Lluís Orriols
- El ‘pal de paller’ se tuerce, Lluís Orriols
Sobre el debat del PSC, especialment intents en la darrera setmana, us convido a llegir quatre articles d’autors ben diferents, apareguts en quatre mitjans diferents (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, ARA i El País), són, respectivament, “Al flaco PSC todo son pulgas” d’Antoni Puigverd, “Res és casual” de Joaquim Coll, “L’obligació d’intentar conviure” de Rocío Martínez-Sampere i l’editorial d’El País d’avui mateix, “Fracturas suicidas“.
Abans de comentar breument el que penso d’això voldria recomanar a tothom la lectura de dos textos de referència, el primer, la Declaració de Principis del PSC aprovada per unanimitat en l’11è Congrés del PSC celebrat l’any 2008 i commemorant el 30è aniversari de la unitat socialista, el segon és la resolució política aprovada pel Consell Nacional del PSC per pràctica unanimitat el passat 14 de juliol. Si a aquests dos documents hi afegiu la resolució política del darrer Congrés del partit celebrat el desembre de l’any 2011 i el programa electoral amb el que ens vàrem presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el novembre del 2012, teniu el marc de referència en el que ens movem. Ho dic perquè pot semblar que el PSC no té una posició política clara, i crec que no és així: el PSC defensa un projecte federal i la celebració d’un referèndum o consulta legal i acordat sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Crec que és perfectament possible construir un projecte col·lectiu, intel·ligent i entenedor a partir d’aquests elements: socialdemocràcia, catalanisme, federalisme i europeisme. I, sí, com deia en el procés de preparació del darrer Congrés, junts podem.
Dit això, és evident que la polarització política que s’està vivint a Catalunya, atiada per una manca de proposta clara per superar el trauma causat per la sentència del Tribunal Constitucional, la percepció d’un tracte fiscal injust, la manca de respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat, així com la tensió afegida pels intents recentralitzadors del govern del PP, defineixen una tensió política que posa a prova el projecte del PSC com mai a la història. El PSC es va fundar tenint especialment present la necessitat d’assegurar la unitat civil del poble de Catalunya, es tractava d’evitar qualsevol perill lerrouxista d’esquinçament comunitari, el PSC es proposava defensar un projecte catalanista que perseguint la transformació federal d’Espanya permetés la fusió de persones i sectors amb diferents sentiments identitaris o de pertinença nacional, haguessin nascut on haguessin nascut, parlessin la llengua que parlessin, però compromesos amb l’autogovern de Catalunya, i els elements que han anat definint històricament la personalitat nacional de Catalunya. Va ser un projecte d’èxit, un èxit del que no només ens podem sentir orgullosos els socialistes, sinó que ha prestat un gran servei al país. Cal preservar aquest espai polític comú i això només ho pot fer un projecte de tipus federal.
La construcció d’aquest projecte polític compartit ha implicat, des del moment fundacional, l’existència de sensibilitats diferents, tant des del punt de vista nacional, com des del punt de vista social, com de la política d’aliances. El PSC vol governar la complexitat des del pluralisme i això implica una gran disposició al diàleg intern i extern i acollir amb naturalitat l’expressió diferenciada de posicions. Ara bé, dit això, el PSC és un projecte polític, que ha de marcar el seu perfil, definit per les resolucions dels seus congressos i òrgans de direcció, i que respon dels compromisos contrets amb la ciutadania continguts en els programes electorals amb els que ens presentem a les eleccions. L’acció del PSC no pot quedar permanentment hipotecada per querelles internes que cal resoldre a través dels mecanismes democràtics del partit. El PSC té dret a decidir un projecte propi, no supeditat a d’altres, i a defensar-ho a peu i a cavall, amb un mínim de cohesió i lleialtat internes. Això no implica que tots els seus dirigents i menys encara tots els seus militants subscriguin fil per randa el contingut de totes les decisions, però els ciutadans tenen dret a saber quin és el projecte del PSC, amb independència que en el si del PSC puguin expressar-se posicions diferents en qüestions concretes.
La gran discussió de l’estiu, i ho seguirà sent fins a la celebració de la Diada, és la participació o no en la cadena humana convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. Des del meu punt de vista la qüestió és tan clara com senzilla: el PSC com a tal no ha de participar en aquesta mobilització concreta perquè no en comparteix l’objectiu últim. Només cal llegir el lema de la convocatòria i escoltar els convocants: “Via catalana cap a la independència”. Com el projecte del PSC no és la independència, el PSC no participa en la cadena, no pot quedar encadenat a un projecte que no és el seu. Els militants del PSC abans que militants són ciutadans i tenen dret a manifestar-se com vulguin, és un dret recollit a la Constitució espanyola. El mateix passaria en un referèndum, el PSC podria tenir una posició determinada però els seus membres tenen dret a votar el que vulguin. Només faltaria! Quina poca memòria tenim! No recordem el referèndum de l’OTAN? En fi, una discrepància sobre aquesta qüestió no ens ha de dividir però, insisteixo, els ciutadans tenen dret a saber quina és la posició del PSC amb independència de la posició d’un o altre dirigent.
Des d’aquest punt de vista vull remarcar aquí que la direcció del PSC encapçalada per Pere Navarro (de la que no formo part, però de la que em sento absolutament solidari) ha estat la més valenta en el moment d’afrontar debats com el de la nostra autonomia amb respecte del PSOE (amb una sonada votació al Congrés dels Diputats), amb l’adopció de posicions avançades sobre l’exercici del dret a decidir que, recordem-ho, no va ser debatut en el darrer Congrés del partit, i en la definició d’un projecte federal per a Espanya que ha portat al PSOE, per primera vegada en 30 anys, a adoptar una posició favorable a una reforma constitucional empesa per uns principis clars establerts en el document aprovat a Granada “Cap a una estructura federal de l’Estat”, del que destaco dues cites: «Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya» i «Els que sempre hem defensat la Constitució i l’Estat autonòmic plantegem actualitzar-lo i perfeccionar-lo en una perspectiva federal, perquè el federalisme ha de ser el model definitiu de la nostra organització territorial». Una reforma federal a la que, per cert, es pretén incloure un tractament de les «competències derivades de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques» i, en el cas de Catalunya, «Entre els fets diferencials i competencials recollits pels propis Estatuts, sobresurten els drets històrics que l’Estatut de Catalunya recull en el seu Article 5».
Porto molts anys en el partit com per no reconèixer alguns símptomes antics. Hi ha qui vol fer-nos el debat des de fora del partit i també hi ha qui vol dividir-nos interessadament entre bons i dolents, amb la utilització esbiaixada del qualificatiu “catalanista”. En el PSC hi hauria catalanistes, pocs i arraconats, i espanyolistes, tots els demés. Això ja va passar amb Joan Reventós (quantes vegades es va haver de sentir dir traïdor?), Raimon Obiols (quantes vegades es va haver de sentir dir botifler?), i també Pasqual Maragall, no cal dir Narcís Serra o José Montilla. Alguns han tingut la temptació de definir sempre el catalanisme de tal manera que en deixés el PSC, o una bona part del PSC, fora. Ara, la cosa és més evident encara, si no ets independentista, no ets catalanista. Des de fora poden venir intents d’atac i divisió; aquest estiu ja hi ha hagut qui ens veu “basculant cap al feixisme” (sí, us semblarà increïble, però sí, vegeu la contundent resposta de Ferran Pedret a aquest atac). Vull demanar que aquests intents no trobin ni complicitat ni comprensió des de dins del propi partit. Els companys i companyes que siguin batejats com a catalanistes de forma interessada, són els primers que han de combatre aquesta pestilent maniobra per respecte a la resta de companys i companyes del partit, i també per respecte a ells mateixos perquè, en el fons, els hi estan dient que són còmplices dels enemics de la pàtria.
A partir d’ara trobareu el llistat d’articles recomanats, organitzats per temes i relacionats per ordre cronològic. Demano d’entrada disculpes per la gran quantitat de material, però recordeu que aquí està recollit el període que va del 30 de juliol fins avui mateix. Per començar amb un somriure us adjunto un acudit de Peridis publicat a El País el 18 d’agost.
ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA CATALANA I A L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:
- Excitada, sí. Moderada, també, Joan Tapia
- Espriu para güelfos y gibelinos, Valentí Puig
- Correspondencia entre maquinistas apurados, Enric Company
- Referéndum, Enric González
- A la força i en l’últim moment, Joan Tapia
- Intervencions dels grups parlamentaris en la compareixença del president Mas per donar explicacions sobre el cas Palau
- La oposición quiere forzar que Mas explique el fiasco de ATLL, Agencias/El País
- Mas focaliza en el extesorero la implicación de CDC en el ‘caso Palau’, Miquel Noguer
- Errores y confusiones, Jesús García
- Las preguntas que no contestó Mas, Pere Ríos
- Ningú no en sap res, Joaquim Coll
- Una solución política para Cataluña, Jordi Gracia
- La Generalitat se inclina por prorrogar Presupuestos y centrarse en 2014, Miquel Noguer i Dani Cordero
- Faríem Pressupostos? Una resposta honesta, Rocío Martínez-Sampere
- Mas también tiene un extesorero, Miquel Noguer
- Los colegios tienen que abrir en Cataluña para que miles de niños puedan comer, C.G. / elplural.com
- Sin cohesión no hay progreso, Francesc Trillas
- Mas-Colell anuncia que los recortes serán de más de 2.000 millones, Alexis Rodríguez-Rata
- Artur Mas víctima de su propia medicina, Miquel Noguer
- Opacitat i propaganda, Joaquim Coll
- Propaganda, editorial d’El País
- El Presupuesto imposible, Miquel Noguer
- Pels camins de la intransigència, Joaquim Nadal
- Inútil y especulativo, José Antonio Zarzalejos
- El drama del joc i la recerca de més enganyifes, Alfons Quintà
- Debate democrático, Lluís Foix
- Entrevista a Jaume Collboni, Pere Ríos, El País
- Entrevista a Jaume Collboni, Sergi Picazo, Avui El Punt
- Residuos del turismo patriótico, Antonio Cazorla
- Mas gasta medio millón en preguntar cómo hacer un ICO, economiadigital.es
- Glasgow en busca de una ‘nación mejor’, Andy Robinson
- CiU i ERC eludeixen explicacions immediates del Govern per la malnutrició, Fidel Masreal
- CiU y ERC evitan que tres consejeros den explicaciones de la malnutrición infantil, Miquel Noguer
- Una sequera inèdita, Ivan Vila
- Tiene toda la lógica, Jordi Pujol i Soley
- ERC deja solo a Mas ante el reto de la nueva financiación autonómica, Miquel Noguer
- La España de Balmes, Juan-José López Burniol
- Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político, Alejandro Roche
- Otro grave error, José Antonio Zarzalejos
- La ANC contará “como independentistas” a todos los que vayan a la cadena del 11-S, Maiol Roger
- La ANC asegura que quien acuda a la cadena humana de la Diada será considerado independentista, EFE/La Vanguardia
- L’ANC avisa que tothom que participi en la Via Catalana serà comptat com a independentista, EFE/El Periódico de Catalunya
- Un insult a la intel·ligència del lector, Ferran Pedret
- Un insult a la intel·ligència del lector (i 2), Ferran Pedret
- Patriotas, nacionalistas y xenofobias. Quo vadis Catalunya?, Pau Solanilla
- Sonaran ara totes les alarmes?, Francesc Trillas
- La enfermedad más antigua, Antoni Puigverd
- La Asamblea Nacional Catalana pide que la consulta soberanista se convoque el día después de la cadena humana, Europa Press/Público
- La ANC propone convocar la consulta al día siguiente de la cadena humana, Agencias / El País
- L’ANC vol data per a la consulta l’endemà de la Via Catalana, Ivan Vila
- ¿Ja està tot decidit?, Joaquim Coll
- La España de Azaña, Juan-José López Burniol
- Diada a la báltica, José Antonio Zarzalejos
- La Generalitat aprueba un recorte de gasto de 2.000 millones de euros, Maiol Roger i Lluís Pellicer
- Elliott y la buena historia, Francesc de Carreras
- Catalunya, tres anys sense decidir en energia, Xavier Sabaté i Jordi Ortega
- CDC en el país de las maravillas, Maiol Roger
- La Diada que hará estallar la cuestión catalana, José Antonio Zarzalejos
- La Generalitat tendrá una partida para la consulta en los Presupuestos de 2014, Maiol Roger
ARTICLES RELATIUS A LA CIUTAT DE BARCELONA:
- La ciutat, la gent i la revolta, Oriol Bohigas
- Roda el món i torna al Born, Jordi Martí i Grau
- Les paraules de l’Alcalde, Jordi Martí i Grau
- Plenari de retirades i rectificacions, Jordi Martí i Grau
- Las claves del ‘sorpasso’ aéreo, Jerónimo Andreu i Cristina Delgado
- Barcelona, punta de lanza de la recuperación del PSC, Carmen Andrés
ARTICLES RELATIUS AL CAS BÁRCENAS:
- Parlamento y justicia, Miquel Roca
- Una explicación clara, editorial d’El País
- Discurso íntegro de Mariano Rajoy en su comparecencia para dar explicaciones sobre el caso Bárcenas
- Discurso íntegro de Alfredo Pérez Rubalcaba en la comparecencia de Mariano Rajoy para dar explicaciones sobre el caso Bárcenas
- El único error es el exceso de confianza, Fernando Garea
- Las mentiras del discurso de Mariano Rajoy sobre Bárcenas, cita a cita, Ignacio Escolar
- Mentiras arriesgadas, fact check, PSOE
- 10 preguntes sense resposta, El Periódico de Catalunya
- Crisis no solventada, editorial d’El País
- Descifrando a Rajoy, Ernesto Ekáizer
- #Fin de la cita, PSOE
- Todo abierto, editorial d’El País
- Rajoy de vacaciones, pero pendiente de Bárcenas, José Oneto
- Censura, Enrique Gil Calvo
- El juez y el fiscal consideran acreditada la doble contabilidad con caja b del PP, José Manuel Romero
- Las diez claves de la comparecencia general del PP ante el juez Ruz, Gonzalo Cortizo
- Errores y mentiras, Antoni Gutiérrez-Rubí
- Secretarios y testigos, editorial d’El País
- Palabra de exsecretario, editorial d’El País
- Las claves del ‘caso Bárcenas’ en 14 respuestas, José Manuel Romero
- La auténtica historia del Caso Bárcenas-PP, Rosa María Artal
- La venda y la herida, editorial d’El País
- Rajoy. ¡Elemental, mi querido Watson!, Ernesto Ekáizer
- Bárcenas sacó 8,2 millones a Suiza de origen ilícito cuando era gerente del PP, José Manuel Romero
- La prima de riesgo se llama Bárcenas, Fernando Garea
- ¿Responsabilidad política? Pregunte en el extranjero, Jorge Urdánoz Ganuza
- Dueños de la palabra, editorial d’El País
- Veinte años del PP bajo sospecha, José Manuel Romero
- Borrar las huellas del crimen, José Antonio Martín Pallín
ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA ESPANYOLA:
- Regeneración democrática urgente, Miquel Iceta
- La comunicación política de crisis, Antoni Gutiérrez-Rubí
- Protesta social, Antonio Antón
- “Hemos llegado a una situación en el que no dimitir forma parte de tu presunción de inocencia”, Txetxo Yoldi
- Explicar, no ocultar, editorial d’El País
- Los ¿excesivos? salarios de sus señorías, Pablo Oñate
- ¿Qué hacer con España? A propósito de César Molinas, Jonás Fernández
- ¿Final del juego de la corrupción?, Segismundo Alvarez Royo-Villanova
- Esta reforma local empobrece la democracia, Manuel Zafra Victor
- El Constitucional como síntoma, Carles Casajuana
- Incendios, ¿tenemos respuestas?, Felipe González
- Golpe de mano centralista, Xavier Vidal-Folch
- Política, democracia y la marca España, Julián Casanova
- Un nuevo ciclo económico y político, Juan Moscoso del Prado
- El conflicto lingüístico sacude Baleares, Andreu Manresa
- Un país decepcionado, José Juan Toharia
- ¿El final de los partidos?, Daniel Innerarity
- Optimistas bien informados, Carles Castro
- Caso Gibraltar: ¿El tiro por la culata?, Ernesto Ekáizer
- Diplomacia de la cañonera (es broma), Fernando Schwartz
- Democratizar a los políticos, Rut Diamint i Laura Tedesco
- Modelos y corruptos, Concepción Fernández Villanueva
- Ruiz-Gallardón liquida el poder judicial, Bonifacio de la Cuadra
- La desatención de los niños, Jacint Jordana
- El desplome de la política, José Juan Toharia
- Otra vez la regeneración, Javier Moreno Luzón
- El debate generacional, Ignacio Urquizu
- Cómo no ejercer la diplomacia, Denis MacShane
- El insoportable coste de la corrupción, Antoni Gutiérrez-Rubí
- Intervenir los partidos políticos, Juan Carlos Rodríguez Ibarra
- Imprudencia punible, editorial d’El País sobre l’accident ferroviari de Santiago
- Un problema excesivo, José María Ruiz Soroa sobre Gibraltar
- Todos los políticos no son iguales, Valentí Puig
- Silencio, Enric González
- Con Bruselas, mejor, editorial d’El País sobre Gibraltar
- El curso de la política, editorial d’El País
- La democracia en España en 2013: un gran salto hacia atrás, Luis Bouza
- Relevo en la Junta, editorial d’El País
- Contra la igualdad, editorial d’El País sobre les taxes universitàries
- Las bases institucionales de la corrupción, Francisco López Peña
- A la dreta de Rajoy, només la paret, Andreu Farràs
- Gibraltar como excusa, Manuel Chaves González
ARTICLES RELATIUS A LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:
- Salvar las renovables, editorial d’El País
- El país del ‘como si’, devaluación interna y estancamiento, Ernesto Ekáizer
- La contrarreforma de la Ley de la Dependencia, Dolors Comas d’Argemir
- El rescate que nos salía gratis, Xavier Vidal-Folch
- Cristina Narbona pide estabilidad y coherencia reguladora a un gobierno que no renuncia a Garoña, Jordi Ortega
- Llamada de atención, editorial d’El País
- Las mentiras de siempre del FMI, Juan Torres López
- Territorio y ciudad para después de la crisis, Manuel Martín Rodríguez i José Luis García Delgado
- Optimismo arriesgado, editorial d’El País
- ¿Hasta cuándo los españoles van a soportar la injusticia fiscal?, Carlos Elordi
- ¿Y si subimos los salarios y reestructuramos la deuda?, Juan Laborda
- Hacer frente a tanto engaño, Juan Torres López
- Economistas Frente a la Crisis… frente a la crisis y frente a las propuestas del comisario Olli Rehn
- Recetas arriesgadas, editorial d’El País
- Ilustres ignorantes, Cándido Méndez
- La bajada de sueldos no es la panacea, Luis Doncel
- España: emergencia nacional y crisis de deuda, Ignacio Muro Benayas
- El PSOE entona su ‘mea culpa’ por la crisis, Gonzalo López Alba
- Pymes, exportación y globalización: las cosas claras, Josu Ugarte
- La factura de la corrupción, editorial d’El País
- ¿Es posible bajar los impuestos?, Pedro Saura García
- Ética del esfuerzo, Jesús Andreu
- España entra en deflación por deuda, Juan Laborda
- Sanidad herida, editorial d’El País
- Francia, mucho mejor que España, Juan Laborda
- ¿Un diálogo sobre el autoconsumo, en la reforma energética? De tomates y kWh, Jordi Ortega
- Por una reforma fiscal de verdad, José María Durán i Alejandro Esteller
- El desplome de los ingresos tributarios, Juan López Rodríguez
- El fracaso del socialismo liberal, Vicenç Navarro
- Otoño de posibilidades, Santiago Carbó
- Somos más pobres, Francisco Fernández Marugán
- Septiembre trae un nuevo ajuste, Jesús Sérvulo González
ARTICLES RELATIUS A LA POLÍTICA I LA SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEES:
- La alianza de clases en la UE, Vicenç Navarro
- Por qué los partidos portugueses han sobrevivido a la austeridad y los griegos no, Alexandre Afonso
- Consell Europeu del Juny: molt optimisme, poques concrecions, Albert Moreno Humet
- Recuperar a la ciudadanía, José Ignacio Torreblanca
- Europa: seamos pragmáticos, Enrico Letta
- La maldición de Italia, Jean-Marie Colombani
- La falsa normalidad de Europa, Mohamed A. El-Erian
- Habermas avisa a Merkel, Lluís Foix
- Eurozona (II): el Imperio Latino, Alfredo Pastor
- La eurozona necesita un milagro alemán, Guntram B. Wolff
- El Bundesbank avisa que Grecia precisará de un nuevo rescate, Enrique Müller
- ¿Se recupera Europa?, Juan Torres López
- El letargo político alemán, Fernando Aramburu
- Europa vislumbra la salida de la crisis, Luis Doncel
- Fin de la recesión, editorial d’El País
- El efecto de los votos de Merkel, José Carlos Díez
- La recesión se va, pero la crisis se queda, Luis Doncel
- El partido socialista alemán apuesta por un giro a la izquierda, Enrique Müller
- Alemania europea, editorial d’El País
- Más Europa es la salvación, Lluís Foix
- Cuando las élites fracasan, Jürgen Habermas
- A largo plazo, editorial d’El País sobre l’aposta del president Hollande
- Nadie ha ganado en la crisis del euro, Jörg Bibow
- No solo Grecia, editorial d’El País
- ¿El final de la recessió?, Josep Borrell
- Seguimos en la crisis (¿dónde está el final de túnel?), Fernando Luengo
- Legislar mejor en la UE, Francisco Fonseca
- La socialdemocracia y la re-nacionalización de Europa. Habermas irrumpe en las elecciones alemanas, Jordi Ortega
- Primer spot socialdemócrata. Com cambios en el horizonte, Franco delle Donne
- En 3 minutos: ¿Cómo funciona el sistema electoral alemán?, Franco Delle Donne
- Eurozona (y III): ¿Un proyecto común?, Alfred Pastor
- El edificio de la unión monetaria, Xavier Vives
- Plan para el crecimiento y el empleo europeos, Stephany Griffith Jones
- Panorama otoñal, Angel Ubide
- La France a la possibilité d’inventer un autre monde, Martine Aubry
- La socialdemocracia y el desafío europeo, Emilio Pérez Touriño
- Francia se busca en el espejo de 2025, Dídac Gutiérrez
ARTICLES RELATIUS A POLÍTICA INTERNACIONAL I ESPECIALMENT A L’ORIENT MITJÀ:
- La ayuda humanitaria a Siria, Timothy Garton Ash
- La jura de Rohaní: una visión personal, Javier Solana
- Túnez, en el huracán, editorial d’El País
- Detrás de la alerta antiterrorista de EEUU, Nazanín Armanian
- Yemen, el nuevo bastión de Al Qaeda, Eva Saiz
- La quinta columna, Mario Vargas Llosa
- Israel autoriza nuevos asentamientos en Jerusalén la víspera de las conversaciones, Carmen Rengel
- 9 questions about Egypt you were too embarrassed to ask, Max Fischer
- Guerra civil, editorial d’El País sobre Egipte
- Tras el golpe, la locura, Luz Gómez García
- ¿Qué ha fallado en Egipto?, Guillermo Altares
- Argelia (1992) frente a Egipto (2013), Ignacio Cembrero
- ¿Podrá Turquía capear el temporal de Oriente Próximo?, Kemal Dervis
- Frenar la matanza, editorial d’El País sobre Egipte
- EEUU se bloquea ante la crisis egipcia, Jean-Marie Colombani
- Enterradores de una primavera, Miguel Angel Bastenier
- ¿La mezquita o la modernidad?, Michel Rocard
- La cultura estratégica de China, Xulio Ríos
- Urgent: nou crit a favor de la refundació del Sistema de les Nacions Unides, Federico Mayor Zaragoza
- Infierno sin salida, editorial d’El País sobre Síria
- Transición en espera, editorial d’El País sobre Egipte
- Grandes cementerios sobre el Nilo, Bernard-Henri Lévy
- El avispero sirio, editorial d’El País
- El cardenal y el invierno árabe, Eugenio García Gascón
- ¿Qué pasa en Egipto?, Sami Naïr
- Las lecciones de Libia, Jesús A. Núñez Villaverde
- Otra vez la guerra justa, Lluís Bassets
- Eight things to consider before intervening in Syria, Anthony Dworkin, Daniel Levy i Julien Barnes-Dacey
- Tarde y mal, Javier Solana
- Antes de disparar, editorial d’El País sobre Síria
- La trágica deriva del mundo islámico, Jerónimo Páez
- El Parlamento británico rechaza el plan de ataque inminente contra Siria, Patricia Tubella
- ¿Arde el Golfo?, Mariano Marzo
- Primavera árabe: el ganador menos pensado, Dominique Moisi
- Un verano torcido, Francisco G. Basterra
- La pesadilla de Oriente Próximo, Javier Solana
ARTICLES AMB REFLEXIONS POLÍTIQUES MÉS GENERALS O MÉS DE FONS:
- Debate ideológico sobre la inmigración en Inglaterra, Lluís Foix
- Un viaje esclarecedor, editorial d’El País sobre el papa Francesc
- “¿Quién soy yo para juzgar a los gais?”, Pablo Ordaz
- Tres espies, Lluís Foix
- Globalización de la indiferencia, Albert Chillón i Lluís Duch
- Papa Francesc, Jordi Font
- ¿El fin de la responsabilidad? en Hannah Arendt. Eichmann en el casino global, Jordi Ortega
- Els debats p