INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA EN LA CLOENDA DE LA CONFERÈNCIA DEL PSC
Tarragona, 28.09.13
Companyes i companys, amigues i amics,
Unes breus paraules per cloure la nostra jornada d’estudi i de treball.
En primer lloc per agrair els participants, els ponents i els organitzadors d’aquesta primera Conferència de la Convenció Oberta Progressista. Gràcies i enhorabona. Gràcies per ser-hi, gràcies per compartir reflexions, gràcies per haver fet possible aquesta trobada que culmina la reflexió desenvolupada a més de 100 municipis de Catalunya.
Volem escoltar i debatre, i volem fer-ho de la forma més oberta i participativa possible, i ho seguirem fent en els propers mesos perquè, amigues i amics, hem posat en marxa un veritable procés de reconstrucció socialista, de reconstrucció del nostre projecte, de la nostra organització de la nostra relació amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquest és el veritable sentit de la Convenció Oberta Progressista.
L’Eva i la Rocío han fet un esforç magnífic per presentar les conclusions, unes conclusions que caldrà perfilar encara més.
Hem parlat de treball, d’indústria, d’energia, de medi ambient.
Hem parlat de l’estat del benestar i de com el podem sostenir, de fiscalitat i d’economia.
Hem parlat de les empreses, els emprenedors i els autònoms. I dels treballadors i els sindicats.
Hem parlat del que realment importa, de l’atur, de la igualtat d’oportunitats.
Hem parlat de la necessitat de canviar de futur.
També hi estem treballant a la Fundació Rafael Campalans. Vàrem fer una proposta federal que, ben segur, és la única solució al problema de l’encaix de Catalunya i Espanya. Avui es distribuïa ja el document de debat sobre “El projecte econòmic de la socialdemocràcia” i, us dono una primícia, ben aviat estarà enllestit un informe sobre la situació social de Catalunya, que crida a no resignar-se.
De fet la nostra reflexió és també això: una crida contra la resignació. Contra la tesi segons la qual no hi ha res a fer, contra els que diuen que no hi ha alternativa, contra els que es rendeixen davant les desigualtats, la pobresa i els desequilibris creats per un capitalisme financer global que no accepta ni regles ni límits, que oblida els drets i la dignitat de les persones, que destrueix la cohesió social. Per això hem de canviar de futur. I per canviar de futur haurem de canviar Europa i aquest serà l’objecte de la segona Conferència de la Convenció Oberta Progressista.
Però la nostra reflexió ha de ser també una crida contra l’engany, de denúncia dels que proposen solucions màgiques a problemes complexos. Les societats tenen una por creixent al futur, a la por dels sectors tradicionalment més desvalguts s’hi afegeix ara la por d’una classe mitjana que està deixant de ser-ho, que ara és també víctima de la precarització. En el nostre país hi ha qui presenta la independència com a la solució màgica a aquests problemes econòmics i socials. Espanya ens deixarà de robar i no només serem lliures (com si fins ara haguéssim estat esclaus) sinó que l’atur i les desigualtats es reduiran per art de màgia.
La solució a l’atur i les desigualtats no és la creació de noves fronteres sinó un canvi de les regles de joc. El capitalisme desregulat crea atur, desigualtats i pobresa per sobre de les fronteres.
Trencar amb la resta d’Espanya, lluny d’enfortir-nos ens afebliria, i crearia una divisió interna que posaria en risc l’idea d’un sol poble.
Que no ens confonguin: ens oposem amb la mateixa força al trencament com al manteniment d’un statu quo insostenible. Nosaltres volem que els catalans puguin votar un nou acord amb la resta d’Espanya a través d’una reforma constitucional federal. Ni trencar, ni quedar-nos com estem. Un nou acord que només poden legitimar els ciutadans a través del seu vot.
Acabo amb deu idees expressades molt breument:
Contra la resignació i contra l’engany,
debat obert,
diàleg amb la ciutadania,
des dels valors,
aferrissadament,
apassionadament,
per un catalanisme social i ecològic,
per l’Espanya federal,
per l’Europa de la solidaritat,
visca el socialisme!
Moltes gràcies!
