Avui en l’actualització setmanal del meu Diari a Internet faig un breu comentari sobre la situació política catalana i, com sempre, recullo els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Avui és dia d’enquestes, La Vanguardia publica una enquesta sobre intenció de vot a Catalunya i El País sobre intenció de vot a tot Espanya. L’enquesta de La Vanguardia també dóna algunes dades interessants sobre la tercera via explicades per Carles Castro. L’enquesta sobre política catalana no fa sinó confirmar una tendència que ve de lluny: la radicalització de la posició de CiU polaritza el panorama polític, afavoreix els extrems i afebleix les posicions més moderades i transversals. Convé preveure l’evolució de la política catalana que pot aguditzar encara més aquesta tendència o capgirar-la.

Crec que molts sabem ja que, si hem de creure la paraula del president Mas, l’any 2014 no hi haurà ni consulta ni referèndum sobre la independència perquè Rajoy no l’autoritzarà. Mas va afirmar de forma enfàtica abans de la Diada, suposo que per evitar que el previsible èxit de la Via Catalana cap a la Independència l’arrossegués, que no faria cap consulta sense l’autorització del govern d’Espanya. Descartava així qualsevol mena de consulta il·legal. Des del principi els socialistes hem dit que la unica forma de convocar una consulta era fer-ho de forma legal i acordada. Molts ens feien retrets sobre la nostra insistència en aquest tema però, finalment, l’evidència sembla imposar-se. En un Estat democràtic membre de la Unió Europea no es pot produir un canvi en l’organització territorial i, menys encara, en les seves fronteres, de forma unilateral o il·legal.

El president Mas va afirmar de forma rotunda que, si no aconseguia l’acord de l’Estat per a celebrar la consulta, l’alternativa serien unes eleccions ‘plebiscitàries’ que ell intentaria convocar “quan toca”, és a dir, al final de la legislatura, el 2016. És clar que això no depén només d’ell, depén dels suports parlamentaris que li permetin seguir fins al final. I és raonable pensar que ERC deixi de donar-li suport si la consulta no es fa el 2014. Així doncs crec que estem abocats a unes eleccions al Parlament que se celebrarien entre la tardor de 2014 i la tardor del 2015. Una altra dada que apunta a que la consulta no es farà el 2014 és que el Conseller Homs comença a parlar de les eleccions europees del proper 25 de maig com a “assaig general” de la consulta…

Començo a pensar que, en efecte, Mas i Rajoy van arribar a un acord, si més no a una entesa: com eren incapaços d’acordar la consulta es deuen haver emplaçat a guanyar temps per veure si millora l’economia. Però el president Mas necessita el suport d’ERC i per això s’ha compromés a fixar data i pregunta abans d’acabar l’any, perfectament conscient que el govern Rajoy no autoritzarà la consulta. És evident que la millor manera d’acordar una consulta no és que un dels negociadors fixi de forma unilateral data, pregunta i instrument legal. S’hauria d’haver fet al revés, primer es negocia fins arribar a l’acord polític i després es concreta data, pregunta i instrument legal. Però aquest no és el camí que vol ERC. Heus aquí l’atzucac del president Mas, que està veient com el seu partit es dessagna a les enquestes, i que també erosiona tots aquells que volem trobar una alternativa al desastrós binomi “status quo / trencament”. Això sí, aquest atzucac fa les delícies dels que a Catalunya i Madrid, pensen que tenen tot a guanyar en l’enfrontament radical. Uns i altres estan convençuts de guanyar la batalla. Mentre uns pensen que així faran ineluctable la independència, els altres pensen que així enterraran per molts anys les ànsies catalanes de reconeixement nacional, més autogovern i millor finançament. En la meva opinió és evident que, més que mai, ens cal un nou acord.

Abans de començar amb les habituals recomanacions, permeteu-me que us parli de dos articles que m’han interessat especialment. Es tracta de “Razonar en tiempos de Twitter” de Judit Carrera i de “Les outils du combat culturel. Dix propositions pour le Parti Socialiste” de Gaël Brustier i David Djaïz.

Sobre el debat al voltant d’un nou acord us recomano especialment els articles de Ramón Jáuregui “Primero, un nuevo acuerdo; después, la consulta”, Pere Ríos “Rubio Llorente descalifica las elecciones plebiscitarias de Mas”, el que em va publicar dijous el diari ABC “La vía del diálogo“, i el de Juan-José López Burniol “Recuento: las dos vías”.

També abans d’entrar en matèria i per tal de destacar-los us recomano que llegiu “El manifest del fòrum ecològic dels Socialistes de Catalunya“, l’article “El alma verde del PSC, fòrum ecològic dels Socialistes de Catalunya” de Jordi Ortega, les preguntes del diputat Xavier Sabaté al Govern de la Generalitat sobre Castor, el comunicat en relació als moviments sísmics de l’Ebre del fòrum ecològic dels Socialistes de Catalunya, l’editorial d’El País “Riesgo sísmico”, i l’article “La inesperada sacudida del Castor” de  Juana Viúdez.

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

• 4 reflexions i 1 proposta (modesta) per al “Procés” a Catalunya, Lluís Camprubí
• No hi ha llengües petites, Lluís Foix
• La ‘movida’ de Leguina, Joan Ferran
• No es el qué, ni el quién, sino el cuándo, Lluís Bassets
• Una consulta amb tres opcions, Oriol Bartomeus
• Volem votar, y ¡visca la paradoja de Condorcet!, Pau Marí-Klose
• The independence of Catalonia: jumping on a bandwagon, José Javier Olivas
• ¿Quién teme a un Estado federal?, Juan Mayoral
• El tramposo argumento del “derecho a decidir”, Francisco Morente Valero
• ¿Engañan Rajoy y Mas?, Joan Tapia
• Las lupas de Europa, Lluís Foix
• Son los derechos, estúpido, Guillem Martínez
• Pere Navarro, ¿tortuga?, Joan Tapia
• Menysprear-los com al tonto útil, Nacho Corredor
• Dinamitamos puentes o abrimos debates, Carme Valls-Llobet
• L’ideòleg Wert no pensa en una llei d’educació, Consol Prados
• ¿Se rompe el espeso silencio?, Francesc de Carreras
• La gran tarea del nacionalismo, Josep M. Fradera
• Jean-Claude Piris: “Es peligroso crear falsas ilusiones sobre una independencia unilateral”, Lucía Abellán
• A l’espera del cigne negre, Andreu Farràs
• Un marc més general per a això, Manuel Cruz
• El PSC apadrina la alternativa federal del exdiputado del PSOE Pérez Tapias, Arturo Puente
• El profesor Pérez Tapias invita al federalismo, Francesc Trillas
• Mientras no pensábamos en la independencia, Josep Maria Birulés
• Los límites de la democracia, Antoni Zabalza
• Debacle en Catalunya: un recorte del 74% en inversión en cuatro años, Manel Manchón
• Patriotas, David Trueba
• El cas del balanç entre Catalunya i la UE o com dur a terme propaganda econòmica, David Lizoain
• Catalunya i l’euro, Eduardo Martínez Abascal
• Una mica menys d’autisme, sisplau, Joan Tapia
• Madrid y Barcelona ya dialogan, Xavier Mas de Xaxàs
• Duran Lleida: el último explorador, Manel Manchón
• Periodistas e intelectuales, Rafael Nadal
• Cataluña pregunta; España, ¿responde?, Joan Herrera
• Amb el cul a l’aire, Joaquim Coll
• Derecho a tener derechos, Lluís Bassets
• Economia i política del federalisme europeista, Francesc Trillas
• El dilema de Ana Pastor: creer o no creer en el centralismo, Manel Manchón
• Carta abierta al ‘conseller’ de Cultura, Gregorio Marañón y Bertrán de Lis
• Santi Vila llama a la calma porque “Cataluña tiene mucho que perder”, Miquel Noguer
• ¿Qué es lo indiscutible?, Javier Pérez Royo
• Les terceres vies, Joaquim Nadal
• Quatre preguntes al M.H. President Artur Mas, Arseni Gibert
• Nuestras élites extractivas, Francesc Valls
• El mapa electoral catalán de la transición se hace pedazos, Carles Castro
• El pacto fiscal y la tercera vía de Duran se alzan como opciones a la separación, Carles Castro
• Tontos útiles, José Antonio Zarzalejos
• Dependientes y pendientes de una ayuda que nunca llegará, Ivanna Vallespín i Jessica Mouzo Quintáns

Sobre els canvis en el Banc Sabadell us convido a llegir “Las claves de la operación; Sabadell amplía su capital un 26% para reforzarse con 1.400 millones” d’elEconomista, “Isak Andic dimite por sorpresa como vicepresidente del Sabadell” d’Ismael García Villarejo, “Los claroscuros de la dimisión del dueño de Mango como vicepresidente del Banc Sabadell” d’Ismael García Villarejo i “Carta a l’amic Josep Oliu” d’Anita Look.

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “2022, el perquè del meu ‘sí’” de Jordi Martí i Grau, ”L’hora de les primàries obertes de Barcelona” de Carles Martí i “Las primarias de Barcelona” de Jaume V. Aroca.

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ POLÍTICA ESPANYOLA:

• Devaluaciones, Enrique Gil Calvo
• Rémoras en nuestra enseñanza, Ignacio Sotelo
• Los trapos sucios, Fernando Vallespín
• La vieja guardia y la nueva política, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Los problemas de la socialdemocracia alemana y de la española, Vicenç Navarro
• Tensiones evitables, editorial d’El País sobre la política lingüística del govern balear
• ¡No ensuciéis la política!, Pedro J. Bosch
• Las contradicciones de los partidos, Ignacio Escolar
• Una sociedad civil en ebullición, Adela Cortina
• El PP recobra su ventaja electoral al pasar el ‘caso Bárcenas’ a segundo plano, Fernando Garea

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

• Los Presupuestos para 2014: primeras impresiones, Mónica Melle
• La tragicomedia de los Presupuestos, Juan Laborda
• ¡Juan, son tus pensiones!, José A. Herce
• Devaluación interna: no es ciencia, es ideología, David Peón
• Cambia la estacionalidad, pero no la tendencia, Angel Laborda
• ¿Dónde está el empleo?, Mayte Rius
• Sin trabajo, Josep Ramoneda
• Tomados por la troika, editorial d’El País Negocios

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA:

• Jugando a la ruleta rusa con Italia y Europa, Josep Borrell
• Un país hipotecado, editorial d’El País sobre Itàlia
• El regreso de Angela Merkel a Europa, Jean Pisani-Ferry
• La identidad perdida de los socios de Angela, Ion Antolín Llorente
• Problemas y virtudes de la gran coalición, Ignacio Urquizu
• Vía libre para Letta, editorial d’El País sobre Itàlia
• Europe’s responsible solidarity, Enrico Letta
• Lampedusa y la globalización de la indiferencia, Lluís Foix
• ¿Adónde va Europa?, Carles Casajuana
• Merkel comienza a buscar sin prisas un pacto con los socialdemócratas, Enrique Müller
• ¿Ha terminado ya la crisis del euro?, Andy Robinson
• Adiós a la peor generación de directivos europeos, Soledad Gallego-Díaz
• Estrategia letal, editorial d’El País sobre la tragèdia de Lampedusa
• Subsidiariedad irresponsable, Lluís Bassets
• Pasaporte #EP2014: nuevo espacio sobre las elecciones europeas en El Periódico de Catalunya, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Debate sobre la Europa que necesitamos, Fundación Alternativas
• Empieza la campaña, Antoni Gutiérrez-Rubí

ARTICLES SOBRE POLÍTICA NORDAMERICANA:

• Obama pelea por una causa, Lluís Foix
• La política del odio, José Ignacio Torreblanca
• La ruleta rusa del Tea Party, Carmelo Mesa-Lago
• Obama en la diana, Norman Birnbaum
• La reforma se convierte en una realidad, Paul Krugman

Amb reflexions més de fons sobre l’orientació de les polítiques econòmiques i socials us convido a llegir els articles “La izquierda ante la crisis del capitalismo” de Ramón Górriz, “El bienestar holandés” de Joan Majó i “Los suizos, llamados a decidir si se fija una renta básica de 2.000 euros al mes” de Reuters/EP.

Us interessaran també “Blogs polítics i periodisme: amor i odi” de Sílvia Caveria Alias, l’article de Saül Gordillo “Presentació del recull de tuits de Quim Nadal”, la notícia sobre el darrer llibre de Joaquim Nadal “Fent tentines per la vida” i l’article de Gregorio Morán “Las cárceles identitarias” en el que parla sobre el darrer llibre d’Eugenio García Gascón.

I acabo amb una recomanació imprescindible, la nova revista “La Maleta de Portbou“, dirigida per Josep Ramoneda.

“Perles” del programa del Polònia emès el 26 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les “Perles del Polònia” aquí, amb imatges, vídeos i tot.

#Polònia300

[QUE FORT] La desesperació del conseller Mas-Colell en obrir la capsa de regals del ministre Montoro… el que ens envien a Catalunya amb els pressupostos 2014 és… un pal.

[ESTRENA] Mas Men. Artur Draper i els seus ajudants, en Duran i en Junqui, intenten convèncer el client, Mariadne… d’alguna cosa. Duran intenta colocar la seva proposta, però en Mariadne diu que la tercera via ja li ofereix una altra agència, la PSC. Així que res. No hi ha tracte. Ah, i molt fan del boli collaret de la vice Ortega.

[EL CAMEO] Risto Mejide com el becari publicista.

[LA CANÇÓ] Apatia, l’espectacle d’El circ d’ell solet que ningú estava esperant, amb Pere Navarro i el follet del federalisme.

Apatia.
Si dic estat federal, apatia.
Si dic que pacte fiscal, apatia.
Si dic que no a la Via, el meu pare la lia.
Per què?
Entre els votants jo provoco apatia.
I ja n’estic fins la po….

[MOLT CURRAT] Algú ha volat sobre el niu del sobiranisme… i Artur MAs es troba ingressat ara a la clínica Gent d’Ordre, fundada per empresaris de Pedralbes preocupats per la “deriva”. Quina por la infermera Camacho. Brutal el rescat orquestrat per Junqui i Rovira que, quan es queden sense benzina, fan que sigui el mateix president qui empenyi el cotxe perquè ells “van molt mudats”

[EL CAMEO] Clara Segura com la filla del constructor de Barcelona World que es va colar a la Via Catalana i son pare l’ha ingressada a Gent d’Ordre.

[PERLA] Gran actuació del net que li treu la pasta a son avi després d’un monòleg brillant sobre com acabaria tenint no sé quants masters i idomes i fent hores en un burguer.

[PERLA] Cimera Homs, Herrera, Fernández i Rovira (quin quartet!) per trobar la manera de fer la consulta “dissimuladament”. Per això criden diversos experts en fer preguntes. Primera opció: fer la consulta a través dels milers de Döner Kebab del país. S’ofereix la nova especialitat, el referendurum i si diuen que sí a la “salsa picante” està clar. Per Herrera, aquest mètode és “integrador, multicultural i totalment confús, just el que volem els d’Iniciativa”. Segona opció: fer-ho tot amb anagrames. Màrius Serra proposa la “son-culta”.

[EL CAMEO] Òscar Dalmau com a tercera opció. Ell, que és un expert en “fer preguntes”.

[LA CANÇÓ] Dels Catbusters, el trio anticatalà del govern espanyol

Si en las Baleares
te hablan catalán
¿a quién llamarás?
¡CATBUSTERS!
¿Qué sabrán los profes
sobre educación?
La solución es
¡CATBUSTERS!

[LA FRASE DE LA SETMANA] Mascu: “La Generalitat està arruïnada i fa setmanes que robem el wi-fi a l’ajuntament”

[ESTRENA] CiU, the movie, com a gran finale del #Polònia300 amb…

[EL CAMEO] Roger Coma és el president Mas

[EL CAMEO] Pep Cruz és el conseller Mas-Colell

[EL CAMEO] Jordi Bosch és el president Rajoy

[EL CAMEO] Sergi Mateu és Oriol Junqueras

[LES FELICITACIONS] Ferran Monegal, alerta! Martí Anglada, fart del Bundestagggg i el Bundesraaaaat; Raquel Sans, fent-se l’ofesa; Albert Om, convidat; Mònica Terribas, manaire; Jordi Basté, excels; Josep M. Mainat, caricaturitzat; i Troni Solter, que podria ser jo. “Cada dimecres, com un clau” Koniec!

[LA IMATGE DE LA SETMANA] El making-off de les Perles

ZW 363 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Jornada de Debat sobre el Pla d’Acció d’Espanya en Govern Obert

El Grup d’Investigació en Govern, Administració i Polítiques Públiques (GIGAPP) impulsa aquesta Jornada de Debat sobre el Pla d’Acció d’Espanya en Govern Obert. Una iniciativa oberta a la participació (de ciutadans, funcionaris públics, membres de l’acadèmia i a representants de la societat civil), que tindrà lloc el proper 23 d’octubre a Madrid.

La idea és utilitzar com a base per al debat i les aportacions l’Informe d’Autoavaluació sobre el nivell d’avenços dels tretze compromisos assumits pel Govern d’Espanya en el seu Pla d’Acció i reflexionar conjuntament sobre els avenços, desencerts, qüestions pendents i propostes respecte del Pla d’Acció d’Espanya en matèria de Govern Obert.

La informació recollida en aquesta Jornada serà utilitzada (juntament amb la informació provinent de la participació en l’enquesta sobre el Pla d’Acció i els formularis habilitats en aquesta web, i aquella provinent de fonts governamentals i d’entrevistes en profunditat), per a l’elaboració de l’informe o Informe Independent de Progrés d’Espanya, tasca que estarà a càrrec de l’investigador GIGAPP César Nicandro Cruz-Rubio (per a l’IRM-OGP, Independent Reporting Mechanism de l’Open Government Partnership).

El GIGAPP té per comesa realitzar el Primer Informe Independent respecte dels avenços en la implementació del Pla d’Acció en Govern Obert a Espanya. Amb aquest objectiu, l’IRM-OGP celebrar fa unes setmanes un workshop a Ciutat de Panamà, que va comptar amb participació d’alguns dels investigadors nacionals dels països llatinoamericans que han subscrit l’Aliança, i on es van posar en comú una sèrie de criteris i mecanismes per a l’obtenció d’informació rellevant i l’obertura del procés d’avaluació.

A més de la concertació d’entrevistes amb actors clau del Govern i de la societat civil, entre els instruments o mecanismes, sorgeix la celebració d’aquesta Jornada o Fòrum Presencial on es pugui discutir de manera oberta i plural sobre diferents vinculades al concepte de govern obert, a fi d’incloure les veus de la ciutadania i de les organitzacions no governamentals, i afavorir amb això un espai de participació i col·laboració.

Aquest informe Independent de Progrés serà sotmès a consideració del Govern i de la societat civil per tal d’obtenir informació que permeti incorporar o corregir deficiències en el mateix.

Podeu seguir la informació associada a Twitter @GIGAPP