Al Turó de la Bateria, el 2007, en una foto històrica perquè reuneix
a tres generacions d'arqueòlegs que han treballat al jaciment del Turó de la Bateria. D'esquerra
a dreta, Bruno Gómez, jo mateix, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel
Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres
tres. IPHES
Un somni: el que ara és l'IPHES
Els
records no fossilitzen. Les idees es passen de generació en generació i els
comportaments humans singulars ens ajuden a ser millors. Amic, el que sempre havíem somniat: un
institut de quaternari, és una realitat quaranta anys després. Es tracta de
l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i ho ha fet
un membre de l’escola de Girona.
Quan
vagi a Girona passejaré pel Puig d’en Roca, agafaré sediments de les terrasses
del Ter amb les mans i els llençaré a l’aire. Estic convençut que estaràs allà.
Després continuaré treballant per conèixer la nostra historia perquè sé que
això és el que volies, i recordaré les vetllada a l’Associació Arqueològica de
Girona, els àpats de germanor que fèiem els dissabtes després de la
prospeccions arqueològiques. Recordaré també a tots aquells que ens han deixat,
començant per la teva muller, l’amic Guardiola, l’amic Jiménez, l’amic Reixach,
l’amic Verdaguer, l'amic Vert, etc.. i que varem ser els meus primers lligams amb la prehistòria.
Ara
em sento més sol que abans. Ara sento que hi ha coses que no tornaran. És per
això que em quedo pensant en el que no hem fet i en el que podíem haver fet,
però no hi ha retrets darrera d’una llarga amistat.
