Un jutge, Baltasar Garzón, vol jutjar els crims del franquisme, la Falange es persona i es carreguen el jutge. Òndia! (totes les exclamacions que segueixen són eufemismes descafeïnats). El mateix jutge descobreix la trama de corrupció més important de la història de la democràcia, la trama Gurtel, i… acaba expulsat de l’Audiència Nacional. Ostres!
Un jutge pretén investigar els evidents delictes comesos a Bankia, en poques setmanes el jutge és encausat i és alliberat el màxim responsable de la fallida bancària més important de la història d’Espanya. És més, en pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Madrid diu que 12.000 mails que inculpen a Miguel Blesa en tota mena de malifetes queden invalidats. Només el fet de donar un crèdit a un membre del Consell d’Administració de Caja Madrid (26 milions a Díaz Ferran que evidentment no va tornar) n’hi hauria prou per empresonar-los als dos. Quins nassos!
L’any 2002 una denuncia posava sota sospita la gestió al Palau de la Música Catalana. No es va fer res. L’any 2009 es va començar a investigar. Un jutge titllat de “cargol” està diversos anys investigant el presumpte senyor Millet. A hores d’ara aquest senyor confés circula pel carrer com si res. Quins dallonses!
Un altre presumpte senyor Josep Lluís Núñez va comprar cinc inspectors d’Hisenda. Li rebaixen la pena de sis anys a dos. El tribunal diu que la causa de la rebaixa és que el judici ha trigat 21 anys, quan han estat els mateixos acusats que han dilatat el judici. Renoi!
La justícia argentina demana l’extradició de Billy el Niño, Antonio González, destacat torturador del franquisme. La fiscalia, és a dir, el Govern, diu que ha prescrit, quan tothom sap que en la legislació internacional aquests delictes no prescriuen mai i a més que “los tribunales españoles son competentes para el conocimiento de los hechos”. Han tingut 40 anys i no ho han fet. Quina barra!
Un jutge vol investigar l’escàndol de les empreses d’Iñaki Urdangarin i la seva esposa. El fiscal, en lloc de fer la seva feina, esbrinar si hi ha delictes, molesta el jutge defensant la dona de l’acusat. Ho fa amb més vehemència que Roca Junyent. Quina no sorpresa!
En fi, penso que alguna cosa estranya passa amb la justícia a Espanya. Ja sabem que hi ha distància entre justícia i veritat, el problema és que si aquesta distancia és massa important deixem d’apropar-nos a la veritat i tenim injustícia. I el que és més important deixem de creure que vivim en un estat de dret. En la Catalunya independent tindrem jutges que s’atreveixin a fer justícia també amb els poderosos? Jutjarem els crims del franquisme? O tampoc?
