ESQUEMA presentat sobre les Bases d’un Nou Model Sanitari i Punts clau en la construcció d’una sanitat de propietat i provisió pública, universal i de qualitat.

Desprès d’agrair ser convidada per CUP-Sanitat, calia recordar el FONAMENTAL, és a dir, que ens hem de creure que PODEM construir-la, cal saludar i aprendre de la Marea Blanca de Madrid. (La meva aportació, necessariament breu, podia ajudar a desconfiar del paper d’alguns economistes en el procès de privatització de la sanitat).

Com deia José Luis Sampedro: “Hay dos tipos de economistas: los que trabajan para hacer más ricos a los ricos y los que trabajamos para hacer menos pobres a los pobres”.

En el món de la sanitat i la salut també hi són, i cal distingir entre els que argumenten, investiguen i actúen en favor de les persones, la SALUT i la sanitat pública, i els mercenaris dels laboratoris, mútues i fons voltors.

UN PUNT FONAMENTAL d’entrada: la sanitat pública és la única que permet ACTUAR sobre els determinants socials i compensar les tensions que condicionen l’estat de salut d’una societat: és un autèntic DELICTE SOCIAL PRIVATITZAR LA SANITAT PÚBLICA QUAN ELS DETERMINANTS DE SALUT ES DESMORONEN.

primers punts CLAU FONAMENTALS: ENTENDRE col.lectivament PER QUÈ la sanitat ha de ser pública:

-SOSTENIBILITAT DE LA SOCIETAT (i no a l’inrevès)
-COMPENSADORA DE DESIQUILIBRIS (funció redistributiva + assignativa)
-FINANÇAMENT PÚBLIC PER IMPOSTOS i SUFICIÈNCIA PRESSUPOSTARIA (cobsiderant el Pressupost com un tot, al servei de les necessitats de la gent, i lluny de repagaments, taxes i altres “mordidas” institucionalitzades)
-La sanitat pública és fonamental, bàsica, imprescindible, perquè es pugui parlar de SOBIRANIA SANITARIA.

Segons punts clau, “de base”:

Tornar a parlar de la sanitat pública amb els conceptes que li pertoquen: així, cal triar entre entendre la sanitat com:

1) la sanitat no és un COST, sinó una INVERSIÓ no sols econòmica, sinó també social i política.
2) no s’ha de valorar pels PREUS, sinò pel seu VALOR, que n’incorpora molts d’altres (inclós el de la SOLIDARITAT i el de la INSUMISSIÓ per defensar la sanitat per totes les persones).
3) ha de tenir la SANITAT un VALOR D’US, al servei de les persones, o un VALOR DE CANVI, al marge de la seva efectivitat, en una mercantilització al servei del benefici privat?
4) En lloc d’enfrontar EFICIÈNCIA-EQUITAT, utilitzar l’eficiència, juntament amb l’equitat, per combatre les desigualtats.
5) els DRETS HUMANS mai es poden retallar ni sotmetre a la maximització del benefici.

Tercers punts clau especialment actuals pels que cal que la sanitat sigui pública en el s/XXI

1) PREVENIR i promocionar salut més que CURAR/ reparar / ATENCIÓ PRIMÀRIA PERÒ TAMBÉ TREBALL SOCIAL i ESCOLA.
2) INVESTIGAR NO PER RENDIMENT sinó INVESTIGAR PER PREVENIR I CURAR i en funció de la necessitat social i no del sector o la indústria, i això vol dir incloure TOTES les “patologies bio-psico-socials”.
3) CURAR / CUIDAR en COL.LECTIU (biaix de gènere que s’uneix al de classe).
4) FORMAR i fer DOCÈNCIA en base a les necessitats socials i el treball científic honest, no als interessos de les farmacèutiques.

I finalment, punts a exigir PER ASSEGURAR SANITAT PÚBLICA:

1)TRANSPARENCIA El dret a la informació és bàsic en el control de la corrupció, i gairebé s’ha convertit ja en un determinant de salut per dret propi. No sols en llistes d’espera, també en gestió i portes guratòries. Cap més cas com el de CaféAMBllet!
2)RENDIMENT POLÍTIC, SOCIAL I ECONOMIC DE COMPTES ( amb dret de revocació de baix a dalt al marge del cicle electoral)
3)PARTICIPACIÓ REAL, empoderada (no peix mort), posant a l’agenda política les necessitats reals de les persones.

Des de Dempeus posem especial ènfasi en la participació de la ciutadania i considerem fonamental la prioritat del Servei Públic i el Dret a la salut pel damunt del benefici, el “mercat” i els criteris economicistes. Els Drets Humans s’han de preservar de les urpes de gavines i voltors perquè ens hi va la salut, que és tant com dir que ens hi va la vida.