PROPOSTA

En primer lloc cal defensar l’impuls de l’estació de la Sagrera i del desenvolupament dels entorns. Aquesta peça és fonamental ja que tot el Pla Besòs se sustenta sobre la hipòtesi de l’arribada de l’Alta Velocitat i de la transformació que arrossegarà al sector nord de l’Àrea Metropolitana.

En paral·lel, cal impulsar un Pla Director Urbanístic del Besòs per coordinar actuacions en infraestructures, de regeneració urbana, de mesures ambientals i d’estratègia econòmica, que hauria de ser inclòs al POUM, la revisió del PGM que està en elaboració. El Pla Director ha de tenir en compte té tres eixos fonamentals: el social, l’econòmic i l’ambiental.

SOCIAL

Cal focalitzar l’atenció del Pla en els barris, i en la seva transformació física, com a motor de la millora social. Pràcticament tots els barris d’aquest ampli territori van rebre durant l’última dècada importants inversions públiques (gràcies a la Llei de barris). És per això que s’ha de garantir:

• L’execució de les inversions pendents  als barris de Maresme – Besòs, Trinitat, Bon Pastor, Torre Baró i Ciutat Meridiana.

ECONÒMIC

Per aprofitar l’oportunitat d’enfortir i ampliar els espais d’oportunitat per a les noves economies emergents lligades al coneixement, al medi ambient, o a les energies netes, i reforçar els actius ja existents en els camps de la cultura, el lleure i la salut cal que des de l’àmbit públic:

Cal que des de Barcelona s’actuï fonamentalment en el camp de les infraestructures:

• Adaptant a la lògica urbana els elements com les autopistes i els traçats ferroviaris que, en bona part, són responsables de la lectura fragmentada i poc unitària que encara tenen d’aquest territori els seus habitants.
• Millorant les connexions entre els barris, estructurant una xarxa de vies clara que faci més eficaç la mobilitat en aquest territori amb actuacions sobre els ponts.

AMBIENTAL

Des del punt de vista ambiental, el repte ara consisteix en reforçar el paper del riu com a eix vertebrador, tot articulant-lo amb les platges i les estribacions de Collserola i la Serralada de Marina, per esdevenir un veritable sistema ecològic d’abast metropolità. 

DIAGNOSI

Amb la previsió d’arribada del tren d’alta velocitat a La Sagrera els municipis situats a l’entorn del riu Besòs van impulsar l’any 2008 una reflexió conjunta sobre la transformació urbanística i econòmica d’aquest territori metropolità, que abasta els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona, així com els municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. Un àmbit on viu gairebé 1 milió de persones, més del 10% de la població de Catalunya.

El Pla no és limita només al riu ni a les seves vores, sinó que abasta un espai d’uns 20 km2, que va de Montcada i Reixach fins a Sant Adrià. Es tracta d’un territori que comparteix la geografia que marca el riu, però també una història lligada a la indústria, l’habitatge obrer i les il·lusions de recuperar un riu que durant dècades ha estat una autèntica claveguera a cel obert.

Fruit d’aquesta voluntat de col·laboració, l’any 2011 es va presentar el Pla Besòs com un document de síntesi dels treballs realitzats, i com a full de ruta de les futures intervencions per enfortir aquesta nova centralitat metropolitana emergent. 

Per Barcelona el Pla Besòs simbolitza l’horitzó metropolità, el nord que vol aconseguir. Si el creixement de la ciutat es pot llegir a través de les torres de Barcelona: amb la torre de Martí l’Humà que simbolitza la ciutat antiga, les torres Mafre que expliquen la ciutat olímpica, i la Torre Telefónica que exemplifica l’encaixada de mans de l’avinguda burgesa amb la rambla treballadora en un nou espai tecnològic com és el 22@, les Tres Xemeneies han de simbolitzar la Barcelona Metropolitana que s’implica en el futur de les ciutats del seu entorn.

QUÈ HA FET TRIAS?

L’actual govern demostra que no té un projecte global de ciutat perquè sembla que per ells el Besòs no existeix. L’únic projecte que ha impulsat en aquests tres anys de govern ha estat una cursa de cavalls que va tenir lloc el juny de 2013.

Un nord de la ciutat que no els interessa gens ni mica, tot i que el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament els va recordar l’any 2012 la importància estratègica d’un espai consensuat pels ajuntaments socialistes l’any 2011. Calia evitar que el Pla Besòs caigués en l’oblit.