El director general del Grup cooperatiu TEB ens parla de les cooperatives d'iniciativa social i de la implicació de voluntaris i familiars per una vida inclusiva per a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Quina és la missió de la vostra organització?
La qualitat de vida i la màxima integració social de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Per què afegim això de les seves famílies? Per dos motius. D'una banda, perquè els nostres promotores són aquelles famílies valentes que no es conformen. I d'altra banda perquè hem de ser realistes, malgrat totes les polítiques d'acció social, el recursos i tot el que s'ha fet, la gran cuidadora i el suport que tenen les persones amb discapacitat són sempre les famílies. I cuidar el que cuida és intel·ligent.
Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona?
D'una banda, Barcelona és una ciutat dinàmica amb una vida associativa molt rica, que ha donat lloc a moltes entitats i a molts models diferents d'intervenció. Si ets una persona amb discapacitat pots escollir quin tipus d'entitat o de servei s'ajusta més a les teves necessitats. Des d'aquest punt de vista, hi ha una riquesa, un ventall molt ampli de possibilitats. D'altra banda, però, en conjunt representem poca cosa. La Barcelona que ha fet una aposta molt important per la capitalitat i els grans esdeveniments no ha sigut ben bé la ciutat de les persones. Avui tenim les millors normatives i apostes també municipals per a la integració de les persones amb discapacitat, però això no ha generat prou volum encara de llocs de treball, d'habitatges per a persones amb discapacitat, de centres de formació, etc. Per tant, hi ha anys de feina per davant.
Què aporten les cooperatives d'iniciativa social a la societat?
L'aportació de les cooperatives en general a una economia més social és importantíssima i ve d'antic, però potser no hem tingut la visibilitat que ens mereixíem o que voldríem. La propietat compartida i el sentiment de que allò és teu és un element de competitivitat, de solidaritat i un compromís per no deixar ningú enrere. Les cooperatives han soportat molt millor la crisi que altres empreses per aquesta capacitat de flexibilitzar-se, de ser solidàries i no deixar ningú penjat. Les cooperatives d'iniciativa social neixen de la voluntat de la gent de fer-ho, orientades a objectius socials i que funcionen de manera democràtica i transparent. Partim de l'aprofitament de totes les capacitats que tenim, de la distribució de la riquesa i del treball que es fa, de les capacitats i el compromís de les persones i, per tant, hem de tenir un futur espectacular.
Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra organització?
L'element fonamental nostre de treball i de dinamització no és el voluntariat. Som una cooperativa de treball i la gent que contribueix més a l'objecte i activitats de la cooperativa són els socis treballadors, els cooperativistes. Tot i així, hi ha entitats promogudes per nosaltres o amb què col·laborem on el voluntariat és imprescindible. Per exemple, temes d'habitatge, per acompanyaments, perquè cadascú pugui fer la seva vida particupar i triar aquelles opcions de cap de setmana que més li convenen, etc. Calen persones voluntàries que els acompanyin. També estan els pares i les mares. Hi ha una associació de recent creació que es diu AFAT (Associació de Familiars i Amics del Teb), on hi ha familiars i amics i tots són voluntaris en el fons. Intenten complementar la tasca que fem i substituir-nos en aquelles coses que no arribem. En total, podríem dir que tenim un centenar de voluntaris i voluntàries.
Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?
Per coses tan senzilles que són difícils d'explicar. Per què tots volem que el món sigui millor i més just? Per aquestes raons hi ha voluntaris. Hi ha coses que saps que depenen de la il·lusió i de l'aportació que tots hi fem. Per què ho fan els voluntaris? Perquè volen, per compromís, per responsabilitat social, perquè formen part de la "tribu" i volen deixar als que vénen darrere un món millor.
Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?
Deixa'm que t'ho expliqui al revés. Fa 10 anys, de fet fa 14 anys, vam fer un canvi substancial. Vam pensar que per ser competents i seguir creixent havíem de canviar i fer diferents cooperatives especialitzades, en comptes d'una molt gran. Llavors, ens vam transformar d'una sola cooperativa a un grup. I sort que ho vam fer perquè no pensàvem que les coses canviarien tant i tan ràpidament com han canviat. Aquesta petita anticipació ens va servir.
Què passarà d'aquí a 10 anys? Si l'economia no s'ha recuperat, al menys esperem que estarem en escenaris millors que els actuals. També pensem que les societats seran més complexes i desgraciadament més competitives. Per tant, a les persones amb discapacitat que són més vulnerables els serà més difícil tenir una presencia activa en tot tipus de coses. En canvi, les opinions i les actituds de la gent seran molt més favorables. Amb tot això, nosaltres hem d'intentar reforçar tota aquesta xarxa d'economia social compromesa amb la discapacitat i els col·lectius vulnerables perquè puguin mantenir els espais i ocupar-ne de nous.
Per tant, a nivell de TEB pensem que en 10 anys anirem millor, serem més grans i estarem més diversificats. Hi haurà més cooperatives dins del grup. És més, si tot va bé, no només hi haurà cooperatives que haguem generat nosaltres sinó que les diferents entitats que avui estem treballant a Barcelona ens posarem d'acord per fer nuclis d'actuació més grans i més potents, més capaços de fer coses. Amb aquest escenari treballem i estem fent passos.
Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l’entitat?
Hi ha moments impagables, te n'explicaré tres. Porto treballant en aquesta casa més de 40 anys i un d'aquests moments més apassionats i emotius per a mi va ser el dia que vam fer el primer contracte. El segon té a veure amb l'esport. Els Jocs Olímpics del 92 van ser els jocs de tothom i aquest sentiment que té la ciutat va dependre molt de les persones amb discapacitats. Hi van haver més de 100 mil voluntaris i segur que tots recorden alguns moments emblemàtics, i aquella cosa impensable, emocionant, espectacular d'aquella gent amb discapacitat que formava part de la mateixa festa que tothom i feien coses impensables. Al 92 va canviar la mirada sobre les persones amb discapacitat i aquí vam tenir una gran contribució. I l'últim, fa uns quinze dies quan vam presentar en públic el TEBVist, una televisió on line feta per persones amb discapacitat. Ha estat una gran sorpresa i ho hem celebrat molt!
Les tres experiències tenen un component comú: l'element sorpresa. És a dir, veure com aquelles persones per les quals tu has apostant tant són capaces de fer el que pensaves i molt més. I aquest plus de més és el que t'emociona i et sorprèn. Són els nostres herois.
