Arribem als deu anys d’existència de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), que aplega la totalitat de les esquerres polítiques, sindicals i associatives catalanes. Des del PSC fins a la CUP.
Vivim uns dies molt contradictoris. Per una banda estem assistint a una ofensiva neoliberal que arrabassa tot l’aconseguit fins ara en la construcció de l’Estat de benestar. A més, assistim també a una obscena redistribució de rendes des de la gent humil, treballadora i classes mitjanes cap als bancs com mai s’havia vist en la història de la humanitat. Després que els bancs hagin provocat de forma irresponsable una crisi de dimensions colossals, després que els hàgim hagut de salvar amb ingents quantitats de diners, encara avui manen en l’economia com mai s’haguessin atrevit a fer si tinguessin un mínim de decència. Es calcula que a Espanya s’han canalitzat més de 500.000 milions d’euros de diners públics cap als bancs, tots els bancs també i fonamentalment els que diuen que van bé.
Tot i que les transferències de la hisenda pública als bancs és una cosa molt opaca, podem dir que només del Banc Central Europeu han anat a parar als bancs “bons” 364.000 milions. Potser caldria que els banquers fossin més humils i donessin les gràcies als treballadors que amb els seus impostos els han salvat.
Per altra banda veiem com de l’estupor inicial i de l’atordiment de la ciutadania es passa a la reacció. Els banquers no han volgut saber que si deixes massa gent a les voreres dels camins de la història i aquests que ja no tenen res a conservar, es poden llençar a aventures.
Es comencen a dibuixar una idea: s’està passant de la protesta a la proposta. Apareixen primer bons lemes de denúncia i aviat propostes i programes. L’avantatge és que en aquesta mena de crisi els diners hi són, el problema és que estan en mans equivocades i en molts casos fraudulentes. Per tant la base de maniobra existeix i a més també comencen a florir nous lideratges polítics per tot arreu.
Si voleu albirar una mica aquest món que s’està gestant podeu participar de forma gratuïta en uns debats que reuneixen gent tan diversa com Ada Colau, Vicenç Navarro, David Fernàndez, Joan Tardà, Joan Coscubiela, Carme Forcadell, Andreu Mayayo, Josep Lluís Carod-Rovira, Josep Ramoneda, Milagros Pérez Oliva.
Així doncs, mai com ara -als darrers 30 anys- havíem estat tan malament, però mai com ara es dibuixen alternatives a l’actual estat de coses. Nosaltres “Debatrem les idees per intentar transformar el món”. Que falta fa! Tots hi sou convidats.
