Tothom aquests dies està fent travesses sobre el futur del país. Hi ha algunes evidències i molts, molts interrogants. Les evidències són que hi ha hagut, potser des de la sentència del Constitucional del 2010, un canvi en la mentalitat de gran part del poble de Catalunya. Aquests canvis només es donen molt de tant en tant. N’hi va haver un als setanta quan van ser hegemòniques les idees de llibertat fins aquells moments només reclamades per heroiques resistències antifeixistes. I ara estem assistint a un altre canvi, el de la fi del règim de la restauració borbònica.
Continua havent-hi molta gent que creu que es poden reconduir les coses en despatxos, en la foscor i en molt poques mans. Crec que si algú vol influir en els esdeveniments el que ha de fer són propostes que vulguin convèncer al poble, o almenys a àmplies capes del poble.
Els historiadors sabem que mai ningú, o quasi ningú, ha predit el futur. Aquesta no és tasca d’historiadors o d’economistes -ara aquests sembla que s’atreveixen a tot- sinó de bruixes. La història la fan les dones i els homes quan tenen idees, s’organitzen i lluiten per aconseguir algun objectiu.
El dia 12 d’abril de 1931 hi va haver unes eleccions municipals, en aquell moment la gent creia que efectivament estàvem davant d’unes eleccions locals i prou. Es va fer de pressa i corrents una coalició de les esquerres republicanes del moment. Segurament la matinada del 14 d’abril quasi ningú esperava el que va passar. El clima efectivament hi era, però hi va haver un desencadenant per obra de Lluís Companys i poc després de Francesc Macià que no només va canviar la història de Catalunya sinó la d’Espanya. Walter Benjamin va escriure: “mentre actuem anem clarament per davant del que és el nostre coneixement”, doncs això mateix.
Ara el clima també hi és, el desencadenant no el saben ni aquells que en seran els protagonistes. I moltes vegades en la història hem vist com aquells que lluiten per un objectiu veuen com qui governa la nova situació són uns altres. Com diu Andreu Mayayo, “la raó i el coratge no sempre tenen recompensa”. També pot passar.
Quina forma prendrà el balcó als propers mesos? De moment el balcó encara està buit i els finestrals tancats però una gran part del poble català està esperant manifestar-se i expectant de veure com els nostres polítics escriuen pàgines de la nostra història.
(He manllevat el títol d’aquest article del magnífic llibre de Xavier Domènech: “Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos (2010-2013)” del qual parlaré en una altra ocasió.)
