El Govern espanyol pretén legalitzar les expulsions en calent de les persones immigrants mitjançant la llei de seguretat ciutadana, qüestió que provocaria una vulneració del dret internacional.

El Govern espanyol pretén modificar la llei d’estrangeria aprofitant l’últim tràmit parlamentari de la llei de seguretat ciutadana, amb l’objectiu de legalitzar les expulsions en calent de les persones immigrants que travessen la frontera a Ceuta i Melilla per entrar dins de l’Estat.

La formula que ha previst el partit popular és proposar, a través de la llei de seguretat ciutadana, una disposició addicional desena a l’actual llei 4/2000 d'estrangeria la qual estableixi que totes les persones que pretenen creuar la frontera de Ceuta i Melilla sense autorització seran rebutjats a fi d’impedir la seva entrada il·legal a l’Estat espanyol.

Aquesta mesura, segons diverses organitzacions, entre elles Amnistia Internacional (AI) i SOS Racisme Catalunya, com a entitat membre de Migreurop, aquesta mesura vulneraria els drets humans i el dret comunitari i internacional.

Concretament, les organitzacions denuncien que es vulnera expressament la normativa europea recollida a la directiva de retorn, el codi de Fronteres de Schengen,  i no segueix els tractats internacionals ratificats per l’estat espanyol.

Totes les persones immigrants que accedeixen a territori de l’estat espanyol, tenen dret a accedir a un procediment de devolució o expulsió que garanteixi el seu dret a sol·licitar asil, a tenir un advocat, un intèrpret o a impugnar la seva expulsió davant les autoritats judicials

La pràctica de tornar a les persones que intenten creuar la frontera al Marroc, sense tenir en compte la seva identificació i negant l’accés sense reconèixer les garanties i procediments establerts legalment, malauradament, és habitual. De fet, aquesta forma de procedir ha estat objecte d’investigació per part dels tribunals i, inclús ha suposat la imputació del responsable màxim de la Guardia Civil.

De fet, inclús, alguns juristes han considerat que aquesta pretesa cobertura legal podria resultar inconstitucional. Per exemple, la catedràtica de dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Mercedes Pérez Manzano, durant la presentació d’un informe respecte aquest tema al mes de juny, va arribar a dir que les devolucions en calent podrien ser constitutives de comissió de delictes de coaccions, d’obstaculització de l’accés a un advocat i de prevaricació de funcionari públic.