Fa més d’un any quan un grup de ciutadans ens vam començar a reunir en el procés que va culminar en el que es va conèixer com a Sabadell Guanyarà, vam fer una quants papers. Un d’ells plantejava idees noves sobre com plantejar la participació ciutadana. Aquests dies hem vist com diferents candidatures s’han fet seves algunes d’aquestes idees. A continuació un resum de les propostes.

Creiem que cal repensar els districtes de la ciutat en dues direccions. La primera: són probablement massa grans i artificials per ser espais de participació i la segona, són també massa grans per poder accedir a informació precisa de la realitat social.

Al nostre entendre existeixen tres nivells de participació a la ciutat, des del punt de vista territorial. En primer lloc el barri que continua essent l’espai primer de socialització. En segon lloc, la pròpia ciutat que compta amb entitats que abasten tot el territori. I en tercer lloc existeixen espais transversals de participació on determinades entitats abasten a persones d’un determinat àmbit sectorial de tota la ciutat.

El que és segur és que no hi ha entitats d’àmbit de districte, no cal anar a l’evident errada conceptual del districte 2, Can Puiggener i Creu Alta, per adonar-se que l’establiment de les fronteres d’un districte no han donat lloc en aquests 30 anys a cap signe d’identitat compartida.

Hi ha una altra raó per qüestionar l’actual divisió en districtes i és que per la planificació des de l’Ajuntament tampoc tenen la mesura adequada ja que per la complexitat interna que tenen els districtes, els indicadors socials queden camuflats. Si volem fer polítiques socials potents cal tenir indicadors sobre el territori accessibles i que no quedin dissimulats en el magma de les mitjanes d’uns artificials districtes. A més aquests indicadors han de servir també per tal de fer possible l’avaluació de les polítiques públiques.

Per tant seríem partidaris de replantejar els consells de districte i anar a un sistema de relació ajuntament/ciutat pel que fa al territori que atengui a la noció de barri. El barri és la dimensió territorial clara pel que fa a la participació. No es bo que sigui la ciutat qui s’adeqüi a la necessitats de l’Ajuntament.

Tampoc ho soluciona la proposta del 14 sectors que fa alguna força política, creiem que caldria una proposta feta per especialistes, discutida amb els veïns de les zones en litigi o de difícil ubicació. En aquest sentit plantegem la necessitat de crear els consell de barri que es reuneixi almenys dos cops l’any i quan les necessitats ho requereixin. Tot ha de ser més flexible que ara.

Plantegem també la necessitat que en el futur es pugui escollir per sufragi universal juntament amb les eleccions municipals l’alcalde de barri. Cal estudiar la proposta i mentre es pugui fer efectiu, podria ser escollit president del consell de barri, una persona que visqui al barri del partit més votat a les eleccions municipals en aquell indret.