Properament sortirà a la venda la publicació Els sabadellencs que van anar a la guerra, 1936-1939, el quart llibre d’una sèrie de cinc, en els que s'analitza el decurs de la Guerra Civil espanyola a Sabadell i el paper que van tenir els sabadellencs en aquest conflicte. El conjunt d’aquesta obra és resultat de la culminació del pacient treball de cerca de l’historiador i membre de la Fundació Esteve Deu Baigual.
Aquest llibre és el quart d’una sèrie en la qual s'analitza el decurs de la Guerra Civil espanyola a Sabadell i el paper que van tenir els sabadellencs en aquest conflicte. Aquesta ciutat, per les seves dimensions, pot ser un bon laboratori de proves per analitzar aquesta etapa a partir de comportaments personals, més enllà de les actuacions de partits polítics i sindicals i d’institucions governamentals, i servir de model per a altres estudis aplicats a altres ciutats mitjanes de la Catalunya industrial.
L'anàlisi «micro» permet intentar superar algunes visions, amb un biaix excessivament ideològic, d’alguns dels nombrosos treballs que s’han publicat sobre el tema. En un context de guerra civil, amb el que comporta d’alteració del normal funcionament de les societats implicades, s’intenta fer un estudi d’aquest període convuls amb el màxim rigor possible i amb un esperit crític, tot indicant encerts i errors en els comportaments de dirigents i dirigits i procurant explicar-ne les causes.
Aquest quart volum se centra en l’estudi dels combatents que van anar a la guerra de manera voluntària o forçosa i que van lluitar en un o altre bàndol o en tots dos.
Per assolir aquest objectiu s’ha fet un seguiment individualitzat dels combatents, una tasca plena de dificultats per la manca de documentació, però necessària per analitzar amb major profunditat un fenomen que està ple de matisos, que van més enllà de dades numèriques globals que amaguen moltes coses.
Així mateix es planteja en el treball una revisió del nombre de sabadellencs que van morir o desaparèixer al front i noves aportacions sobre els que van resultar ferits o hi van contraure malalties, els que van passar per camps de concentració o els que van marxar a França en la retirada.
Per a la seva realització s’ha fet una cerca en la major part d’arxius que guarden documentació sobre el tema, però s’ha pogut comptar amb un nombre important de diaris i dietaris, sèries de correspondència i memòries personals d’un nombre important d’aquells combatents a manca de testimonis personals. Aquest tipus d’informació, amb més o menys grau, constitueix una aportació valuosíssima per conèixer de primera ma uns fets i unes vivències que no es troben en la documentació oficial.
És un estudi sobre més de 7.000 combatents d’una ciutat catalana de 50.000 habitants, que no s’havia fet fins ara en cap localitat d’aquestes dimensions i que pot servir de pauta per altres treballs futurs.
La publicació forma part de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia de Montserrat en coedició amb la UAB, la Fundació Bosch i Cardellach, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Ramon Muntaner i el suport institucional del Memorial Democràtic.
Publicació editada amb la col·laboració de:
L'anàlisi «micro» permet intentar superar algunes visions, amb un biaix excessivament ideològic, d’alguns dels nombrosos treballs que s’han publicat sobre el tema. En un context de guerra civil, amb el que comporta d’alteració del normal funcionament de les societats implicades, s’intenta fer un estudi d’aquest període convuls amb el màxim rigor possible i amb un esperit crític, tot indicant encerts i errors en els comportaments de dirigents i dirigits i procurant explicar-ne les causes.
Aquest quart volum se centra en l’estudi dels combatents que van anar a la guerra de manera voluntària o forçosa i que van lluitar en un o altre bàndol o en tots dos.
Per assolir aquest objectiu s’ha fet un seguiment individualitzat dels combatents, una tasca plena de dificultats per la manca de documentació, però necessària per analitzar amb major profunditat un fenomen que està ple de matisos, que van més enllà de dades numèriques globals que amaguen moltes coses.
Així mateix es planteja en el treball una revisió del nombre de sabadellencs que van morir o desaparèixer al front i noves aportacions sobre els que van resultar ferits o hi van contraure malalties, els que van passar per camps de concentració o els que van marxar a França en la retirada.
Per a la seva realització s’ha fet una cerca en la major part d’arxius que guarden documentació sobre el tema, però s’ha pogut comptar amb un nombre important de diaris i dietaris, sèries de correspondència i memòries personals d’un nombre important d’aquells combatents a manca de testimonis personals. Aquest tipus d’informació, amb més o menys grau, constitueix una aportació valuosíssima per conèixer de primera ma uns fets i unes vivències que no es troben en la documentació oficial.
És un estudi sobre més de 7.000 combatents d’una ciutat catalana de 50.000 habitants, que no s’havia fet fins ara en cap localitat d’aquestes dimensions i que pot servir de pauta per altres treballs futurs.
La publicació forma part de la col·lecció Biblioteca Abat Oliba de Publicacions de l’Abadia de Montserrat en coedició amb la UAB, la Fundació Bosch i Cardellach, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Ramon Muntaner i el suport institucional del Memorial Democràtic.
Publicació editada amb la col·laboració de:
image/jpg
