En Joan Marc representarà al cineclubisme català al Nepal Film festival i atorgarà el Premi Quijote de la International Federation of film societies
Ha estudiat guió i participat en diferents rodatges fent diferents tasques. Des de juliol de 2024 és el president del Cineclub Montbuí a Santa Margarida de Montbui. Escriu crítiques d’estrenes de cinema al diari “La Veu de l’Anoia”, i és col·laborador del programa de cinema “Espai 8” de Ràdio Igualada. El passat 2 de febrer va ser jurat Miquel Porter al festival Correcurts del Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva.
L'entrada Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbuí, jurat FICC al Nepal Film Festival ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La FCC recomana “Objeto de estudio”, un documental que de forma divertida tracta de les dificultats de representar a “l’altre”. Levy Strauss deia que les cultures ens havíem de reconèixer en les nostres diferències. Un director de cinema maldestre va cap al Pol Nord a la recerca d’una missió que se li girarà en contra.
Si voleu programar-la poseu-vos en contacte amb la nostra oficina olga@federaciocatalanacineclubs.cat . Tenim un preu especial pels cineclubs federats.
Sinopsi
L’explorador nord-americà Robert Peary va pensar fa més de cent anys que l’única manera que un ésser humà pogués arribar al Pol Nord era que tingués fills amb inuits per crear una superraça que reunís la fortalesa esquimal i la clarividència de l’occidental.
Rere els passos d’aquesta teoria extravagant i sota l’ombra de l’objectivisme antropològic camina la pel·lícula de Raúl Alaejos, que es planteja com es filma l’altre. El director planta la seva càmera per filmar els inuits i rastrejar la història de Peary en aquest assaig visual ple de dubtes, no exempt d’humor, en què l’espectador ha de discernir entre allò real i allò fictici.
Biofilmografia
Raúl Alaejos (León, 1978) és un realitzador i artista visual resident a Madrid. La seva obra se situa en el territori de l’assaig fílmic i la no-ficció. Com a realitzador audiovisual comercial, ha fet campanyes per a multitud d’agències i productores. El 2020 va fundar la companyia escènica Serrucho, amb la qual ha muntat tres peces que han passat per diversos festivals.
Juntament amb Luis Alaejos ha dirigit els llargmetratges documentals Yanny Levkoff (2006) i Palacio (2009). Un dels seus projectes més reconeguts és Hola, estás haciendo una peli (2011), una pel·lícula col·laborativa creada amb la participació de 400 persones que s’ha exhibit a espais com la Fundación Cerezales Antonino y Cinia, la Filmoteca Española i el Festival MAPA de Girona.
El 2019 va ser guardonat amb la prestigiosa Beca Leonardo de la Fundació BBVA per al desenvolupament del seu projecte Debajo del Polo Norte, un treball que culmina amb la pel·lícula Objeto de estudio.
L'entrada La FCC recomana: Objeto de estudio ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Cineclub Vilafranca (Jaume Felipe, Eva Bertran, Joan Reyes, Sònia Parra, Pep Ferret, Rosa Mascaró, ManeL Pac, Luchy Miquel, Josep Maria Escofet, Francesc Marqués, Miquel Felipe), amfitrions de les jornades, Cineclub Adler de Lloret de Mar (Joan Moret), Cineclub 39 Escalons de Manacor (Mireia Iniesta), Cineclub AC Granollers (Jordina Medalla i Clara Guixé), Cineclub Ateneu d’Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Cristina Santacreu, Lourdes Feixa), Cineclub Bigues i Riells (Pere Aznar i Dolors París), Cineclub Bescanó (Pere Lladó, Pep Ribera, Berna Sado, Rosa Cullell, Elisenda Farriol, Mar Buch), Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca (Montse Tornés i Jordi Viloca), Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda (Josep Maria Margalida), Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó i Carles Font), Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer), Cineclub La Garriga (Tariq Porter), Cineclub FFC de Barcelona (Jordi Abalat i Eulàlia Blanco), Cineclub Sabadell (Esteve Badia, Glòria Soler i Gerard Armengol), Cineclub Vic (Sergi Calle, Montse Comerma i Quim Crusellas), Cineclub Vitraris de Vidreres (Carles Puig), Amics del cinema de la capital del cava (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Cineclub Altafulla Link (Marisa Méndez-Vigo), Cineclub El Cercle Artístic (Jordi Artigas), Cineclub Cinema del Diable de Martorell (Anna Lati i Noel Puigdollers), Cineclub de la Comarca del Moianès (Antonio Fernández), Cineclub Manresa (Jordi Casas), Cineclub la Mirada del Cinema de Mollet del Vallès (Miquel Coll, Enric Pérez i Eduardo Bericat), Cineclub Montbui (Oriol Estalella, Joan Marc Tomàs, Lluis Conesa, Joan Marc Montiel i Albert Camps9), Cineclub del Centre de Lectura de Reus (Jom Pàmies), Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú (Anaïs Ayala, Eloy Escudero, Laia Garcia, Mireia).
Telemàticament es van connectar el Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès, el Cineclub les Valls d’Andorra, els Amics del cinema de la Vall de Ribes, el Cineclub de la Colla gegantera de Tavertet, el Cineclub ACTE de Cambrils, Cineclub La Seu d`Urgell i el Cineclub La Ràpita.
I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias, Pablo Sancho i Julio Lamaña (online).
En total van participar 35 cineclubs, 28 de manera presencial i 7 online.
És la segona vegada que la trobada se celebra a la capital penedesenca, que ja va ser amfitriona l’any 2009.
La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa del cineclub amfitrió, en el vestíbul del Cinema Kubrick, una de les dues sales que gestiona Cineclub Vilafranca.
Mentrestant, a l’interior de la sala, un equip de realització filma un audiovisual que formarà part d’una campanya futura en torn al terme “cineclubisme”, que no apareix al diccionari. Aquest audiovisual és també una activitat commemorativa del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) que se celebra el 4 de juny.
Enguany l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases. Seguidament, és el torn de la benvinguda institucional per part de Jaume Felipe, president de Cineclub Vilafranca; Àngels Dalmau, regidora de Cultura de Vilafranca del Penedès; i Francisco Romero, alcalde de la ciutat, que agraeix la tasca que fan els cineclubs a tota Catalunya i especialment a Vilafranca.
Per començar, la presidenta de la FCC Emma Fernández fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2023:
“El cineclubisme en els països catalans és més viu que mai! Començar la meva valoració del 2023 amb aquesta sentència i admiracions no és baladí. Rememorar la pandèmia és pràcticament cosa del passat tot i que algun cineclub encara se’n ressent però la majoria de les nostres entitats han continuat endavant i les seves activitats han agafat una bona embranzida des del 2022 amb continuïtat en el 2023. El número de cineclubs ha crescut. Ja passem dels 60 i estem segurs que no és ni de lluny el nostre sostre. Rebem sovint consultes d’entitats i persones de tot el territori que s’interessen per la creació de nous cineclubs o per les activitats cinematogràfiques en les seves localitats. Obrir la Finestreta Cineclub va ser un gran encert i en el 2023 aquest servei es va consolidar. Sentir, notar que a cada racó del país hi ha persones que volen organitzar-se i compartir l’experiència col·lectiva de veure i parlar de cinema apostant en la mida del possible pel cinema català o subtitulat en català ens anima a continuar i a treballar pel moviment cineclubista amb moltes més ganes. I si a això afegim l’interès de diferents cineclubs de fora de les nostres fronteres per formar part de la FCC com el Cineclub de l’Orfeó de Mèxic o el Cineclub del Casal Català de Quito a l’Equador la satisfacció és màxima. No totes les Federacions poden dir que fan país arreu del món i molt menys que ho fan a través del cinema.
En la memòria que segueix, i que no detallaré en aquest text per a no ser redundant, podreu veure que l’activitat dels nostres cineclubs s’ha anant enfortint durant el 2023 i les de la FCC s’han consolidat. En destacaré tres de l’ampla oferta que hem tingut aquest any. L’aposta per l’Escola Popular de Cinema ha mantingut les expectatives, l’Escola d’estiu les ha superat i el projecte Què gran és el cinema abraça un ventall enorme de possibilitats. Les xerrades cineclubistes o els cursos online, tot i néixer en pandèmia i amb la por del possible desinterès progressiu del públic, ens han permès arribar a molta més gent, a llocs que no hi pensàvem i ha facilitat la comunicació entre cineclubistes i públic en general en activitats de caràcter transversal que d’una altra manera no s’haurien pogut fer. L’Escola d’estiu va assolir amb èxit la seva segona edició. Va superar amb escreix la prova de foc que suposava l’èxit de la primera i ha convertit la nostra proposta formativa estiuenca en un dels eixos principals de la FCC. El convidats, la Neus Ballús i en Lluis Miñarro van tornar a posar el llistó molt alt involucrant-se i compartint amb nosaltres passejades i àpats i en els tallers i projeccions vam saber trobar el just equilibri entre la formació i la diversió. Estic segura que mai tornarem a veure de la mateixa manera The Godfather. En el cas de Què gran és el cinema, les ramificacions són infinites: com n’és de profitós per a la gent gran que hi participa, com n’és de valuós pels cineclubs que les promouen i així conèixer una mica millor la història de les seves entitats o quines joies testimonials en traiem nosaltres com a document valuosíssim del patrimoni oral. Amb aquest projecte la FCC du a terme una de les seves tasques principals com curador i divulgador del patrimoni cineclubista català.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuant donant-nos el seu suport i els ajuts han arribat sense incidències i això ens ha permès mantenir els projectes habituals i engegar-ne de nous. Quan ens vam entrevistar amb les dues institucions esmentades vam poder constatar que ens tenen molt en compte, que ens valoren i veuen en nosaltres una Federació forta que no deixa de treballar per seguir endavant i créixer cada vegada més. Això no s’ha vist reflectit en més diners però no ens tanca les portes en rebre més en un futur no massa llunyà. Cultura Popular va posar l’accent que els agrada la idea de projectes que tinguin a veure amb la història oral i l’ICEC va incidir en el tema de la visibilitat. De seguida ens vam posar les piles per a trobar una estratègia per donar més visibilitat a la FCC i gran part del 2023 el vam dedicar a pensar en possibles estratègies que tindran resposta en els projectes del 2024.
Entre projecte i projecte i activitat quotidiana incessant ja estem completament instal·lats en el nou local de Via Laietana. Estem treballant a ple rendiment i tant els usuaris com els treballadors confirmen que hem sortit guanyant amb el canvi de localització.
A l’octubre vam celebrar la Setmana del Cineclubisme amb una programació cada vegada més acurada i amb uns Premis Nunes que donen la mida perfecta de la diversitat del món cineclubista, del cinema que volem veure en les nostres sales i de la bona salut del nostre moviment amb un jovent que empeny amb força. Podem estar molt orgullosos del que representem. No vaig poder ser-hi el dia del premis per culpa d’un refredat inoportú però em va substituir la millor amfitriona possible, la nostra vice-presidenta Mireia Iniesta, a qui vull donar les gràcies en aquest espai, per acompanyar-me i arribar allà on jo no he pogut arribar.
Tenim projectes en cartera que han començat a prendre forma en el 2023 i que tenim moltes ganes que vegin la llum en el 2024.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors (que en molts casos han fet molts quilòmetres per arribar a cada racó del país ) i membres de la Junta per la feina feta durant l’any 2023. Nosaltres som el públic!”
A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2023:
A destacar:
En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any han causat baixa de la Federació els cineclubs Sismes de Calaf, El Centre Catòlic de Blanes i l’Ateneu Torrellenc. Per contra, s’han incorporat els cineclubs de Gualba i Santa Margarida de Montbui.
Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2023. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Enguany, la novetat ha estat que en comptes de presentar-ho com fins ara en motiu de la Setmana del Cineclubisme, a l’octubre, s’ha presentat al juny, en el marc de la Trobada Anual de Cineclubs. Els resultats són els següents:
• Van contestar 46 cineclubs de 60
• Número de sessions programades: 2.258
• Número d’espectadors: 130.880
• Mitjana d’espectadors per sessió: 58
• Sessions en llengua catalana: 584 (26%)
• Sessions en versió original subtitulada: 1312 (58%)
Un altre punt destacat de l’Assemblea és la Segona Carta de Vilafranca, un document d’intencions que renova la Primera Carta, de 2009. Amb algunes esmenes i uns constructiu debat, la Carta va ser finalment signada per bona part dels cineclubs assistents.
Al restaurant de la seu dels Castellers de Vilafranca, Cal Figarot, es va celebrar el tradicional dinar de germanor que va aplegar a més de 60 persones. Un dinar que serà memorable per la rapidesa en el servei i la qualitat del dinar, que va satisfer als més exigents paladars. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van alleugerar la gana. El dinar és el millor moment per a que aquells que assisteixen per primer cop a l’assemblea estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.
Un cop dinats i servits els cafés puntualment, va ser el moment de reconèixer com a sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs a la vilafranquina Teresa Sala, membre de la junta de Cineclub Vilafranca entre 2013 i 2019 i una persona molt estimada per tots els membres de l’entitat. Com a regal, va rebre el cartell japonès emmarcat de ‘El imperio de los sentidos’, un dels films que més la va impactar en la seva joventut.
El membre de Cineclub Vilafranca, Pablo Sancho, va presentar a la Teresa amb les següents paraules:
“Benvinguts companys i companyes cineclubistes, i especialment, benvinguda Teresa.El primers records que tinc de la Teresa no són a una sala de cinema, si no en les aules del col·legi de Sant Josep-Santa Anna, situat a la Rambla, a uns metres d’aquí i del Kubrick, fa prop trenta anys, i és que la Teresa va ser la meva tutora a quart de primària, i sortosament, a cinquè també. Dic sortosament per dos motius. El primer es que la Teresa va ser la millor professora que vaig tenir a l’escola, i segurament els meus companys encara avui estarien d’acord, i el segon motiu és que era estrany tenir dos anys la mateixa tutora, però encara vull creure que la Teresa va fer pressió per quedar-se amb la nostra classe un any més (o almenys això és que ens agradava pensar, que ella, la profe més guai de l’escola, ens havia escollit a nosaltres).
Corrien els anys 90 i tot i que Cineclub Vilafranca ja s’apropava al seu trentè aniversari i tot just en aquella època ja s’havien iniciat les primeres edicions de la Mostra de Curtmetratges, el festival que després va esdevenir en el Most, segurament jo encara no n’havia sentit a parlar mai del Cineclub. Però la Teresa ja feia anys que era una habitual espectadora del cineclub, ja des del principi, ja que el seu pare Ramon, il·lustre botiguer de la vila, va formar part de la primera junta del nostre cineclub, una junta presidida per en Cisco Olivella, qui va ser nomenat també soci d’honor de la Federació fa 15 anys.
Mentre escric això penso si potser la primera vegada que vaig sentir a parlar del cineclub va ser en una classe de la Teresa on ens hagués parlat de que el divendres anterior havia vist una pel·lícula que l’havia impressionat. Vull pensar que sí.
Tot i que mai vam perdre el contacte, i sempre ens saludàvem pel carrer, no va ser fins uns anys després que la Teresa i jo ens vam “retrobar”, aquest cop sí en una sala de cinema. Corria l’any 2012 i a la Sala Zazie, que encara es deia la Sala 2 del Casal, a cineclub vam programar en cap de setmana la pel·lícula Hysteria, no sé si la recordeu. Jo feia un parell d’anys que formava part de la junta de cineclub i després de la projecció de dissabte (va ser una de les primeres pel·lícules que vam projectar en cap de setmana) vam organitzar un tuppersex molt divertit, per allò de donar-li un valor afegit a les sessions, que per alguna cosa som un cineclub. Mentre la noia que dinamitzava el tuppersex ens anava explicant els diferents estris i eines que havia portat, els anava passant al públic per a que els anéssim veient de prop i tocant (però sense provar-los, eh). I aquí ve la gràcia de tot plegat, i és que la Teresa estava asseguda just darrera meu, al passadís, així que em va tocava passar-li a ella tots els consoladors. Com podeu imaginar, des d’aquell dia la relació amb la Teresa, la meva antiga tutora, ja no va ser igual.
Seguíem coincidint a sala i finalment la Teresa va entrar a formar part de la junta, en el darrer període de la presidència del Josep Maria Escofet, també ex-alumne seu. De fet, el Josep Maria, va ser un dels seus primers alumnes, en el primer any de la Teresa com a mestra a l’escola.
La Teresa va ser una companya de junta que aportava dues coses fonamentals: treball i diversió. Una diversió que va fer molta falta els anys posteriors, un cop el Josep Maria va deixar la presidència i vam entrar en una etapa de cineclub “diferent”, per dir-ho suaument. Mentre molts membres vam acabar marxant d’aquella junta, on l’ambient era irrespirable, la Teresa es va quedar, salvaguardant de la barbàrie les essències del cineclub i el llegat de quatre dècades de diferents juntes que van treballar per convertir el cineclub en una entitat referent de la nostra vila. Però com no podia ser d’una altra manera, la Teresa també es va cansar i va plegar.
Aviat farà tres anys que molts dels que vam marxar en aquell moment, l’any 2017, vam tornar a agafar les regnes del cineclub, amb valuoses noves incorporacions. Però Teresa, com ja t’hem dit moltes vegades, et trobem a faltar. Ja sabem que has estat la voluntària més activa de totes les que hem tingut, especialment quan fem òperes i ballets, on es necessiten mans per servir els berenars que oferim a un públic tant entregat com aquest, el de les òperes, però esperem que tornis algun dia. No només és un desig, si no que és una oferta.
En definitiva, per haver estat present com a espectadora, sòcia i membre de la junta de tota la història de Cineclub Vilafranca i per la teva vocació de servei i ajuda a la nostra junta, és per això que t’hem triat com a nova sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs. I també perque cal reivindicar a aquelles figures que, sense presidir o ser la cara més visible d’un cineclub, porten el cineclubisme a les venes i fan que entitats com la nostra creixin i es mantinguin vives i actives durant tants anys.
Enhorabona, Teresa, i per molts més anys de cinema i cineclub!”
Per part de la Teresa, la seva resposta va estar a l’alçada del reconeixement:
“Bona tarda a tothom!
Quan em van dir que seria Sòcia d’Honor de la Federació de Cineclubs de Catalunya vaig pensar que hauria de dir unes paraules, i el primer que em va venir al cap va ser que la gent diu: “Ha de ser curt”, però la paraula “curt” la majoria de vegades té unes connotacions una mica negatives, com per exemple: fer curt, anar curt de diners, curt de feina, ser curt de gambals, cama-curt, curt de mira i no diguem quan hi ha un curt-circuit… ARA… quan parlem de curtmetratge, això ja són paraules majors… Els curts són breus descàrregues d’enginy que tenen com a objectiu sacsejar l’ànima, breus obres d’artesania que pretenen impactar… Una connotació ben positiva!
Doncs som-hi!
Moltes gràcies Cineclub Vilafranca per haver pensat en mi, m’ha fet molta il·lusió i és un orgull rebre aquest reconeixement per part de la Federació de Cineclubs, a mi que tantes coses boniques m’ha aportat el Cineclub!!
Si em permeteu, vull felicitar a la Junta actual del Cineclub Vilafranca pel gran esforç que suposa portar dues sales de cinema, la Sala Zazie, i el Kubrick , programant cinema d’autor, comercial, continguts alternatius com l’Òpera, la Dansa…, coordinant-se amb Entitats, Festivals… I amb projectes tant interessants com l’educatiu, dirigit a les escoles, apropant els infants i adolescents al cinema.
Si un redactor de la revista Fotogramas em preguntés:
La teva primera vegada amb el cinema d’aquí…
“Adiós, cigüeña, adiós” de Manuel Summers. Em va impactar i recordo estant a l’escola que no deixava de pensar-hi. Fa poc vaig veure “Ángeles gordos” quan va rodar a Nova York i em va sorprendre els aires de Woddy Allen que tenia el film. En quina pel·lícula espagnola et quedaries a viure?
“Cria cuervos” d’en Saura. Més que pel·lícula em quedaria a viure en l’escena on l’Ana Torrent balla amb les seves germanes; és molt tendra i bonica, i a més la cançó de Janette que és perfecta… Vaig veure la pel·lícula dues vegades seguides!
Quan vas pensar que el cinema seria una de les teves passions?
Quan anava a les sessions de Cineclub amb el meu pare i la meva germana gran. M’encantava el cinefòrum amb comentaris de directors, crítics… m’enriquien molt.
A qui admires del nostre cine?
Carla Simón, Eduard Fernández, Rodrigo Sorogoyen, Àlex Brendemühl, Nora Navas, Emma Suárez…
Però m’agradaria quedar-me tancada en un ascensor… amb Michael Fassbender!
I me n’hauria anat de copes… amb en Humphrey Bogart i Al Pacino (de jove).
Curiositats apart, avui vinc acompanyada de dues germanes, i com que ens diem Sala, la Núria és la Sala 1 i l’Anna és la Sala 6, que com deia un amic, som unes Multisales, i de sis germans, jo sóc la Sala 2.
També tinc un amic que em diu que m’assemblo al Peter O’Toole. Ja veieu, tinc uns amics una mica estranys!
I per acabar… Els “llargmetratges” són tant necessaris com llarga ha de ser la vida dels Cineclubs, perquè sense vosaltres la vida seria menys Bella.”
Després de l’emotiu nomenament a la sòcia d’honor, ens vam dirigir a la Sala Zazie, la segona sala de cinema que gestiona Cineclub Vilafranca, per assistir a la xerrada que el professor Ramon López de Mántaras ens havia preparat.
López de Mántaras és professor investigador del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) i director de l’Institut de Recerca d’intel·ligència artificial (IIIA), Màster en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Califòrnia Berkeley, doctor en Física (Control Automàtic) i en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Barcelona. És també un gran divulgador, autor de gairebé 300 articles.
En la conferència, es va parlar de les diferències entre la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència humana destacant la manca de sentit comú en les actuals IA, la qual cosa limita la seva comprensió del món i del llenguatge. Es va parlar sobre els actuals perills de la IA, com la manca d’ètica en el seu disseny i el seu potencial per desinformar. López de Mántaras defensa que cal una regulació més estricta i una millor educació sobre els riscos i beneficis de la tecnologia intel·ligent per tal de maximitzar el seu potencial per al progrés humà. I es va referir a pel·lícules importants que han tractat el tema de la IA per assenyalar l’enorme distància entre la ciència ficció i la ciència.
Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a la capital penedesenca van tornar al Cinema Kubrick per gaudir de la projecció del clàssic modern Matrix, que enguany celebra el seu 25è aniversari. El film de les germanes Wachowski connectava perfectament amb el fil conductor de la tarda, la intel·ligència artificial, i tant cineclubistes com públic en general van poder constatar que el film és cinematogràficament vigent 25 anys després però que científicament encara estem molt lluny, però bé, d’això tracta la ciència ficció.
El matí de diumenge el vam dedicar a una ruta turística pel centre històric de la vila, un barri on conviuen el gòtic i el modernisme amb construccions recents com el nou VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
De la mà del doctor i historiador Daniel Sancho, vam parlar de la Vilafranca dels seus orígens, la importància dels mercats en el seu creixement, el desenvolupament de la ciutat en època medieval, amb destacats palaus gòtics com els que alberguen l’ajuntament i el palau reial, propietat dels reis de la Corona d’Aragó i on va morir Pere III, i la imponent basílica de Santa Maria.
L’agradable passejada ens va conduir fins la Rambla de Nostra Senyora, dècades enrere seu de diferents cinemes com el Majestic, el Casal (on actualment hi ha la Sala Zazie, antiga Sala 2), el Victoria, el Bolet (actualment teatre municipal) i el del Centre Agrícol.
Per finalitzar la visita, vam anar a parar al claustre medieval de l’antic convent de Sant Francesc, una petita joia al bell mig de la vila.
I arribada l’hora de dinar, alguns van apurar per continuar les converses o dinar plegats, i després va ser el moment de dir adeu i fins l’any vinent, on ens trobarem a la ciutat de Granollers.
L'entrada Crònica de la XIX Trobada anual de cineclubs a Vilafranca del Penedès ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
The post Hello world! appeared first on Acasc.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud.
8938 Divi St.
Building 234
San Francisco, CA 93848
(304) 556-2345
info@okapejuice.com
sales@okapejuice.com
M-F: 11am – 7pm
Sat: 10am – 7pm
Sun: 10am – 5pm
Disseny i creació del segell ‘Terra de profit’, de distinció del producte local del Bages compromès amb els pobles i amb la pagesia, de foment de la venda directa i els circuits curts de comercialitazció. Terra de Profit és un projecte promogut per MengemBages, Ecopallareta, Celler Cooperatiu d’Artés i Tornaterra, amb el suport tècnic de l’ARADA SCCL
L’Arada SCCL ha incorporat dos joves que gaudiran d’un contracte de pràctiques remunerades, de sis mesos, per millorar les seves competències professionals i desenvolupar-se professionalment. Ho fan com a tècnics de promoció local per treballar en memòria popular i anàlisi territorial, els àmbits d’acció d’aquesta cooperativa d’iniciativa social i sense ànim de lucre.
Aquestes incorporacions s’han efectuat en el marc del Programa Europeu de Garantia Juvenil del Servei d’Ocupació de Catalunya, que posa en marxa diverses mesures per facilitar l’entrada de joves al mercat laboral i per incentivar que es continuïn formant. En concret, s’ha incorporat un jove ambientòleg i Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental i un llicenciat en Filologia Catalana i Francesa i Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes.
Els joves incorporats desenvolupen tasques de desenvolupament local i anàlisi territorial, així com recuperació de la memòria popular i elaboració i edició de material interpretatiu/divulgatiu del territori.
Els joves contractats eren persones beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil, estaven inscrites com a demandants d’ocupació no ocupats (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i van acreditar la formació requerida.
This website contains The Millionaire Next Door: The Surprising Secrets of Americas Wealthy and about six thousand ebooks from countless authors. The collection of those publications are in the following categories: fictions/novels, short stories, poems, essays, plays, nonfictions. Several of these books are classic is effective of American Literature, British Literature, and Irish Literature from well-known authors such as William Shakespeare, Mark Twain, Charles Dickens, Oscar Wilde, Robert Frost, Edgar Allan Poe, Alexander Pope, Arthur Conan Doyle, Anne Austen. and more authors’ works will probably be added to the online collection. Within these special pages, you can find many award winning publications for your online reading The Millionaire Next Door: The Surprising Secrets of Americas Wealthy. Enjoy and please tell an associate, thanks.
Description : The Millionaire Next Door In this phenomenal #1 bestseller, Stanley and Danko reveal surprising secrets about America’s millionaires–and provide a valuable blueprint for improving anyone’s financial health. Full description
¿Te imaginas poder ahorrar en tus compras en productos relacionados con el deporte, las actividades al aire libre, la observación de fauna, las mascotas o el medio ambiente, mientras ayudas a los animales? Pues éste es el planteamiento con el que surge Animal Wins.
Animal Wins es una plataforma online que actúa como nexo de unión entre las ONG que necesitan financiación para sus proyectos, las empresas a las que les gustaría colaborar, y los usuarios que quieren ayudar sin que ello les suponga un gasto inasumible.
Las empresas colaboradoras en esta iniciativa se comprometen a donar a las ONG parte de los beneficios obtenidos con las compras de los usuarios registrados en Animal Wins. Además, los usuarios, no solo no gastan de más, sino que incluso pueden ahorran en sus compras, ya que obtendrán descuentos al ser miembros de esta plataforma.
Marco es un chimpancé muy inteligente y tranquilo que durante años fue maltratado y utilizado en diversas campañas publicitarias para televisión, como si de un objeto se tratase. En 2001 fue rescatado y trasladado a nuestro centro, donde por fin disfruta de una vida digna en compañía de otros de su propia especie. Sin embargo, Marco está enfermo y requiere de unos costosos cuidados veterinarios para asegurar su bienestar.
Así que esta colaboración nace para poder mantener y proporcionar los cuidados veterinarios apropiados a este extraordinario primate. ¡Ahora tu también puedes ayudarle!
No lo dudes, visita la web de Animal Wins y forma parte de esta iniciativa. ¡¡¡Ayudar nunca fue tan fácil!!!
http://animalwins.com/project/fundacion-mona-proyecto-marco/
Mañana hará una semana del estreno del desafortunado programa “Vaya Fauna”. Las redes van que arden, esperemos que Tele5 tome nota. Pero no solo ellos, sino toda la sociedad, porque ¡ay pobres animales!, el programa fue el más visto en España y también en Cataluña.
En estos casi 15 años de trabajo concienciando a la sociedad, educando a grandes y pequeños en el respeto a los animales y el medioambiente, hemos notado pequeño cambio positivo en las personas que nos visitan, se empieza a notar que hay más información y más sensibilidad hacia los otros animales.
Pero para nuestro horror el pasado día 1 de julio se estrenó en Tele5 “Vaya Fauna” un programa fatídico para todos aquellos que nos dedicamos a trabajar para sacar al país de las cavernas, en cuanto a respeto animal nos referimos. “Vaya Fauna”, un concepto rancio, casposo y con olor a Medievo, con ese oso circense tocando la trompeta, saltando y haciendo la voltereta, la cría de felino para hacerse una foto, la promoción de la tenencia de mascotas exóticas… En el primer programa no salió ningún primate, pero visto lo visto ya estamos calentando motores para el día en que aparezca un macaco o un babuino disfrazadito y haciendo el idiota.
Desde el año 2001 en Fundación MONA trabajamos rescatando primates maltratados y abandonados procedentes del mundo del espectáculo, circo, publicidad, programas televisivos… Los casos que nos llegan son dramáticos, y lo peor es saber que muchos de nuestros animales rescatados tuvieron unas vidas míseras de maltrato abusos y aislamiento social solo para que el público desde sus casas puedan reírse con un chimpancé en un anuncio, o felicitarse un cumpleaños con una postal con un chimpancé “sonriendo”. Y luego de tratar durante años sus problemas psicológicos, sus autolesiones, sus miedos patológicos, su apatía… encima tienes que escuchar al bienintencionado “experto de ir por casa” que te dice “pero si no hubo maltrato, si les hablan y les tratan muy bien”.
Via BetterShelter.org
When people think of Ikea they usually picture ready-to-assemble furniture and appliances that give your living space that modern, almost sterile look.
What they usually don’t picture is a global charitable foundation that has worked on huge projects with numerous nonprofits. The Ikea Foundation is actually a very well-established charitable organization whose main focus is giving children living in poverty and poor conditions the opportunity to create a better future for themselves.
Via BetterShelter.org
The latest project that the Ikea Foundation is working on has sprouted out of their self-created social enterprise Better Shelter, which is on a mission to deliver 10,000 shelters (designed by Ikea, of course) to refugees in Iraq in partnership with the United Nations. We learned about this project when we came upon this Take Part article last week; which explains that each of these shelters comes equipped with solar panels, mosquito nets, lights, and ventilation. They also come with lockable doors and are said to last up to three years, which is a huge improvement from the current handful of months that the traditional shelters last.
Via BetterShelter.org
With these shelters, Ikea will be improving the quality of life for a good chunk of the more than two million refugees who are currently living in Iraq. Big ideas like this one show how Ikea is truly a leader in the movement where corporations are using their resources and power for social good. Once other corporations start to recognize how projects like this one are benefitting both Ikea, itself, and the world around it they too will hopefully begin to take on similar social good projects. When you think about it, why wouldn’t a ready-to-assemble furniture company help create ready-to-assemble shelters for people in need? Why can’t a major beverage company help provide water to those who have little to no access to clean water?
Here at Idealist we’re on a mission to build a world where everyone is able to live free and dignified lives. We believe this is accomplished through connecting people with other people and resources so that individuals are able to turn their good intentions into successful actions. Organizations and corporations, which already have huge networks of people and a myriad of resources, are a vital part in this plan. If every organization that has extra resources or people with appropriate skills for a task already rounded up gave just a little by donating those resources or utilizing those people’s combined skills we would be that much closer to living in this free and dignified world.
–
What’s a corporation that gives back or engages in projects of social good that you absolutely love? Let us know!
The biggest reason we see people come up with for why they don’t volunteer is that they simply don’t have enough time to put aside and do so.
Well, today marks the second annual Microvolunteering Day, which is a day meant to encourage people to get out and engage in volunteer opportunities that are both quick and easy but still beneficial towards the cause! It’s understandable to be busy, most people are these days, but whether you have a free Saturday for service or five seconds to spare there are numerous ways for you to help different causes in this day and age. So, here are five different microvolunteering opportunities you could participate in.
1. Volunteer For A Day
The truth of the matter is that even the busiest of us often have a Saturday or Sunday off once in a while that we could totally use to sign up for a day-long volunteer opportunity. These opportunities tend to revolve around events or projects and are often in fun, team-like environments!
If you don’t have a full day to dedicate then maybe you want to volunteer to help out for a few hours on a smaller project such as a clean up or volunteer for one shift in a multiple shift event. Never be afraid to ask if there is anything that you can do to help even if you can’t be there for a whole day!
Maybe you don’t even have a continuous few hours to volunteer but you find yourself with a few minutes here and there that you could use for small things like writing an article or taking a survey. Organizations often need participants to help them with simple tasks such as these and they can’t accomplish their overall goals without them, so never think there’s such a thing as not enough time to help!
Of course there are those of you who don’t even have five minutes to volunteer because the truth is that there aren’t enough hours in the day for you to accomplish everything you need to as is. If this is the case then consider becoming an advocate for a cause in that you integrate spreading awareness into your current lifestyle. You could simply talk about the issue on social media through your mobile device or make it so that your life is a living ad for the cause!
The final and easiest way for you to volunteer (your resources, at least) is to donate to a cause that needs it and that you feel strongly about. If you feel like you simply don’t have the time to volunteer yourself what-so-ever then maybe you want to consider a resource that you have. This can be money or any other item that may be of use to an organization!
–
At Idealist, we find volunteering to be a vital part of creating a world where everyone is able to live free and dignified lives. Since it’s #NationalVolunteerWeek we are highlighting the different aspects that we see people deal with when deciding to volunteer. We understand that one of those aspects is finding time to be able to volunteer, and that often people can’t find that time at all. So, with these microvolunteering ideas that even the busiest of us can participate in head on over to the action opportunities page and find an ask that fits YOUR schedule!
A common obstacle that we find many people run into when they first decide to volunteer is that they have no clue where they should even start.
When you think about it, who can blame them? First you have to figure out what cause you would like to volunteer for, and that in and of itself can seem like such a daunting task (How on EARTH are you suppose to dedicate yourself to just ONE cause?!). Next you have to decide where and when to do so (This can seem nearly impossible with the busy schedules that most of us keep these days!). Finally, you need to figure out how you can best be utilized given your specific skill set.
So, there I was with all of these questions in my head, trying to figure out how to best guide people in answering them on their own, and I found myself getting lost in the endless possibilities that were before me. That’s when I came upon this gem, The Llewellyn Journal article “Using Astrology To Determine Your Volunteering Style”. Thus, if you’re anything like me and you can’t fathom answering all of these questions properly on your own then why not let the cosmos do so for you?
Aries
Being the first sign of the zodiac, you are a born initiator and should partake in the launch of an initiative or project. You are best fitted for rescue work, crisis intervention, coaching roles, or being a presenter.
Taurus
As an earth sign, you flourish in hands-on, active positions such a constructing something. You are talented in the arts and very patient, which makes you a great fit for working with the youth or elderly.
Gemini
Your versatility makes you a strong volunteer, but finding one cause to commit yourself to may be difficult. You thrive in situations that allow you to be social and you have a knack for literature.
Cancer
You’re best suited for a position that allows you to be caring and nurturing, such as a nursing home or homeless shelter. Many Cancers love being in the kitchen, so if you are one of those then you may want to consider a soup kitchen or something similar.
Leo
Being naturally people-oriented, you make a great fit for a leadership role. You may want to consider overseeing the organization of an event, coaching a team, or something similar that puts you at the front of the line.
Virgo
You are the most service-oriented sign of them all and do best in situations where you get tangible results. Any hands-on opportunity is one for you, but you especially enjoy causes that are trying to conserve the environment or well-being of animals.
Libra
People tend to warm up to and trust you much easier than the other signs which makes you a great candidate for any position dealing with calming influence or attentive listening. You may want to try a help hotline or some type of mediation if you are trained in the field.
Scorpio
Your strength makes you the best sign for volunteer work in crisis prevention and care. You are warm and understanding much like the Libras of the world, but you also have a confidence that allows you to be more hands-on. Hospice, substance abuse centers, and domestic violence shelters are all great fits for you.
Sagittarius
You work best in a position that allows you freedom but is extremely active, such as caring for people or animals on your own. You tend to be very interested in diversity and cultural differences from around the world, so an ethnic center would be a great fit as well.
Capricorn
You are known for your work ethic and resourcefulness, which makes you a valuable asset in the volunteer world. You do well in positions that allow you to teach others to help themselves in the long-run.
Aquarius
You flourish in positions that allow you to share your vision and sense of community. You tend to be extremely committed to the cause and you make a great team player all around.
Pisces
Your empathy and generosity makes you a great volunteer for causes dealing with animals and communities. It’s important to note that your empathy also makes you sensitive and therefore you should set boundaries for yourself as to not get in too deep.
At Idealist, we find volunteering to be a vital part of creating a world where everyone is able to live free and dignified lives. Since it is #NationalVolunteerWeek we are highlighting many different aspect that we see people deal with when deciding to volunteer. So, whether you’re a Virgo or an Aquarius head over to the volunteer search and find the perfect opportunity for you!
HTTS Website
You know those brisk fall nights when you’re camping in the woods with family or friends, and you burrow into your sleeping bag but just can’t seem to get warm enough no matter what you do?
Could you imagine feeling that way every single night?
Ashleyann Burnett had this very thought one day when she noticed a man on MLK Boulevard in Portland, Oregon sheltering himself with only a sheet. After witnessing him attempting to make himself comfortable over and over she knew she needed to help him. This small epiphany quickly spawned a much larger idea when Ashleyann realized that there are hundreds of thousands of people in this same situation all across the United States. Thus, Handmade To The Streets was born, and Ashleyann along with her husband, Tyler, set out to provide versatile, handmade blankets to as many people experiencing homelessness as possible.
HTTP Website
Handmade To The Streets’ blankets are made to be warm, compact, and durable to be as best fitted to the lifestyle of someone living on the streets as possible. Each blanket is wrapped in a strap with a handle so that they can be slung around one’s shoulder and easily carried.
Currently, Handmade To The Streets is a small, two-person operation with Ashleyann and Tyler doing as much as they can on their own. So far, they have been passing out blankets as well as ‘street kits’ filled with essential items that individuals living on the streets could gravely use around Portland. But Ashleyann and Tyler wonder why stop here?
Their goals, as stated on their Kickstarter page, include becoming a 501c3 nonprofit, applying for a design patent, and increasing their materials for larger production.
Ashleyann noticed something wrong with the world when she saw that man struggling simply to keep himself warm. More importantly though, she saw an opportunity where she could utilize her skills and resources to truly make a positive difference in other people’s lives. Now she sees that with the help of others’ skills and resources as well she can magnify her effort tenfold.
HTTP Website
At Idealist we believe that ensuring great ideas like this one reach the people needed to bring them into full bloom is vital in creating positive change in the world. Too often good ideas with the ability to change the world never see the light of day due to lack of skills or resources needed to make them sustainable. We’re on a mission to make sure that great ideas like this one are able to reach people who not only have the means to help but the desire to do so as well.
–
What’s a great idea that you’ve been wondering how to go about bringing to life? Share in the comments!
“Happiness is the absence of striving for happiness.”
So said Chuang Tzu, preeminent Taoist thinker, some 25 hundred years ago. Nonetheless, there is a whole industry catering to people who approach happiness as something to be hunted down in self-help books, courses, new age practices, and life coaches.
On the opposite end of the spectrum, many of us feel that our happiness is constantly bombarded with negative messages: angsty status updates from friends and family on Facebook and Twitter, awful news headlines, and advertising that plays on our worst insecurities. Our response: switch off, log-out, and block.
How often do you read a bad-news article and feel powerless to help, disengaged from your community or from the larger world, or too overwhelmed by personal responsibilities to actively respond by volunteering, donating, or carrying on the conversation? Although in the short term, it might bode well to close the newspaper and focus on something you readily feel you can do — your job, your domestic tasks — it could be argued that shutting out larger world problems is actually a way of retreating further away from fulfilling your true potential as a person.
Self-actualization is a term that has been manipulated and used in multiple psychological theories throughout time but was originally created by organismic theorist Kurt Goldstein. The idea is that by realizing your full potential you can reach some sort of enlightenment that allows you to actively live the best life possible for yourself. For the sake of this discussion though, let’s specifically reference the 19 Characteristics Of Abraham Maslow’s Self-Actualizer.
What Maslow’s theory entails are 19 unique characteristics he found to be consistent within each of his subjects that have been developed into advice on how one self-actualizes. The foundation of Maslow’s theory is that you not only must understand what is preventing your happiness but you need to face, and resolve, those issues as well. This notion suggests that by avoiding, or retreating, from the issues hindering your happiness you are merely prolonging the process. So, let’s go through each of the characteristics.
The first trait is that of a superior relationship with reality. This means he or she understands that the unknown is a part of reality and not only is he or she comfortable with that but he or she embraces it with open arms.
The next is the idea that he or she simply accepts himself or herself unconditionally. So much so that the whole idea doesn’t even cross his or her mind.
The third coincides with the first in that a self-actualized individual’s behavior is natural and it is not dictated by a forced agenda. In other words, he or she does not take actions simply for the reason of being a plot device that is meant to cause a specific reaction.
Self-actualizers tend to have goals and a mission in life. They have small things they would like to accomplish in the short-term and large overarching things they would like to accomplish in the long run.
Self-actualizers also tend to value their privacy and time alone slightly more than the average individual.
The sixth trait is that of independence from the need for external accolades or praise. A self-actualizer has realized that inner growth and self-development are much more pertinent to life then these things.
Self-actualizing people are able to maintain the appreciation of a child experiencing something new even for the most basic experiences in life. They never allow themselves to feel like they are simply going through the motions.
This is the groove that you get into when you are in your element and your focus has never been better. Self-actualizers allow themselves to reach this state more often than most.
The ninth trait is the characteristic of universal empathy. Self-actualizers feel as though everyone is family and they have a human connection with every individual they encounter.
Self-actualizing people tend to be as humble as they come. They are able to befriend all types of people and could be described as unable to see the superficial differences that are often so important to the average person.
Though they have a connection with mostly everyone, self-actualizers often have small circles of close loved ones. The love they feel for these few is profound and unwavering.
Plain and simple, self-actualizing people have very distinct beliefs on right and wrong and they religiously do what they believe is right.
Self-actualizers are true believers in the saying “a means to an end.” They are fixated on ends and not preoccupied with the means.
They are not amused by hostile, superiority, or authority-rebellion humor and don’t usually consider what the average individual finds to be funny to be funny.
Maslow simply states that this is a universal trait throughout all people who were studied. But basically, self-actualized people find an outlet where they can successfully exercise their creativity.
Self-actualizers naturally resist enculturation and maintain a distance from the culture they are immersed in. Due to their non-bias nature in all facets of life it makes it difficult for them to be consumed by such a subjective matter.
It is important to note that self-actualizers are not perfect. They have negative and mundane characteristics just like everyone else, but they are aware of them and use that knowledge to their advantage.
Self-actualized people have a strong set of values that they keep close to their heart. These beliefs tend to indoctrinate their lives so that everything they do fits within them.
The final trait is the idea that the line between selfishness and selflessness disappears because in reality every act is both selfish and selfless.
The point is that all of these traits have one theme in common: they are all choices that can be made. You can choose whether or not to be terrified by the unknown, whether you want to be limited by society’s standards, limited to your daily responsibilities, or whether you want to take a little leap of faith and start doing something more. Instead of striving for immediate happiness, we might reframe our feelings of discontent in the face of terrifying new headlines and remember that we are part of it, we are connected, and there is someone, somewhere who we could lend a hand to in some small, manageable way.
Idealist is currently one of the world’s preeminent organizations for connecting more than 100,000 nonprofits worldwide and more than a million people each month who can imagine a better future. Visit us at Idealist.org to find out more.
Which area of focus did you get? Did you enjoy this quiz? Let us know in the comments!
Many of us feel the need to take concrete action, with the hope that our children may have a better place to live in. However, without contemplating the deeper reasons for our problems, activism can become a Sisyphean task – acting repeatedly, without making any real change.
Wangari Maathai, the late Kenyan Nobel prize winner, spoke about certain aid campaigns that completely missed their purpose. As an example she presented a problem they had with disease infecting mosquitoes. This problem was “solved” by the donation and installation of mosquito nets in the villages. The problem is that the nets will decompose in time, and again the humanitarian groups will have to come to the rescue.
She offered a better solution – educating the people so they can develop solutions on their own and not be dependent anymore on external aid. That is, teaching them to fish instead of giving them fish.
Contemplation or thought without action, does not change anything. However, action without thought or contemplation is as dangerous and futile, it will seem to be a solution in the eyes of spectators, but will not bring any long lasting change. It is necessary to search for the roots of our problems, and these roots are usually not in the visible, physical sphere, but within man.
For example, tooth cavities are a physical problem. But if we dig deeper we will find that it is a result of bad nutrition, “sweet-tooth”. If we dig even deeper, we may find emotional reasons for the unbalanced consumption of sweets. And digging deeper we may find even deeper roots – mental patterns which lead to these imbalances. Of course we would like to fix the cavity first, because it is painful. But if we will not treat the roots of the problem, we will eventually need to remove the roots of the teeth.
In the same way, many of our problems are symptoms of our cultural mindsets, of the way we perceive nature, the world, and ourselves.
We need to prevent the pollution of our environment, but first we need to uproot the mindset that has separated us from nature in the first place.
We need to fight against war, but how can we redirect warring nations, when we cannot even solve small conflicts with our friends, family or neighbors?
We speak about economical disparity, but are we innocent of the mindset that puts matter over values, gains over brotherhood?
Therefore, the first step to understanding our problems, is to understand the human being. Real social change always begins with a change of the individual. The great philosopher and leader Mahatma Gandhi said that the Indian people are a bigger enemy to him than the English one, because more than just fighting the English people, it is crucial to educate the Indian people to believe in their right to freedom and autonomy.
He also said his biggest enemy is himself, because a person should be the change he wants to see in the world. That, actually, is the greatest and most profound challenge of every true idealist and philosopher.
We need to re-think Activism.
It is essential to integrate activism with philosophy.
We need to seek after the roots of reality, and to gradually change our perception, and as a result our behaviors as well. It is necessary to integrate action and contemplation and to bring to light a form of philosophical activism.
Gilad Sommer is the director of the “New Acropolis” philosophy school in Chicago. “New Acropolis” is an international organization seeking to promote fraternity among people, comparative investigation and self-realization, through philosophy, cultural activities and volunteering.
Friday inspiration: The Good Life Project.
Here at Idealist we’re all about acting on your ideas,
Like this? Learn to build a better life at Good Life Project.
