L'Ateneu Igualadí va celebrar el passat dissabte 29 de març l'acte central del 150è aniversari, que va comptar amb la presència del President de la Generalitat Artur Mas i del Conseller de Cultura Ferran Mascarell.
"Aquest país s'ha organitzat entorn del seu teixit associatiu. Les entitats ara són un fet diferencial molt important per a Catalunya." Amb aquestes paraules reconeixia, el President de la Generalitat, Artur Mas, la tasca del teixit associatiu del país i felicitava l'Ateneu Igualadí per la seva trajectòria, en l'acte de celebració del seu 150è aniversari.
L'acte va tenir lloc el passat dissabte 29 de març al Teatre Municipal l'Ateneu i va comptar amb la presència del President Artur Mas i del Conseller de Cultura Ferran Mascarell.
La gala va fer viatjar els presents en el temps, a través d’audiovisuals i de parlaments de diferents testimonis. La màquina del temps va aturar-se al 1863, quan quatre igualadins van fundar l’Ateneu amb l'objectiu de crear un espai on millorar intel·lectualment i moralment la classe obrera de la ciutat. En engegar-se de nou, va recórrer els anys durant els quals l'Ateneu s'ha convertit en el rusc on la vida social, formativa i cultural de la ciutat s'ha trobat.
Justament van ser uns guardons en forma d'abelles i de rusc els que es van entregar a persones que han treballat per la cultura i per l'Ateneu: els antics regidors de cultura d'Igualada Carles Tarrida (2003-2007) i Antònia Enrich (1995-1999), i el que va ser president de l'Ateneu Igualadí durant 7 anys, Antoni de Solà. En aquest moment també es va fer una distinció especial a les Escoles de l'Ateneu.
El president de l'entitat, Miquel Canet, va assegurar que els objectius del 1863 encara són vigents avui. També va remarcar que són "l'Ateneu de les oportunitats", tant referint-se al passat, "quan els nostres predecessors van crear oportunitats per a accedir a la cultura, la instrucció i formació dels socis i ciutadans", com al present i al futur, en què l'Ateneu “"s i serà una entitat oberta a les persones, a les idees, a la ciutat i al món".
L'acte va ser conduït pel periodista igualadí Jordi Cuadras i es va poder seguir en directe per internet i amb l'etiqueta #150ateneuigd per les xarxes socials.
L'Ateneu Igualadí va iniciar les activitats de celebració el passat 25 d’agost de 2013, coincidint amb el dia exacte de la seva inauguració lany 1863. Ho va fer enlairant 1.000 globus al cel representant els socis que té actualment l'entitat, com explicava Mireia Claret, membre de la junta directiva, en una entrevista.
La celebració del passat dissabte va ser l'acte institucional central, però les activitats continuaran fins el 25 d'agost d'aquest any.
L’any 1862 quatre obrers d’Igualada decideixen fundar l’Ateneu Igualadí com a centre instructiu de la classe obrera. 150 anys després continua en plena activitat.
Va ser a finals del s.XIX, mentre la ciutat d'Igualada experimentava el creixement poblacional de l’època industrial, quan quatre igualadins van decidir fundar l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. L’objectiu d’Antoni Vila, Antoni Carner, Ferran Salat i Josep Estany era crear un espai on millorar intel·lectualment i moralment la classe obrera de la ciutat.
Durant aquest any 2013 celebren els 150 anys de la fundació de l'Ateneu i per aquest motiu des de l’entitat s’han organitzat actes especials de commemoració que van començar el 25 d’agost coincidint amb el dia exacte de la inauguració.
Per tal de conèixer la història de l'entitat i acostar-nos als seus orígens i la seva evolució hem parlat amb la Mireia Claret, membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Igualadí.
Quin paper jugava l’Ateneu fa 150 anys?
L’entitat tenia la voluntat bàsica de millorar la formació dels treballadors, en un sentit molt ampli, formació i cultura van anar lligades immediatament.
Com ha evolucionat per adaptar-se als canvis socials i culturals?
Sempre fidels al projecte fundacional, l’entitat ha treballat molt fermament amb una evolució sòlida, tant en el camp de la cultura, com de l'oci, l’esport i l'educació.
L’Ateneu ha tingut la sort d’involucrar-se com un actor més en el dia a dia cultural i social de la ciutat d’Igualada. El fet d’estar situat al bell mig de la ciutat possiblement ho ha afavorit, i el fet de ser una entitat oberta també ha permès que hi hagi molta varietat de socis, entitats i associacions que han trobat el lloc idoni per desenvolupar-hi la seva activitat.
En l'actual context de crisi tenim l’oportunitat, per no dir l'obligació, de fer més fort i més consistent l’esperit ateneístic.
La transformació més destacable quina seria ?
N’hi ha moltes que expliquen l'evolució dels 150 anys, però bàsicament podríem agrupar-les en 3 àmbits: cultural, formatiu i d’espais.
A nivell cultural, podriem dir que als inicis va ser un dels primers llocs on els obrers van trobar un espai on desenvolupar-se culturalment i actualment continua essent un lloc amb molta activitat que genera una afluència anual que supera les 203.000 persones, més de 3.600 persones setmanals.
En l'àmbit formatiu, des del setembre de 1863, quan s'inauguren les escoles nocturnes de l’Ateneu, mai s’ha perdut l’esperit i la voluntat de formació, fins hi tot en els moments en que l'Ateneu va estar clausurat. Encara avui a les Escoles de l’Ateneu estudien 271 alumnes que es continuen formant i amb els tallers s’imparteixen classes d'escriptura, enquadernació, tenim una escola de joves talents d’escacs. En definitiva es continua donant formació complementària a la societat.
I en quant a l'espai aquesta és sens dubte la transformació més visible. Des d’un petit pis al carrer Sant Magí, vam passar a un local del Carrer del Vidre, que va ser cremat pels carlins al 1873 i fins arribar a l’actual Ateneu del carrer sant Pau construït el 1878. En aquest edifici hi ha molta feina feta per els socis i les juntes que s’han anat succeint en els temps.
I el teatre?
El teatre, que data de 1900, necessitava una gran rehabilitació i per fer-hi front es va cedir el 1986 durant 75 anys el teatre a l’Ajuntament per ús municipal. Aquesta cessió va permetre modernitzar les instal·lacions i això va permetre tenir el teatre actual, que funciona tot l’any a ple rendiment.
Quina va ser l’època de més esplendor per l’Ateneu?
Els anys 20 són anys d’esplendor per l’Ateneu, es compren uns terrenys per fer el camp d’esports, amb un camp de futbol i un velòdrom però que posteriorment en un moment de penúria, cap a l'any 1987, es van haver de vendre al municipi.
Els anys de la Guerra i la postguerra, entre el 1939 i fins el 1977, van ser moments difícils perquè l’Ateneu pateix abandonament, saqueig i expoli però gràcies a alguns socis conservem documents i material.
Amb la recuperació de l'entitat el 1977 comencen una sèrie de millores i obres constants que permeten que avui l’Ateneu disposi d’ un bar-restaurant, una sala de socis, sales per les entitats i activitats, una biblioteca, una sala polivalent que serà el futur auditori, una pista exterior, una sala d’exposicions i molt aviat una taberna catalana situada a l'antic gimnàs.
Les darreres obres del 2012 han permès fer arribar el WIFI a tot l’Ateneu i obrir l'espai ATENEU LAB dedicat a la formació, el debat i la cooperació entre usuaris de les noves tecnologies. Acostant així l’Ateneu al segle XXI.
I aquest llarg camí es veu reconegut a nivell institucional...
El 1989 l’entitat obté el 1er premi de la Generalitat al millor projecte de Renovació Associativa Cultural, també té la Medalla de la Ciutat d’Igualada i el 2008 va rebre la Creu Sant Jordi.
Quines activitats teniu previstes per celebrar el 150è aniversari?
Volem que sigui un any de celebració, de reflexió sobre el passat i un punt d'inflexió pel futur, i amb molta participació dels socis i de la ciutat, és per això, juntament amb les 23 entitats que avui acull l’Ateneu que hem preparat actes durant un any, des del 25 d’agost quan es va donar el tret de sortida amb l’enlairament de 1.000 globus que representen els socis que té actualment l’entitat, fine el 25 d’agost de 2014.
Podria destacar la Gala 150, l'acte institucional; un debat del món associatiu; l'exposició per primera vegada del fons d'art i del llibre de firmes de l’Ateneu; i la presentació del projecte social "L’Ateneu al món" que volem iniciar aquest any.
Hi haurà moltes altres activitats organitzades per les diferents entitats que ens integren i que podeu consultar al web de l’Ateneu.
Quina creus que és la funció de l’entitat a nivell local actualment ?
En l'actual moment de crisi, des de la Junta de l’Ateneu creiem que avui, més que mai, la funció de l’entitat és estar al costat de la societat civil. Tenim l’oportunitat, per no dir l'obligació, de fer més fort i més consistent l’esperit ateneístic.
Volem ser el rusc, la casa, l’espai on les nostres “abelles", els socis, els ciutadans, la societat, pugui desenvolupar i cobrir les seves necessitats i inquietuds culturals, de formació, de lleure i que les seves il·lusions i els seus projectes, el seu esperit crític, trobin en l’Ateneu Igualadí aquest espai de llibertat per fer-ho possible .
04/04/2013 -
Una exposició itinerant rememora els 50 anys de Cavall Fort
Diferents biblioteques municipals de Tarragona acolliran fins el mes d’agost una exposició itinerant sobre els 50 anys d’existència de la revista infantil Cavall Fort.
A través de vuit plafons, l’exposició mostra els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, al mateix temps que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l’àmbit general de la cultura catalana. Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.
Posteriorment, l’exposició sortirà de Tarragona i es podrà veure a diverses biblioteques d'arreu de Catalunya.
El pessebrisme català compleix 150 anys d’existència. L’any 1863 naixia l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera entitat de Catalunya. Per celebrar aquesta fita, la Federació Catalana de Pessebristes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, ha organitzat diverses activitats relacionades amb aquesta tradició per diferents punts de la ciutat de Barcelona i altres localitats catalanes. Entre d’altres, destaca ‘Pessebres del món: Cultura, art, tradició’, una mostra de pessebres de diferents països dels cinc continents.
Aquesta exposició, que es podrà veure de l’1 de desembre fins al 3 de febrer a l’espai LaSeca2 (C/ La Seca, 2 – Barcelona), reuneix per primer cop pessebres d’una trentena de països d’Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Hi haurà també un espai dedicat a la figura d’Antoni Moliné, creador de la tècnica del diorama al 1912, ara fa cent anys.
El centenari de les diorames catalanes tindrà un impacte internacional. Una mostra d’aquesta tècnica es podrà veure a la seu de l’ajuntament de la ciutat alemanya de Colònia i a la Fira de Nadal d’Aubagne (França).
Per altra banda, Olot serà la capital del pessebrisme català i acollirà, de l’1 de desembre al 3 de gener, la Biennal del Pessebre Català, un esdeveniment organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes que reuneix treballs d’agrupacions pessebristes del país. Aquest any coincidirà amb el vintè aniversari de la Mostra Internacional de Pessebres a Olot.
La revista Cavall Fort compleix mig segle d’existència i, per celebrar-ho, han produït el documental audiovisual sobre la revista, Món Cavall Fort, realitzat per Utopia Global i coproduït per Televisió de Catalunya.
La fita arriba en un moment de gran dificultat pels mitjans escrits, que veuen reduïts els seus ingressos i han de fer front a acomiadaments i, fins i tot, al tancament definitiu. Davant d’aquesta situació, Cavall Fort referma la seva fortalesa, rememorant els seus inicis, per recordar al gran públic el seu paper històric dins la societat catalana.
Món Cavall Fort exposa la riquesa que ha creat aquesta revista infantil en els seus 50 anys d'història. A través dels personatges de ficció més emblemàtics, com Ot, el bruixot, Jep i Fidel, Pesquis i Baliga, i Cresques, el documental presenta a autors, il·lustradors, així com tota la gent que ha participat en aquest projecte. Món Cavall Fort també recull testimonis de personatges coneguts, com els actors Queco Novell i Montserrat Carulla, que parlen de la influència de la revista a la seva infantesa.
Cavall Fort va néixer el desembre de 1961 amb l’objectiu d’estimular als infants a aprendre a llegir i a escriure en català. Amb el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, Cavall Fort de seguida va arrelar en famílies i col·lectius culturals i cívics amb consciència de país.
Durant aquests primers cinquanta anys de vida, les pàgines de Cavall Fort han acollit les signatures més representatives de la literatura infantil i juvenil catalana, així com destacats il·lustradors i grafistes, que han estampat el seu segell de qualitat a la revista.
Del 10 al 16 d'octubre tothom podrà votar els tres vídeos que més li agradin de tots els que s'han presentat a aquest certamen. Al lloc web del concurs pots veure els vídeos i donar els teus vots. Per fer-ho hauràs d'indicar el teu correu electrònic.
D'una banda, a través de la votació popular es triarà el Premi Popular i, d'altra banda, el jurat decidirà la resta de guanyadors/ores: Premi a la idea original, premi a la millor realització, premi a la maximització de recursos, i premi puntCAT.
Per participar al concurs calia realitzar un petit vídeo sobre un lloc web amb domini .cat, explicant-hi qui el promou, amb quina finalitat, el disseny del web, les visites que rep, la interacció amb els seus usuaris, per què s'ha escollit .cat com a domini, etc. Els vídeos no havien de superar el minut i mig i s'havien de lliurar abans del 30 de setembre.
Aquí tens els audiovisuals presentats per algunes entitats sense afany de lucre. Dona'ls el teu suport!
Vídeo de l'Associació Mira'm:
Vídeo dels Esplais de la Garrotxa:
Vídeo de la cooperativa Som Energia:
Les efemèrides a voltes coincideixen i aquest 11 de juliol, Òmnium cultural va poder celebrar en un acte conjunt a l'Auditori de Barcelona un aniversari doble, el dels 50 anys de l'entitat i el primer aniversari de la multitudinària manifestació del 10-J contra la sentència de l'estatut. Si la feina d'Òmnium durant aquests cinquanta anys ha estat la de defensar la llengua la cultura i el país, tal i com el seu propi lema indica, una celebració amb tant pes simbòlic no podia decebre pel seu contingut. I no ho va fer.
Davant representants de la política, la cultura i la societat civil, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va defensar el paper de la ciutadania a l'hora de marcar l'agenda pública i defensar els interessos de país. "De vegades la gent corre més que la història", va afirmar recordant la manifestació de l'estiu passat i, esgrimint les dades de les darreres enquestes on es demostra l'augment dels sentiment d'independència entre els ciutadans, va defensar tres objectius clars i contundents: Independència cultural, Independència Fiscal i el dret a decidir.
Potser el punt més vistós dels tres va ser el de la Independència Fiscal, doncs la presidenta d'Òmnium no només va reclamar un cop més el dret de Catalunya per recaptar i administrar els propis impostos, sinó que va parlar obertament d'objecció fiscal. Segons Casals, si l'estat no respon en 4 anys a les reivindicacions pel pacte fiscal, l'entitat ja ha començat a estudiar fórmules de pressió.
Quan al dret a decidir, la presidenta va presentar el compromís ferm d'Òmnium per que les consultes populars per la independència realitzades arreu de Catalunya no quedin en no res. Així, l'entitat es compromet a treballar per un referèndum oficial i vinculant.
En referència a la cultura, l'entitat parla de la Independència cultural com una defensa aferrissada de la llengua catalana. En la mateixa línia que han vingut treballant els darrers 50 anys, Òmnium reclama no realitzar ni un pas enrere en la immersió lingüística a les escoles o el català com a llengua vehicular a l'escola.
Finalment, l'acte també va servir per realitzar un sentit homenatge a aquells cinc homes que l'any 1961 es van decidir a fundar una societat civil per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana. Els familiars de Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Fèlix Millet, Pau Riera i Joan Vallvé van rebre una edició en facsímil del document notarial que va certificar el naixement d'Òmnium Cultural. Com va dir el poeta Carles Duarte, "Els fundadors se sentirien orgullosos de la tasca fecunda que es continua fent a favor de dels ideals que van impulsar".
Per commemorar aquest cinquantè aniversari, Òmnium també ha realitzat una sèrie de cinc anuncis, dirigits per l'actor i director Joel Joan, que podeu veure en el següent enllaç.
