Enguany tindrà lloc el proper 16 d'octubre i es centrarà en el tema de la desigualtat
Ja està obert el registre per al "Blog Action Day" d'enguany, que se celebrarà el 16 d'octubre de 2014. L'any passat, blocaires provinents de més de 130 països van discutir sobre els Drets Humans amb més de 6.000 missatges i actualitzacions.
El "Blog Action Day" és un esdeveniment anual gratuït, que es du a terme des de 2007. El seu objectiu és unir els blocaires del món mitjançant la publicació sobre un mateix tema, el mateix dia, per tal de conscienciar i provocar una discussió global positiva al voltant d'una causa de rellevància global.
Durant els anys precedents el dia de l'activisme blocaire va anar dedicat als següents temes:
Podeu obtenir-ne més informació i registrar-vos des del seu web: Blog Action Day
As we honor Dr. Martin Luther King, Jr. this week and people across the U.S. come together to help each other and work toward solving our common problems, we’d like to pose the question: what exactly is social good?
—
Laurie Landgraf wasn’t always an advocate.
But in the summer of 2011, shortly before the former teacher was to start enjoying retirement in the small-town Wisconsin “dream cabin” she’d purchased with her husband Dave, he was killed by a distracted driver while riding his bike. Although evidence showed the driver was talking and texting at the time of the crash, no felony charges were filed and she instead received mere traffic citations.
Today, Laurie makes her voice heard by standing up for cell-free driving.
Advocates come from many paths to care for the rights of others.
(photo courtesy Shutterstock)
Like many advocates, Laurie received her call to service by happenstance, not through honed intention. And it hasn’t been easy to take on this new identity, especially in the face of so much anger and grief. In 2013, Laurie spoke with the storytellers at Living Proof about her journey. Here are some excerpts:
I’m feeling more comfortable calling myself an “advocate.” I’m working towards that. And it’s definitely been a process. When I spoke at [my first] event to about 50-60 people, I was not very prepared; I just spoke from the heart. But I did find my voice there, and that was the beginning of feeling like this is the direction I should go in.
It surprised me to find my voice; I had been quiet for so long. I couldn’t physically and emotionally wrap my head around the whole thing because I was just in such a grief state. But I started realizing that I’ve got this experience I could turn from a tragedy into something positive. What I’m hoping to do is to tell the truth behind the tragedy.
It isn’t easy to speak out. It will always bring me back to that day and what I experienced. So that takes courage and it also takes practice. But I do think the long-term is—and I have heard this from other advocates—that if you can make a difference in one person’s life, or make one person think before acting, that really is what it’s all about.
Read more on the Living Proof blog.
—
How did you find your voice as a new advocate?
Greenpeace ha informat el 31 de desembre que els activistes retinguts pel govern rus han sigut alliberats. Gazprom i Shell han començat a perforar a l'Àrtic. L'ONG demana més suport en línia.
Els activistes de Greenpeace van ser retinguts (dos d'ells a la presó) per protestar en una plataforma petrolífera russa a l'Àrtic, amb l'idea que no és necessari ni convenient explotar aquesta reserva planetària de biodiversitat, pel risc de destrucció del medi global.
Això va passar fa tres mesos, i els activistes feien front a condemnes de 20 anys de presó. Moltes veus afirmen que l'alliberament dels activistes està relacionat amb un rentat d'imatge del govern rus de cara als Jocs Olímpics d'hivern que tindran lloc a Sotxi, el febrer 2014.
Grennpeace explica que l'alliberament també es deu, en bona part, als dos milions i mig de persones que han recolzat la causa de l'organització. Però Gazprom i Shell ja han començat a extreure petroli des de la plataforma on es van fer les protestes. És la primera extracció que es fa a l'Àrtic, i l'ONG lamenta que un possible vessament estaria actiu mesos o anys. Per tant, Greenpeace demana encara el suport en línia per fer pressió al respecte.
Entre les 20 pel·lícules del Festival es programen dues del català Ernest Cañada, sobre el conflicte per la terra a Hondures, i sobre l'autogestió forestal d'una comunitat indígena a Panamà.
Del 14 al 29 de novembre 2013, a la ciutat alemanya de Leipzig es celebra aquest Festival, que acompanya la projecció de curts i llargmetratges amb conferències i tallers. L'associació Alba Sud estarà present amb dos treballs d'Ernest Cañada, produccions de l'entitat catalana.
Es tracta de “Un bosque para la vida” (2013), sobre la gestió comunitària dels recursos forestals per part d'una comunitat a la zona Emberá de Panamà, i de “Bajo Aguán: grito por la tierra” (2012), sobre el conflicte per la terra a Hondures (10 i 30 minuts, respectivament).
Aquests són els dos documents:
El Festival té el suport del Ministeri per la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament del Govern federal d'Alemanya i de l'ONG Brot für die Welt (Pa pel Món). Està organitzat per l'Associació Sudaca, de la ciutat alemanya. Diverses organitzacions i xarxes llatinoamericanes han participat en la realització dels dos documentals d'Alba Sud que s'inclouen al Festival, que té com a secció especial la situació de vulneracions dels drets humans a Hondures.
Un informe, publicat aquest octubre, identifica “les amenaces constants a la societat civil en desenes de països”. Hi ha un model-patró en les amenaces, segons l'organització Civicus.
La primera amenaça-marc que indica la xarxa és que “diversos governs intenten debilitar la societat civil amb legislacions que dificulten l'accés al finançament que necessiten, i així evitar que les organitzacions impulsin activitats que impliquin una legítima discrepància democràtica”.
El primer exemple que posa la xarxa és “la mort d'activistes en drets sobre terres, i en medi ambient, a Amèrica Llatina i el sud-est d'Àsia, a causa de la complicitat entre política i negocis”. El segon, “les amenaces que reben els defensors dels drets de les dones i d'homosexuals a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica, respectivament” (Danny Sriskandarajah, secretari general de Civicus).
La xarxa considera que molts governs que han fallat en garantir un medi favorable pel desenvolupament de la societat civil, segons els compromisos del “4th High Level Forum on Aid and Development Effectiveness” (Busan, Corea del Sud, 2011, amb la participació de 160 països): “lleis restrictives, assassinats i empresonament d'activistes, i intents de fer callar organitzacions que denuncien amenaces als drets humans i corrupció”. Aquests són alguns dels temes clau que inclou aquest nou informe.
L'estudi (publicat el 21 d'octubre 2013), titulat “Global trends on civil society restrictions. Mounting restrictions on civil society: the gap between rhetoric and reality”, es pot consultar des d'aquest enllaç
L'informe contempla per exemple que països com Bahrain, Xina, Rússia, Sri Lanka, Síria o els Emirats Àrabs Units “han utilitzat campanyes de difamació, multes, denegació de visats, amenaces i empresonaments per evitar que membres d'organitzacions de la societat civil puguin participar a fòrums internacionals multi-laterals”.
També cita països com Afganistan, Etiòpia, Sudan, Iemen i Zàmbia com contexts de “dificultats menors, impulsades des dels governs”, a les organitzacions civils que “tenen un paper crític en la facilitació de serveis bàsics i en l'impuls de reformes democràtiques”. La situació a més països és estudiada en l'informe, sota aquestes perspectives.
El comitè noruec finalment no premia la jove Malala Yousafzai, a qui van disparar els talibans, que partia com a favorita
Podria haver estat la guardonada més jove amb el Premi Nobel de la Pau, però finalment el comitè noruec ha decidit atorgar-lo aquest 2013 a l'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques.
En qualsevol cas, Malala Yousafzai, de 16 anys, seguirà sent un símbol del dret a l’educació dels nens i nenes i una activista de prestigi internacional. Originària de la vall del Swat, al Paquistan, la seva lluita per l’accés a l’educació li va costar, fa només un any, rebre una bala dels talibans quan sortia de l’escola.
Des de llavors, ha fet un discurs a l’ONU, ha rebut diversos premis internacionals i ha portat les seves reivindicacions arreu del món. Tot just ahir se sabia que el Parlament Europeu li ha atorgat el premi Sàkharov a la llibertat de pensament. Aquest any també va rebre el Premi Internacional Catalunya 2013 de la Generalitat de Catalunya i l'Ambassador of Conscience Award d'Amnistia Internacional.
Actualment Yousafzai viu a Birmingham, al Regne Unit, on va rebre tractament i cursa estudis de secundària, però ja ha anunciat que tornarà al seu país.
7 d'octubre, Jornada “Defensors i defensores dels drets humans: Exigint justícia i llibertat”, a la Casa Amèrica de Barcelona. Entrada gratuïta prèvia inscripció. Ens visiten activistes d'arreu.
El projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que promouen 11 ciutats catalanes i diverses entitats, proposa aquesta Jornada que rep a activistes socials de 5 països.
En el context del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que rep la visita de 6 defensors dels drets humans que el projecte ha convidat, s'ha organitzat aquesta jornada per “reflexionar sobre el paper que juguen els defensors i defensores dels drets humans a nivell internacional i fer un repàs de la situació en què es troben diferents regions del món en matèria de drets humans”.
La Jornada tindrà les veus de reconeguts activistes i organitzacions de l'àmbit estatal, i el testimoni en primera persona d'activistes convidats a Catalunya
Les organitzacions que participen en la jornada són Amnistia Internacional, Grup d'Estudis Africans, CIDOB, Institut de Drets Humans de Catalunya, Casa Amèrica, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Madrid, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. I el projecte Ciutat Defensores dels Drets Humans.
Sàhara Occidental, Argentina, Colòmbia, Bòsnia Hercegovina i Libèria són els països d'origen dels defensors convidats.
Vídeo de presentació del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans:
El projecte Obertament llença una campanya per cercar persones amb problemes de salut mental que vulguin lluitar contra la discriminació social a la qual s’enfronten diàriament.
Els protagonistes de la campanya són els propis activistes d’Obertament, que ens parlen de situacions quotidianes on s’han sentit discriminats per tenir problemes de salut mental, animant d’altres persones que es troben en la mateixa situació que esdevinguin activistes del projecte.
Fent servir l’expressió “mossegar-se la llengua”, la campanya d’Obertament posa en evidència exemples de discriminació als quals s’enfronten quotidianament les persones amb problemàtiques de salut mental i convida tots aquells que es troben en situacions semblants a parlar-ne per trencar amb l’estigma.
“Em mossego la llengua quan escolto dir que els bojos som perillosos”diu un dels protagonistes, cridant l’atenció sobre una situació que afecta a milers de persones a la nostra societat, però que tradicionalment es silencia per por al rebuig i l’exclusió social. Les persones que surten al vídeo són activistes d’Obertament, una plataforma de sensibilització, participació i denúncia de missatges discriminatoris, que pretén modificar les creences, les reaccions emocionals i les actituds negatives envers les persones que viuen algun trastorn mental. I per aconseguir-ho, necessita d’activistes que vulguin treballar per aquest canvi: “No et mosseguis la llengua, utilitza-la!”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 4 persones patirà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. No obstant això, el 18% de la població considera que les persones amb trastorn mental són perilloses, el 28% no entrevistarien una persona amb malaltia mental i el 51% de les notícies relacionades amb problemes de salut mental estan relacionades amb assassinats, segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid. Arrel d’aquestes creences socials negatives i comportaments discriminatoris, les persones diagnosticades poden arribar a interioritzar aquest estigma social, generant reaccions emocionals de baixa autoestima o vergonya i comportaments com l’ocultació de tot el que tingui a veure amb la seva experiència personal de salut mental: “Em mossego la llengua quan dic que tinc problemes de nervis, en comptes d’esquizofrènia”.
Per trencar aquest cercle, els principals agents de salut mental a Catalunya uneixen esforços i objectius per acabar amb l’estigma amb el projecte nacional Obertament, que neix al desembre de 2010. Aquesta fita es pretén aconseguir mitjançant accions a escala de tot Catalunya que promoguin el contacte i la participació social de les persones, la sensibilització de col·lectius concrets i la resposta directa a missatges i pràctiques discriminatòries que es detectin, així com campanyes de comunicació. Totes aquestes actuacions estan liderades per les mateixes persones amb trastorns de salut mental, organitzades en equips d’activistes.
Els equips d’activistes es divideixen en 3 línies de treball estratègiques: Sensibilització, per realitzar accions educatives a col·lectius específics com ara periodistes, estudiants o familiars; Alerta Estigma, per detectar i donar resposta a missatges i pràctiques discriminatòries; i Portaveus en Primera Persona, per explicar la seva experiència amb la salut mental als mitjans de comunicació. Els membres dels equips reben una formació inicial especialitzada per aprofundir en els coneixements específics que es necessiten per desenvolupar les tasques concretes i el treball en equip.
Les persones que vulguin participar com a activistes es poden informar i apuntar al web d’Obertament.
El vídeo de la campanya es pot veure al canal Youtube.
Per a més informació: obertament@obertament.org
93 272 14 51/ 93 175 03 37
Economista, professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de l'ONG Justícia i Pau i reconegut activista dels drets humans. El currículum d'Arcadi Oiveres és ben extens i compromès. Per això, Greenpeace ha volgut premiar la seva trajectòria i lluita amb el III Premi Artemio Precioso, un reconeixement a aquelles persones que són un exemple d'activisme en la defensa del medi ambient i la pau.
Greenpeace explica així la seva decisió: "Arcadi forma part d'aquest grup d'intel·lectuals compromesos, activistes socials i pacifistes que fan reflexionar a les noves generacions i les inspiren a canviar el món. Per la seva lluita en el context que vivim i per encarnar la denúncia al model que ens està destruint, li farem aquest petit homenatge".
L'acta de lliurament del premi tindrà lloc aquest dissabte, 2 de març, a les 19:00h, al Museu Marítim de Barcelona (Drassanes Reials, Av. de les Drassanes s/n). Les places per assistir-hi són limitades i cal confirmar l'assistència adreçant-se a: premiosartemio[arrova]greenpeace.es.
El Premi Artemio Precioso van sorgir el 2009 amb la vocació de reconèixer la trajectòria d'aquelles persones implicades amb la defensa del medi ambient i/o la pau. Des de llavors, Greenpeace ha concedit aquest premi a l'escriptor Manuel Rivas i al periodista Gustavo Català. En la tercera edició, el premiat serà Arcadi Oliveres.
Valentine’s Day can mean something different for everyone. Whether it be a candlelight dinner, an avalanche of chocolate, or a simple, sweet note from a friend, the theme remains the same: sharing love.
This year, many organizations are bringing this message to a more public scale. Here’s a taste of what a few groups are doing around the globe to spread the love this Valentine’s Day.
Heartwalk
Stand in the heart of NYC with this installation from Brooklyn-based design firm Situ Studio. (Photo via Inhabitat on Flickr’s Creative Commons.)
This year’s Times Square Valentine Heart design in New York City is built on heartbreak. Constructed out of Hurricane Sandy debris—specifically salvaged beach boardwalk boards from communities that were hit hardest by last fall’s disaster—the massive heart sculpture aims to embody the “love that binds people together during trying times.”
Titled ‘Heartwalk,’ the sculpture will be on display from Feb. 12 through Mar. 8.
One Billion Rising
From Singapore to Nigeria, Iceland to Bolivia, One Billion Rising aims to inspire women across the globe to demand an end to violence, rape, and silencing directed at women.
Its tactic? Encourage at least one billion women to organize and participate in local events—whether it be a flash mob, dance, or rally— on Valentine’s Day to call attention to the grave issue of female abuse. Find an event near you and join in.
Cupid’s Undie Run
With the motto “put the hilarity in charity,” Cupid’s Undie Run uses a blend of public humiliation and amusement to fundraise for a serious issue: curing tumor growth in children. Participants in the race submit entry fees that go directly towards The Children’s Tumor Foundation, a leading tumor research group. Originally a Washington, D.C. event, the race has now become a staple in Denver, Seattle, Austin, and a handful of other cities across the country.
While this year’s run is largely sold out, peep the event from the sidelines or get inspired to create a local version for next year.
Do you have any similar examples of public displays of affection that take Valentine’s Day out of the heart-shaped box? Leave a comment and let us know!
The idea
I’m of the belief that every man, if their follicles allow it, benefits from a beard. So I was thrilled to discover Beards BeCAUSE, a volunteer-run nonprofit in Charlotte, NC that encourages men to put away their razors away during the last few months of the year to raise money to end domestic violence.
From left: Scott, Wendy, and Jared.
Founded by Jared Yerg, Scott Doerr and Wendy Shanahan in 2007, the charity keeps with the city’s tradition of throwing epic philanthropy parties, but appeals to scruffier donors who can’t afford $90 plates.
“We wanted to do something that was more blue collar,” Jared says. “We wanted to host affordable gatherings for people who wanted to come out, have a good time, and get a little educated about domestic violence here in Charlotte and abroad.”
The idea came to Jared and Scott while they were sitting in a wine bar one Sunday afternoon. A guy with a beard walked in, and the two friends started one-upping another about who could grow a better one. Soon the idea morphed into a city-wide competition. With the Charlotte police receiving close to 32,000 calls about domestic violence per year, adding the charitable layer seemed a no-brainer.
“As a masculine effort we wanted it to be for a feminine cause,” he says.
Now in its sixth year, the rising popularity of beards hasn’t deterred the organization in the least. The number of participants – called growers – remains steady each year, women can now participate, and more importantly, Beards BeCAUSE has become an integral go-to resource in the domestic violence community.
“The beard is less shocking now so it’s one of those things where we can concentrate and focus on the advocacy more,” Jared says.
Obstacles
Within 45 minutes of writing their idea down on a napkin, Jared and Scott had the name, what they wanted to do, and how they wanted to do it. They arranged a meeting with the Community Relations Director of Safe Alliance, a local shelter. One week later they serendipitously met Wendy, their design, IT and PR woman, at a beer stand at Oktoberfest and set up a website shortly after.
Jared is a self-professed connector type who by day is a contract specialist for an energy company, and by night is involved in the arts and music scene. He knows a lot of people. Despite the help, he and the team still faced some challenges making Beards BeCAUSE a viable and long-lasting charity.
Obstacle: Comfort when talking about domestic violence
Solution: At the beginning of each fundraising season they bring in speakers from shelters, the police department, and more for an educational night. They also give growers business cards that explain what they’re doing and why, and buttons that say “Ask me.”
“One of the biggest things that scared me our first year was that someone was going to come up to one of our growers and ask them why they were doing this. And they’d say, ‘Well I don’t have to shave for two months and they have awesome parties,” Jared says.
Obstacle: Maintaining momentum
Solution: Awesome parties, of course. The Clean Shaven event in October gives growers the resources they need to talk comfortably and intelligently about the issue. The 5 O’clock Shadow event in November makes sure things are going smoothly, and helps create camaraderie between growers. Throughout the month, which coincides with No Shave November and Movember, the growers themselves also host their own small fundraisers at happy hours or hockey nights.
The finale is in December at a local music venue. There are bands, beauticians from local salons doing creative trimming, a silent auction featuring donated items from local businesses, and an awards ceremony.
Obstacle: Staying relevant
Solution: Making sure there is always something going on that keeps their charity in the forefront of people’s minds. During the other ten months of the year, they organize things like the No Laughing Matter comedy night and a fashion show featuring burgeoning designers and models wearing prosthetic beards. It’s a win-win: they raise additional money, and every time someone sees facial hair they think of Beards BeCAUSE.
Advice
Jared and Scott start clean.
The organization has raised $214,000 to date. The money goes to Safe Alliance’s supplemental needs, taxi fare for a child staying at the shelter to get to school, for example, or replacement textbooks.
In recent years, they’ve tested the Beards BeCAUSE model in Atlanta, Pittsburgh, and Woodstock. Despite meeting with mixed success, they’d love to see the concept work nationally. And if only ends up being just Jared, well that’s fine, too.
“I can honestly say if in 10 years it’s just me, growing a beard for two months and raising $200 for the shelter, then that’s what I’m going to continue to do,” he says.
Jared is aware that the fundraiser works so well in Charlotte because of the team’s widespread and far-reaching connections in the community. While this is always an advantage, here are some other tips from Jared about how to make your idea a reality:
“If you have an idea, just run with it,” he finally says. “We started with an idea on bar napkin and here were are six years later. You never know what you’re going to be able to do until you try.”
-
Inspired to adapt the Beards BeCAUSE model to end domestic violence where you live? Reach out to Jared for advice: jared.yerg@gmail.com.
Es tracta d'una iniciativa de Setem per regalar sensibilització respecte a la banca ètica, el comerç just i la campanya Roba Neta. Enguany, a més, s'afegeix el kit “extrem”.
L'Activista-Box consisteix en una caixa que conté informació (un llibret i un CD) amb amb tot el material d’interès per ser un bon activista de Roba Neta, Comerç Just, Banca Ètica o Extrem. Com a novetat, enguany, Setem ofereix una experiència real d'activisme. Hi ha un Activista-Box per cada temàtica més significativa, de 10 fins a 120 euros. Veiem què ens expliquen des de Setem.
Roba neta
“Per a les persones que volen netejar la roba d’injustícies. Experiència: Assisteix a la presentació exclusiva de la pròxima publicació de la campanya Roba Neta que donarà a conèixer alternatives on comprar roba lliure d'esclavitud”.
Donació: 10 euros”.
Banca ètica
“Per a les persones que volen que els seus diners siguin coherents amb els seus valors. Experiència: Participa en una activitat de la campanya Demana Banca Ètica”.
Donació: 25 euros.
Comerç just
“Per a les persones que creuen en un comerç més just. Experiència: Assisteix a la presentació oficial de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica en motiu del Dia Mundial del Comerç Just (maig 2013)”.
Donació: 60 euros.
Extrem
“Per a les persones que estan extremadament molestes amb el sistema. Experiència: Viu l'Activisme Accionarial de prop! Acompanyaràs a les i els activistes que alcen la veu a una Junta d'Accionistes per denunciar les seves inversions controvertides (BBVA, Santander o CaixaBank).”
Donació: 120 euros.
Per saber més, pots entrar a activistabox.org. Setem t'envia la caixa en 24 hores en bicicleta amb la cooperativa d'ecomissatgeria Trèvol.
The idea
The average home size in America is roughly 2,000 square feet. The average tiny house is less than one quarter of that size.
Tiny houses are literally what you might imagine: miniature dwellings complete with everything you need to live. (Think the adult version of a doll-house.) While most common in the U.S., tiny houses are gaining in popularity around the world, and can be found in countries from England to Japan.
The size may be less, but the options are many. You can buy a pre-fab home, or build your own. You can use straw, or wood. You can opt for a modern style, or a rustic one. Regardless of how you go about it, everyone who lives in a tiny house will agree: Bigger doesn’t necessarily mean better.
Why we’re adding it to the Idea File
Advice
Portland, OR is one of the leading cities in the tiny house movement. (Photo from nicolas. boullosa via Flickr’s Creative Commons.)
Herbalist Karin Parramore in Portland, Oregon has recently started to build her own tiny house. As someone who’s always loved small things – her first doll named Tiny was two and half inches long – and traveled all over the globe, the idea of a miniature dwelling was immediately appealing.
Her future home will be built on wheels and include recycled materials. It will have solar power, an alcohol stove, electrical heater, and clear cabinets so she can see what she does and doesn’t use. For Karin, it aligns with her core values about ecological sustainability and fits with her nomadic lifestyle.
It’s been a three-year-process, from which she’s learned a lot from. Here’s what she has to say about building your own tiny house:
Philosophy
Building
“This is my solution to despair about the state of the world,” Karin finally says.”It’s selfish. I want to feel better. I don’t want to feel like I’m hopelessly watching the world devolve. This is my way of remaining hopeful.”
_
Interested in building a tiny house of your own? Feel free to reach out to Karin for advice: herbalearn@yahoo.com.
The idea
Every year in September, groups of people band together to transform parking spaces in cities across the world as part of PARK (ing) Day.
Idealist's Idea Swap at PARK (ing) Day 2009, where we asked New Yorkers for their suggestions for a better city. (Photo from IIP State via Flickr/Creative Commons.)
From their website:
“The mission of PARK (ing) Day is to call attention to the need for more urban open space, to generate critical debate around how public space is created and allocated, and to improve the quality of urban human habitat … at least until the meter runs out!”
The event began in 2005 when the art and design studio Rebar temporarily planted themselves, a sod of grass, a bench, and a tree in a parking spot as a way to challenge San Francisco’s use of downtown outdoor space.
Since then, thousands of activists, artists, and everyday citizens have put their own local spin on the event as a way to playfully engage their communities. Think flash mob — but with a social conscience.
Why we’re adding it to the Idea File
How you can replicate it
In 2011 alone, there were 975 parks in 35 countries from Brazil to South Korea. Rebar has made it easy for you to add to that number this year, providing a comprehensive how-to manual and promotional material such as posters, T-shirts, and more.
We also reached out to the folks behind Brisbane PARK (ing) Day, who’ve helped numerous other cities in Australia get organized, for their advice on how to host a successful event.
Here’s what designer and urbanist Yen Trinh had to say:
“Urban design and public spaces are critical to the well-being of our cities,” Yen finally says. “Things like Park(ing) Day are just one small step to broaden the discussion of what kinds of places we want to live in.”
Do you know of other projects that are fun and potentially replicable? If you’d like us to consider posting it as part of this series, leave a comment below or email celeste [at] idealist [dot] org.
Each day, people like you have ideas on how to make the world a better place, but don’t know how to put their ideas into action. To help you take the first step, we profile budding social entrepreneurs who are tackling issues that are important to them, one step at a time.
The idea
“When I came out as a queer Christian in my twenties, I went through a lot of bumpy times. It was like going through a second puberty,” says Philadelphia-based singer-songwriter Crystal Cheatham. “On top of it all my church wasn’t there for me — the community I had grown up with as support. I wished someone in my youth had given me information on my identity.”
Crystal stands outside Oklahoma Baptist University in a nonviolent demonstration with Soulforce's Equality Ride. (Photo via Makenzie Marineau.)
Wanting to fill this gap, Crystal channeled her writing skills into creating Your IDentity Kit: For Queer Christian Youth (Your IDKit) to help youth ages 12-17 feel supported and better understand their identity coming out as a gay Christian or Fundamentalist. The educational kit contains a range of materials including a booklet that guides self-exploration, discovery cards for LGBTQ resources, and an interactive game that challenges stereotypes.
Originally “the kit was to let teens know that God did love them, even though their church, school, and government signals said otherwise.” The idea has since expanded and the kit is a book, teaching tool, and resource on the subject of queer religious identities for anyone engaging with questioning teens.
Obstacles
Crystal’s first step was to write a draft of the Your IDKit and test it out at a workshop for Philly’s William Way Community Center, an LGBTQ nonprofit. After receiving a positive response, Crystal began to focus her time on getting more feedback on the kit, and ultimately, finding some homes for it.
While making her idea a reality, Crystal encountered a few challenges along the way:
Obstacle: Addressing negative stereotypes
Solution: In the kit, Crystal emphasizes that homosexuality is not a choice, freely uses the word queer in a positive way, and shares Bible passages that demonstrate God’s acceptance of all people. In doing so, she hopes that the young people will feel empowered and the religious community will rethink their views on queer youth.
Obstacle: Funding the idea
Solution: After she had the material written, Crystal sold her Volkswagon Bug to fund the first 22 Your IDKit prototypes. She then spent a lot of time pitching the kit to prove her idea was something that could be beneficial. People began to take notice, and individual donors and organizations helped her raise money. Crystal released an eBook through Barnes & Noble this week, with proceeds going to producing more kits and offsetting expenses for workshops.
Inside Your IDKit
Obstacle: Finding additional help
Solution: Once Crystal captured people’s interest, she found they were willing to help out where needed: logo design, filming interviews, etc. Queer affirming churches and organizations who used the kit also stepped up to donate their time, space, food, and resources.
Obstacle: Getting buy-in from religious communities
Solution: Crystal began pitching the kit to other sources: homeless shelters, youth organizations, charter schools, and anyone who handles teens on a daily basis. “They see that there is a disconnect and that their youth need spiritual affirmation. The need is impeccably raw,” Crystal says. Her hard work paid off: come August she will be hosting weekly Your IDKit workshops at The William Way Community Center, and Souforce, a nonprofit dedicated to ending the political and spiritual oppression of the LGBTQ community through nonviolent resistance, will also be using the kit as the basis for an educational program.
Advice
Crystal had the most trouble with learning to be patient and understanding success doesn’t happen overnight. Her biggest piece of advice is to keep moving forward.
Here’s how she thinks you can maintain momentum on your idea:
Finally, Crystal strongly believes in trusting your instincts. “There were times when my work led me to a black space,” she says. “All I could comprehend was that I had this burning passion; I knew I was doing the right thing.”
_
If you’re interested in partnering with Crystal for a workshop and/or would like to support Your IDKit, don’t hesitate to email: crystal.cheatham@gmail.com.
Curious about the LGBTQ community? Crystal would love to share her insight as well as offer advice on how to network and perfect your writing.
Today is Nelson Mandela’s 94th birthday. There are various conversations and events happening online and offline celebrating his life and impact. What stood out to me is the above video which chronicles Nelson Mandela’s life via social media.
According to Mashable,
“To commemorate the occasion, Prezence Digital Production created an information-packed but easily digestible video detailing the events of Mandela’s life. The four-minute video is a quick tour of Mandela’s timeline, told through a combination of hypothetical Facebook status updates, tweets, Instagram photos and Foursquare check-ins. It contains archival photos and actual quotes from Mandela, relatives, friends, political figures and media outlets.
The video, backed by the Nelson Mandela Centre of Memory, runs on the premise that Mandela may not have spent 27 years in captivity if social media platforms were available back then.”
While the video is meant to be a fun way to explore the life and impact of Nelson Mandela, it also made me wonder: what role does social media play in moving social movements forward?
Do you have examples or thoughts on this? Share them below.
Sometimes it's easy to feel discouraged. (Photo credit: darrentunicliff, Creative Commons/Flickr)
In a 2010 TED talk, Kiva.org co-founder Jessica Jackley shared what motivated her to launch the microlending organization. Though she focused on how we need to reexamine our discussions and support of people who are poor, what resonated most with me was her journey from passive giver to active supporter. Instead of donating to organizations out of hope, excitement, and generosity, she donated to get away from a problem that seemed too big to address. In fact, she often wondered if social change was actually possible.
It wasn’t until she heard stories from people who were trying to move themselves out of poverty that she reconnected with her passion for change. Watch her talk to learn more about her journey.
..
..
..
..
Though many of us do what we can to make a difference, sometimes we can get disconnected from the issues we’re trying to solve and the people we’re trying to help, especially if we’re not always doing direct service or the issues we’re addressing require long-term solutions. For Jessica, the key to staying connected was to reach out: “The best way to be inspired to try is to stop and to listen to someone else’s story.”
Questions for the community: how do you stay inspired, motivated, and connected to the work you do? What reminds you that social change IS possible?
El periodisme més compromès, les campanyes socials d'activisme i l'ús de les tecnologies a favor de causes socials són algunes de les accions que es destaquen als premis internacionals de blocs BOB Awards. "Banca Limpia", la campanya de la Federació SETEM que denuncia les inversions dels principals bancs espanyols en la indústria de l'armament, és una de les nominades.
The BOBs, organitzats per l'emissora alemanya Deutsche Welle, tenen per objectiu premiar els blocs i campanyes que posin especial interès en el dret a la llibertat d'expressió i impulsin el debat obert a Internet. Compten amb 17 categories (sis categories generals i 11 per idiomes) diferents i hi poden participar blocs en 11 idiomes: alemany, anglès, francès, castellà, portuguès, àrab, xinès, rus, persa, indonesi i bengalí.
A l'edició d'enguany s'han presentat més de 3.200 propostes i n'han estat seleccionades 11 finalistes per cada categoria. Fins al 2 de maig s'està realitzant una votació popular per triar el guanyador/a del Premi del Públic de cada categoria. A més, l'1 de maig es reunirà un jurat internacional que decidirà els guanyadors/es dels Premis del Jurat en les sis categories principals.
Tots els guanyadors/ores seran convidats/des a l'acte de lliurament de premis que tindrà lloc a Bonn, Alemanya, el 25 de juny, en el marc de Deutsche Welle Global Media Forum.
La Federació SETEM va presentar a la categoria de Millor campanya d'activisme social el seu projecte Banca Limpia, que ha resultat un dels finalistes.
Amb el lema "Som els seus clients, no els seus còmplices", aquesta campanya fa servir la comunicació directa per informar en què inverteixen els bancs els nostres diners, incloent-hi informació sobre si inverteixen en armament. Et convida també a donar difusió d'aquesta informació i denunciar els bancs que inverteixen en armes.
Si la teva entitat ha muntat una campanya d'activisme o fa serivr les TIC a favor d'ua causa social, la propera edició d'aquests premis pot ser una bona plataforma per fer-ne difusió! Això sí, cal tenir en compte que el català no és, ara per ara, un dels idiomes oficials del certamen.
Amb quatre sessions, els dies 20 i 27 d'abril, es farà una aproximació a la vitalitat i la pluralitat dels moviments socials llatinoamericans.
Inscripcions: en aquest enllaç
Si sou estudiants, amb aquesta Jornada es poden obtenir crèdits de lliure elecció / ECTS:
Aquest curs es té en compte com a requisit en el moment de valorar les sol·licituds de la Convocatòria d'Ajuts a Projectes de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat de Girona.
2012: A leap year. The year the world might end. And of course, an election year, with something on the ballot in every city and state in the U.S. I’ve found that folks who work for social change tend to pay close attention to politics and elections – which makes it extra important that nonprofit professionals know what the rules are about how agencies, staffs, and volunteers can be engaged in politics.
How do the rules apply to you?
First of all, it matters what kind of a nonprofit you work or volunteer with.
What makes this complicated?
Nothing about that flat prohibition on “electioneering” says that nonprofits cannot work to improve democracy. They can encourage people to vote, help to clarify issues, and make known their own views on policy goals. They just have to do these things in a way that is impartial among the candidates who are running for office.
What you can and can’t do
NonprofitVOTE.org published Nonprofits, Voting & Elections: An online guide to nonpartisan voter participation activities for 501(c)(3) organizations, which can help your nonprofit’s board and executives understand the ins and outs of doing business in an election year.
But what about volunteers and staff members? Does any of this apply to them as they go about their daily routines? Yes and no:
Photo: Sonya Green, Flickr/Creative Commons
Whenever people are representing a nonprofit in any official capacity, they have to make sure that they steer clear of that prohibition on electioneering. That certainly means avoiding doing anything that might be seen as the nonprofit itself endorsing one candidate, or dissing another…
To learn more, check out these resources from NonprofitVOTE and the Alliance for Justice: What Staff Can Do and Election Activities of Individuals Associated with 501(c)(3) Organizations (PDF).
–
P.S. Idealist can help!
Want to promote election year events? Recruit Get Out the Vote (GOTV) volunteers? Announce a nonpartisan voter guide? You can use your organization page on Idealist to do all of these things. Get started here.
And comment below to tell us, and others, about your organization’s plans to participate in the democratic process this year.
Les plataformes de ciberactivisme ens posen a la mà la possibilitat de lluitar per una societat millor amb les eines del segle XXI. Ens posen a disposició la xarxa i les seves eines fomentant la participació ciutadana i ajudant-nos a millorar el nostre entorn, podem aprofitar-les i crear les nostres pròpies campanyes de denúncia!
MegaUpload Limited és el nom de la empresa que oferia diversos portals web per al intercanvi d'arxius i visualització de continguts en línia, empresa que ha estat denunciada per infracció dels drets d'autor i evasió fiscal. MegaUpload (i les seves filials MegaVideo, etc...) era considerada una de les pàgines d'enllaços més importants a nivell mundial, i es considera que ha estat la precursora del concepte “en el núvol”, sense el qual no podem entendre la informàtica actual.
El servei oferia espai web per a que tothom pogués emmagatzemar i descarregar fitxers, ja sigui a través de comptes gratuïts (que tenien una velocitat de pujada i descàrrega limitada, així com una limitació en el nombre de fitxers) o a través dels comptes premium (comptes de pagament sense limitacions ni publicitat).
Segons FACUA l'actuació de l'agencia federal nord-americana suposa la major infracció dels drets a la intimitat que s'ha produït fins ara
Aquest ha estat el primer cop que un departament estatal tanca una web per motius relacionats amb els drets d'autor, i deixa oberts molts dubtes i qüestions:
Segons FACUA – consumidors en acció l'actuació de l'agencia federal del govern nord-americà suposa la major infracció dels drets a la intimitat, a la privacitat i al secret de les comunicacions que s'ha produït fins ara, i anima al govern espanyol a defensar els drets dels milions d'usuaris espanyols que han perdut l'accés als seus documents.
S'ha creat una plataforma d'afectats pel tancament de Megaupload a Catalunya
Al mateix moment, neix una campanya per realitzar una denúncia conjunta de tots els afectats per el tancament d'uns serveis legítims. S'impulsa la creació d'una plataforma d'afectats pel tancament de Megaupload, dirigida a totes aquelles persones que s'hagin vist perjudicades pel tancament de les webs, sigui quina sigui el tipus de compte que se'n tingués. Us animem a veure'n la notícia de TV3.
La denúncia, impulsada pel Partit Pirata de Catalunya, ja ha sumat 1200 persones. Podem seguir-ne les últimes novetats via twitter fent servir la paralula clau #megacomplaint.
Is your community's "happiness flag" showing signs of wear and tear? (Photo: Rachel Kramer, Flickr/Creative Commons)
How happy are we?
Most everyone would agree that being happy is a good thing—along with the coming of spring, a robust economy, and clean air to breathe. For most nations, there are detailed, current statistics about the weather, the state of the economy, and the atmosphere (not to mention many other things). Statistics about happiness are a little harder to come by.
The government of the Himalayan Kingdom of Bhutan has made it a priority to measure “Gross National Happiness” as a summary of national wellbeing. Since 2005 a national effort has been underway to assess not just economic activity in the nation (“Gross National Product” in economist-speak), but to attend to data from eight other “domains” that impact people’s lives, such as health, education, community vitality, and cultural resilience. The website GrossNationalHappiness.com provides the official explanation of the project and reports on the results of the calculation of Bhutan’s Gross National Happiness Index for 2010.
There is no such national index for the USA so far. In my hometown, Sustainable Seattle is using the concept to develop a happiness index for communities. The idea is to supplement its other initiatives and build a long-term future of health and well-being. The project has two components: a set of objective statistics that create a profile of a region’s progress toward meeting goals related to sustainability, and a personal happiness survey that anyone can take. At the end of the survey, each respondent’s answers are compared to the overall response from all survey-takers. Food for thought as a new year begins.
No such thing as personal happiness?
For his 2008 book The Geography of Bliss, reporter Eric Weiner visited nine varied countries, looking for the happiest place on earth. He found some very disappointing spots, including one place where people “derive more pleasure from their neighbor’s failure than their own success. I can’t imagine anything less happy.”
In contrast, when he talked with Bhutanese scholar Karma Ura, he heard “There is no such thing as personal happiness. Happiness is one hundred percent relational.” Weiner reflected: “At the time I didn’t take him literally. I thought he was exaggerating to make his point…But now I realize Karma meant exactly what he said. Our happiness is completely and utterly intertwined with other people: family and friends and neighbors and…people you hardly notice. Happiness is not a noun or verb. It’s a conjunction. Connective tissue.”
This general point is repeated over and over again in the literature. Arthur Brooks, President of the Heritage Foundation, concludes his book “Gross National Happiness” with a quick review of social scientists’ results demonstrating that all sorts of activities that benefit others—from the most direct sorts of help to family and friends to the abstractions of making donations to help people in far-away lands—are closely related to general feelings of happiness and well-being.
Five steps to happiness
In the UK, a study for the National Health Service called Five Ways to Well-Being concluded that these simple steps would improve people’s lives in measurable ways (and sharply reduce the risks of mental illness too!):
How will you do these things in the coming year?
Not to toot our own horn too loudly, it still bears saying that Idealist.org offers lots of opportunities for doing all five. Just a few minutes clicking through listings in your community, or in your area of interest, or for the sorts of things you want to do will turn up things to do and places to go.
With your personal profile from Sustainable Seattle’s survey in front of you, and some reflection about the Five Ways to Well-Being, Idealist’s listings are one way to make sure you have a happy Happy New Year.
Best wishes for 2012 from all of us!
En comptes de regalar un sopar per a dos o una nit d'hotel, amb les Activistabox ofereixes la possibilitat de col·laborar amb una causa. El preu que pagues pel kit és una donació a la campanya a què dones suport. N'hi ha Activistabox de diferents preus i causes:
La capsa inclou experiències transformadores i un CD amb tot el material d’interès per ser un bon activista de Roba Neta, Comerç Just, Banca Ètica o Extrem.
Amb aquesta iniciativa SETEM Catalunya pretén estendre una cadena de solidaritat i transformació social.
Enllaçant el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones (25 de novembre) i el Dia Internacional dels Drets Humans (10 de desembre), organitzacions d'arreu del món participen a la iniciativa 16 dies d'activisme contra la violència de vers les dones. Reivindiquen d'aquesta manera, que l'eliminació de totes les formes de violència contra les dones és una preocupació dels drets humans.
Aquest no és el primer any que la campanya entrecreua la lluita contra el militarisme i contra la violència de gènere. L'edició anterior ja es va centrar en aquest tema i durant els mateixos 16 dies més de 1.000 organitzacions i individus de 115 estats diferents van participar a la iniciativa.
Ara és el moment de tornar a reivindicar un món lliure de violències i armes. La campanya ofereix força recursos per a les entitats i persones que s'animin a organitzar alguna activitat o acció durant aquests 16 dies.
Seguint els passos de la guia de la campanya podràs establir els teus objectius i decidir quina acció portes a terme. Per fer-ne difusió, podràs introduir la teva acció al calendari de la campanya, que podrà consultar tothom que vulgui.
També tens informació de tota mena i materials al Kit dels 16 dies d'activisme. S'hi poden descarregar arxius en diferents idiomes, entre d'altres el castellà, però no pas el català. Tot i així, conviden a tothom a traduir materials a altres llengües. Per tant, una bona manera de col·laborar-hi pot ser també aportant la traducció al català.
No hi ha excuses per no participar-hi!
