El programa d'activitats incorpora un ampli ventall de propostes que fan homenatge a la història remença, alhora que es reivindica el món rural i pagès de la Vall.
Cada any la població de la Vall de Llémena es reuneix en un espai emblemàtic de la Vall per recordar la lluita dels avantpassats remences i celebrar el triomf que la seva revolta va suposar per a la llibertat de la pagesia catalana, la qual va representar l'inici del final del feudalisme.
Enguany la Festa Remença inicia un nou cicle per la Vall, i ho fa en la seva part alta, al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la zona del veïnat de l'església de Sant Esteve de Llémena.
El programa d'activitats incorpora un ampli ventall de propostes que fan homenatge a la història remença, alhora que es reivindica el món rural i pagès de la Vall.
Durant tot el dia els assistents gaudiran del mercat artesà, la mostra ramadera de la vall, l'espai remença de jocs infantils tradicionals i tallers, la taverna del pagès, els concursos populars i les passejades amb ponis. Tampoc no hi faltaran les respresentacions dels fets remences i els populars Jocs Remences on els joves dels diferents pobles s'enfrontaran per demostrar qui són els millors en el llançament de tronc, l'estirada de corda o la cursa de sacs.
La Festa Remença a la Vall de Llémena va néixer ara fa cinc anys de la mà del programa Tallers per a la Festa i amb la col·laboració i implicació de prop d'un centenar de persones voluntàries de tots els municipis de la Vall que es van unir per recordar el seu passat de manera festiva. La festivitat és una representació del màxim exponent de la cultura popular on la cultura neix del poble i per al poble.
Si voleu veure'n un tastet feu una ullada al vídeo de presentació de la 2a festa on es contextualitza l'esdeveniment.
Setem, en el marc de la campanya Roba neta, presenta l'informe “Salaris dignes”, que mostra, per exemple, que dels 29 euros que val una samarreta, només 0,18 són per a la treballadora que la cus.
Setem ens explica que les 50 marques de roba més grans d'Europa, entre elles les espanyoles Desigual, Mango i Inditex (Zara), encara no es troben entre les que paguen un salari digne. "Tot i que un salari digne és un dret humà, cap de les 50 companyies líders està pagant un salari digne", explica Anna McMullen, la coordinadora de l'estudi.
La campanya Roba neta, que Setem coordina a nivell estatal, ha presentat aquest nou informe i campanya en les línies de comerç just, consum responsable, drets laborals i humans, i sensibilització, que són els seus eixos de treball: “Aquest estudi demostra la distància que es troben les empreses per garantir drets fonamentals”. McMullen continua: "Tot i que un salari digne és un dret humà, cap de les 50 companyies líders està pagant un salari digne".
Pots saber més sobre l'estudi en aquest enllaç, des de Setem, o descarregar l'estudi aquí (en castellà i anglès).
Here’s an update from Ami about where we are now:
In the two weeks since we launched this network, much has happened:
- 1,700 people have joined us, and they – you – are engaged and responsive
- You’ve helped test all the software we launched two weeks ago, and with your collective suggestions and bug reports our developers have already made it much better.
- Together, you’ve started more than 500 discussion topics across dozens of teams, and some of you – in the US, Romania, Mexico, and other places – have already enjoyed meeting each other in person.
- Lastly, through all of your questions and comments you’ve helped sharpen all the concepts we’re using, while also highlighting the spots that still need some more clarity.
And all of this is exactly what was needed.
On March 11, I was was a bit disappointed that after 20,000 people had signed up to attend the live presentations, only 4,000 or 5,000 showed up .
But a few days later I realized that 1,000-2,000 Connectors was a perfect number to start with: enough to test and improve the ideas and the tools, but not too many that we’d be overwhelmed before everything was working as it should.
I know that some of you have been alone in your team, and we are working to change this, both by consolidating smaller teams and by sending more people your way. Please bear with us.
Here’s what we hope to accomplish – with you – over the next 2-3 weeks:
1. Update the FAQ with answers to all the questions you’ve asked.
2. Produce a series of materials – from short videos to flyers and posters – that we can all use to reach out to more people.
3. Add more Tools and Tactics for Connectors, and make them fully interactive.
4. Launch Groups – possibly renamed Action Groups – to complement the Teams we have now, which should probably be called Connector Teams.
(Groups, started and facilitated by Connectors, will be for people everywhere to share their ideas and intentions, and take action on any issue of common concern. Teams are for Connectors to support one another in this work. This distinction will become much clearer once both are live.)
So this is where we are right now. We are eager to reach out to many more people, but before we do that we want to get this model right. Once we have the model and the tools – and this won’t take more than a few weeks – we’ll be able to grow very quickly.
The first New York City Marathon was run in 1970, with 150 runners doing ten loops around Central Park. And once upon a time the Web consisted of a few dozen sites, Wikipedia had a couple of hundred entries, and YouTube contained no cat videos at all.
But in each case the *model* was there, and with some time and some work they became what they are now.
The same thing will happen here. As soon as we nail down the details – and that’s what we are doing with you right now – we’ll build something wonderful together.
Thanks again, for everything. And please stay in touch; we are always here.
Celebrem els 10 anys de Xarxanet.org i preguntem a persones associades en diferents àmbits quins creuen que són els efectes positius i valors del voluntariat actual.
En motiu dels 10 anys de Xarxanet.org, ja fa uns mesos que us oferim una série de vídeos reflexionant sobre l'evolució del món de l'associacionisme i del voluntariat al llarg dels darrers 10 anys. En aquesta ocasió els hi hem demanat que ens expliquin quins creuen que són els efectes positius i valors del voluntariat actual.
D'altra banda, us convidem a fer una ullada als següents continguts:
El món associatiu i del voluntariat estan en constant evolució. És per aquest motiu que hem volgut preguntar, a persones associades en diferents àmbits, com la irrupció de les noves tecnologies i les xarxes socials, ha afectat a les entitats?
En motiu dels 10 anys de Xarxanet.org, ja fa uns mesos que us oferim una série de vídeos reflexionant sopbre l'evolució del món de l'associacionisme i del voluntariat al llarg dels darrers 10 anys. En aquesta ocasió els hi hem demanat que ens expliquin com ha afectat la irrupció de les noves tecnologies i de les xarxes socials en el dia a dia de les seves entitats.
El món associatiu i del voluntariat estan en constant evolució. És per aquest motiu que hem volgut recollir les opinions de gent destacada del sector, per tal que ens expliquin com han canviat les seves entitats al llarg de la darrera dècada.
Els usuaris @martapulgar i @arrelsfundació guanyen el concurs d'instagram que promou els valors de l'associacionisme i el voluntariat.
En motiu del 10è aniversari de Xarxanet.org es va organitzar un concurs de fotografia per a dispositius mòbils.
L'objectiu era que tothom qui ho desitgés pengés a Instagram fotografies que transmetessin els valors del nostre portal: solidaritat, voluntariat, entitats, associacionisme, tercer sector...
El jurat, integrat per l'equip d'entitats promotores de xarxanet.org i pel responsable dels tallers de fotografia del Centre Cívic Pati Llimona, van escollir, d'entre les 10 fotografies finalistes la de la @martapulgar i la d'@arrelsfundació.
La fotografia de @martapulgar s'endurà un curs de fotografia d'entre 12h i 16h al Centre Cívic Pati Llimona (centre especialitzat en imatge i fotografia).
La fotografia d'@arrelsfundació podrà gaudir d'un val de compra de 30€ d'El Mercat Social, la botiga virtual de productes i serveis d'entitats socials.
Podeu consultar totes les fotografies que es van presentar al concurs a l'etiqueta #igersolidaris.
Reptes associatius, estratègia, avaluació, impacte, conflictes, fussions, 10 anys de xarxanet.org, etc. Aquests són alguns dels temes que més han interessat durant el 2013 al bloc de xarxanet.org!
1. Sense estratègia, no hi haurà supervivència, d'Irene Borràs
2. Els reptes del Tercer Sector al Regne Unit, de Joan Cuevas
3. Corrupció associativa, de Bernat Ferrer
4. L’avaluació d’impacte i de les seves confusions conceptuals, de Rosa Coscolla
5. 3 claus d’èxit en una avaluació, de Roger Buch i Joan Cuevas
6. Prevenir, gestionar, resoldre i transformar conflictes, de Xavier Pastor
7. A propòsit de la fusió de les Federacions d’ONG: una lloança i una autocrítica, de Jordi Armadans
8. Un mirall que ens reflecteix, de Sergi Rovira
9. 8 recomanacions per a millorar el dia a dia de les nostres entitats, d'Irene Borràs
10. 10 anys de Xarxanet: entitats i voluntariat de Catalunya per un món millor, de Ramon Terrassa
La nova versió permet consultar amb molta més facilitat tots els continguts de la pàgina a través de 'smartphones' i tauletes, sense necessitat de descarregar cap aplicació.
La nova versió mòbil de Xarxanet.org, millora substancialment el disseny i la usabilitat de l'apli que fins ara s'emprava i s'exectua automàticament al accedir-hi des d'un dispositiu mòbil.
La webmòbil recull els continguts d’actualitat, els recursos, les convocatòries de finançament, els cursos i actes d’agenda. Així mateix, es podran seguir fent les mateixes accions que en la web convencional: us podreu assessorar, publicar continguts o consultar els darrers butlletins publicats.
El menú desplegable permet navegar per la pàgina de manera àgil i senzilla.
Actualment des de Xarxanet.org se segueix treballant per millorar l'experiència dels lectors i usuaris de la pàgina.
La Plataforma de Blocs de Xarxanet ha estat actualitzada a la versió 3.7.1. Aquesta nova versió incorpora moltes novetats.
Tal i com us vàrem anunciar, dimecres i dimarts, hem estat treballant amb l'actualització de la Plataforma de Blocs de Xarxanet. El resultat final és que actualment ja utilitzem la versió 3.7.1 de Wordpress, la última disponible.
Les millores més significatives són les següents:
Aquesta actualització ha comportat una revisió de tots els blocs, plantilles de disseny o extensions que s'utilitzen. Hem solucionat els principals problemes que havien sorgit de l'actualització. De totes maneres, si detecteu alguna errada ens ho feu arribar enviant-nos un correu a dospuntzero@xarxanet.org
A partir d'ara podreu suggerir la instal·lació d'extensions que necessiteu. Recordeu que a la mateixa pàgina de Wordpress podreu descobrir totes aquestes extensions que us poden facilitar la feina. Igualment passa amb els temes, hi han multitud de dissenys per la vostra entitat!
La Plataforma de Blocs de Xarxanet s'actualitzarà els dies 3 i 4 de desembre. La nova versió incorpora múltiples millores.
La setmana del 2 de desembre fins el 8 de desembre, actualitzarem la Plataforma de Blocs de Xarxanet. Actualment aquesta plataforma utilitza la versió 3.1.4 de Wordpress. Amb l'actualització la plataforma utilitzarà la versió 3.7.1 i comptarà amb moltes millores.
Les principals millores que podrà apreciar l'usuari seran les següents:
Wordpress és un dels millors gestors de continguts per blocs que hi ha actualment en el mercat. Utilitza llicència de programari lliure GPL v2. A Xarxanet utilitzem Wordpress des del 2009, i segurament continuarem molts més anys amb aquesta plataforma de blocs.
Per realitzar l'actualització necessitem tancar la Plataforma durant 2 dies en concret: el dimarts 3 i el dimecres 4 de desembre. Durant aquests dos dies no es podrà accedir a la plataforma i per tant no es podrà publicar ni visualitzar contingut. El dijous 5 de desembre ja estarà disponible la plataforma amb la versió actualitzada. Tot i així, demanem als usuaris que estiguin alerta de qualsevol incidència i què ens la facin arribar mitjançant aquest formulari.
Recordem als usuaris que disposen d'un tema propi, que un cop l'actualització estigui completada, revisin si funciona correctament el seu tema.
Per qualsevol comentari o dubte, restem a la vostra disposició!
Helena Palau, presidenta de la xarxa ciutadana Ravalnet, ens explica quins són, segons ella, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Reconeixement a la tasca que realitzen les entitats
M'agradaria que les entitats que conformen el Tercer Sector Social siguin realment influents. La seva experiència, la seva tasca vers els col·lectius més necessitats, el seu compromís, l'empenta de les persones que en formen part, professionals i voluntaris i, sobretot, el coneixement de les problemàtiques i les millores que proposen, les fan cabdals per a la millora social i, al mateix temps, essencials per aconseguir sortir d'aquesta situació grisa que estem vivint. Cal que siguin escoltades i tingudes en compte, hi guanyarem tots.
Garantir la continuïtat
Un altre repte seria que les entitats del Tercer Sector Social tinguin garantida la seva continuïtat. La seva tasca és necessària, són professionals i tenen ben present les problemàtiques socials. El Tercer Sector Social no és substitut de l'administració, però pel seu funcionament i tracte proper arriba on no arriben les administracions. És una tasca conjunta, on tots són necessaris per a millorar la qualitat de vida de les persones. No m'imagino un futur sense les entitats ni sense el Tercer Sector.
Raquel Fabregat, dinamitzadora de voluntariat i xarxes socials a la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), ens explica quins són, segons ella, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Davant la crisi, s'ha de treballar per aportar solucions socialment rentables
La crisi té implicacions a més de les conseqüències econòmiques. Posa en difícil situació tot allò assolit en tres dècades de millores en l'acció social: la progressiva professionalització, l'enfortiment d'organitzacions, la credibilitat i la confiança social, l'aprofundiment en transparència i en qualitat, la transició de l'assistencialisme a la promoció social i a la integració, la formació de professionals i la generació de capital humà, planificació estratègica, creació de xarxes i presència internacional.
És més necessari que mai dedicar recursos a la supervivència de les accions socials del país i afrontar nous reptes a través de noves aliances i accions de finançament. És important valorar la responsabilitat social empresarial (RSE) com eix de treball prioritari i fonamental.
Enfortir el voluntariat i les xarxes socials
El voluntariat és un dels moviments ciutadans més importants de les últimes dècades; s'ha convertit un suport bàsic a les entitats. Per això, és important enfortir-lo i treballar per donar-li el màxim suport possible. El voluntariat té el repte d'evolucionar constantment per respondre a les necessitats socials, així com d'incorporar altres vies de participació, com el voluntariat corporatiu i el voluntariat d'empresaris sèniors, col·laboracions que enforteixin accions de RSE.
Des de la CCAR apostem per aquest nou model de voluntariat i focalitzem aquest repte a través del programa Voluntariat i Xarxes Socials, amb la vinculació del sector empresarial del territori i per l'enfortiment d'aliances a través de la incorporació de noves formes de voluntariat.
Davant la voluntat de moltes persones de saber què s'amaga darrere les etiquetes de la roba que vestim, la Campanya Roba Neta ha publicat la "Guia per vestir sense treball esclau". Aquest dimecres, 18 de setembre, es farà la presentació de la guia a l'Espai Icària de Barcelona.
Aquesta publicació vol donar resposta a les inquietuds de totes aquelles persones consumidores que es qüestionen què s'amaga darrere de les etiquetes de la roba i que busquen maneres alternatives de consum.
Des de Setem Catalunya i la Campanya Roba Neta aclareixen que "aquestes pàgines no són una 'llista blanca' de botigues on poder anar a a comprar amb la consciència tranquil·la, són una anàlisi de la situació dels drets laborals a la indústria global de la confecció i una llista d’iniciatives que ens mostren que sí que existeixen altres formes de produir i de consumir roba".
La presentació tindrà lloc dimecres 18 de setembre, a les 19.00 hores, a l'Espai Icària (Arc de Sant Cristòfol, 11-23 de Barcelona).
La publicació de la Guia per vestir sense treball esclau ha estat possible gràcies a 256 mecenes que han col·laborat en el primer projecte de finançament col·laboratiu portat a terme per la Campanya Roba Neta.
Pau Gonzàlez, Equip de Direcció d'Esplais Catalans i secretariat del Moviment Laic i Progressista, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Les associacions han de seguir transformant el que els envolta per canviar el món
Les associacions són espais de revolució d'allò establert. Són espais d'aprenentatge, aprenentatge tant del "què" com del "com". En un moment en el què els lideratges verticals i jeràrquics estan més qüestionats que mai, és el moment de donar-nos a conèixer i explicar que no ens conformem amb el context donat i actuem per canviar-lo i, a més a més, actuem de manera horitzontal, consensuada, compartida...
Per fer-ho, és clau no oblidar mai quin és l'objectiu de l'associació sense cauré en la perdurabilitat de la mateixa com a únic objectiu.
Comunicar-se o morir
Les associacions sempre han tingut problemes per fer arribar els missatges, activitats, objectius...a la ciutadania. Els mitjans de comunicació de masses, excepte comptades excepcions, no han vist en les associacions agents necessaris per narrar què passa al país.
Davant aquest fet, els mitjans de comunicació 2.0 actuals ens obren un ventall amplíssim de possibilitats, haurem d'aprendre a explicar més i millor allò que fem perquè la ciutadania conegui la nostra feina. A l'actualitat, qualsevol persona pot ser informador o informadora, pot ser altaveu. Twitter, facebook i tants i tants d'altres han de ser els nostres aliats i caldrà anar millorant l'ús que en fem. El coneixement públic d'allò que fem és el pas previ i indispensable per al reconeixement social que l'associacionisme mereix.
Rita Marzoa, directora del programa Solidaris a Catalunya Ràdio, ens explica quins són, segons ella, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Comenceu pel viure de manera coherent. Canvis domèstics i quotidians poden transformar el món
Omplim milers de memòries, dossiers, declaracions i aconsellem tothom sobre com ens hem de relacionar amb el sud; denunciem la quantitat ingent d’injustícies que es cometen en nom del suposat progrès, per com d’exterminadors de petites grans coses són alguns d’aquests avenços.
I no som conscients de com d’important és per aquesta justícia global consumir productes ecològics i de proximitat, roba feta a mà al costat de casa, determinada energia o companyies de serveis. Fem la revolució dins de casa, encara que sigui una mica pesat, i el moviment de l’ala de la papallona tindrà efectes trepidants.
Sigueu els primers a posar en valor i visualitzar la transparència. L’actual sistema ha fracassat, cal que ens relacionem de manera justa.
També les entitats feu el necessari exercici diari, periòdic, constant, de denunciar com de malament les administracions i institucions fan les coses. De com de superades estan algunes estructures de poder i de relació nord-sud. De com els interessos multinacionals anulen la voluntat de milions d’homes i dones, i de com de necessari per superar aquesta putrefacció sistèmica és la transparència, que el món sàpiga què es fa des del poder, com i perquè.
Comenceu per fer-ho vosaltres. No us limiteu a les memòries anuals en paper. Sigueu coherents. No podeu justificar determinades renúncies per la necessitat d’anar més enllà amb algun projecte. I hem de saber constantment què fan les dues mans, tant la dreta com l’esquerra. I si avançar d’aquesta manera és més feixuc i lent, segurament també serà més sòlid. Sigueu exemple i avantçada de la transparència. Feu-la visible. Poseu-la en valor els primers de tots.
Sergi Rovira, consultor en estratègia d’organitzacions i especialista en sostenibilitat, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Tenir la voluntat i la perseverança de ser exemple i referent en el propi àmbit d’actuació
Tota organització ha d’incorporar una alta exigència per assolir la tasca que desenvolupa amb uns nivells elevats de qualitat. La voluntat transformadora de les organitzacions les situa com referents de la societat. Per això, les entitats del Tercer Sector han d’incorporar mecanismes per fer de la qualitat dels treball un valor afegit i així poder esdevenir exemple de referència tan en la tasca que realitza com pels mecanismes amb els que la desenvolupar. Això vol dir que també ha de garantir un funcionament escrupolosament transparent i democràtic dels propis òrgans de direcció.
Pensar la pròpia organització com si estigués en el món que desitgem
El nostre món no és perfecte, però això no és excusa per rebaixar el compromís de la pròpia organització amb l’entorn que està immersa. La nostra organització ha de vetllar per incorporar les bones pràctiques del nostre àmbit i d’altres que tenen una repercussió a tota la societat. Si una organització es dedica a la infància desafavorida (és un exemple a l’atzar), fàcilment es pot implicar amb la lluita contra el treball infantil. Alhora ha de ser capaç d’incorporar una política de compres que no malmeti el medi ambient o que no afavoreixi la indústria armamentística. Hem de treballar perquè la nostra organització afavoreixi en tot moment el món que desitgem.
Rafael Ruiz de Gauna, Director de Relacions Institucionals, Formació i Consultoria de la Fundació Pere Tarrés, ens explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat.
Connectar amb la societat per a implicar persones en la seva causa
Hem viscut anys intentant aconseguir recursos públics per a les nostres accions. Ara a més de continuar defensant drets, cal guanyar en autonomia i poder vincular de forma diversa a persones a la nostra causa, bé sigui per la via dels recursos econòmics, del voluntaris, o simplement de la sensibilització.
Contribuir a la millora social amb l’impacte de la nostra acció
En un context de recursos més limitats, tant de caire públic com privat, les entitats hem de poder explicar clarament com contribuïm socialment, què estem aportant i com realment milloren o transformen la vida de les persones. Només així tindrem la credibilitat i la confiança que mereixem.
Xarxanet.org celebra 10 anys al servei de les entitats, els voluntaris i treballant per un món millor. Per celebrar-ho s'ha posat en marxa una secció especial que durarà fins a finals de l'any 2013. En aquesta secció es recolliran vídeos de difusió de l'associacionisme i el voluntariat, entrevistes reflexionant sobre els reptes de futur del sector, i un concurs de fotografies a través d'instagram.
El 10 de juliol de l'any 2003 es va donar el tret de sortida a xarxanet.org. 10 anys més tard aquest portal se sent orgullós de poder ajudar cada dia a l'enfortiment de les entitats del nostre país. Actualment xarxanet.org compta amb 12 entitats promotores i 173 entitats col·laboradores que nodreixen la pàgina de continguts i treballen pel seu desenvolupament diari.
Per celebrar-ho s'ha preparat una secció especial que s'anirà engreixant fins al 31 de desembre de 2013, data en que es donaran per acabats els actes de celebració dels 10 anys.
Com s'estructura la secció?
D'altra banda aprofitant la celebració dels 10 anys el projecte ha fet una renovació de disseny, menú, portades i seccions. Consulteu tots els canvis.
Què és Xarxanet.org?
Xarxanet.org és un projecte web gestionat per diverses organitzacions representatives del sector associatiu. La seva finalitat és millorar la societat a través de reforçar les entitats i el voluntariat de Catalunya. És un projecte impulsat per la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (Generalitat de Catalunya – Departament de Benestar Social i Família). El web informa sobre l’actualitat del món de les entitats i el voluntariat, ofereix recursos i serveis d’assessorament a les entitats i és el punt de trobada del món associatiu català.
Aprofitant els 10 anys de xarxanet.org el projecte ha fet una renovació de disseny, menú, portades i seccions. En aquesta notícia t'expliquem quins són els principals canvis que s'han implementat.
Menú desplegable per accedir als continguts atemporals
Un dels canvis més importants del nou disseny de xarxanet.org és que incorpora un menú més sintetizat. L'antic menú de xarxanet.org disposava de 5 linies, mentre que l'actual només en té 3.
A més a més, els menús es despleguen per oferir a l'usuari accés directe a continguts que no són d'actualitat però que són d'especial interès, com per exemple reportatges, notícies atemporals, o recursos de coneixement.
Portada més àmplia
La portada és més llarga que abans, amb la finalitat que l'usuari pugui fer un bon tast dels continguts de xarxanet.org simplement fen servir l'scroll. A més a més la portada s'ha dissenyat per incorporar continguts diferents (recursos, actes d'agenda, cursos, reportatges, notícies) i per poder-los organitzar de manera molt flexible.
Llista de continguts més vistos
La portada de xarxanet.org incorpora un llistat que recull els 10 continguts més visitats durant la última setmana.
Accés directe als serveis més útils per entitats i voluntariat
El menú superior incorpora les opcions "Assessora't", "Publica continguts" i "Fes voluntariat". D'aquesta manera es dóna un accés directe a les principals preferències dels 2 principals perfils d'usuari de xarxanet.org: els professionals i responsables d'entitats per una banda, i el voluntariat per altra.
Disseny més net
El disseny ha reduit una mica l'escala de colors de l'anterior xarxanet.org amb l'objectiu principal d'aconseguir un grau superior d'accessibilitat. A més a més s'han incorporat icones per identificar seccions o tipus de contingut com finançaments, grans temes, actes o cursos.
Com s'han ideat els canvis?
A l'hora de conceptualitzar el nou web s'ha tingut en compte informació diversa. Principalment s'han utilitzat dades de recompte de visites per conèixer com els usuaris naveguen pel portal, el qüestionari a usuaris de xarxanet.org de febrer de 2013 que van responre més de 250 persones, un test d'usabilitat web a perfils determinats d'usuaris de xarxanet.org i les aportacions de les entitats promotores de xarxanet.org.
En aquest cas és Setem qui assenyala, dins d'una campanya internacional, l'empresa H&M -i altres- com a responsables de les deplorables condicions de treball a Cambodja i a altres països asiàtics. La societat civil internacional en aquest àmbit proposa una denúncia en línia.
Setem indica la contradicció entre la campanya “Conscious Collection”, llançada per H&M aquest abril, amb les condicions de treball a les fàbriques de roba asiàtica, on es habitual que les treballadores hagin de deixar el seu lloc de treball a causa de problemes de salut associats a “salaris de misèria que fa que les treballadores no s'alimentin bé”.
La xarxa internacional Campanya Roba Neta, que lidera Setem a l'estat espanyol, exigeix a les empreses líders del sector que paguin salaris dignes. I fa una crida a les persones consumidores perquè pressionin H&M i altres empreses de moda signant la petició en línia al web internacional de la campanya No more excuses.
Setem ens explica:
“Com pot ser una col·lecció de roba conscient quan l'empresa que la produeix no paga salaris dignes a les seves treballadores? 'Els nostres clients són el nucli central del nostre negoci. El seu interès per la sostenibilitat va en augment i desitgem que se sentin segurs que tot el que adquireixen en H&M ha estat produït amb el màxim respecte social i mediambiental possible', explica Karl Johan Persson, president d'H&M. Atractives paraules si no fos perquè a Cambodja centenars de treballadores mal alimentades i extenuades per les llargues jornades de treball es desmaien en massa. Qui pot creure llavors al Sr Persson quan mirem a aquestes condicions de treball deplorables? Certament no les persones consumidores informades. Per això la Campanya Roba Neta internacional llança una contra-campanya publicitària que assenyala amb el dit la contradicció entre les declaracions d'H&M i la realitat”.
Juntament amb H&M, Inditex, Gap i Levi 's formen part dels principals compradors de la creixent indústria tèxtil de Cambodja. Aquestes empreses tenen els mitjans per millorar les condicions de treball i de vida de les treballadores d'aquest país. I els ciutadans i consumidors tenen la possibilitat d'exercir la pressió necessària signant la petició internacional de la Campanya Roba Neta.
Què s'ha tractat a l'últim Fòrum Social Mundial celebrat recentment a Tunísia? Santi Torres, de Cristianisme i Justícia ens explica com s'ha abordat l'actual crisi financera i quins altres temes s'han tractat. Podeu consultar el post al bloc de xarxanet.org.
En el seu últim post Xavier Pastor explica quines són les 7 claus del rol associatiu i del voluntariat en la resolució de conflictes públics. Llegeix el post al bloc de xarxanet.org.
Llegeix el post al bloc de xarxanet.org.
Els menjadors socials tenen cada cop més demandes amb un perfil d’usuari que va més enllà dels ‘sense sostre’ i els immigrants sense recursos tal com era fa pocs anys; famílies, gent gran i aturats de llarga durada són alguns dels nous usuaris.
Gràcies a la pressió veïnal i a l’Associació Menjar per a tothom el ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aprovar posar-lo en marxa dins d’un any. Després de mesos de polèmica, confrontacions i protestes entre l’ajuntament de Sant Coloma de Gramanet, el partit Gent de Gramenet i l’Associació ‘Menjar per a tothom’ de l’Ateneu Julia Romera, s’ha arribat a un acord per substituir el menjador social que, des de fa dos anys, promou de manera totalment altruista l’Associació ‘Menjar per a tothom’, donat que no reuneix les condicions necessàries.
Aquest acord es recull en el Ple de l’Ajuntament del passat dilluns, 26 de febrer, amb la creació d’un grup de treball integrat per entitats ciutadanes sense ànim de lucre, professionals dels Serveis Socials i el propi Ajuntament per posar en marxa, en el termini d’un any, un centre d’atenció integral amb serveis de dutxes, bugaderia, roba, allotjament, assistència social i menjador diari per servir dinars i sopars.
La fórmula de gestió serà la que el grup de treball consideri més adient, garantint la participació d’entitats i voluntaris/àries que puguin estar interessades a participar en el seu funcionament;
aquest servei, que serà de titularitat pública.
L’actual menjador social de l’Ajuntament, situat al número 16 de l’avinguda Puig Castellar, acollirà als usuaris del menjador de l’ateneu. En l’actualitat, el menjador municipal facilita menjar a 25 persones, de les quals el 70% no paga res i un 30% abona 70 cèntims. El més jove dels usuaris té 20 anys i el més gran, 84. A més del menjador, l’Ajuntament ajuda econòmicament a 3.500 colomencs amb problemes per alimentar-se.
El tercer sector cada cop ha de respondre a més necessitats amb menys recursos. Com reaccionar davant d'aquest complicat context? Irene Borràs aposta per l'estratègia com a element clau. Pots llegir el post al bloc de xarxanet.org.
