Els eurodiputats recorden que no hi haurà recuperació econòmica sostenible mentre no es redueixin les desigualtats, per a la qual cosa és imprescindible lluitar contra l'atur, especialment contra el que afecte els joves.
El passat 17 de juliol, el Parlament europeu va aprovar per 502 vots a favor, 112 en contra i 22 abstencions una resolució sobre ocupació juvenil en què, entre d'altres, demana que es faci un seguiment eficaç de l’aplicació de la Garantia Juvenil, iniciativa acceptada pels països de la UE l’abril de 2013.
La Garantia Juvenil està destinada a garantir que tots els joves menors de 25 anys rebrien una oferta concreta i de qualitat en un període màxim de 4 mesos després d’haver acabat la seva formació o d’iniciar el seu període d’atur. Aquesta oferta pot consistir tant en una feina com en un període de pràctiques o una formació.
El Parlament europeu demana ara que s’augmenti l’edat de Garantia dels 25 fins als 30 anys, per incloure-hi els 6,8 milions de joves d’aquesta franja d’edat que no treballen ni estudien.
En aquest sentit, la resolució adverteix que no hi haurà creixement econòmic sostenible i significatiu a Europa mentre no es redueixin les desigualtats per a la qual cosa cal començar per reduir l’atur, especialment l’atur juvenil.
Igualment, demana a la Comissió que proposi un marc jurídic europeu que introdueixi normes mínimes per a l’aplicació de les garanties juvenils, incloent-hi la qualitat dels períodes d’aprenentatge, uns salaris dignes per als joves, accés a serveis d’ocupació, etc.
Pel que fa als Estats de la UE, els eurodiputats els demanen que prenguin mesures enèrgiques per a lluitar contra l’atur juvenil, especialment prevenint l’abandonament prematur de l’escola, mitjançant programes de formació professional i amb estratègies integrals per als joves que ni treballen ni estudien.
La resolució recorda també que els 6.000 milions d’euros assignats a la Iniciativa sobre ocupació juvenil no són suficients per lluitar contra el problema i demana a la Comissió i als Estats membres que concedeixin un caire prioritari a la Garantia Juvenil i, en conseqüència, incrementin la seva dotació pressupostària durant tot el període 2014-2020.
Els eurodiputats demanen també que la Comissió i els Estats de la UE recolzin noves modalitats de negoci i, en particular, l’emprenedoria social, el coworking i la col·laboració massiva (crowdsourcing) i estableixin mesures de recolzament a cooperatives joves i noves empreses innovadores de caire social.
La resolució es refereix, a més, als joves amb discapacitat a qui cal facilitar, segons indica el text, instruments i serveis de suport adequats a fi de crear un entorn equitatiu i potenciar activament la seva ocupabilitat.
Si tens entre 21 i 28 anys, resideixes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i et trobes a l'atur, tens l'oportunitat de participar en aquest procés d'activació.
L'Associació Nova, en col·laboració amb altres entitats catalanes, organitza la campanya formativa Activa't! Si t'aturen no t'aturis, orientada a reforçar les capacitats d'aquells joves d'entre 21 i 28 anys, residents a l'Àrea de Barcelona i que es troben sense feina. Es tracta d'un procés d'activació on durant 12 dies els participants entrenaran de forma intensiva competències tals com xarxes socials, perspectiva de gènere, models socials, treball corporal o comunicació interpersonal per tal que puguin dissenyar i implementar projectes de transformació social.
Al finalitzar la fase de formació intensiva s’iniciarà un procés extensiu d’acompanyament i seguiment a on els grups de treball es trobaran 2-3 matins cada 15 dies per elaborar el projecte.
És un procés gratuït a on cal que els participants tinguin ganes d’aprendre i participar per fer realitat un canvi social, implicar-se, saber treballar en equip i tenir una mentalitat oberta i amb capacitat de comunicació.
Per a més informació, podeu consultar el web d'Activa't o us podeu posar en contacte amb l'Elena Diez al mail elenad@residusiconsum.org o al telèfon 936686107
Si esteu interessats en participar en el procés d'activació ho podeu fer omplint el següent formulari. Teniu temps fins al 21 de juliol.
Nova Innovació Social engega un projecte per a 72 joves en situació d'atur de llarga durada i en risc d'exclusió amb ganes de transformar la realitat. Les inscripcions són obertes fins el 19 de juny.
L'atur juvenil en joves d'entre 20 i 24 anys es va situar el primer quadrimestre del curs passat en un 46,3%, segons dades de l'IDESCAT. L'atur de molt llarga durada és considerat un dels factors principals que poden evocar les persones que el viuen a l'exclusió social, entesa com a l'aïllament econòmic, laboral i/o social de la persona.
Per combatre una situació avui tan real a casa nostra, l'organització Nova Innocació Social i un consorci d'entitats públiques i privades han engegat el projecte "Activa't, si t'aturen, no t'aturis!”. El programa s'adreça de manera gratuïta a joves d'entre 21 i 28 anys (ambdós inclosos), en atur de llarga durada (1 any o més sense treballar de manera remunerada) i que resideixin a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Les inscripcions per inscriure-s'hi són obertes fins el dijous 19 de juny. Tota persona que compleixi els requisits anteriors i disposi del títol de l'ESO pot omplir el formulari. Del total de sol·licituds rebudes, Nova escollirà 72 persones, que seran les que finalment participaran en el projecte.
I en què consisteix? Nova el defineix com un "procés d'activació social que vol enfortir les capacitats de transformació social de joves en situació de risc d'exclusió i reforçar la seva participació ciutadana". En la mateixa línia, el Vicedirector de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB, Josep Ma Tatjer, explica que el programa "pretén formar i assessorar aquests joves perquè desenvolupin projectes de caire social en el seu entorn més pròxim".
Així doncs, l'Activa't no només apareix com a resposta a l'atur de llarga durada juvenil i la potencial exclusió que se'n deriva, sinó que també busca actuar davant la falta de processos de transformació social. És per aquest motiu que a través del projecte, els joves que hi participin aprendran competències per poder emprendre projectes de transformació i de canvi als seus nuclis més propers.
El procés es divideix en tres fases, una primera de sessions intensives durant 12 dies de setembre a novembre de 2014. Una segona de sessions d’acompanyament i seguiment de 10 dies durant 4 mesos (entre octubre i febrer). Finalment, el projecte es tancarà amb les sessions de seguiment en la realització del projecte, de març a juliol de 2015.
La incidència de les polítiques de inserció i reinserció sociolaboral en la disminució de la pobresa, estudiada en una publicació de la Comissió Europea.
Un estudi de l'evolució de l'ocupació i de la situació social a Europa 2013 ha sigut publicat aquests dies per la Comissió. Ocupació, atur i societat, impacte de les prestacions socials en la reinserció al món laboral, conseqüències dels desequilibris homes-dones, i dimensió social de la Unió Europea, els eixos de la publicació.
“Will active inclusion policies support help address rising levels of poverty among those of working age?”. L'estudi vol respondre aquesta i altres preguntes; està disponible en anglès
L'estudi indica que les polítiques socials i les prestacions d'atur afavoreixen el creixement de les societats i el desenvolupament dels individus, al donar eines de capacitació a les persones per tal que superin situacions de dependència en les quals la família i la comunitat resolen mínimament les situacions de pobresa i pobresa extrema.
L'estudi confirma la percepció que la conjuntura de crisi ha provocat un augment significatiu de la pobresa entre la població en edat de treballar. Indica que l'increment del treball a temps parcial, encara que pot comportar nivells d'atur lleugerament més baixos, no implica una millora en aquesta situació de pobresa estesa a la Unió Europea. També assenyala que els aturats que no reben prestacions d'atur tenen menys possibilitats de trobar un lloc de treball doncs és menys probable que siguin beneficiaris de mesures d'activació, per la qual cosa no es veuen obligats a buscar un lloc de treball per rebre prestacions.
Employment and Social Developments in Europe 2013 (21/01/2014)
Per a qui es passegi per les botigues de The Disney Store o botigues Natura a l’Estat espanyol, o pels hotels Melià a Mèxic, potser l’interessarà saber que un paratge natural equivalent en superfície al sòl que estan trepitjant ha estat preservat per a les generacions presents i futures, gràcies a la implicació d’aquestes empreses a la iniciativa CompensaNatura.
I és que www.compensanatura.org proposa a particulars i organitzacions compensar l'àrea de sòl (en metres quadrats) que ocupen amb els seus habitatges, les seves oficines, botigues o naus industrials, per mitjà de la compra i protecció d'una superfície equivalent d'hàbitat de vida silvestre, en un dels paratges naturals més rics i, alhora, més amenaçats de la Terra.
L’objectiu és preservar efectivament els paratges naturals més excepcionals del món, a la vegada que reduir l'impacte ambiental de la nostra activitat (petjada ecològica).
Segellar el sòl és perdre'n els beneficis naturals i ambientals
L'ocupació i el pavimentació del sòl a causa de la construcció d'edificis i d’altres infraestructures suposen l'eliminació o minimització de les funcions i serveis que oferia la natura en aquesta mateixa superfície. D'entre ells destaquen la producció d'aliments i matèries primeres, la circulació de nutrients, substàncies i aigua, l'hàbitat per a espècies de flora i fauna, i l'emmagatzematge de carboni.
Per això, segons Acciónatura combatre aquest impacte ha de ser un esforç col·lectiu i de primer ordre.
Cada hora es segella i pavimenta a l'Estat Espanyol una superfície equivalent a 2,5 camps de futbol.
Una plataforma nova per un projecte en marxa
Fins ara la iniciativa Compensanatura ja ha mobilitzat especialment a 19 organitzacions per la compra i, per tant, salvaguarda de 505.235 m2 de vida silvestre. Ara, a més, CompensaNatura amplia el seu abast potencial, també a particulars, amb la posada en marxa de la seva plataforma online.
Assolit l’objectiu de preservar un primer paratge natural excepcional a Mèxic, també s'afegeixen ara dues zones prioritàries d’actuació, a l’Equador (selva tropical), i a Catalunya (en relació a la compra i preservació d’un dels boscos vulnerables destacats com a madurs en l’Inventari de Boscos Singulars del CREAF).
Com funciona?
A www.compensanatura.org només cal indicar els m2 que es volen compensar i a quin projecte es vol destinar. Una vegada formalitzada la compensació (0,09€/m2 projecte a Equador, o 0,60€/m2 projecte a Catalunya), un certificat descarregable on-line, acredita aquesta implicació.
Acciónatura proposa que, en l'àmbit particular, aquesta compensació també es pot canalitzar com un original regal per una altra persona.
Per menys del que val un cafè, es pot salvaguardar per a les generacions presents i futures 2m2 de bosc madur mediterrani, o 15m2 de selva tropical
Pel què fa a les organitzacions, d'entre els 5 arguments que ofereixen per implicar-s'hi, presenten CompensaNatura com una via per desenvolupar les polítiques de responsabilitat corporativa i de gestió ambiental (especialment sota el sistema EMAS).
Qui ho promou?
CompensaNatura és una iniciativa promoguda per l’ONG Acciónatura, que compta en aquesta fase de consolidació amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, i el recolzament de 6 ONG que també treballen per conservar i recuperar el capital natural: Fundación Global Nature, ECODES, Fundación Félix Rodríguez de la Fuente, FAPAS, Fundación Internacional para la Restauración de Ecosistemas (FIRE) i World Land Trust.
Per a més informació, consulteu www.compensanatura.org, el web d'Acciónatura, o contacteu l'entitat a través del telèfon 93 237 38 02 o comunic@accionatura.org.
Google ha presentat tres eines que ajudaran a gestionar millor la crisis de Filipines. Entre aquestes eines hi ha un mapa col·laboratiu.
A vegades dona la sensació que la gent només coneix la vessant d'oci de les noves tecnologies; associa les xarxes socials amb perdre el temps, els missatges de Whatsapp en només enviar acudits gràfics i els vídeos del Youtube per només escoltar música. Però les noves tecnologies, sobretot les relacionades amb les TIC, poc a poc estan demostrant la versió d'utilitat que tenen elles mateixes. I sobretot la utilitat en casos d'emergència.
Google ha presentat el passat dilluns un conjunt d'eines per ajudar als damnificats del tifó Haiya-Yolanda, tifó que ha arrasat Filipines i ha deixat el dolorós nombre de 10000 morts. Aquestes eines són les següents:
Google, sempre intenta deixar la seva empremta a tots els racons del món però una vegada més ha demostrat ser sensible amb les persones que estan patint les conseqüències d'un desastre natural.
Font d'informació: The Next Web
Fundació World Nature, el proper 11 de novembre organitza una xerrada que explica com la presència d'orenetes pot esdevenir un indicador de la qualitat de l’aire.
El Projecte Orenetes, que treballa conjuntament amb l'Institut Català d'Ornitologia i la Fundació World Nature amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, volen incorporar l’oreneta com a variable de la qualitat de l'aire.
Expliquen que l’oreneta cuablanca s’alimenta d’insectes voladors que, mentre crien, capturen molt a prop del niu. Així doncs depèn molt de la qualitat del medi on cria, específicament, de la qualitat de l’aire en aquestes zones.
A partir d'ara, a més de fer el cens dels nius d'orenetes, també recomanen tenir en compte cinc senzills indicadors de contaminació atmosfèrica que ajuden a entendre l’estat de l'entorn on viuen les orenetes.
Per tal de poder explicar aquestes novetats metodològiques i la realitat de la relació de la qualitat de l'aire amb la conservació de l'oreneta cuablanca, us conviden a una xerrada informativa a Barcelona. La xerrada és oberta a tothom.
Més informació
Lloc: Casa del Mar de Barcelona, C. Albareda 1-13, aula 2
Data: 11/11/2013 de 17 a 18:30h
Contacte i confirmacions: adalmau@wnature.org
Tot i que les dades oficials mostren alguna petita millora en les xifres d'atur registrat, la realitat és que moltes de les persones sense prestació no s'apunten al Servei d'Ocupació de Catalunya.
Les dades publicades al mes d’agost indicaven que a Espanya l’atur havia disminuït en 31 persones a l’agost, una dada aparentment positiva però que no reflecteix la realitat de la situació dels aturats. Les poques possibilitats de trobar feina inscrivint-se al Servei d’Ocupació fan que moltes de les persones que s’han quedat sense feina però no tenen dret a subsidi o cap ajut econòmic i aquelles a les que se’ls hi ha acabat no s’inscriguin o deixin de formar-ne part. En total a Catalunya ja són el 36% dels aturats els que no perceben cap prestació.
Els aturats que no perceben cap mena d’ajut o subsidi ja arriba al 36%
Això fa que la disminució d’inscrits no coincideixi amb l’augment de persones que cotitzen a la Seguretat Social. En el cas de Catalunya, on a l’agost el nombre d’aturats va pujar en més de 1.200, fins arribar a 611.658 persones però van ser un total de 29.000 el nombre de cotitzants que van reduir-se.
I aquestes 27.800 persones restants? On van a parar? Formen part de l’anomenat atur invisible. I es pot descobrir la gran quantitat de persones que ara mateix no apareixen a les estadístiques oficials comparant les dades que publica l’Enquesta de Població Activa (EPA). A Catalunya segons l’EPA hi ha 873.000 aturats, 261.342 més dels que estan apuntats a les oficines d’ocupació.
Segons els experts aquestes persones “invisibles” sortiran a la llum en el moment en que les expectatives de trobar feina millorin i es comenci a crear ocupació.
Identifica, explora, decideix i actua! Aquestes són les directrius que ofereix la plataforma Mapalaboral als i a les joves que busquen feina. L'objectiu és ajudar-los a orientar el seu trajecte professional, proveint-los de les coordenades que necessitin per decidir quin camí seguir.
Creada per la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), amb la col·laboració d'Infojobs i el programa Incorpora de l'Obra Social "la Caixa", Mapalaboral.org està disponible des del 9 de juliol, tot i que la presentació pública no es farà fins a l'octubre. D'aquesta manera, els i les joves que busquin feina podran preparar la seva estratègia durant l'estiu per tal de poder-la posar en pràctica al setembre.
Aquesta eina pretén donar un cop de mà als i a les joves que fan els seus primers passos en el món laboral, tot guiant-los per tal que abans de començar a enviar currículums a la babalà defineixin el seu projecte professional.
Per aconseguir-ho els proposa seguir aquest trajecte: Primer de tot, els ofereix mitjans per identificar en quin punt estan, per després ajudar-los a explorar els aspectes que encara no tinguin clars, per poder decidir on volen arribar i/o actuar per aconseguir el seu objectiu. A mesura que van avançant en aquest camí, poden registrar les seves conclusions al Portafoli del projecte professional.
L'eina ofereix moltes activitats, recursos, informacions i materials de suport que cada jove pot utilitzar o no, depenent de les seves necessitats i el punt en què es trobi.
El desenvolupament de la plataforma Mapalaboral es basa en les eines elaborades per la Comissió d'Inserció Sociolaboral d'ECAS, en el marc de la Proposta metodològica d'inserció laboral per a joves.
Es tracta d'un llibre de fotografies de gran format del Francesc Muntada, "Parcs i espais naturals de Catalunya", valorat en 35 euros, gràcies a la col·laboració de l'Editorial Alpina.
Per obtenir-lo, la proposta de l'entitat és donar-se se d'alta com a soci al web del Projecte Boscos de Muntanya per una quota mínima de 30 euros anuals o bé l'oferta especial de 50 euros per a 2 anys (quotes del 2013 i el 2014).
Per què fer-se soci?
A més d'endur-se un exemplar del llibre, esdevenint soci es col·labora a fer possible que cada any el Projecte Boscos de Muntanya pugui acostar més persones a més boscos del Pirineu.
També permet participar amb avantatges especials a les trobades de socis (que inclouen sortides guiades i activitats), rebre un obsequi anual i un informe explicant a què destinen els diners de les persones associades.
Properament, les persones que donen suport econòmic al Projecte Boscos de Muntanya també podran gaudir de preus especials i descomptes en productes i activitats d'establiments de les comarques on es desenvolupa el projecte.
Si voleu aconseguir el llibre i, alhora, donar suport al Projecte Boscos de Muntanya, ho podeu fer des del seu web.
El Govern Espanyol ha donat a conèixer durant aquesta setmana la seva estratègia per combatre l’atur juvenil i evitar el risc d’exclusió social dels menors de 26 anys. Aquesta mesura anirà dotada de 3.500 milions d’euros durant el període de 2013 a 2016 i comptarà amb l’ajuda de la Unió Europea.
El passat 7 i 8 de febrer, el Consell Europeu va donar a conèixer la seva iniciativa anomenada Garantia Juvenil, per pal•liar l’actual situació d’atur d'aquest col·lectiu.
Aquesta proposta anirà unida a una ajuda de 6 milions d’euros durant el període del 2014 al 2020 i servirà per reforçar i accelerar les mesures que han instaurat els diferents governs durant els darrers anys. Amb aquesta iniciativa la UE oferirà als joves menors de 25 anys una oportunitat de treball i educació contínua.
D’altra banda, el passat dimarts 12 de març, el Govern espanyol va presentar l'Estratègia d’emprenedoria i treball juvenil durant el període del 2013/2016 elaborada pel Ministeri de Treball amb la col•laboració del Ministeri d’educació que ha rebut una dotació de 3.485 milions d’euros cofinançats pel Fons Social Europeu.
Aquesta estratègia servirà per reduir l'actual taxa del 56% d'atur juvenil dins l'estat i per evitar les situacions de risc social que poden arribar a tenir els joves espanyols a llarg termini.
Finalment, aquest pla inclou un centenar de mesures dirigides a facilitar la inserció laboral dels joves aturats.
Una de les mesures anunciades és que les organitzacions i entitats de reduïda dimensió que contractin joves sense experiència tindran una bonificació en quotes socials. Per la seva banda, els joves que vulguin autoocupar-se pagaran 50 euros de quota d’autònoms durant els 6 primers mesos i, durant els 24 mesos següents, tindran una bonificació del 30%.
Are you intrigued by how other nonprofits do their hiring?
Do you wish you had more information about what compensation looks like across the sector?
Would you like to share how you attract the best staff to your organization?
If you answered, “yes” to the above, and are responsible for decision-making at your organization on topics such as hiring, compensation and staff development, then we invite you to share your experiences in our annual nonprofit HR survey.
Why does your voice matter?
This year’s survey aims to find out more about how you do your job when it comes to finding, developing and keeping staff; frustrations or constraints you face in making your daily work as effective as possible; and where Idealist can help you bridge the gap.
The more data we have from organizations of all sizes, budgets, and areas of focus, the better the snapshot we can deliver to you of where the sector stands now — and where it’s headed.
You’ll also be telling us how we can better support your work and help you further your organization’s mission.
To take this year’s confidential survey, click here.
We couldn’t have done past years’ surveys without you. Thank you for helping us deepen the nonprofit sector’s knowledge base, sharing your best practices, and being an invaluable member of the Idealist community.
_
The 2013 HR report is scheduled to be released this spring. Prior year reports are also available here.
Get Online Week (Setmana Europea de les Competències Digital) és una iniciativa europea que des de fa tres anys fomenta l'accés a Internet de tota la ciutadania. La campanya d'enguany, que es desenvoluparà del 18 al 24 de març, a més, se centrarà en les competències digitals dels joves per tal de promoure la seva ocupabilitat.
A Europa, en general, i a l'Estat espanyol, en particular, les xifres d'atur juvenil són molt preocupants. A Europa supera el 20% i a Espanya es parla ja d'un 50%. Per això, la campanya Get Online Week d'enguany posa l'accent en apoderar els joves en l'ús de les TIC, tot fomentar els estudis en noves tecnologies, per tal que puguin accedir als llocs de treball del present i del futur, estretament relacionats amb els avanços tècnics.
Així la campanya 2013, que es desenvoluparà del 18 al 24 de març, amplia els seus horitzons i, més enllà de buscar que la ciutadania accedeixi a Internet, s'ha marcat l'objectiu d'aconseguir la participació i apoderament de les persones per utilitzar la tecnologia i Internet amb confiança i habilitats, per tal que puguin aprofitar totes les oportunitats que ofereix el món digital. Se centrarà en tres temes: El portfoli de competències digitals (e-skills portfolio), la identitat digital i el viatge online.
La campanya no s'adreçarà només a les persones que encara no han accedit a Internet i ho fan per primer cop, se centrarà en apoderar els joves que ja fan servir Internet amb activitats que enforteixin els seus coneixements per utilitzar l'Internet i la tecnologia per desenvolupar encara més la seva vida personal i professional. En aquest sentit, també intentarà promoure els estudis en noves tecnologies entre els i les joves, ja que, és un sector amb futur que no s'ha vist tan afectat amb la crisi econòmica. A més, les activitats intergeneracionals tindran forta presència en aquesta campanya, tot connectant joves i persones grans.
Get Online Week és una iniciativa de la xarxa europea de telecentres, Telecentre-Europe, en col·laboració amb les xarxes de telecentres de diferents països i les entitats i administracions que acullen aquest centres d'accés a la societat de la informació. Des del seu llançament l'any 2010, ha arribat a més de 500.000 europeus en més de 20.000 centres de tot Europa i més de 100.000 persones han utilitzat el Internet per a la primera vegada. En la darrera edició, uns 10.000 telecentres de més de 50 països d'Europa, Àsia i Àfrica van acollir activitats.
El passat dia 14 de febrer, el Govern espanyol junt amb els sindicats i patronal van fer pública la dotació econòmica i mesures corresponents a la Estratègia d’Emprenedoria i treball per a joves pels anys 2013-2016.
En l’actual context de crisi, una de les principals preocupacions de l’Estat és l’atur. L’any passat es va tancar amb una taxa d’atur del 26,02% (5.965.400 persones) i es preveu que a aquest 2013 pugi fins el 28%, essent especialment dramàtica la situació d’atur dels joves, que al novembre va registrar una taxa del 24,4%.
A fi d’intentar contribuir a la reducció de l’atur juvenil, s’han proposat un conjunt de mesures, recollides a la Estratègia d’Emprenedoria i Treball per a joves 2013-2016.
Aquesta estratègia es va fer pública el passat 14 de febrer, mitjançant un comunicat conjunt entre el Ministeri de Treball i Seguretat Social, sindicats majoritaris (UGT i CCOO) i patronal (CEOE i CEPYME) on es va explicar el conjunt de mesures i la dotació econòmica que s’hi destina.
La xifra de la dotació econòmica serà de 3.485 milions d’euros procedents de l’Administració General de l’Estat i del Fons Social Europeu. Per altra banda, s’han proposat 100 mesures amb l’objectiu de facilitar l’accés i permanència de les persones joves en el mercat de treball.
D’aquestes 100 mesures, 15 d’elles pretenen donar resposta de manera immediata a la situació de l’atur juvenil. Respecte a les 85 restants, es dirigeixen a la millora d’oportunitats d’accés i permanència dels joves al mercat de treball.
En relació a les mesures de resposta immediata, destaca:
En quan a les mesures de llarga durada, destaquen totes aquelles relacionades amb l’educació i la formació. Es vol afavorir la permanència al sistema educatiu i dotar de reconeixement a la formació professional. Un altre objectiu és la millora de l’acompanyament i orientació a l’hora de la recerca de treball.
Finalment, una de les qüestions a destacar és l’impuls de mesures que incentivin la contractació, així com facilitar la compatibilitat entre treball i formació, aconseguint garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats.
L’atur entre les persones amb alguna discapacitat arriba al 60%. Degut a les retallades i els endarreriments en els pagaments per part de les administracions públiques, molts CET de Catalunya es podrien veure afectats en el desenvolupament de la seva tasca ocupacional per a persones amb alguna discapacitat.
Les retallades i els endarreriments en els pagaments de les administracions públiques poden representar un cop molt fort per al bon funcionament dels més de 200 Centres de Treball per a Discapacitats (CET) de Catalunya. Però la crisi que pateixen no es deu tan sols a la manca de liquiditat sinó que el model existent, molt plural, familiar, d’àmbit local que en altres moments va ser molt beneficiós, ara representa un llast per la manca d’una estructura empresarial, dinàmica i adaptativa als continus canvis de mercat. Tot això pot abocar a superar el 60% actual de persones en atur amb alguna discapacitat.
Segons declaracions a La Vanguardia digital fetes per Julio Martínez, president de la Federació de CET de Catalunya (FECETC) “el passat 2012 van haver de tancar 8 CET, moltes es troben en la corda fluixa, altres han acomiadat personal i altres han hagut d’aplicar un ERE”.
Sempre segons La Vanguardia.com, un altre factor a sumar-se a la manca de liquiditat és la creixent desconfiança de les empreses del sector privat vers aquests tipus de centres, són reticents a fer contractacions i després trobar-se penjats. A més grans empreses i multinacionals han creat les seves pròpies empreses d’inserció per a treballadors amb baix grau de dispaciitat i cobrir més fàcilment amb el percentatge obligatori de plantilla discapacitada.
Però no tot són noticies negatives, i hi ha alguns exemples a Catalunya d’èxit i creixement. Trobem la Fundación Cares, en el Port de Barcelona, especilista en logística i ara augmenta gràcies a l’increment general de les exportacions. El Grup SIFU és un dels centres especials de treball més gran d’Espanya, amb 2.500 treballadors al seu càrrec, amb 200 en plantilla i amb 32 oficines. El seu catàleg d’ofertes és amplíssim, des de jardineria, fins a assessorament jurídic, fabricació de material d’oficina, etc.
Segons Martinez, cal anar cap a un nou model, i cal trobar una veu unitària per al model català. Que defensi els seus interessos en la Conferencia Sectorial, l’òrgan del Ministeri de Treball on es debaten les línies estratègiques immediates. En les últimes setmanes, representants de les principals entitats de Catalunya (FECETC, DINCAT, ECOM, varies organitzacions de malalts mentals…) s’han reunit per treballar en aquests sentit.
Each day, people like you have ideas on how to make the world a better place, but don’t know how to put their ideas into action. To help you take the first step, we’re profiling budding social entrepreneurs who are tackling issues that are important to them, one step at a time.
The idea
Photo of Ryan from ©Neighborhood Notes in Portland, Oregon: www.neighborhoodnotes.com.
Ryan Saari, an Oregon native, knows that Portlanders love their beer as much as they love helping others. But given the amount of nonprofits that already exist in the city, Ryan realized that another nonprofit, while wonderful, may not be needed. “Instead we thought, what can we do to partner with the existing nonprofits?” he says.
Three years ago what started off as a discussion between Ryan and his friends about what good they could do in their communities turned into something bigger: The Oregon Public House—a soon-to-open nonprofit pub that will serve local beer and seasonal, locally sourced food, pay employees fair wages, and donate all its profit to charities.
Ryan foresees The Oregon Public House growing and hopes after a year or two of running successfully they can open another in Portland, eventually with plans to brew their own beer and sell six packs in stores where 100% of the money goes to a charity.
Obstacles
Ryan’s first step was to bring a team on board and find a building to set up the brew pub. To buy an already existing business, the team would need a minimum of $200,000. Instead, they found a fix it up rental attached to a ballroom that was still used as an event space.
Now that they had the building, they took the next steps toward owning the first brew pub of it’s kind. Here are some of the many obstacles they encountered over the past few years to get this unique nonprofit up and running:
Obstacle: Community push back
Solution: Worried about bringing a bar into a community, Ryan didn’t want to contribute to the already existing problem of people abusing alcohol. “At first people questioned what we were doing. People wanted to change the idea into a coffee shop, or take the idea and brew craft root beer instead,” he says. He knew it was important to establish the nonprofit as a public house and not a bar, a place where friends and family can come together to enjoy a beer and food in a friendly environment.
Obstacle: Never been done before
Solution: Without a model to learn from, Ryan knew trust was key when opening a nonprofit like this, which is the first of its kind in the country. “Customers need to know where the money is going,” Ryan says. Their books are public so customers can see where the profits go to help combat any skepticism. With the idea to one day expand and turn the pub into a brewery, The Oregon Public House is continually aware of maintaining the balance between giving to local charities and the operational costs for the pub.
The ballroom. (Photo from ©Neighborhood Notes.)
Obstacle: Opening without debt
Solution: With the largest donation only being $2,500, there needed to be other ways to raise funds. One way was to start a ‘Founders’ program, where people give to the nonprofit and in return receive a free beer each day, or week, depending on their contribution level.
Another way they stayed debt-free was not building until the money was available, a strategy they plan on continuing. While they received a grant from the city of Portland for the store front, they also didn’t take out any loans.
They likewise relied on volunteers to help reconstruct the building: pour the cement, paint the walls, and do whatever they could to help. Opening with zero debt will allow them to immediately begin donating the profits to worthwhile charities and to positively influence the community around them.
Obstacle: Staying profitable
Solution: Ryan says there are lots of questions about how to make a public house a viable business while giving away most of the earnings. He and his team pay rent by renting out the event space attached to their brew pub location for weddings, movie screenings, and more. “An event space is extremely profitable,” he says. They also plan on having the leadership all-volunteer run, with paid staff to cut down costs.
Advice
Future home of The Oregon Public House. (Photo from ©Neighborhood Notes.)
After two years of countless hours from 100 volunteers, The Oregon Public House is in the final stages of officially opening it’s doors to the community.
“We’ve received emails from people all over the country saying they’ve had the same idea, and asking how they can do this where they are to help their own city,” says Ryan. “We want people to steal this idea.”
Whether or not you plan on opening your own brew pub for charity, here’s how Ryan thinks you can move forward on your idea:
“Make a living,” Ryan finally says. “But instead of pocketing the extra cash, why not give back to your city?”
__
Want to steal this idea? Feel free to reach out to Ryan at ryan@oregonpublichouse.com.
The idea
Some items people commonly collect include antiques, comic books, bobbleheads, shotglasses, and more. Kevin Boyle and Rick Horan collect ideas.
They stand in places like NYC’s High Line or Times Square with a large sign and ask people to share their ideas, some of which they post on their website or talk about in a podcast. They’ve heard it all: from tax returns that allow you to choose where your tax dollars are spent to a health rating for nail salons to making South America the largest rollerblading rink in the world. Some people even sing to them.
The idea came to Kevin after reading about blogger Andrew Dubber’s project to give 30 ideas in 30 days away for free.
Kevin Boyle and Rick Horan. (Photo via Ideas Improv.)
“His rationale was, If I’m not going to do anything with these ideas, maybe someone else will,” Kevin says. “I started thinking about tweaking and expanding his idea and taking it to a much broader level. Instead of one guy doing it why not ask everyone?”
From solar energy to healthcare to education, most ideas they hear are for the common good.
“Our Ideas Wanted project is all about engagement. And there seems to be a yearning for good old conversation. Sharing ideas seems to us as the ideal way to open up organizations to new people and new ideas,” Kevin says.
Why we’re adding it to the Idea File
How you can replicate it
Since the project launched last September, Kevin and Rick have taken their signs across the country from Miami to Seattle. They’d love nothing more than to go to all 50 states and then some in hopes of making a documentary.
Also in the works is “an ‘ideas’ program to promote idea sharing, brainstorming, collaboration, and creativity in schools.” Eventually they hope to engage civic groups, and given the damage Hurricane Sandy did to their hometown in the Rockaways, they also want to collect suggestions on how to make the area more resilient.
If you’re inspired to solicit strangers where you live, here are some tips to keep in mind:
Under the lights on Broadway. (Photo via Ideas Improv.)
“A lot of people will be stumped. They have ideas all the time but they’re suddenly brain dead when asked for an idea,” Kevin finally says. “Talk to them about the project. Tell them you’ll be there for a while so if they want to come back you’ll be ready. If you have fun with it, people will have fun, too.”
_
Interested in promoting idea sharing at your school, nonprofit, or workplace? Feel free to get in touch with Kevin: kevinboyle@ideasimprov.com.
Do you know of other projects that are fun and potentially replicable? If you’d like us to consider posting it as part of this series, leave a comment below or email celeste [at] idealist [dot] org.
From Milserve to Team Rubicon, the opportunities for vets to continue serving after they’ve come home are increasing. According to a recent report by Civic Enterprises, becoming involved with community service can greatly help the transition to civilian life. This is one vet’s story.
During his time with the Air Force in Vietnam, Jeff Hottensen lived on almost every continent in the world. When he returned to NY after a little over two decades, he saw an ad in the paper to volunteer with a blind baseball team in Babylon. Eighteen years later Jeff is still stepping up to the plate.
“All those years in the service, I never had a connection to anything. No place was home,” he says. “I wanted to be part of a community, to do something and not move every two and a half years.”
Jeff, now 65-years-old and a customer service rep at AAA, grew up playing stickball in Manhattan and loves that baseball is a sport almost anyone can play. Twist the rules a bit, throw unlikely players on the field, and the game becomes even more high stakes.
Jeff (left) at a recent exhibition game at Citi Field, home of the NY Mets. (Photo via Camille Hottensen.)
“Not only are they beating a disability, but they are beating the system. It’s so much more thrilling,” he says.
Beep baseball works like this: A sighted pitcher throws a beeping ball to a blind or visually impaired batter who is blindfolded to combat any advantage. After hitting the ball, the batter uses their hearing to run to first, even better third base, which is also beeping. No balls are thrown. If the fielder gets the ball before the batter reaches the base, they’re out. The game is over in six innings.
Jeff is currently with Rockville Centre-based Long Island Bombers and has had just about every role from catcher to base judge to umpire at the World Series — in addition to describing items at the gift shop so the players can bring home souvenirs when they travel. He’s suffered bumps and bruises, broken fingers, even a concussion, yet he returns year after year.
“I learned, which I never thought I had, that caring feeling,” he says. “I surprised myself.”
From national service to community service
The first time Jeff met the players he was nervous about how he would act. He’d never been around the blind before.
“I was so scared of saying the wrong things,” he says. “I remember meeting this guy Jack who was running the team. He said ‘Good to see you. Oh wait, I can’t. So maybe it’s good for you to see me.’ ”
The immediate joking made Jeff feel right at home. Eventually he was able to transfer the leadership skills he honed in the Air Force to volunteering. Early on in Vietnam, for example, Jeff was thrown into a role as Branch Chief and had to manage people of all genders, races, and ages.
“I loved seeing young kids come in, teaching them, and watching them grow up,” he says. “Before they ship out you’ve made them into somebody respectful. You saw them build their self-confidence.”
With the Bombers, whose players are increasingly younger, empowering them to not fall into a depression because of blindness is part of teaching them how to swing a bat.
“Her mom said her life has changed so much and that this is the best thing that has happened to her,” Jeff says about a new sixteen-year-old recruit who’d recently gone blind. “How can I quit now? Those things keep me going.”
In later years Jeff has become more involved with organizing. If the weather is bad, he sets up a phone chain. If they’re stuck at the airport on the way to the World Series, he makes sure the players have something to do. Each year Jeff also arranges the LI Classic, a local tournament.
A second family
Above all, being a part of the Bombers reminds Jeff of the tight knit camaraderie he experienced in the Air Force. He and his usual roommate at the World Series, Jim Hughes, have been with each other through marriages, births, career changes, and more.
The Long Island Bombers have been around since 1997. (Photo via the team.)
“The two of us have just grown up together. He was 18, I was 40-something when we both started. Unbelievable,” Jeff says. “You build lifetime relationships over this. You really do.”
It makes occasions like winning a game at the World Series even more special. The year was 2005, the field was Houston’s Meyer Park. Jeff was catching; the Bombers hadn’t won a game yet. It was the last one of the series. Frank Guerra got a hit that tipped the game in their favor. He jumped into Jeff’s arms, and the rest of the team went crazy.
“I just thought it was the greatest moment,” Jeff says. “Without winning a game they might’ve lost a lot of courage and confidence, and not gone to the next World Series.”
Not like the team needed much cheering up to begin with. Jeff is continually struck by is how the players don’t view their blindness as a handicap, a philosophy they spread through local clinics and demonstrations at places like Camp Abilities.
“I never heard one of them complain about something they couldn’t do,” Jeff says. “It’s made me less tolerant about people who whine about nothing.”
The positivity is addicting. Soon, Jeff and his wife are thinking about becoming snowbirds, spending half the time in New York and half the time in Florida. He’s already putting feelers out to see if he could start a team down south and add more years to his umpire uniform.
The question remains: Will he ever strike out with beep baseball? The likely answer is no.
“I’m staying for at least 20 so I can get my retirement pay,” Jeff says, laughing.
____
Inspired to volunteer? The Bombers are always looking for extra hands to carry bats, spot bases, and wear blindfolds. Get in touch by emailing beepball@libombers.org.
Infojobs col·labora amb el programa Incorpora de l’Obra Social “la Caixa” per afavorir la integració laboral de persones amb situació d’especial vulnerabilitat.
El web de cerques de feina Infojobs ha signat un conveni amb l'Obra Social “la Caixa” per col·laborar en el programa Incorpora, dedicat des de l’any 2006 a promoure la integració laboral de persones en risc d’exclusió social.
En el marc d’aquesta col·laboració, Infojobs ha creat Oferta responsable, un projecte orientat a fomentar la contractació de persones amb dificultats per accedir al mercat laboral.
Oferta responsable permetrà a les empreses publicar de forma gratuïta les seves ofertes de feina i tenir accés a una borsa de treballadors en situació d’especial vulnerabilitat com ara joves amb dificultats per trobar la seva primera feina, dones víctimes de violència de gènere o aturats de llarga durada, entre d’altres.
Infojobs farà una selecció de candidats que responguin al perfil i tinguin la formació necessària per cobrir la vacant. Un cop l’empresa es decideixi per un candidat, una xarxa de tècnics d’inserció laboral faran seguiment de la seva incorporació a fi de garantir la millor integració possible en el nou lloc de treball.
A més de la publicació gratuïta de l’oferta, les empreses gaudiran d’un servei personalitzat que inclourà assessorament sobre bonificacions i incentius fiscals així com suport en els processos de contractació.
Each day, people like you have ideas on how to make the world a better place, but don’t know how to put their ideas into action. To help you take the first step, we profile budding social entrepreneurs who are tackling issues that are important to them, one step at a time.
The idea
I’m horrible at improv comedy. If someone were to tell me that I should sign up for a class by myself, with a bunch of random strangers, and perform to a crowd of 700 plus people at the end, I’d tell them they were crazy.
Which is why I probably need to do it. Saya Hillman from Chicago-based Mac ‘n Cheese Productions agrees. After she convinced friends who didn’t know each other to dance a hip-hop routine on stage with her so she could check it off her life to-do list, she saw the immediate bonding that came with shared vulnerability. Fear Experiment, where you perform an art form that terrifies you, was thus born.
Dancers from the first Fear Experiment show at Park West Theater in April 2010. (Photo via Rich Chapman: richchapmanphoto.com/rwc)
There’s no one succinct way to describe Mac ‘n Cheese Productions. Besides Fear Experiment, other offerings include: minglers, an ideas salon, meetups, dinner parties, events for women entrepreneurs, a newsletter of referrals for local businesses, and most recently, retreats. Her long-term dream, though? A summer camp for adults.
“It can be awkward to go to stuff. I try to remove all the “ick” factors in traditional ways of meeting people and getting out there so to speak,” she says.
Saya is also big on giving back. Fear Experiment participants volunteer as pen pals and teachers to an underserved population, and the students are treated to dinner and the show. Folks from her network, called Cheese-Its, also regularly sponsor a Rwandan boy’s education, and she started a Chicago chapter of BC Cares, the volunteering arm of Boston College alum.
Whether it’s providing opportunities for community service or confronting your own perceived limitations, Saya is all about getting others to “Live a life of yes!”
“I’m trying to help people not be paralyzed by fear and low self-esteem. It’s really hard for people to see the positives in themselves often,” she says. “I hope I’m able to bring that out in themselves. And not only recognize it, but to own it and do something good with it as well.”
Obstacles
Eight years ago Saya got laid off from her job as a video producer. She had no plans of being an entrepreneur; the only thing she knew was she didn’t want “boss” in her vocabulary anymore.
Motivated by having to pay rent and the possibility of being forced to move back home, Saya’s first step was to figure out how long $300 in savings and unemployment checks would last. Turns out not long; Saya had to just jump and figure it out along the way.
Here are some of the challenges she faced:
Obstacle: Plan or no plan?
Solution: Saya started out wanting to create her own video company for special events. She didn’t know the first thing about running a business, and people advised to have a plan. But while she loves lists, having a plan wasn’t her thing. So she researched other companies. Shadowed videographers. Contacted a local business development center. Used collaborative tech tools like Creative Cow.
A year into being self-employed Saya was continuing with her tradition of throwing dinner parties for friends who didn’t know each other when strangers began wanting in. It was then Saya realized she could make it into a business. Mac ‘n Cheese soon morphed from a media company to a people connector company. “I didn’t imagine any of it, but that’s what I love about it. There’s always something new and exciting,” she says.
Obstacle: Financial insecurity
Solution: From buying video equipment to coordinating events, Saya continually opted for the most economical ways to get things done. She was careful not to get herself into situations that would cause a huge debt to hang over her head.
She would also occasionally do pro-bono video jobs, and anytime she has given something away for free or low-cost, it has always come back to her in a positive way. “More often than not people say ‘yes’ to my outlandish requests and go above and beyond what I was expecting,” she says.
Obstacle: Working solo
Solution: Saya knew not having co-workers to bounce ideas off of was going to be hard for her, so she immediately started reaching out to her networks. She kept with this trend, and a few years later, began going to events in the city by herself as part of an experiment called the “The Solo Life.”
The amount of people she knew in Chicago increased exponentially, and now connecting and collaborating with people from all walks of life is her bread and butter. “When you go into situations where you’re meeting people, I learned the power of listening, and the power of not going into something just thinking about what you need out of the situation,” she says.
Advice
Saya is thrilled that she was fired all those years ago. From meeting her fiancé to inspiring a woman to start a dog walking business, the amount of friendships, partnerships, and startups she has encouraged through her events are numerous and far-ranging.
“I love infecting people with ED, entrepreneurial disease,” Saya says. “It’s the best thing in the world.”
Saya introducing Fear Experiment. (Photo via Rich Chapman.)
Here’s how she thinks you can move forward on your idea:
Starting out
For the ladies
Staying motivated
“You have to figure out what’s good advice and what’s bad advice. What’s good for someone else might not be good for you,” Saya finally says. “Trust your gut.”
_
Want to live your own life of yes? Feel free to chat with Saya about entrepreneurism and self-employment through @sayahillman on Twitter. She is also available for speaking engagements.
The idea
After hearing about someone who had written a thank you note a day for a year, Karen Amarotico from Ashland, Oregon felt inspired to do the same. Since waking up in the middle of the night over a year ago with the idea to say thank you with a pie instead, Karen has given over 390 pies to friends, family, and strangers.
Giving a pie a day away was Karen’s gratitude project.
“There is something sensual about the rolling out of the dough, peeling and slicing the fresh fruit, or stirring a rich chocolate pudding. All of these things seem to say ‘It took me awhile to make this pie, and you are worth every single minute,’ “ she says.
Why we’re adding it to the Idea File
Karen isn’t the only one using pie to say thanks. Idealist staff member Ero Gray recently baked a pie a week for friends and family for one year. This is his Gluten-free Blueberry Cream Cheese creation. (Photo by Chris Machuca via pie-curious.blogspot.com.)
How you can replicate it
Karen continues to give away on average a pie a week and doesn’t see an end in sight. “I’m more willing now to go out of my way to thank or recognize someone even if I don’t know them. I think goodness should be recognized and honored in some way and am happy to do it,” she says.
_
Inspired to start your own gratitude project? Feel free to reach out to Karen for advice: karen [dot] amarotico [at] gmail [dot] com
Do you know of other projects that are fun and potentially replicable? If you’d like us to consider posting it as part of this series, leave a comment below or email celeste [at] idealist [dot] org.
Meet Alex
Alex Linsker has done a little bit of everything. He studied playwriting and business as an undergrad at NYU, did marketing for an
online T.V. seller, created a software company, interviewed shoppers, and most recently, co-founded and acted as president of the democratic co-working space, Collective Agency in Portland, Oregon.
But one common theme threads his pursuits: the less he knows, the more he wants to do it. So when his time as Community Organizer of the Collective Agency was up, he turned to an issue he knew little about yet would affect any business choice he’d make: taxes.
“As a playwright, I really like figuring out what the false story is and finding what the true story is,” he says. “There’s a lot of mythology about how jobs are created. The truth is that a higher tax rate on people who are the richest grows jobs.”
The idea
Alex wants to introduce a progressive income tax in Oregon through a lobbying group called Tax and Conversation.
He envisions a diverse group that writes an Oregon constitutional amendment, acquires 100,000 signatures to get it on the ballot, and petitions people to vote. He also sees the group building community and promoting education about tax, government, and civics through workshops, meetups, and more. Similar to Collective Agency, the structure will be democratic with membership fees that go to representatives.
The hope of Tax and Conversation is two-fold: On a practical level, getting rid of tax breaks will mean more money for quality K-12 education, healthcare, and other basic services in Oregon. “There’s this scarcity mentality that’s been created and talked about in the news. But there’s more than enough to go around if we choose,” he says.
On a deeper level, Alex believes that a fair tax will help reduce income disparity and therefore generate more trust and empathy in society, a viewpoint he shares with the social researcher Richard Wilkinson.
Obstacles
Alex has been reading, networking, talking, and working with various people and groups such as Tax Fairness Oregon as much as he can. So far he’s created a website that includes a first draft of the amendment.
Here are some current challenges he’s facing:
How you can help
One of many public parks in Oregon Alex hopes more money can go to. (Photo from Ian Sane via Flickr’s Creative Commons.)
Leave a comment below or send him a message through Idealist and if the project progresses, we’ll keep you posted!
La nit del 25 al 26 de setembre de 2012, una immensa riuada es va escampar per Terrassa, Sabadell, Rubí i altres poblacions del Vallès Occidental, arrasant barris sencers, provocant gairebé un miler de morts i deixant 12.000 damnificats. Davant la inoperància de les institucions, el paper de centenars de voluntaris –especialment de l’escoltisme i altres organitzacions juvenils- va ser clau per atendre les víctimes i restablir la normalitat a les zones afectades.
Tal dia com avui de fa 50 anys, durant tota la tarda, una pluja intensa descarregava al Vallès. El que semblava ser una tempesta típica de l’estiu mediterrani es va convertir en una de les desgràcies naturals més fatídiques –si no la pitjor- que va patir Catalunya durant el segle passat. La riuada es va endur barriades senceres a diverses ciutats, arrossegant cadàvers a desenes de quilòmetres de distància. La xifra oficial de víctimes mortals és de 617, tot i que diversos historiadors parlen d’un miler de morts. Els supervivents van veure com l’aigua s’havia endut casa seva i tot el que havien construït amb anys d’esforços i penúries.
Davant d’aquesta situació, es va despertar una gran solidaritat entre els veïns i diverses organitzacions juvenils, com els Minyons Escoltes, es van implicar per ajudar els damnificats. Treure la runa, recuperar cossos i identificar-los, atendre les persones afectades... la tasca ingent de centenars de voluntaris va compensar la inoperància de l’administració pública. És difícil aplegar totes les actuacions que es van fer de forma desinteressada, tot i que sí que tenim constància d’alguns exemples.
Un dels testimonis escrits que han perviscut és el de Francesc Clua, aleshores membre de l’Agrupament Mossèn Norbert Font i Sagué, situat al carrer Portal Nou de Terrassa, que va relatar les seves vivències a “Les riuades del Vallès”, el setè capítol del Monogràfic de la història de l’escoltisme, editat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i la Fundació Josep Sans (que podeu consultar i descarregar-vos accedint a aquest enllaç). Clua recorda les seves primeres impressions sobre els barris afectats: “L’espectacle era increïble: carrers sencers arrasats, ni una casa dreta, les ruïnes de quatre parets convertides en pous d’aigua amb persones intentant buidar-los per mirar de recuperar els cossos dels familiars que creien que hi eren sepultats”.
Clua es van reunir l’endemà mateix de la riuada amb altres responsables de moviments juvenils d’Església de Terrassa, com la JOC (Joventut Obrera Cristiana) i la JAC (Joves d’Acció Catòlica), per veure què podien fer. “No solament els joves ens vam mobilitzar, també molts adults, a títol individual o com a gent de col·lectius de veïns, d’Església, etc.”, recorda. “L’aiguat ens va agafar, sortosament, units i organitzats”. I de seguida es van posar en marxa: “Vam poder aplegar una bona colla de nois i noies, adolescents la majoria, als que vam donar la consigna següent: que anessin en parelles als diversos barris afectats i que tota persona que trobessin que no pogués assegurar que tingués un lloc on dormir aquella nit, la portessin al Centre [Social Catòlic de Terrassa]”.
Però els terrassencs no van ser els únics agrupaments que es van mobilitzar. Jordi Bonet, comissari general de Minyons Escoltes de l’època, va visitar ben aviat la zona per veure com podien col·laborar. Hi va haver grups que van anar a posar injeccions contra el tifus i el tètanus a Molins de Rei. A Rubí, les Noies Guia van netejar cases inundades, però van ser obligades a retirar-se quan van aparèixer les càmeres de Televisió Espanyola i van ser substituïdes per les “muchachas de la Sección Femenina”. La població es va indignar, l’alcalde va plantar cara i va ser destituït. Altres escoltes i guies van col·laborar a nivell individual.
Malgrat la duresa de les circumstàncies, Clua guarda un gran record de la tasca duta a terme. “El jovent sortint de la feina o de l’escola ens aplegàvem al Centre Social Catòlic a ajudar les persones que, per torns, anaven atenent els diversos serveis durant el dia; era un ambient fantàstic; gent dels diversos moviments juvenils –els escoltes i les guies segurament érem majoritaris- convivint tot fent servei”.
Des d’altres espais també es van fer accions solidàries molt importants. El periodista Joaquín Soler Serrano, oposant-se a les directrius del règim, va fer un programa especial sobre la catàstrofe des dels micròfons de Ràdio Barcelona. També va fer una crida a la solidaritat que va aconseguir recaptar 30 milions de pessetes, tot i que segons algunes fonts, aquests diners no van arribar mai a les víctimes.
A banda de l’ajuda que van prestar als afectats, la mobilització dels escoltes va tenir també altres conseqüències positives. “L’ajut prestat pels escoltes (...) fou un servei que prestigià socialment el moviment i contribuí a conscienciar molts ròvers de les condicions de vida proletàries a barriades de barraques que mai no s’havien d’haver deixat construir en zones amb evident perill d’inundació”, segons expliquen Albert Balcells i Genís Samper al llibre L’escoltisme català (1911-1978).
Each day, people like you have ideas on how to make the world a better place, but don’t know how to put their ideas into action. To help you take the first step, we profile budding social entrepreneurs who are tackling issues that are important to them, one step at a time.
The idea
Chris Baker first traveled to the Himalayas when he was 18, and hasn’t stopped going back ever since.
Chris Baker spending a day at the office in Nepal. (Photo via Chris Baker.)
In college, Chris researched rock carvings in the area surrounding Mt. Everest, and held the position of President of the Yale Mountaineering Club. Shortly after graduating he became a Kiva fellow in Nepal, working closely with Patan Business and Professional Women (BPW Patan), a micro credit program that provides women with business development resources.
From his experience in Nepal, Chris saw a real opportunity in linking the mindful traveler with local communities and entrepreneurs. Combining his passion for social enterprise and the mountains, he created OneSeed Expeditions.
OneSeed invests 10 cents of every incoming dollar directly into microfinance initiatives that provide capital to women entrepreneurs in Nepal. You take an amazing trip to Everest Base Camp; a local woman launches or expands her business.
Obstacles
Chris’s first step was laying the groundwork. As a teacher with Teach for America, Chris would spend his summers off in Nepal getting to know the people and land even more.
But as with any idea, Chris ran into a few challenges along the way:
Obstacle: Committing to the idea
Solution: After things started rolling, every founder had to make the decision to commit full time, which meant quitting jobs and possibly moving. Once everyone did there was no turning away from OneSeed. “It’s easy to waver and and find reason not to do something, but at a certain point you have to commit and do it wholeheartedly,” Chris says. “There’s a level of momentum that comes with that complete commitment.”
Obstacle: Getting on the same page
Solution: When starting the social enterprise, the other two founding members were from Nepal. It was important to be clear and figure out what OneSeed’s core values were right away. It helped cause less confusion when communicating about the details over many Skype calls and to this day, Chris and his team are careful not to lose sight of their original principles. “The conversations and connections that come from sitting around a stove and drinking tea form the foundation of our company,” he says.
Obstacle: Fear of the unknown
Solution: “It’s easy to be blinded by optimism,” Chris says of being an entrepreneur. He had to become a true realist and take a self-assessment of the projections, which meant sitting down and asking himself and the team if they were going to meet their targets and goals. Once they evaluated their chances of success, Chris said they just had to jump. “When you’re making your idea a reality there is always a high risk and reward,” he says. He now has a thriving social enterprise that’s expanding, and everyday he loves his job. “I get to spend time in beautiful places with amazing people and we do a little bit of good along the way.”
Advice
Discovering the Annapurna trail in Nepal. (Photo via Chris Baker.)
Chris is now busy bringing the OneSeed name to Chile, offering expeditions in Patagonia beginning in January 2013. To date, OneSeed has raised over $16,000 for women entrepreneurs, and has trained and hired more than 30 local guides in Nepal and Chile.
Chris is of the belief that making a plan can’t be overstated enough. “Ideas are plentiful; execution is rare,” he says. “Some things wind up easier than you think.”
Specifically, here’s how he encourages you to move forward on your idea:
Finally, Chris advocates for acting on your idea no matter what. “Remember you’re always going to have people warning you of the constraints, challenges, and impossibles,” he says. “But if you’re willing to follow through, you find that you can do things that seem out of reach.”
_
Starting your own social enterprise and need some advice? Feel free to reach out to Chris: chris@oneseedexpeditions.com.
Each day, people like you have ideas on how to make the world a better place, but don’t know how to put their ideas into action. To help you take the first step, we profile budding social entrepreneurs who are tackling issues that are important to them, one step at a time.
The idea
In 2011, a series of sexual assaults occurred in Brooklyn’s Park Slope and surrounding neighborhoods. Sensing a general feeling of vulnerability and disillusionment, a group of neighbors stepped up to create a safety alternative.
“I just felt like something more had to be done,” says Jessica Silk. “Having the police on every block isn’t going to help. It’s a community long-term effort that is going to make the community safer.”
Safe Slope was thus born. In addition to escorting female and LGBTQ-identified locals home at night, the all-volunteer group promotes anti-violence education and advocacy, as well as partners with local organizations and coalitions such as New Yorkers for Safer Transit. “Getting people to be aware and feel they can take action is our big picture goal,” Jessica says.
Obstacles
Jessica’s first step was to ask around the community to gauge interest. After hosting a meeting to get the ball rolling, Jessica spoke to the executive director of RightRides, who happened to live in the neighborhood. She had volunteered with RightRides previously and knew that although the focus was driving people home rather than walking, it was a model the group could learn from.
Armed with good advice and knowledge about everything from dispatch systems to volunteer vests, Jessica and her neighbors started getting more of the community on board. Still, they encountered challenges:
Obstacle: Volunteer burnout
Solution: A lot of volunteers signed up at first in the spirit of helping neighbors, but then the number declined. Jessica thinks a big reason for this was because volunteers had to stay up late waiting for a call, which often didn’t come. A longer-term solution they created was a reservation system where people can call in advance so volunteers know if they are expected ahead of time.
After marching through the streets of Brooklyn, Jessica Silk and other members of Safe Slope welcome the community to a rally featuring speeches from local advocates, activists, and elected officials. (Photo via Jessica Silk.)
Obstacle: Ensuring safety for everyone
Solution: The initial screening process weeds out potentially violent vigilantes and/or disrespectful volunteers through extensive essay questions. The volunteers also walk in pairs, and the group is working on obtaining a grant that would give volunteers money for a cab home at the end of the night.
Obstacle: Establishing legitimacy
Solution: People hesitated calling because they were unsure of how the system worked, and collaborators were leery about engaging with such a grassroots group. Wanting to advertise their program and build general anti-violence awareness, they organized a neighborhood rally that thousands of people attended. It garnered Safe Slope widespread media attention but more importantly, embedded them at a local level. “We were able to meet some people who were doing anti-violence work for a long time,” says Jessica. “It was good to be connected to a larger movement but also to realize that there are already so many people doing amazing things in our community.”
Obstacle: Fear of being culturally insensitive
Solution: With a large percentage of the Park Slope area Spanish-speaking, the group translated the materials into Spanish for the rally, which is one reason Jessica thinks the event had such diverse attendance. Post-rally, however, they realized they didn’t have the capacity to attend to the full community on a longer-term basis. Currently they are working on recruiting more Spanish-speaking volunteers in addition to the two they have, and continually take into account the varying perspectives on police involvement from culture to culture. Safe Slope also just recently expanded to the Sunset Park area, which means recruiting Mandarin-speaking volunteers, and are hoping to leverage their existing partnerships to counter violence affecting communities of color, such as stop-and-frisk practices by police.
Advice
Since Safe Slope has been in existence, attacks have declined and neighbors are constantly on the lookout for one another. The group continues to evolve and always keeps in mind the the most important lesson they learned when first starting out.
“Part of why we were successful is that we were willing to take the risk to do something. We were willing to fail,” Jessica says. “We went in with the attitude that if this is not what the community wants, we won’t do it.”
Besides getting community buy-in, here’s how Jessica thinks you can move forward on your idea:
“Be bold. Allow yourself to be the person to start something,” Jessica finally says. “Even if it doesn’t work out, at least you tried.”
___
Interested in starting a similar program in your community? Feel free to reach out to Jessica for advice: safeslope@gmail.com.
