Es parla cada cop més de l'economia solidària i de les potencialitats del consum crític per transformar la societat. SETEM i CRIC contribueixen a aquest moviment amb un recull d'experiències de Comercialització Justa.
Donar visibilitat a pràctiques econòmiques i socials alternatives és l'objectiu de la publicació Sí que hi ha alternatives: Experiències de Comercialització Justa a Catalunya, que a més dóna a conèixer la "Comercialització Justa", un concepte que va més enllà del Comerç Just. Es tracta d'un recull de deu iniciatives que aposten per unes relacions comercials justes i transparents entre les persones productores i consumidores, siguin entre el Nord i el Sud o a Catalunya.
L'estudi ens apropa el concepte de Comercialització Justa, que entén com una pràctica comercial que vetlla per un repartiment equitatiu dels recursos entre els diferents agents de la cadena, inclou els col·lectius més desafavorits i contempla l'equitat de gènere. A més, la Comercialització Justa es regeix pel respecte pel medi ambient, promou la participació i construcció col·lectiva, aposta per un servei de qualitat i facilita les relacions de proximitat entre les persones productores i les consumidores.
És un concepte que va més enllà del Comerç Just o, més aviat, amplia les fronteres i límits d'aquest, "apostant per un concepte més ampli, més integrador i més adaptat a la realitat social, econòmica i política actual".
La millor manera d'entendre aquest nou concepte és, però, coneixent iniciatives que la porten a la pràctica. La publicació en recull deu, tant de productors/ores com de consumidors/ores i tant de relacions Nord-Sud com de comercialització justa local. Així, els protagonistes de l'estudi són Alternativa3, Oxfam Intermón, Verntallat, Món Empordà, Biocoop, Quèviure, Xarxa de Consum Solidari, Coopmercat, El Brot i Cydònia.
La publicació està elaborada pel CRIC i editat per SETEM Catalunya i el Consorci de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Recollint i compartint aquestes experiències busquen tant difondre alternatives, com fomentar l'aparició de nous projectes i establiments d'aquest tipus i propiciar la creació de sinergies entre els existents: "Pretén ser una font d'inspiració i d'enfortiment per a totes les experiències de comercials que aposten per la justícia, el diàleg, la transformació social i el benefici col·lectiu a Catalunya".
Idees d’arreu del món per millorar la societat. Aquest és el projecte de l’associació Buscant Llavors, que ens vol fer conèixer iniciatives inspiradores que contribueixen a transformar l'entorn.
Buscant Llavors és una associació sense ànim de lucre que busca alternatives sostenibles al sistema actual. El projecte, liderat per Itziar Bardají, Cristina Bajet, Idoia Zalguizuri, Marina Pi i Victoire Panadieles vol difondre i conscienciar sobre les problemàtiques socials i ambientals que pateix la societat actual.
Com ho fan? Buscant Llavors descobreix i divulga exemples inspiradors d'iniciatives que posen en pràctica millores en l’àmbit de la sostenibilitat alimentària, els recursos naturals, alternatives als diners, el desenvolupament col·lectiu i l’empresa social, entre d’altres. El seu web conté nombrosos reportatges sobre els projectes que han visitat arreu del món com:
• “Incredible Edible”: un projecte d’horts urbans comunitaris creat l’any 2008 a la ciutat de Todmorden, al nord d’Anglaterra.
• “C3Uruguay”: un projecte de moneda electrònica complementària per facilitar l’accés al crèdit per a les petites empreses de l’Uruguai.
• “Chawamo": una cooperativa de dones de Dar Es Salaam, la capital de Tanzània. Gràcies al microcrèdit i l’autoorganització han aconseguit millorar les seves vides.
Buscant Llavors explora l’entorn i dóna veu a aquestes petites realitats amb capacitat transformadora. Després de visitar aquestes iniciatives comparteixen el que han après amb la intenció de fomentar la reflexió i crear un debat enriquidor sobre la nostra realitat social, d'una manera oberta, positiva i entusiasta.
Com va sorgir el projecte? Durant un viatge a l'Índia amb l'ONG Setem la Cristina i la Itziar van decidir obrir un blog per explicar les seves experiències. Aviat es van adonar que el projecte podia anar més enllà, ja que a la nostra societat cada dia sorgeixen projectes similars que busquen solucions comunes i es posen en marxa per iniciativa popular. Els seus viatges per Àfrica i Amèrica els hi serveixen per descobrir alternatives sostenibles, per aprendre i per divulgar les iniciatives més interessants que descobreixen.
Podeu descobrir totes aquestes propostes en una exposició al Casal de Barri del Pou de la Figuera (carrer Sant Pere Més Baix 70, Barcelona). Obert fins al 31 de juliol.
La tradició de regalar roses per Sant Jordi ha anat en augment. Aquest any es preveu que se'n regalaran 6 milions a tot Catalunya i moltes d'elles seran d'importació. Arriben de països com Colòmbia o Equador, sense garanties que provinguin d'unes condicions laborals dignes ni de tècniques de cultiu respectuoses amb el medi ambient.
Per difondre "les espines" que s’amaguen rere les roses de Sant Jordi, la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) impulsa la campanya #RosesSenseEspines, des del 15 d’abril al 23 d'abril. Vol donar a conèixer i fer reflexionar sobre els impactes ambientals, econòmics i socials que hi ha rere aquesta tradició. També pretén fomentar un canvi d’hàbits a través de la proposta d’alternatives que redueixin aquest tipus de consum.
Per això, han creat un bloc de la campanya, on hi trobareu documents, articles i videos sobre aquesta problemàtica i també alternatives a la rosa tradicional.
Per començar, la campanya proposa fer-ne un consum responsable. Entre els recursos que ofereix el bloc, es proposa recuperar l'esperit genuí de la tradició, i no regalar-ne a tothom. Tampoc acceptar, per exemple, les roses que cada cop regalen més comerços.
També s'aconsella d'evitar les flors quilomètriques, és a dir, apostar per la producció local i per unes garanties laborals i de cultiu respectuós amb el medi ambient. Poden ajudar algunes iniciatives comercials i segells de qualitat com el Flower Label Program, Bigot Fleurs, Eligfor, FLO (Fairetrade), o Kenya Flower Council.
Roses del roser del jardí, de roba, de ganxet, de vidre també poden ser bones alternatives. La SCEA us convida a compartir una imatge de la vostra rosa a través del facebook i del twitter amb el hashtag #RosesSenseEspines.
Per més informació, consulteu el bloc de la campanya rosessenseespines.wordpress.com.
El concepte de Responsabilitat Social Corporativa fa temps que sona i cada vegada són més les empreses que aposten per una gestió responsable.
Amb el propòsit de donar-les a conèixer i promoure aquesta pràctica s’ha creat Respon.cat
Respon.cat és una iniciativa empresarial promoguda per la Cambra de Comerç que té com a principal objectiu ajudar les empreses a millorar la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSE). Aquesta proposta, liderada per Josep Santacreu, conseller delegat de DKV assegurances, es va presentar el passat dia 5 de febrer a la mateixa Cambra.
Segons Santacreu, Respon.cat persegueix la finalitat de “treballar per l’excel·lència social d’empreses i organitzacions presents a Catalunya que treballen per tenir una organització i una estratègia corporativa orientada a la competitivitat sostenible i responsable”.
Tal com es defineix des de Respon.cat, quan es parla de RSE s’ha de concebre com un conjunt de polítiques globals i no com a accions aïllades, ja que pot haver-hi una empresa que faci acció social però que després tingui unes polítiques d’actuació que afecten el medi ambient. O per exemple empreses que donin part dels beneficis a entitats socials, però a l’hora venen productes fets a partir de l’explotació infantil. És per això que Respon.cat vol donar visibilitat i reconeixement a aquelles empreses que actuen de forma responsable en la seva globalitat.
El projecte compta amb una trentena d’empreses i organitzacions per començar a treballar i repensar les pràctiques empresarials del segle XXI.
Actualment només hi ha un 6% de les empreses que tenen una política de RSE conscient, però n’hi ha prop d’un 40% que fa accions dirigides a aquesta direcció i que, simplement no ho gestiona de la forma adient. L’objectiu és doncs, donar visibilitat a aquesta practica i aconseguir que s’estengui arreu de les empreses. Tot i així, des de Respon.cat, asseguren que no és tant important el nombre d’empreses sinó la qualitat de les que sí que ho tenen en compte, perquè són aquelles que aposten per la gestió de l’excel·lència.
La iniciativa doncs, no posa unes condicions bàsiques per definir què és o no una pràctica responsable, sinó que ajuda a les empreses a entendre què és allò que la societat, el seu entorn i territori demanen i exigeixen i quines són les millors pràctiques per treballar en el context en què es troba. És per això, que la plataforma comptarà amb un espai de participació de les entitats socials i la ciutadania, per tal de conèixer directament quines són les necessitats que han de tenir en compte.
Un dels principals reptes segons Santacreu és el treball perquè els consumidors siguin més crítics a l’hora de realitzar les seves compres i exigeixin el certificat de què allò que es compra està fet amb responsabilitat. És per això que entre altres tasques, Respon.cat pretén sensibilitzar la població i establir els Canals correctes per facilitar aquests certificats.
El passat febrer es van fer aquestes Jornades, organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. Ara es pot “assistir” en línia. Es pot accedir al contingut de les Jornades.
Podeu veure i escoltar a Internet els vídeos de les conferències i taules rodones de les XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable que es van organitzar a Barcelona els dies 21 i 22 de febrer 2014.
Turquia, Marroc, Portugal, Catalunya, Itàlia, són alguns dels orígens de les persones que van ser ponents i participants a unes Jornades sobre la incidència del consum en la transformació social.
“Dret a l'alimentació i pobresa, alternatives des de la sobirania alimentària” va ser el tema de les Jornades, que us convidem a visitar.
Una breu introducció:
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s'està fent a nivell de polítiques públiques? Són algunes de les preguntes a les quals intentaran donar resposta les XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable, que porten com títol "Dret a l'alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària".
Tindran lloc el 21 i 22 de febrer, al casal de joves Palau Alòs (Sant Pere més Baix, 55) de Barcelona. La inscripció és gratuïta i es pot realitzar enviant un correu electrònic a l'adreça xcs.jornades@gmail.com, indicant nom i cognoms, l'associació a què pertanys (també s'hi pot assistir a títol individual) i un correu electrònic de contacte.
La dinamització local agroecològica, les monedes complementàries, el malbaratament, els horts socials i les xarxes d'aliments seran alguns dels temes que es tractaran a les jornades, on no faltaran el debat i la reflexió. Per saber-ne més, pots consultar el programa complet.
La Xarxa de Consum Solidari, l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC) i Espacio por un Comercio Justo organitzen aquest esdeveniment, amb el suport del programa Barcelona Solidària de l'Ajuntament de Barcelona i AECID.
Durant aquestes festes, cada català gastarà entre 300 i 400 euros. Davant d'això, diverses ONG ens recorden que és possible fer un consum responsable i de proximitat, així com viure millor amb menys.
La tendència consumista i el toc d'atenció sobre la necessitat d'un canvi d'hàbits conviuen en la nostra societat durant tot l'any i, especialment, en les dates nadalenques. Entitats sense afany de lucre i empreses de l'economia social es mobilitzen per conscienciar la ciutadania de que hi ha alternatives al consumisme, tot posant en marxa campanyes o iniciatives per donar-les a conèixer. És el cas, per exemple, de SETEM Catalunya, que, ha llançat un mapa col·laboratiu de consum responsable i economia solidària, per facilitar la cerca de comerços amb valors.
L'organització de comerç just IDEAS aprofitar les festes per recordar als mitjans de comunicació que "el comerç just segueix sent notícia" i per animar la ciutadania a fer un canvi en els hàbits de consum. En la mateixa línia, l'ONG InteRed ofereix pistes per un model de vida sostenible a través d'un documental que acaba d'estrenar.
Es tracta de tres iniciatives ben diferents, però que coincideixen en una idea bàsica: Cal canviar el model de consum de la nostra societat.
En el marc de la campanya "Actúa con cuidados. Transforma la realidad", l'ONG InteRed ha realitzat un documental que pretén "contribuir a fomentar les relacions igualitàries entre els gèneres, viure millor amb menys per a la sostenibilitat del planeta i promoure el desenvolupament integral de les persones amb la finalitat que els treballs de les cures, tradicionalment considerats com a femenins i assumits per dones, es reconeguin i siguin coresponsabilitat d'empreses, Estat, homes i joves".
"Pistas para un modelo de vida sostenible" es va presentar a Madrid el 18 de desembre i ara ja es pot trobar a Internet. Posa especial emfàsi en on i com es té cura de la vida: "Vol fomentar la reflexió sobre en quina societat vivim, i planteja generar un canvi que promogui un nou model de desenvolupament basat en l'ètica de la cura, el viure millor amb menys i gaudir dels drets humans de totes les persones".
Amb l'objectiu d'ajudar a trobar els punts de consum responsable i economia solidària de la ciutat de Barcelona, SETEM Catalunya ha posat en marxa Pam a Pam. Es tracta d'un mapa col·laboratiu, que pretén visualitzar tots aquests espais i facilitar la cerca a les persones que busquin una botiga d'alimentació ecològica, roba produïda sense explotació laboral o un servei de finances ètiques.
Ara com ara, consten al mapa 70 establiments, que han estat identificats i avaluats per un grup de 15 persones voluntàries. El mapa parteix de la base OpenStreetMap (OSM), un projecte col·laboratiu per crear mapes lliures i editables. Per tant, la idea és que tothom hi pugui anar afegint nous punts.
L'organització de comerç just IDEAS fa una crida a la ciutadania a aportar per un consum responsable, conscient, solidari i ecològic, amb la seva campanya #CambiaDeHábito.
Aquesta iniciativa també posa l'accent en el paper que juguen els mitjans de comunicació en la promoció del comerç just i el consum responsable i reclamar aquest canvi d'hàbits també en els comunicadors/ores.
Entitats membres de la Federació d'ONG pels Drets Humans, la Pau i el Desenvolupament han preparat una breu guia sobre les joguines, una potent eina educativa que ajuda a estimular els infants.
A través de les joguines els infants aprenen i creixen, però no sempre son necessàries ni tampoc sempre cal comprar-les. Amb aquesta breu guia ens volen informar sobre alguns recursos al voltant del món de la joguina. Entitats de la Federació d'ONG pels Drets Humans, la Pau i el Desenvolupament han preparat la guia.
“Les joguines no sempre cal comprar-les! Moltes les podeu fer vosaltres a casa i amb materials reutilitzables! Si cuidem bé les joguines altres nens i nenes les podran tornar a usar. Un cop ja no les necessiteu les podeu donar a amics o participar d'un mercat d'intercanvi... Quin valors hi ha darrera una joguina? Evitar la joguina sexista i bèl·lica és una forma de contribuir a l'educació dels infants. Tingueu en compte que la publicitat sovint és enganyosa i, que a molts anuncis les joguines es presenten amb unes característiques que no tenen”.
Aquestes són algunes de les pistes que inclou la guia, que es pot consultar en aquest enllaç.
El segell de comerç just Fairtrade segueix la seva expansió per Europa i el món. Ara s'implanta també a Portugal (Fairtrade Espanya esdevé Fairtrade Ibèrica) i amplia el número d'entitats sòcies. El comerç just avança.
Fairtrade, un segell de certificació de comerç just amb 25 anys de recorregut amb origen als Països Baixos, fomenta el desenvolupament de la petita producció i del treball en les comunitats, amb criteris laborals, socials i econòmics més justos. Ha augmentat la sensibilització dels consumidors, en aquest anys de recorregut de diferents iniciatives de comerç just, però encara cal avançar . Fairtrade parla, a més, d'ètica i de responsabilitat.
Les iniciatives empresarials portugueses amb interès pel segell de comerç just Fairtrade s'havien d'adreçar a Fairtrade Internacional, amb seu a Alemanya. El creixent interès a Portugal pel comerç just ha indicat la creació de Fairtrade Ibèrica, aprofitant el treball ja fet per Fairtrade Espanya, que es reconverteix en Ibèrica.
A més, s'ha ampliat el número d'organitzacions sòcies, que ara són: Fundació ETNOR, Fundació Corresponsables, Alternativa3, Confederació de Consumidors i Usuaris CECU, CLAC, Fundació Ecologia i Desenvolupament ECODES, Fundació ETEA i Oxfam Intermon.
Fairtrade i la Coordinadora Estatal de Comerç Just parlen d'un augment de vendes de productes de comerç just a l'Estat, però amb aquest “Mes Fairtrade” conviden a no baixar la guàrdia.
El moviment internacional de comerç just Fairtrade, delegació espanyola, organitza per 6è any el “Mes Fairtrade”, per avançar en la comprensió del concepte de l'acció social i individual a través del consum. Estan convidades persones de l'entorn del moviment, empreses, ONG, escoles, administracions i consumidors.
Els productes agroalimentaris estan en el centre de la iniciativa Fairtrade, que ens recorda de nou que molts dels productes que consumim amb freqüència són produïts a zones en desenvolupament sovint en condicions de pobresa severa. Que la comercialització d'aquesta producció contribueixi al creixement de les comunitats de petits productors i treballadors és l'objectiu del moviment internacional del comerç just, en el qual s'ubica la proposta Fairtrade.
Fairtrade Internacional és una organització no lucrativa que certifica productes de comerç just. Són membres comunitats de productors d'uns 70 països, comunitats que Fairtrade quantifica en uns 6 milions de persones
Fairtrade Espanya proposa, per exemple, retallar i col·leccionar 5 segells Fairtrade de productes de comerç just que es comprin, enganxar-los a una plantilla que es pot descarregar des d'aquí, enviar-lo a l'organització i rebre a canvi una samarreta de cotó de comerç just.
També proposa a persones que ja coneixen la dinàmica del comerç just organitzar, per exemple, esmorzars en el seu entorn: el treball, l'associació, el grup informal... Tastar els productes, i rebre informació sobre el concepte, és una eina de desenvolupament de la idea. Es poden trobar materials específics i consultar més propostes a la web de Fairtrade Espanya, o es poden demanar a mes@sellocomerciojusto.org.
Aquesta setmana parlem del comerç just i quines alternatives hi ha per consumir-ne! Per aquesta raó et preguntem: Consumeixes productes de comerç just? Participa a l'enquesta de xarxanet.org!
L'empresa social holandesa Fairphone, està produint un telèfon intel·ligent elaborat en condicions totalment ètiques. El preu i les característiques, són molt similars a les de qualsevol altre mòbil existent en el mercat actual.
Fairphone és un telèfon intel·ligent desenvolupat sota unes condicions, èticament parlant, justes. La gran majoria de telèfons que circulen al mercat, tenen al darrera històries negres basades en explotació laboral, conflictes armats o males praxis mediambientals. Amb aquest telèfon mòbil es vol començar a pensar en la possibilitat de fabricar tecnologia amb consciencia ètica.
Fairphone va néixer a Amsterdam, com a moviment de conscienciació sobre els abusos de la indústria del telèfon mòbil. Fruit d'això, del moviment va sorgir una empresa social amb la voluntat de construir un mòbil totalment just. Per a fer-ho, l'empresa es va auto-exigir 5 valors: bones condicions laborals durant la fabricació, absència de materials conflictius, cicle de vida net, tecnologia lliure i oberta, i total transparència en tot el procés.
Les característiques tècniques de Fairphone no el deixen com un mòbil de segona. Processador Quad-Core MediaTek 6589, pantalla de 4,3 polzades amb resolució qHD, càmera de 8 megapíxels, 16 GB de capacitat interna, bateria intercanviable i possibilitat de inserir una targeta SD. El sistema operatiu és Android 4.2 Jelly Bean, però amb la possibilitat de posar-hi qualsevol altre sistema lliure com Firefox OS, Ubuntu Mobile o Tizen. No incorporen auriculars ni microusb's, ja què l'empresa considera que tothom té un auricular arraconat en algun calaix.
Actualment, Fairphone ha encarregat la construcció del seu mòbil a l'empresa xinesa A'hong. Per a construir-lo, aquesta empresa ha hagut de passar una auditoria social per conèixer a fons les condicions laborals i les condicions de fabricació.
Aquest telèfon, ja es pot encarregar per 325 euros, un preu totalment compatible amb la resta de telèfons intel·ligents del mercat. Tota la informació del preu, quedarà desglossada sota la condició de total transparència.
Font d'informació: Vilaweb i Arranjaments Digitals.
Sabies que, fent una paradeta de roses per Sant Jordi amb la teva entitat o associació, podríeu estar fomentant una producció socialment injusta i sense respectar el medi ambient? Descobreix l’impacte social i ambiental de la venda de roses i com aconseguir flors responsables!
Alguns exemples d'aquest impacte són:
Lluitar contra tots aquests problemes globals potser no està a les nostres mans, però almenys podem evitar que la nostra paradeta contribueixi a fer-los més grans:
Un estudi sobre l'impacte del Comerç Just conclou que la presència de cooperatives o plantacions de comerç just en una zona no només té un efecte positiu per als socis de les cooperatives i els treballadors, sinó que també incideix positivament en el desenvolupament rural de la zona, portant a una millora de les condicions socials, econòmiques i ecològiques.
L'Estudi d'Impacte del Comerç Just investiga a fons l'impacte del Comerç Just com a eina per a la reducció de la pobresa a través del desenvolupament rural. Se centra en sis organitzacions de productors de tres continents, tots amb el certificat Fairtrade (certificat d'organitzacions de productors d'acord amb els estàndards de Fairtrade International). En concret s'han investigat organitzacions de productors de flors (Kenya), cacau (Ghana), cafè (Perú), plàtans (Perú), te (Índia) i cotó (Índia).
128 entrevistes estructurades, 32 grups de discussió, 11 observacions i 3.750 enquestes estandarditzades, realitzades per 60 entrevistadors/ores avalen aquest estudi que partia de la hipòtesi de que el Fairtrade incideix de manera positiva en els treballadors de les organitzacions de productors, les seves famílies i la comunitat. La investigació ha confirmat la hipòtesi.
Els resultats de l'estudi posen de relleu impactes positius del Comerç Just en diferents àrees del desenvolupament rural i permeten entendre millor les fortaleses i debilitats del sistema Fairtrade, així com els factors determinants per a l'èxit de la certificació de Comerç Just a l'hora d'augmentar el nivell de desenvolupament.
Determina, per exemple, que tant les condicions laborals com la situació socio-econòmica dels treballadors/ores han millorat.
La prima de Comerç Just és, segons l'estudi, un dels factors essencials que permet portar els efectes positius del Comerç Just més enllà dels socis individuals i dels treballadors i les seves famílies. Aquesta prima és un pagament addicional dins el sistema d'etiquetatge de comerç just amb la intenció de ser una eina per al desenvolupament socioeconòmic i per a l'apoderament de les comunitats productores. L'estudi certifica que la prima fa la seva funció en els casos analitzats i que, a més a més, fomenta la participació i implicació de tothom en les iniciatives que es porten a terme gràcies a ella.
En el cas de les cooperatives de cafè i plàtans s'ha constatat fins i tot un impacte positiu del Comerç Just al desenvolupament local i nacional, fomentant la millora d'infraestructures locals.
Per tant, l'estudi conclou que el treball amb Fairtrade és beneficiós per als petits productors i treballadors implicats i per al desenvolupament de les regions en les que aquests operen. A més, destaca que la qualitat de l'organització, la motivació del respectiu responsable de les decisions (administrador o consell d'administració de la cooperativa), així com la comprensió i el coneixement general sobre el Comerç Just entre els productors i treballadors, són els factors principals per a l'èxit del projecte.
Per a més informació pots cunsultar:
El segell de comerç just Fairtade aprova el text d'uns nous estatuts amb els quals el 50% de la propietat del segell passa a mans de productors i treballadors del sud. La nova estratègia vol potenciar el suport a productors i treballadors.
En la fira ecològica internacional Biotech, celebrada a Nuremberg, Fairtrade Internacional ha anunciat avenços importants pel procés de la certificació de comerç just Fairtrade.
S'ha informat de l'aprovació d'uns nous estatuts que faciliten un canvi en la propietat de Fairtrade, traspassant el 50% a les xarxes de productors de comerç just del sud
L'estratègia internacional de la certificació de comerç just 2013-2015 “Alliberar el poder de la majoria” està lligada al concepte de propietat compartida. “És una estratègia amb la que aspirem a alliberar el poder d'agricultors i treballadors del sud i dels consumidors que ens recolzen”, afirmen des de Fairtrade Internacional.
Això suposa intensificar directa i indirectament el suport a les cooperatives de petits productors en el seu esforç de crear empreses que funcionin i els aportin els recursos per viure amb dignitat. També es té en compte l'interès dels treballadors que necessiten millors condicions de treball i sous dignes.
Producció, creixement, arquitectura, desenvolupament... No resulta estrany que en nombroses ocasions totes aquestes paraules apareguin associades a l'adjectiu "sostenible". No és que la sostenibilitat estigui de moda sinó que l'evident necessitat de plans d’acció per combatre la degradació de l'entorn ha col·locat aquest concepte a primera pàgina de l'agenda.
Alguns municipis s'han associat en xarxa per recórrer junts el camí cap a models de ciutat que evitin la degradació de l'entorn i hi ha empreses, cada cop més, que també busquen fer aquest camí. Les universitats catalanes en són un altre exemple, i en general bastant potent. Totes tenen alguna estructura organitzativa que treballa per implantar protocols i mètodes més sostenibles als campus. Tot i que el major gruix d'accions que es duen a terme en aquest sentit estan relacionades amb el camp ambiental, cada cop les universitats apunten més cap a una sostenibilitat entesa en el sentit més ampli del terme.
La UAB va inaugurar la seva Oficina de Medi Ambient el 1995 i el primer Pla Ambiental de la UPC data de 1996.
Els plans de reducció del consum energètic, les polítiques d'igualtat de gènere, els programes de voluntariat universitari, la comercialització de productes de comerç just en els serveis de restauració dels campus o les convocatòries d'ajudes econòmiques per a projectes de cooperació són alguns dels elements que demostren que les universitats catalanes creuen fermament en la sostenibilitat.
La irrupció de la sostenibilitat a les universitats
El 1990, 22 universitats d'arreu del món es van comprometre a liderar un procés que plantés cara a la degradació ambiental i a l'esgotament dels recursos, ambdues situacions provocades per un model econòmic insostenible i potenciador de les desigualtats. D'aquest compromís en va sorgir la Declaració de Talloires, la qual establia deu punts per incorporar l'alfabetització sobre sostenibilitat a les universitats.
Paral·lelament, l'Associació d'Universitats Europees (CRE) va engegar el programa Copernicus amb l'objectiu de col·laborar en la solució dels problemes ambientals comuns des de les universitats. Així, el 1993 es va presentar a Barcelona la "Carta universitària per al desenvolupament sostenible".
La Declaració de Talloires (1990) estableix deu punts per incorporar l'alfabetització sobre sostenibilitat a les universitats.
Tot i que des del programa Copernicus es van publicar diversos documents com les "Pautes Copernicus per al desenvolupament sostenible a l'EEES. Com incorporar els principis del desenvolupament sostenible al procés de Bolonya", mai va arribar a tenir prou força i les accions s'han anat reduint al llarg del temps. La Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar la seva Oficina de Medi Ambient el 1995 i el primer Pla Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) data de 1996.
El setembre del 2002, la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) va crear un grup de treball per a la Qualitat ambiental, el Desenvolupament sostenible i la Prevenció de riscos a les universitats (CADEP) per tal de posar en comú l'experiència de totes les universitats membres en la matèria i fomentar la cooperació entre elles. Al llarg dels anys, cada universitat s'ha adherit als grups i declaracions que ha cregut més apropiats de tal manera que no hi ha dos plans de sostenibilitat iguals.
Algunes universitats com l'Autònoma o la Pompeu Fabra han seguit el model de l'Agenda 21 per dissenyar els seus plans de sostenibilitat.
El respecte pel medi ambient
Actualment, totes les universitats tenen un full de ruta per fer que els centres siguin més sostenibles en termes de medi ambient. Algunes es marquen fites temporals mentre que altres han preferit prescindir-ne. "En el Pla de Sostenibilitat no ens hem marcat tempos gaire concrets perquè ara mateix és difícil assignar pressupostos a les accions", comenta Òscar Marcos, tècnic de medi ambient de l'Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) de la Universitat de Barcelona (UB). Dins el Pla de Sostenibilitat, un document molt complet, la UB contempla prop de 150 accions repartides en deu línies estratègiques entre les quals hi ha la mobilitat, els residus o l'energia i els recursos naturals.
Altres universitats com la Pompeu Fabra o l'Autònoma de Barcelona (UAB) han optat per implantar l'Agenda 21 per marcar els principals eixos pel desenvolupament sostenible dels campus. Aquest model s'adapta millor a universitats de campus, que presenten un continu territorial i que, conseqüentment, necessiten autogestionar molts àmbits de la seva activitat diària com el tractament de residus o la mobilitat.
No obstant això, el model més estès entre les universitats catalanes és el sistema de gestió ambiental sense certificació ja que permet major flexibilitat que la resta. "No sempre és possible disposar dels recursos necessaris per complir amb el que estableixen els sistemes de certificació", comenta Òscar Marcos tot explicant que aquest ha estat el model adoptat per la UB.
Cada universitat té un pla de sostenibilitat propi que ha dissenyat en funció de les seves necessitats i característiques.
Entre les accions ambientalment sostenibles més comunes de les universitats destaca l'intent de desincentivar l'ús del vehicle privat i promoure la mobilitat en bicicleta o transport públic, reduir la producció de residus començant, per exemple, per generalitzar la impressió a dues cares, implantar mesures d'estalvi energètic i apostar gradualment per les renovables, reduir les emissions de diòxid de carboni...
D'altra banda, l'arquitectura sostenible ha experimentat un creixement notable durant els últims anys i les universitats no se n'han quedat fora. L'objectiu de l'edificació sostenible no és altre que minimitzar progressivament l'impacte ambiental de la construcció i a partir de l'ús de determinats materials reduir el consum energètic de les llars o edificis. El desembre del 2011, la URV va plantar 49 xops davant la façana oest de la facultat d'economia i empresa per protegir les aules de la llum del sol durant l'estiu. Es tracta d'un mur vegetal d'arbres caducifolis que durant l'hivern, gràcies a la caiguda de les fulles, permet el pas de la radicació solar per tal de no impedir l'entrada de la llum i l'escalfor del sol.
La importància de crear llaços
La sostenibilitat no només implica respecte ambiental sinó també equilibri de les societats i d'aquestes amb el seu entorn. Tal i com explica Angel Ranedo a un article publicat al portal de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), "un món sostenible és aquell en el qual les desigualtats socials, la diferència de recursos nord-sud o pobres i rics té una solució".
"Una manera de treballar per la sostenibilitat social des de les universitats és intentant crear sinergies amb els municipis propers, les empreses locals, les entitats de l'entorn...", explica Sara Martínez, responsable de voluntariat de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) de la UAB. Un exemple és el programa socioeducatiu CROMA de la FAS. El CROMA està present a escoles i instituts de tres ciutats properes al campus de Bellaterra: Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí. "D'aquesta manera s'estableix un vincle clar entre la universitat, els centres educatius de primària i secundària i els ajuntaments dels municipis als quals pertanyen aquests", comenta Martínez.
Sara Martínez: "Una manera de treballar per la sostenibilitat social des de les universitats és intentant crear sinergies amb els municipis propers".
La Universitat de Girona (UdG) aposta per aquesta sostenibilitat des de l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament, des d'on molt sovint s'impulsen, per exemple, campanyes de recollida d'aliments o de joguines en col·laboració amb entitats que formen part del teixit no lucratiu de la ciutat com el Banc dels Aliments, Creu Roja, Cáritas... Segons Esperanza Pérez, responsable dels temes socials de l'OSSMA de la UB, ells també treballen la sostenibilitat social seguint aquestes línies de col·laboració amb altres entitats locals.
Comprar sostenibilitat
Probablement una de les maneres més eficaces per reduir les desigualtats mundials és tenint conductes de consum responsables. En aquest sentit, el comerç just esdevé una pràctica econòmicament sostenible que contribueix al desenvolupament de les comunitats tot assegurant els drets de productors i treballadors. Des de fa un temps, les universitats catalanes serveixen cafè de comerç just a través de la majoria de màquines de begudes calentes i en alguns campus també ho fan als bars i restaurants.
D'altra banda, tal i com assegura el periodista Angel Ranedo, "els mecanismes per millorar el nivell de renda de les persones pobres passen per la utilització ètica dels recursos i instruments econòmics habituals" com poden ser els diners i els bancs. És en aquest sentit que la banca ètica pren un gran protagonisme com a element de l'economia sostenible. Durant aquest curs, SETEM, FETS i Justícia i Pau estan impulsant la campanya Demana Banca Ètica per promoure aquest model a les universitats.
La sostenibilitat dins els plans educatius universitaris
Quan el 2009 la CADEP es va constituir en comissió sectorial va aprovar un seguit de directrius referents a la sostenibilització. Una d'aquestes proposa "la revisió integral dels currículums des de la perspectiva del desenvolupament sostenible" per tal d'assegurar "la inclusió dels continguts transversals bàsics en sostenibilitat a totes les titulacions".
"La Universitat té un important paper a jugar respecte a l'objectiu del desenvolupament sostenible, tant pel sector d'edat de les persones a les quals s'adrecen les seves activitats com pel seu rol en la societat", asseguren des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I és que orientant les activitats educatives i de recerca vers un desenvolupament social i econòmic sostenible, les universitats són una de les institucions que poden contribuir millor en la difusió de coneixements i bones pràctiques vinculades a la sostenibilitat.
Actualment a Catalunya ja hi ha càtedres dedicades integrament a la sostenibilitat com són la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible o la Càtedra UNESCO de sostenibilitat i la UPC té un espai web amb material de suport a la docència en sostenibilitat sota el nom de Tecnologia i sostenibilitat. A més, existeixen alguns instituts i centres de recerca sobre medi ambient com són l'Institut de Medi ambient de la UdG o l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.
Un any més, i per no perdre les bones costums, us presentem una selecció de productes solidaris per a què els vostres regals reflecteixin la vostra vessant més altruista.
Productes ecològics de comerç just. A través de la botiga on-line d’Alternativa 3 pots adquirir productes d’alimentació, roba i bellesa que respecten els Drets Humans, el Medi Ambient i la justícia social.
Presents que protegeixen i defensen el medi ambient. Greenpeace desenvolupa les seves accions gràcies al finançament que obté de les aportaci de les persones sòcies i simpatitzants. Si vols col·laborar, a la botiga on line trobaràs, entre altres, productes de papereria, cosmètica i neteja de la llar i regals per als més petits.
Regals que canvien vides. Intermón Oxfam t’ofereix una amplia selecció de regals procedents de comerç just: complements, llar, infantil, cosmètica, alimentació, etc. Es tracta de presents plens de valors i justícia social.
Capses solidàries plenes d’amor, abraçades i petons. L’Obra Social de Sant Joan de Déu et proposa exterioritzar el teu afecte als teus i regalar-los aquestes capsetes amb les quals estaràs col·laborant amb l’organització.
El regal blau. Sorprèn aquest nadal amb un regal diferent, un regal doble. A més de les tradicionals targetes i regals solidaris, Unicef et proposa regalar subministraments, vacunes, aliments o material escolar que faran arribar als milers d’infants de més de 150 països.
S’acosta Nadal i un grup d’emprenedors ha creat “Shopciable.com”, un centre comercial solidari online. Aquesta iniciativa aporta un valor afegit a les compres, ja que l’usuari podrà triar entre una gran varietat de marques i, a més, col·laborarà en un projecte social.
“Shopciable.com” és un centre comercial solidari online que, d'una banda, compta amb la participació de 150 botigues associades que venen diferents tipus de productes o serveis, i de l’altra, compta amb més de 20 ONG que aporten causes de tot tipus.
Aquesta organització va ser impulsada per un grup de professionals del món del màrqueting. A més, es regeix per la filosofia de l’economia del bé comú, és a dir, “Shopciable.com” fa d’intermediari entre els consumidors i les empreses que venen els seus productes o serveis a través de la pàgina web, amb el valor afegit que destina una part dels seus ingressos a projectes de cooperació d'entitats socials.
El funcionament d’aquesta iniciativa és el següent: primer, l’usuari compra el producte al mateix preu que pagaria si es desplacés a la botiga convencional i, després, tria el projecte amb el qual vol col·laborar, sense pagar cap import addicional.
L’aportació que fan els consumidors a cada projecte no representa cap cost per a ells, però sí per a “Shopciable.com” que destina als projectes de cooperació 0,1 euros de la comissió que rep de les botigues associades cada cop que l’usuari veu un anunci. Si l'internauta compra online, l’organització dedica la mitat de la comissió que li paguen les empreses per haver fet d’intermediari de la venda.
A més, “Shopciable.com” compta amb el segell de confiança de la “Fundación Lealtad”.
Joves de Ciutat Vella milloren la imatge exterior dels comerços del districte, netejant i pintant les seves persianes. Durant aquests dies dos projectes comunitaris, un de la Fundació Comtal i l'altre de la Fundació Tot Raval, fomenten la inserció sociolaboral dels joves i donen un cop de mà als comerços, tot revitalitzant i dinamitzant el barri.
La Fundació Comtal celebra el seu 18è aniversari posant en marxa el projecte "Color a les persianes", que ofereix un contracte laboral durant els caps de setmana dels propers dos mesos a un grup de joves de Ciutat Vella. Aquesta iniciativa es porta a terme mitjançant un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, que aporta 20.000€ al projecte.
Els 15 joves d'entre 19 i 25 anys que hi participen netejaran i pintaran un centenar de persianes de comerços del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, després de rebre una formació per poder desenvolupar aquesta tasca.
El projecte de la Fundació Tot Raval, "50 Obres d'Art al Raval", consisteix en pintar 50 persianes de comerços del barri, amb imatges inspirades en obres literàries emblemàtiques en llengua catalana. L'objectiu és revitalitzar i dinamitzar el nucli històric de la ciutat a través d'una intervenció artístico-social a l'espai públic. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració entre Grup 62, amb motiu del 50è aniversari d'Edicions 62, Fundació Tot Raval i l'Ajuntament de Barcelona.
Les 50 obres seleccionades es distribueixen en tres temàtiques diferents: llibres referents de la literatura universal traduïdes al català; poesia i narracions que tenen un vincle amb el Raval d'autors com ara Manuel Vázquez Montalbán, Sebastià Alzamora o Carlos Ruiz-Zafón; i obres internacionals d’autors com Paul Auster o Haruki Murakami.
Un cop realitzades les obres, està previst impulsar itineraris culturals per donar a conèixer les obres, els seus autors/ores i la seva vinculació amb el Raval a infants, joves, famílies i gent gran del barri.
Formació, inserció laboral i convivència
La formació i la inserció sociolaboral són les bases de tots dos projectes. Els joves que participen a "Color a les persianes" han rebut la formació necessària per sanejar i pintar les persianes amb un tipus de pintura que després els/les comerciants podran netejar amb aigua. El grup ja ha començat a treballar i ho seguirà fent tots els caps de setmana fins al Nadal.
Per triar els/les participants de "50 obres d'Art al Raval" es va obrir una convocatòria adreçada a artistes plàstics, grafiters i il·lustradors, però també hi participen joves del projecte d'inserció laboral Itaka al Raval, que ofereix un programa de formació tècnico-professional en persianes metàl·liques. Es tracta d'una acció de formació i inserció laboral adreçada a joves de 16 a 25 anys per apropar-los al sector professional de manteniment, neteja i pintura de persianes de locals comercials, pàrkings i altres establiments. Després d'un període de formació, 13 joves estan desenvolupant el vessant pràctic netejant i pintant les persianes de "50 Obres d’Art al Raval".
Aquestes iniciatives promouen el sentiment d'identitat del jove cap el territori, així com la relació entre els comerciants, el veïnat i els mateixos joves, afavorint la convivència.
El total de la facturació anual de l'any 2011 és de 26 milions d'euros. Els productes alimentaris són els que més s'incrementen, les artesanies, per altre banda, pateixen una baixada de ventes.
El cafè segueix essent el producte estrella del sector, i un dels principals responsables de que aliments responsables experimenti una crescuda de demanda del 27% i representin ja el 88% dels productes de comerç just comercialitzats a l'estat. Per la seva banda, el sector de les artesanies pateix un descens del 16% i passa a representar un 10% de les vendes totals.
El descens en la compra d'artesanies ha perjudicat principalment les botigues de comerç just que basen en aquest productes el gruix principal del seu negoci, de fet, els espais de comerç just tradicional han perdut un 10% de la facturació durant el 2011.
L'altra cara de la moneda és l'important augment de la factruració de productes de comerç just en grans superfícies i cadenes de vending, que comercialitzen principalment productes d'alimentació. Aquests canals de venda han incrementat fins a un 40% la facturació d'aquests productes.
Aquest canvi de tendència pel en relació als canals de comercialització apropa l'estat espanyol a la resta de països europeus, on la major part dels productes de comerç just es comercialitzen en grans superfícies i cadenes de restauració.
Pel que fa a les marques de referència, el segell Fairtradees consolida com a certificat de garantia en el sectori les seves ventes augmenten un 39%, confirmant la seva tendència de creixement tot i la crisi.
Tot i aquesta pujada, l'estat espanyol continua a molta distància de la resta de països europeus pel que fa al consum de productes de comerç just, de fet, tot i que des del 2000 la facturació de comerç just a Espanya s'ha multiplicat per 4,la despesa per habitant segueix essent 10 vegades menor que en la resta del continent.
Font: El Comercio Justo en España 2011. Comercio y desarrollo (Coordinadora estatal del comerç just)
Nova campanya sobre cafè de comerç just. Es tracta d'una iniciativa de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, que porta el lema “Per gaudir d'un bon cafè, no fa falta que ningú acabi mòlt”.
La proposta vol seguir destacant el comerç just com una alternativa comercial que beneficia tant al consumidor com al productor: al consumidor perquè garanteix la qualitat i és una eina, a l'abast, de transformació social, i al productor perquè garanteix drets i una qualitat de vida digna.
La campanya inclou un vídeo, anuncis a premsa i altres eines de difusió, amb finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament.
El cafè és un dels productes que generen un major volum de negoci. El 2010, segons Setem, va generar 16.500 milions en ingressos als països exportadors
Els principals països productors són Brasil, Vietnam, Colòmbia, Indonèsia i Etiòpia, i els principals importadors són la Unió Europea (especialment Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica i Espanya), Estats Units i Japó. El preu del cafè es fixa a les principals borses, i està sotmès a grans fluctuacions.
El comerç just, però, estableix un preu fix per les comunitats productores, independentment del preu fixat en el mercat internacional. Així es poden cobrir els costos de producció i s'asseguren uns salaris dignes. Un recent estudi d'Intermon – Oxfam assegura que, en el cas d'Uganda, els productors de cafè que estan en la cadena de comerç just reben un 12% del preu final de cada paquet de 250 grams, mentre que en el cas del comerç convencional aquest percentatge és del 5%.
A més, en el cas del comerç just estem segurs que no s'ha usat mà d'obra infantil i que es respecta la igualtat entre treballadores i treballadors. També assegura l'ús sostenible de tecnologies.
Partint de la base de que els petits gestos són importants i que cal pensar de manera global però actuar a nivell local, el moviment a favor del Segell Fairtrade t'anima a sumar els teus passos als d'altres milers de persones. Ara per ara, s'han afegit a la caminada més de 622 mil passos. T'hi vols sumar?
El moviment a favor del Segell Fairtrade de comerç just va llançar a principis d'any la campanya Take a step for Fairtrade (Fes un pas per Fairtrade), que anima a la ciutadania a fer petits gestos durant el 2012 per promoure el comerç just i millorar la vida de moltes persones.
L'objectiu de la campanya és involucrar a un milió i mig de persones en accions a favor del comerç just, de forma que prenguin consciència de la necessitats d'un comerç mundial més equitatiu, que pagui un preu just a les cooperatives que produeixen matèries com ara té, cafè, flors, cotó... als països empobrits. Pagant un preu just, pots millorar les vides dels pagesos/es i dels treballadors/ores, així com de les seves famílies i comunitats.
Encara que la campanya estigui organitzada a nivell del Regne Unit i Irlanda, compta amb materials (com ara aquesta guia) i idees molt interessants que es poden aprofitar aquí per desenvolupar accions de sensibilització. Aquesta iniciativa també ofereix una guia específica per organitzar accions a les escoles i sensibilitzar així als més petits.
Des d'aquest mes la certificació de comerç just Fairtrade Espanya treu un butlletí electrònic bimestral sobre els avenços en aquesta forma de consum i producció, arreu. Ja podeu consultar el primer butlletí i subscriure's en aquesta web. El primer número inclou, per exemple, una visió de l'augment global del comerç just.
En aquest primer butlletí teniu accés a 5 breus articles sobre, per exemple, el comerç just a les Olimpíades de Londres, i una visió del desenvolupament actual de les vendes amb certificació Fairtrade al món. El Regne Unit és un dels països on el consum de productes de comerç just està més consolidat. També inclou una nota sobre com una de les marques britàniques de xocolata, Mars, ha fet alguns passos al treure al mercat un producte de comerç just amb certificació Fairtrade, de comerç just.
Sobre el moment de la certificació mundial de comerç just Fairtrade, resum d'un dels articles del primer número:
El consum de comerç just es consolida en països “veterans” i augmenta en mercats mes recents: segons les dades publicades aquests dies per Fairtrade Internacional, sobre el 2011, els consumidors globals han comprat durant el 2011 productes amb el segell Fairtrade un 12% més que en 2010.
El consum de productes de comerç just es consolida, i també augmenta, en alguns països
“El comerç just s'ha convertit en una cosa normal per milions de persones, formant part de les seves compres. I ara les vendes de productes certificats per Fairtrade (FT) estant pujant també en nous països, entre persones que estan descobrint el comerç just”. Ho afirma Tuulia Syvaenen, vicedirectora de Fairtrade Internacional, una organització que reuneix a les associacions Fairtrade i productors que treballen amb el comerç just d'arreu.
El Regne Unit i Holanda són mercats veterans pel comerç just, i és aquí i en altres països on es consolida el consum de productes amb la certificació FT, amb un augment de vendes del 24% , el 2011, respecte al 2010. En mercats com Espanya, més recents, el creixement del productes FT ha superat el 12%, la mitjana global (2011 respecte el 2010). FT Internacional destaca el cas de Suïssa, on el 55% dels plàtans que es consumeixen són de comerç just amb certificació FT.
Cafè, cacau, té, plàtans, sucre i flors són alguns dels principals productes venuts amb la certificació FT. Són 991 les organitzacions productores certificades FT, en 66 països productors. Podeu ampliar la informació en aquest enllaç.
Informa el segell de comerç just Fairtrade que "Londres 2012 seran els Jocs més 'justos' de la història", ja que se servirà cafè, te, xocolata, sucre, plàtans, vi i taronges de comerç just en totes les seus, donant suport així a productors i treballadors de comunitats en desenvolupament.
Per aquestes comunitats exportadores de productes de comerç just això representa vendre els seus productes a un preu just i sostenible. Estimen des de l'organització dels Jocs que durant les Olimpíades es consumiran uns 14 milions de cafès amb el segell Fairtrade.
La iniciativa "London 2012 Food Vision" és la responsable d'oferir productes amb segell Fairtrade durant els Jocs, i també supervisa el desenvolupament de la proposta
El conjunt de les vendes de comerç just amb segell Fairtadre per Londres 2012 pot suposar uns 125.000 euros en concepte de “Premium Fairtrade”. Aquest import es destinarà a projectes socials, educatius, sanitaris o a projectes de millora de l'exportació a comunitats dels països productors.
El moviment del comerç just té una trajectòria de més de 40 anys. Durant aquest temps ha anat evolucionant i s'han plantejat nous reptes. "Cap a on va el comerç just?" és el títol d'un llibre coordinat per Xavier Montagut i Esther Vivas l'any 2008, que perfilava una nova perspectiva del comerç just, de la mà de la sobirania alimentària.
Assegurar als treballadors/ores un salari digne, fomentar la igualtat entre homes i dones i el respecte al medi ambient, fer que l'activitat econòmica repercuteixi positivament en la comunitat i eliminar el treball infantil són alguns dels pilars del comerç just. Aquest moviment internacional, iniciat a a meitats dels anys seixanta a Bèlgica i als Països Baixos, s'ha estès i integra en l'actualitat a milers d'ONG, botigues, cooperatives i col·lectius de productors d'arreu del món.
Des dels seus inicis, l'objectiu ha estat lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial, tot donant suport a petits productors dels països empobrits.
Aquest vídeo de l'Agència Catalana del Consum explica les bases d'aquest moviment i mostra la feina que fan l'empresa Alternativa3 i l'ONG SETEM Catalunya.
Malgrat la crisi, el comerç just ha continuat creixen any rere any. L'informe El Comercio Justo en España 2010. Crisis, impactos y alternativas de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo (CECJ) assenyala que la facturació total registrada pels articles de comerç just durant el 2010 va ser de 22'5 milions d'euros, fet que suposa un increment del 24% respecte al 2009 i del 33% des de 2008.
A més, Catalunya és la comunitat autònoma que més ha contribuït a l'augment de les vendes espanyoles, segons l'informe El comerç just a Catalunya 2009 de SETEM.
A Catalunya ONG com SETEM, la Xarxa de Consum Solidari o Intermón Oxfam tenen botigues de comerç just. A més, des del 2008, i arran de la creació del segell de comerç just, també pots trobar productes certificats a grans superfícies, un pas que ha augmentat les vendes però que també ha generat un debat dins el moviment.
Un segell polèmic
Avui en dia, el segell Fairtrade serveix per identificar aquells productes que són de comerç just. La creació d'aquest segell, però, va ser polèmic, ja que a partir de la certificació qualsevol supermercat o gran superfície va quedar legitimada per vendre un producte de comerç just. Fins a aquell moment era la botiga de comerç just la que certificava l'origen del producte.
D'una banda, aquest fet ha donat més visibilitat al comerç just i l'oportunitat d'augmentar les vendes, però algunes entitats han criticat que, d'altra banda, la indústria agroalimentari l'ha fet servir com a instrument de màrqueting i de neteja d'imatge. N'és un exemple el cas de la cadena de cafeteries Starbucks, que l'any 2010 va anunciar que comercialitzaria a Europa el 100% del seu cafè exprés com a cafè de comerç just certificat per l'Associació del Segell FLO.
La Xarxa de Consum Solidari va denunciar que mentre comercialitzava cafè amb el Segell FLO, aquesta empresa intentava patentar una varietat de cafè, donava suport a les guerres a l'Iraq, Afganistan i Kuwait, i es declarava partidària de portar armes de foc en els espais públics.
SETEM també va mostrar la seva preocupació per la possible rebaixa dels criteris i els estàndards que podria produir el fet que Starbucks es convertís en el comprador més gran de comerç just; i per la possible potenciació d'un comerç que, amb les mateixes característiques del model neoliberal dominant, relegués el paper de les persones productores en simples proveïdores i no al d'agents actius del seu propi desenvolupament.
Més enllà del comerç just: Sobirania alimentària i consum responsable
El comerç just és cada cop més conegut, iniciatives com la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica l'han anat donant a conèixer i, en l'actualitat, qui més qui menys n'ha sentit a parlar. Així, moltes persones podrien donar resposta a la pregunta: "Què és el comerç just?". Això no vol dir, però, que només hi hagi una manera de definir-lo i entendre'l. La consolidació de les organitzacions de comerç just ha fet florir una sèrie de debats sobre el model de comerç just i les estratègies de futur del moviment.
Els nous plantejaments reivindiquen tant la justícia en la producció en origen com en la venda final i qüestionen la visió estrictament Nord-Sud, exigint un model de comerç amb justícia també Nord-Nord i Sud-Sud. Es tracta d'una visió que planteja un model de comerç just transformador, oposant-se a la seva venda en grans superfícies.
Tan important és pagar un preu digne al productor com que en la transformació i l'elaboració del producte, així com en la venda final, no intervinguin multinacionals i cadenes agroalimentàries.
La Xarxa de Consum Solidari afirma, per exemple, que "cal vincular el comerç just a la defensa del dret a la sobirania alimentària i a la promoció dels circuits curts i el comerç de proximitat". Sota aquests principis, no s'haurien d'importar productes que es produïssin a casa nostra amb components socials i ecològics equivalents, ja que l'impacte ecològic de la seva importació no justifica els beneficis que pugui aportar al seu consum. D'aquesta manera, es vincula el comerç just amb el consum ecològic i de proximitat i la lluita per la sobirania alimentària.
Aquesta entitat defensa una perspectiva global del comerç just, "un comerç just que defensa el dret a la sobirania alimentària, a la terra, a les llavors, a produir i a consumir lliurament".
