L'Escola Cultura de Pau posa de manifest a la seva darrera publicació "Gènere i Pau" que, malgrat les formalitats i els documents aprovats a la cimera, manquen avenços i compromisos reals.
Més de 129 governs es reunien el passat juny a Londres en una cimera de quatre dies amb l'objectiu, deien, de treballar per acabar amb la violència sexual derivada de conflictes. La "Global Summit to end Sexual Violence in Conflict" va comptar amb personatges mediàtics com l'actriu Angelina Jolie, co-amfitriona de la cimera amb el secretari d'exterior britànic William Hague. S'hi van sentir les veus de la premi Nobel de la Pau del 2011 Leymah Gbowee, del Secretari d'Estat nord-americà John Kerry o del Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon. Era doncs un esdeveniment de primera línia d'actualitat política.
En la darrera publicació de l'Escola Cultura de Pau (ECP), "Gènere i Pau", de juliol, l'organització analitza la realitat sobre la violència sexual a Kosovo, Nigèria, República Centreafricana, Líbia, Egipte, Costa d'Ivori i Colòmbia i fa una valoració crítica sobre la cimera londinenca.
D'acord amb entitats, activistes i organitzacions de la societat civil que van emetre les valoracions i els balanços després de la trobada, destaca la publicació, en primer lloc, una innegable visibilització mediàtica del conflicte gràcies al ressò i abast de la cimera. Un segon mèrit també a considerar és l'aprovació del "Protocol Internacional sobre la Documentació i Investigació de la violència sexual en els conflictes" i que Nacions Unides va presentar una guia sobre reparacions a les vítcimes.
Ara bé, segons valoren entitats i també l'anàlisi de l'ECP, va haver-hi una "falta d'avenços tangibles", ja que més enllà de documents, "els governs no van comprometre's amb cap mesura concreta de prevenció, atenció a les víctimes o persecució dels responsables criminals". Cal ressaltar-hi també l'absència de grans estats com la Xina, Rússia, l'Iran, Índia, Kènia, Síria o Sri Lanka.
També és criticada la simplificació amb la que, segons l'anàlisi, es va tractar el concepte "violència sexual", ja que segons Gènere i Pau, "ni es va contextualitzar la violència sexual en el continu de violències que pateixen les dones a tot el món ni es va posar de manifest que la violència sexual que té lloc durant la guerra és una arma de guerra".
Expertes en el camp van assenyalar la importància d'abordar el fenomen des de la complexitat i posant èmfasi en la prevenció, més que en el càstig com a única mesura efectiva. Segons, Leymah Gbowee, "posar fi als conflictes armats és la única manera efectiva d'acabar amb la violència sexual".
La publicació de l'Escola Cultura de Pau acaba per concloure, doncs, que sense treure valor a la importància que el tema hagi adquirit una major atenció política i pública, "és necessari impulsar mesures concretes que parteixin de la societat civil implicada en aquesta lluita i de l'acompanyament de les supervivents".
El Secretari General de l'ONU presentava el 2013 l'informe en el qual assenyalava Afganistan, República Centreafricana, Colòmbia, Costa d’Ivori, RD Congo, Mali, Myanmar Somàlia, Sudan del Sur, la regió sudanesa de Darfur, Síria i Iemen com a països on s’estava desenvolupant violència contra les dones arran dels conflictes armats. A més d'indicar actors concrets que l'estaven perpetuant.
El mapa mundial de la violència sexual assenyala una vintena de països, 8 dels quals es consideren molt perillosos per a les dones: Colòmbia, Síria, Sudan del Sud, Mali, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo i Birmània.
A Kosovo, per exemple, se signava el passat març una nova llei per reconèixer i assistir les supervivents de violència sexual durant la guerra entre Sèrbia i l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. La legislació, però, no contempla comunitats diferents a la majoritària (l'albanesa). A Nigèria han estat enormement mediàtics els segrestos i el tràfic de nenes com a mercaderia d’intercanvi polític. El 2013 es van documentar 860 violacions relacionades amb el conflicte de la RD Congo. 200.000 han estat violades des del 1998. Egipte passava a considerar el 2013 l'agressió sexual com a un crim punible entre 6 mesos i 5 anys o amb multa. No obstant això, un estudi de la ONU estima que 9 de cada 10 dones ha patit violència sexual, als que s'afegeixen els casos d'agressions a la Plaça Tahrir.
No obstant això, es camina també i paral·lelament cap al canvi. L'any que ve, amb els Objectius del Mileni 2015, s'hauria d'iniciar teòricament una nova etapa d'objectius de desenvolupament a escala internacional. Durant el 2014 Nacions Unides i diverses organitzacions treballen per crear una nova agenda. Malgrat les dificultats i impediments interposats per governs conservadors davant la inclusió de qüestions fonamentals per als drets de les dones, a les primeres reunions ja celebrades es pressiona des d'algunes organitzacions per incloure en l'Agenda per al Desenvolupament 2015 l'equitat entre gèneres i la lluita pels drets humans de dones i nenes com a objectiu, a més d'una postura ferma i contrària la violència contra les dones.
Contingut relacionat
La Cimera de Londres avança en la lluita contra la violència sexual, article de El Periódico
La violència sexual en xifres, article de l'Ara.cat
Set preguntes i respostes sobre el segrest de més de 300 nenes a Nigèria. Reportatge en profunditat, Vilaweb
Publicació "Gènere i Pau", de l'Escola Cultura de Pau, juliol 2014
Les xarxes socials han facilitat l'accés a informacions de primera mà i de manera immediata. Així, han esdevingut una important font d'informació en desastres naturals, conflictes, moviments socials... De vegades, però, l'allau de continguts dificulta trobar allò que volem. La plataforma col·laborativa CrisisTracker t'ajuda a destriar la informació i trobar el que busques.
CrisisTracker ofereix una forma alternativa de navegar pels social media al voltant dels esdeveniments internacionals, sobretot en el cas dels desastres naturals. Centra la seva cerca en la plataforma de microblocs Twitter i, fent servir paraules clau, agrupa els missatges i evita les repeticions.
Adreçat a voluntaris, gestors de conflictes i periodistes, CrisisTracker és una eina creada per investigadors d'IBM i de les universitats de Madeira (Portugal) i Oulu (Finlàndia).
L'eina permet fer cerques per temes (manifestacions, detencions, tortura, moviments socials, etc.), per paraules clau, per països, per la persona que comunica i per data. També pots consultar els temes que més s'han tractat en les darreres hores.
Els resultats s'ofereixen en una línia de temps, tot indicant quantes persones n'han parlat al Twitter, quants tuits se n'han fet i de quina hora són el primer i el darrer missatge.
Aquest vídeo explica, en anglès, el funcionament de la plataforma:
Introduction to CrisisTracker from Jakob Rogstadius on Vimeo.
Gairebé 80 localitats d’arreu del territori de parla catalana ofereixen cursos d’estiu per estudiants o persones que volen seguir formant-se. L’oferta és variada i toca un ventall ampli de temes socials.
Un any més, la Guia de Cursos d’Estiu ja fa dies que està disponible. Aquest any, al cercador en línia de la Xarxa Vives d’Universitats s’hi poden torbar més de 670 cursos organitzats a 78 localitats diferents d’arreu del territori de parla catalana. La guia està adreçada a tot l’estudiantat de les universitats de la Xarxa i a qualsevol persona interessada en formar-se.
Un gran nombre de cursos poden ser convalidats per crèdits acadèmics, generalment de lliure elecció o ECTS. A més, per tal de facilitar l’intercanvi i la mobilitat de l’alumnat entre les diverses universitats integrants de la Xarxa, s’ha tornat a convocar el programa d’ajuts a la mobilitat de la Xarxa Vives d’Universitats: el DRAC Estiu.
Els qui no vulguin o no puguin seguir de manera presencial un curs, tenen l’opció de triar entre una àmplia oferta d’activitats formatives que es poden realitzar a distància.
La universitat d’Estiu és una bona manera de formar-se en temes socials i més enllà de l’ensenyament reglat que imparteixen les universitats de setembre a juny. Així doncs, tot i que l’oferta de cursos és realment àmplia, des de la Fundació Autònoma Solidària volem destacar-ne alguns tenint en compte el coneixement que aporten en àrees com la cooperació, la defensa ambiental, l’associacionisme o la defensa dels drets humans entre d’altres:
Violència de gènere: conceptualització i abordatge des dels diferents serveis que intervenen
El curs, que es realitzarà a Girona entre el 17 i el 19 de juliol, busca aprofundir en el coneixement del fenomen de la violència de gènere en un moment que l’ús continuat d’aquest terme, tant als mitjans de comunicació com a la vida quotidiana, sovint provoca confusions o mals usos.
Educació i conflicte: el paper del joc com a element de socialització
Enguany el curs arriba a la seva quarta edició, motiu pel qual es pot afirmar sense cap mena de dubte que ja està més que consolidat. La formació es realitza a la Seu d’Urgell entre el 17 i el 20 de juliol i busca familiaritzar a l’alumnat en la resolució de conflictes a partir de raonaments i d’inculcar la importància de la prevenció.
L’atenció a la dependència: com tenir cura del cuidador
Cal respondre a les noves necessitats socials i en aquest sentit ens trobem en un moment d’envelliment continuat de la població, fet que genera un augment de les situacions de dependència. Per afrontar aquest nou marc cal aprofundir en la formació específica d’una manera que fins fa un temps no s’havia pronunciat com a tan necessària com a dia d’avui. El curs es realitza a Gandia entre el 23 i el 27 de juliol. Cal recordar que la Xarxa Vives d’Universitats ha posat a disposició de l’alumnat el programa DRAC Estiu d’ajudes per a la mobilitat.
Vint anys després de Rio, on som i cap on anem
La Conferència de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible ha generat reaccions en amplis sectors socials i les organitzacions mediambientals han fet una gran campanya entorn a la Cimera. Aprofitant l’actualitat del tema, del 17 al 20 d’agost tindrà lloc a Prada un curs destinat a assentar les bases per a un món de prosperitat, pau i sostenibilitat a partir de dos grans eixos: establiment d’una economia ecològica i generació de polítiques institucionals i socials per a un desenvolupament sostenible, solidari i segur ambientalment.
Diferència, (des)igualtat i educació en i per a la igualtat de gènere
El curs programat a Catral pels dies 13 i 14 de setembre busca fomentar la reflexió sobre les experiències interculturals i de gènere i vol donar a conèixer les bases dels comportaments sobre relacions desiguals.
La tasca d’aquests serveis d’orientació sobre mediació es realitza des dels serveis d’orientació jurídica que faciliten els col•legis d’advocats i el seu objectiu principal és informar els ciutadans actuant com a eina de resolució pacífica de conflictes i com a via alternativa al procediment judicial.
A l’acte, hi van assistir tant la Presidenta del Consell dels Il•lustres Col•legis d’Advocats de Catalunya com els Degans dels Col•legis d’Advocats que han acordat prestar aquest servei, així com la Directora General de Dret i d’Entitats Jurídiques i la Directora del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
Cal destacar també que el Departament de Justícia ha signat convenis de col•laboració amb ajuntaments, consells comarcals, associacions, fundacions i altres institucions.
La llei de mediació és la Llei 15/2009 de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat i substitueix la Llei 1/2001 de mediació familiar de Catalunya per tal d’ampliar el contingut i l’àmbit d’aplicació de la mediació com a mitjà de resolució de conflictes.
Aquest estudi es publica des de fa tres anys per l'Institute for Economics and Peace amb la col·laboració d'un grup d'experts i d'entitats d'arreu del món implicades en la defensa de la pau.
Per establir la llista del Global Peace Index (GPI), l'Institute for Economics and Peace es basa en indicadors qualitatius i quantitatius que combinen, alhora, factors interns i externs de cada país: grau de violència, despesa militar, guerres en què s'ha implicat, etc.
Els resultats del GPI es poden consultar de forma interactiva en aquest mapamundi, on també es pot fer la comparativa amb els resultats de les anteriors edicions de l'índex: maig de 2007, maig de 2008 i juny de 2009. S'hi plasmen les dades dels quatre estudis i s'hi poden comparar els estats en una vintena d'indicadors de pau (percepció de delinqüència, nombre d'homicidis, inestabilitat política, respecte dels drets humans, relacions amb els països veïns...) o en una trentena d'indicadors relacionats (índex d'alfabetització, despesa en educació, percepció de la corrupció, nombre de dones al parlament, grau de llibertats civils, participació política...).
També es poden consultar els resultats de l'estudi al dossier 2010 methodology, results & findings i al 2010 discussion paper.
El Global Peace Index es publica a la plana visionofhumanity.org, una plataforma web que pretén ser referent en les qüestions més importants que afronta la humanitat al segle XXI.
Aquest cicle de cinema pretén retre un petit homenatge a tota la societat civil organitzada, “la qual, amb el temps, ha contribuït a transformar idees, a assolir millores socials i polítiques, a fomentar el pensament crític, expressar valors i en definitiva a millorar el nivell de qualitat de la nostra democràcia”.
Les projeccions tindran lloc els dijous de juny i juliol al complex municipal Can Ricart (C/ Sant Oleguer, núm. 10), a partir de les 21h30. La primera sessió es realitzarà el 10 de juny, amb la projecció del llargmetratge Disarm i el curtmetratge Campos de fuego, proposats pels Joves de Moviment Per la Pau. Dirsam analitza la situació de les mines antipersona al món, passant per països com Afganistán, Colombia o l'Iraq. Campos de Fuego se centra en el conflicte de l’estiu de 2006, en què l’exèrcit d’Israel va bombardejar el sud de Líban amb bombes de dispersió.
El cicle continuarà durant dos mesos, donant a conèixer algunes de les moltes mobilitzacions socials que s'han portat a terme en diferents moments històrics i a diferents països.
Joves de Moviment Per la Pau, Associació de Joves Estudiants de Catalunya Nexes Interculturals de Joves per Europa, Unió de Joves, Xarxa d'enllaç amb Palestina i Societat Civil Internacional de Catalunya són les entitats membres del CJB que han organitzat aquest cicle. A més a més, han elaborat el manifest Homenatge a la societat civil organitzada.
Podeu consultar el programa del cicle i la sinopsi de cada projecció en aquest enllaç.
