El president d’Amics de la Gent Gran, Maurici Blancafort, reflexiona sobre els més de 25 anys que porta acompanyant a les persones que pateixen soledat.
El Centre Artesà Tradicionàrius acollirà el proper 13 de març a partir de les 19h la presentació de “Com puc ajudar. Cròniques d’un voluntariat social”. En el llibre, publicat per Pan de Letras Editorial, Maurici Blancafort, president d’Amics de la Gent Gran, fa un repàs de la seva trajectòria com a voluntari i reflexiona sobre la capacitat de transformació social de l’acció voluntària.
Blancafort va iniciar-se en el món del voluntariat després d’un accident de moto. El temps d’estada a l’hospital va marcar un abans i un després en la forma de pensar. Volia destinar temps als altres i va decidir acompanyar a les persones grans. D’aquesta forma va començar la seva relació amb Amics de la Gent Gran, només un any després de la creació de l’organització.
La presentació del llibre anirà a càrrec del periodista Albert Om i comptarà amb la participació de la il·lustradora Roses Capdevila, voluntaris de l’entitat i actuacions musicals. Per assistir-hi, s’ha de realitzar inscripció prèvia a través del correu info@amicsdelagentgran.org i 932.076.773.
Els diners recaptats amb la venda del llibre, tant en paper com en format electrònic, aniran destinats a donar continuïtats als projectes de l’entitat.
El portàtil de moment només es ven a Ghana per un preu raonable. Està molt pensat per a condicions on no hi ha energia elèctrica. Pot ser molt útil per a centres excursionistes que realitzen expedicions llargues.
Sol és un portàtil molt resistent que funciona amb energia solar i és totalment submergible. Aquest portàtil està pensat per ser distribuït en zones que no hi ha energia elèctrica. El fet que sigui molt robust, també fa pensar que pot ser molt útil en condicions extremes de muntanya.
El portàtil és de baixes prestacions. Això significa que no és un portàtil per realitzar tasques multimèdia. Però per realitzar tasques d'organització i per connectar-se a Internet, ja va prou bé. Les característiques tècniques són les següents:
La batería es carrega en 2 hores i pot durar fins a 10 hores de treball. El portàtil es ven per uns 400$ i amb la distribució GNU/Linux Ubuntu 12.10 instal·lada. De moment, només es ven a Ghana. Aquest portàtil pot ser una bona eina de treball per les entitats que realitzen feines en llocs que no hi ha electricitat o els centres excursionistes que realitzen expedicions llargues.
Font d'informació: Linux and Mas i Sol
Per fer front a la pobresa energètica a casa nostra, una entitat ambiental, Ecoserveis, i una de social, la Fundació ABD, sumen esforços per impulsar el "Fuel Poverty Group", un programa que consisteixen en la formació i supervisió d'un grup de voluntaris i voluntàries que actuaran com a ambaixadors de l'energia.
Ara al juliol comencen una formació per aquelles persones voluntàries que s'hi vulguin sumar, on es donaran els coneixements necessaris per poder assessorar les famílies que viuen en situacions de vulnerabilitat energètica i exclusió social. Aquesta formació capacitarà els voluntaris energètics sobre com estalviar en la despesa de llum i gas, fer millores a la llar, la gestió de les factures i altres recursos útils (3, 10 i 17 de juliol i 9 d'octubre, de 17:30 a 19h).
A partir de la tardor del 2013, prop de 30 voluntaris i voluntàries ja començaran a fer visites domiciliàries i avaluacions energètiques i faran arribar tot un seguit de mesures per a la prevenció de la pobresa energètica als grups més vulnerables: gent gran, aturats, malalts crònics, cases de maternitat i grups de mares en risc d'exclusió social, usuaris dels centres d'atenció a les persones drogodepenents o usuaris de programes d'atenció a la violència domèstica, per començar, a la ciutat de Barcelona.
El projecte també contribueix a la lluita contra el canvi climàtic des d'una perspectiva indirecta i social. Amb l'educació energètica, es poden reduir les factures d'energia, el que significa menys kWh i menys emissions de CO2.
Què és la pobresa energètica?
La pobresa o precarietat energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir l'habitatge en unes condicions adequades de temperatura a un preu assequible.
Les causes principals que porten a una família a patir de pobresa energètica són:
Les conseqüències principals que se'n deriven són:
Per aquells interessats en fer-vos voluntaris energètics, podeu contactar la Fundació ABD a través del seu telèfon 93 2890530 o del correu electrònic a fundacion@abd-ong.org.
Per més informació, consulteu el web i el facebook d'Ecoseveis, i el web de la Fundació ABD.
Marta Mercadal ha participat en diversos projectes de cooperació per al desenvolupament a Argentina. Un d'ells, el que va dissenyar com a treball final de carrera, ha rebut recentment el primer premi d'Enginyeria Solidària.
Marta Mercadal és enginyera de camins i cofundadora del sector d'enginyeria civil de l'Associació d'Universitats per a la Cooperació (AUCOOP). Es va embarcar en aquest projecte a tercer de carrera i en va formar part fins el curs passat, quan va acabar els seus estudis a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Actualment treballa a l'empresa Re-Gen, de la qual n'és cofundadora, la qual té en marxa un projecte per revitalitzar el nucli històric d'Osca “mitjançant un procés basat en la participació ciutadana i la mínima inversió".
L'estiu del 2008 i el del 2010 va participar en dos projectes de cooperació a Argentina, els quals van rebre el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) de la UPC. El 2010 hi va anar per fer el treball de camp necessari per elaborar el projecte final de carrera, tasca que recentment ha estat premiada per Ingeniería Sin Fronteras (ISF).
L'associació li ha atorgat el primer Premi Enginyeria Solidària en la categoria de Projectes Final de Carrera. El seu treball, "Proyecto de abastecimiento y saneamiento de agua en la comunidad de Tape Iguapeí" té com a beneficiaris una població d'Argentina i a l'hora d'escollir-lo guanyador, el jurat va tenir en compte aspectes com la sostenibilitat, la viabilitat i la correcta caracterització social (beneficiaris, anàlisi de l'impacte...) del projecte, entre d'altres.
Segons Mercadal, la cooperació li ha ensenyat que és essencial que els projectes s'adaptin no només a les necessitats sinó també als costums
Tal i com reflecteix l'entrevista a Mercadal publicada pel CCD, la jove enginyera ha estat vinculada a diverses iniciatives de cooperació per al desenvolupament, experiència que valora molt positivament i recomana a tots els estudiants, sobretot als qui hagin de fer el projecte final de carrera: "La convivència durant aquells mesos amb els beneficiaris m'ha ajudat a entendre una part essencial de qualsevol projecte: què és el que realment necessiten i, de totes les solucions possibles, quina s'adapta millor als seus costums".
Mercadal es mostra convençuda del fet que marxar a fer el projecte fora li ha permès aprendre més del que hauria aprés si s'hagués quedat: "Amb el treball de camp vaig aprendre moltes coses més de les que hauria après amb un projecte similar, per exemple, a Espanya".
Mercadal destaca també com quelcom positiu el fet de conviure amb la comunitat ja que, segons ella, genera una "satisfacció i implicació" que fa que "et marquis objectius alts i que, en conseqüència, treguis el màxim rendiment a l'oportunitat de fer el projecte".
Tot i que ja ha acabat la carrera, Mercadal assegura que li agradaria poder seguir vinculada a la cooperació per al desenvolupament: "Crec que en el moment que comences, és difícil desvincular-te'n. De moment, intento seguir de a prop els passos que van fent des d'AUCOOP".
Podeu llegir l'entrevista sencera a la pàgina del CCD de la UPC.
Aquests dies a Corbera de Llobregat s’hi representa un dels pessebres vivents més importants de Catalunya, però enguany ens dóna l’oportunitat de ser solidaris.
Per tothom és ben sabut que quan arriba el Nadal és època de pastorets i pessebres vivents. Malgrat el primer pessebre vivent català va tenir lloc el 1956 a Escaldes d’Engordany sota la direcció d’Esteve Albert Corb, el que ha tingut una major trajectòria (50 anys) i trascendència per l’evolució estructural que va suposar, ha estat el Pessebre Vivient de Corbera de Llobregat. Aquesta activitat aplega cada any més de 200 figurants de l’Associació Amics de Corbera que ens transporten durant uns quants dies al Nadal primigeni.
A l’espectacular marc de la Penya de Corb pastors, rabadans, filadores i àngels s’apleguen sota el relat poètic de Joan Crosas per delectar-nos amb un passeig tradicional i nostrat que acaba amb un conjunt de quadres costumistes representatius del Nadal català.
Paral·lelament al desenvolupament del pessebre l’Associació Corbera Voluntària ens ofereix l’oportunitat de ser solidaris. I és que tot aquell qui s’acosti a veure el pessebre pot aportar menjar que serà repartit entre les famílies més necessitades de la població.
L’Associació Corbera Voluntària es va crear tot just fa un any arrel del Gran Recapte d’Aliments que organitza el Banc d’Aliments. Els voluntaris, conscients de la manca d’un organisme que gestionés la distribució d’aliments entre aquells qui en necessitaven, es van organitzar per mantenir aquest recapte al llarg de tot l’any i distribuïr-ne els aliments.
Actualment organitzen un munt d’activitats al llarg de tot l’any que ens conviden a ser solidaris i que podeu consultar al seu bloc.
La commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, organitzada conjuntament pel Departament de Benestar Social i Família, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social, ha estat un homenatge a la tasca que, de manera altruista i desinteressada, duen a terme les persones voluntàries. Tal com va assenyalar el Conseller Josep Lluís Cleries en la cloenda, cal reconèixer l’“energia voluntària” de tota la gent que estima a la gent i es dóna als altres
Els Premis Voluntariat, que es van lliurar en el marc de la celebració, reconeixen projectes de voluntariat en diferents àmbits:
L’acte, que es va celebrar a l'Auditòri de Barcelona, va comptar amb l’animació del grup Gospel Viu que va cantar el poema als voluntaris de Miquel Martí i Pol.
Visita la galeria de fotografies de l'acte a Flickr
La Maria Antònia és periodista de professió i ha treballat sempre en gabinets de comunicació i departaments de premsa. Un cop jubilada ha decidit seguir aportant els seus coneixements i experiència ajudant a difondre la tasca de les entitats socials. Actualment és voluntària d'Intermón Oxfam i la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Maria Antònia Gaza
Edat: 66
Entitat: Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS)
Quant temps portes fent de voluntària?
Fa prop de quatre anys que faig de voluntària a IntermonOxfam (IO) i, des de fa uns sis mesos, també a la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS); en ambdues organitzacions col·laboro en el gabinet de premsa i comunicació.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Perquè encara em sento en forma i capacitada per continuar treballant. Així que vaig pensar: què puc fer que sigui necessari i que se fer bé? Doncs el que he fet durant molts anys en gabinets de premsa. Penso que s'han de reforçar les àrees de comunicació de les ONG perquè la societat se n'assabenti de tot el fan; actualment ja no és vàlida la dita espanyola "el buen paño en el arca se vende" i cal arribar a tota la ciutadania. Fent de voluntària retorno a la societat una part del que he rebut; em sento una privilegiada i en una època tan convulsa i difícil és bo que col·laborem amb el que millor sabem fer. Des dels gabinets de premsa de IO i de la FCVS ajudo a divulgar la valuosa tasca d'aquestes entitats i així puguin rebre més ajuts i col·laboració.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Desinterès/interessat, perquè alhora que aporto gratuïtament els meus serveis rebo reconeixement, agraïment.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar..." La cançó del Joan Manuel Serrat, sobre un poema d'Antonio Machado.
La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
L'agraïment dels companys que valoren la tasca que faig; em sento més recompensada que quan cobrava a final de mes. També em resulta gratificant quan parlo amb algun periodista que encara em recordi i digui, estranyat, "però tu no t'havies jubilat?". M'agrada continuar en certa manera dins del "mundillo".
Què t'aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
M'aporta autoestima, responsabilitat, energia, sentir-me plenament integrada en la societat, que encara se'm necessita i puc ser útil. Se'm fa més difícil dir què aporto; crec que senzillament sóc un granet de sorra dins del voluntariat, però molt granets de sorra poden fer una esplèndida platja, oi?
Desenvolupada per Abel Pérez i Raúl Almedo, dos joves emprenedors, aquesta aplicació per mòbil facilita connexions entre voluntaris i persones que necessiten ajuda. Les ajudes que es poden necessitar poden ser molt diverses.
Els super-herois encara existeixen, però queda molt lluny aquell concepte de super-heroi dels anys 70; l'home perfecte superdotat d'una naturalesa impressionant. Avui en dia tothom pot ser un super-heroi, sigui home o dona, sense anar al gimnàs... i es que el super-heroi del segle XXI és el voluntari que ajuda a les persones necessitades. Però com es pot establir els ponts necessaris per connectar les persones que necessiten ajuda amb els voluntaris que volen ajudar?
Abel Pérez i Raúl Almedo, dos joves emprenedors, han creat aquest pont necessari mitjançant l'aplicació “Helpday”. Aquesta aplicació presentada fa poc funciona d'una forma molt senzilla. Segons ha declarat Abel Pérez al bloc Yorokobu, l'eina funciona de la tal forma que quan una persona necessita ajuda, ho expressa mitjançant l'aplicació, i si un voluntari està a prop d'aquella persona, s'aproxima i l'ajuda. Per a ser usuari de l'eina no cal fer cap tipus de registre i com a particularitat, disposa d'un xat perquè totes les persones es puguin comunicar a l'instant.
En la mateixa entrevista efectuada al bloc Yorokobu, Raúl Almedo comenta que estan estudiant les possibilitats de finançar el projecte. Un dels possibles casos es que alguna ONG es quedés amb tot aquest projecte interessant.
L'eina està disponible per dispositius mòbils amb sistema operatiu Android.
Mercè Mañosa
Edat: 18
Entitat: ADENC
Quants anys portes fent voluntariat?
Porto uns 4 anys fent de voluntària a l’ADENC.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Vaig començar fent de voluntària a l’ADENC més per fer alguna cosa durant l’estiu que perquè realment m’interessés fer de voluntària, però aviat em va agradar i vaig anar repetint, cada estiu vaig a l’ADENC durant unes setmanes, també participo en fires, i aquest any, fins i tot, els puc ajudar en algunes activitats durant el curs.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Una paraula em sembla poc, i bastant difícil, però crec que diversió, o satisfacció s'hi acosten bastant.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
No estic segura de que hi hagi cap cançó que representi el meu voluntàriat. Però com que n’he de triar una, triaré “She Wolf” de David Guetta que m’agrada molt.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
No ho sabria dir, fer tallers amb nens és molt divertit, segurament una de les millors experiències va ser aquest estiu, vam portar uns nens al Ripoll i vam agafar aigua perquè veiessin quins animalets hi viuen, entre altres hi havia uns cucs petits i prims, a alguns els van fer fàstic i d’altres es van sorprendre, però tots s’ho van passar molt bé, i potser van recordar alguna cosa del que els vam explicar i tot, però crec que l'important és que s’ho passessin bé.
Explica'ns quines tasques has desenvolupat com a voluntària a l'ADENC.
A l’ADENC m’ha tocat fer de tot, he fet bastanta feina d’oficina, he portat coses a correus, alguna vegada també m’ha tocat endreçar i fer inventari del magatzem. Però a part de tot això, també he ajudat a muntar l’exposició de bolets, anar a les fires, i a activitats que feien a alguns casals d’estiu, sobretot a les del Ripoll.
L’educació no formal és una gran oportunitat de deixar una empremta en la vida dels nois i noies, i alhora transformar-los en agents de canvi de la seva pròpia vida i del seu entorn. Així ho creu el Dani, que fa 10 anys va entrar al cau per fer-hi de cap i ara és responsable dels aspectes pedagògics de la principal associació d’escoltisme i guiatge del país. El voluntariat li ha permès tornar a pensar que la naturalesa humana no és individualista, egoista ni violenta, sinó que, a vegades, som capaços de col·laborar i treballar plegats per una societat més justa.
Dani Palau i Vidal
Edat: 29
Entitat: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Quants anys portes fent voluntariat?
Aquest any ja en fa 10 que estic implicat directament amb tasques de voluntariat, la gran majoria dins de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Vaig començar a Sant Boi, a l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat fent de cap, educant infants i joves des de la primera línia de foc. Posteriorment el meu voluntariat es va allunyar del dia a dia de l’agrupament però encara hi estava ben lligat, ja que vaig ocupar el càrrec de responsable pedagògic de la Demarcació de Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès, i posteriorment també fent de formador del cursos de monitor i director de l’Escola de Formació de MEG.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Quan ets conscient del poder de canvi i la capacitat de transformació social que hi ha en l’educació, t’adones que el teu lloc està allà. També per l’oportunitat que té l’educació no formal de deixar una empremta en la vida dels nois i noies, i alhora transformar-los en agents de canvi de la seva pròpia vida i del seu entorn. Aquesta capacitat de l’educació no formal és molt més gran del que molta gent es pensa.
Quines tasques realitzes a l’entitat?
Actualment sóc responsable de l’Àmbit de Mètode i Formació, i això vol dir estar darrere de l’Escola de Formació de MEG, on tots som voluntaris (en la qual s’ofereixen cursos de monitor, director, monogràfics especialitzats, formació de formadors...). També organitzem seminaris sobre aspectes concrets, coordinem experiències d’innovació educativa amb agrupaments de la mà d’experts, coordinem la publicació de llibres, participem a jornades nacionals i internacionals... No ens avorrim mai!
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Creixement. Me’n vénen moltes al cap però segurament la que més clara veig és creixement. Quan mires enrere i veus tot el que has fet i com això t’ha canviat, et planteges com series tu si no t’haguessis dedicat tants anys a l’escoltisme. El voluntariat et fa créixer i amb el voluntariat ajudes a créixer.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Una pregunta complicada, però segurament una cançó amb una lletra clara i de les que t’arriben ben endins, però alhora una peça amb un ritme frenètic i imparable, que t’obliga a moure el cos. Una cançó de protesta i una cançó de bressol, una bona base de baix i uns grans batecs de bateria... No sé si existeix, però és la meva banda sonora personal.
La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
Segurament recuperar l’esperança de la qualitat humana, de la bona voluntat que hi ha en la majoria de les persones i veure com hi ha tanta gent disposada a allargar la mà i ajudar, d’una manera o altra, els qui té al costat. Tornar a pensar que la naturalesa humana no és individualista, egoista ni violenta, sinó que, a vegades, som capaços de col·laborar i treballar plegats per una societat més justa.
Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
Com ja he comentat segurament el que més m’aporta el voluntariat és aquest creixement personal, aquesta sensació de plenitud, sempre posant en harmonia les coses que faig amb la meva escala de valors i prioritats a la vida. I jo què aporto... jo intento aportar el meu gra de sorra per crear una societat més justa, plena de persones més crítiques i autònomes amb la voluntat de deixar un món millor de com l’hem trobat.
Gairebé mitja vida dedicada al voluntariat. Xavier Fernández ha donat 35 anys a aquest món. Als inicis de la transició, vinculat a la Federació Catalana d’Escacs i, posteriorment, a la Federació d’Entitats Culturals de Badia del Vallès. És també un dels membres fundadors de la Fundació Cívica Oreneta del Vallès. Actualment, treballa en temes de formació i en la gestió de programes i equips humans. Com ell ens explica, el voluntariat és la seva “motivació diària” per estimular “l'esperit de superació”.
Xavier Fernández Socoró
Edat: 64 anys
Entitat: Fundació Cívica Oreneta del Vallès
Quants anys portes fent voluntariat?
Porto 35 anys de voluntari. Vaig començar el 1977 amb la meva vinculació al Club d'Escacs i Cultura, desenvolupant accions d'organització i difusió, i de monitor de la Federació Catalana d’Escacs i de l'Escola d'Escacs, gràcies a la qual s’imparteixen classes dins de l'horari escolar al 75% dels alumnes de Primària de les escoles de Badia del Vallès. Fins ara segueixo vinculat a l'entitat com a voluntari.
L'any 1987 m'integro a la junta directiva de la Federació d’Entitats Culturals de Badia del Vallès(FEC), en la qual he estat 22 anys, els darrers 12 com a president, participant en el desenvolupament de programes que han dinamitzat i enriquit el món associatiu de Badia. Vaig participar en el grup de ciutadans del món associatiu de Badia del Vallès que, l'any 2006, va crear la Fundació Cívica Oreneta del Vallès. Una fundació gestionada per ciutadans i pels ciutadans, sense intervenció d'institucions, empreses o grans mecenes i que és una de les 3 fundacions del nostre país que ha rebut el segell internacional de Fundació Cívica.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Des de que em van demostrar els valors formatius que té la pràctica continuada de l'escacs vaig tenir la predisposició d'aportar els meus coneixements per a poder ajudar en la formació de les futures generacions. Quan vaig traslladar la meva residència a Badia del Vallès -una ciutat nova que encara no tenia estructures establertes que impedien o manipulaven les iniciatives civils-, vaig veure l'oportunitat de poder fer realitat aquella inquietud de formació dels escolars. Les meves activitats al Club d'escacs i Cultura em van permetre descobrir la riquesa del món associatiu que s'estava formant i vaig decidir vincular-me.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Oportunitat. El voluntariat és l'oportunitat de qualsevol ciutadà per aportar directament i sense intermediaris el seu gra de sorra per a la millora de la nostra societat.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Carros de foc, una banda sonora que m'ha acompanyat molt en el llarg recorregut del meu voluntariat i que m'ha donat moltes energies afegides per seguir endavant malgrat els pals a les rodes amb els que m'he trobat.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
Per sort, moltes i molt enriquidores. Per exemple, veure la realitat actual d'adults que en la seva infància van ser els meus alumnes d'escacs i que, ara, em tenen en consideració per les llargues hores que els vaig dedicar per a la seva formació.
Què t’aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
El voluntariat m'aporta la motivació diària per estimular el meu esperit creatiu i de superació. Intento aportar el meu gra de sorra diari, especialment amb la meva experiència en la formació i la gestió de programes i equips humans.
Maru Gallardo és antropòleg visual i artista. Porta quatre anys a Catalunya i, a través de la Universitat de Barcelona, és voluntari a l'Associació per a Joves Teb, on fa un projecte de vídeo i blocs amb els alumnes del PQPI de muntatge i manteniment d'ordinadors. A Colòmbia havia estat voluntari treballant els drets humans amb joves en risc d'exclusió.
Maru Gallardo Frantischek
Entitat: Associació per a Joves Teb
Edat: 40
Quants anys portes fent voluntariat?
A Colòmbia vaig ser voluntari durant quatre anys, en diferents ONG de drets humans. Aquí, he treballat amb l'Associació d'Estudiants Colombians a Catalunya, en projectes concrets.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Sempre m'han interessat l'aspecte pedagògic i el treball amb joves, a més de combinar les arts visuals amb l'àmbit social.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Gratificant.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
"En la ciudad de la furia" de Soda Stereo.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
La millor experiència va ser a Colòmbia, quan vaig treballar amb joves en sectors marginals de Bogotà. L'objectiu era promoure els drets humans, el lideratge... per prevenir el treball infantil. Els xavals van crear les seves històries de vida i van realitzar documentals amb elles. Vam anar gravant pels carrers del barri i vam ser cuidats i custodiats per la banda més perillosa del sector.
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Conèixer nous mons i interessos de la mà dels joves. En aquesta relació, sóc qui més guanya i més aprèn.
Què aporto...? Bé, intento donar oportunitats a alguns joves de conèixer altres possibilitats, perquè ells i elles puguin triar. És a dir, ampliar una miqueta més la gamma de possibilitats que tenen o creuen tenir.
En Miquel Àngel Fuster ja fa més de 5 anys que és voluntari. Primer, a l'associació Infants del Raval, i actualment a la Federació Catalana de Voluntariat Social. Les tasques que fa a la FCVS són de gestió i, malgrat no fer acció directa, està convençut que la seva contribució és útil per a millorar la situació de les presones més necessitades.
Miquel Àngel Fuster
Edat: 67
Entitat: Federació Catalana de Voluntariat Social
Quants anys portes fent voluntariat?
Vaig començar quan em vaig pre-jubilar, ara fa 5 anys i mig. La primera experiència va ser fent reforç escolar a noies i nois, a través del Casal d’Infants. Després vaig conèixer la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) i des de fa 4 anys hi col·laboro en tasques de gestió interna: ajuda en la comptabilitat i també gestió de les assegurances de voluntaris que moltes entitats federades contracten a través de la FCVS. Durant uns mesos vaig participar en l’orientació de persones que volien fer voluntariat en l’àmbit de la salut i en derivar-les a les entitats que més es podien ajustar al que buscàven.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Sempre he tingut preocupació per les qüestions socials. En el moment de deixar la meva tasca professional, vaig pensar que calia dedicar part del temps que tindria lliure a ajudar a persones que no han tingut les oportunitats que jo vaig tenir.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Solidaritat. Tot i que no és molt original, crec que és la que millor representa l’intent d’equilibrar les diferències d’oportunitats que es donen a la societat, tant per motius de l’origen social com per esdevinements sobrevinguts (malalties, dependències, etc.).
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
No hi havia pensat mai. La que em vé al cap ara és “La primavera” de Vivaldi.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
D’una banda, conèixer persones que volien fer voluntariat en l’àmbit de la salut: persones joves i grans que desitjaven apropar-se al món de les malalties i fer costat als malalts i a les seves famílies.
D’altra banda, adonar-me que existeixen moltes entitats dedicades a l’atenció social i, dins d’elles, milers de persones que s’hi dediquen professionalment o que fan voluntariat.
Què t’aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
M’aporta, sobretot, relació enriquidora amb persones que tenen voluntat de cooperar en la millora de la societat. Aporto la meva experiència, tant en qüestions tècniques com de relació amb equips de treball. Tot i que no faig acció directa amb persones en situació de necessitat social, suposo que la meva contribució a la gestió és útil indirectament a aquestes persones.
Quina banda sonora posen les persones al seu voluntariat? T'oferim un recull de les cançons que mouen a tot tipus de persones a col·laborar amb entitats i ajudar a contruir un món més just.
Pots escoltar la llista de reproducció a travès d'spotify. Per a fer-ho pots seguir aquest enllaç o bé fer servir el giny que trobaràs a continuació:
En Jaime Marsal té 69 anys i en fa nou que és voluntari de VAE, Voluntaris en Assessoria Empresarial. Actualment és el President d'aquesta entitat que es dedica a assessorar a persones amb grans projectes i pocs recursos econòmics i a ajudar-los a emprendre o consolidar la seva aventura empresarial.
Jaime Marsal
Edat: 69
Entitat: VAE, Voluntaris en Assessoria Empresarial
Quants anys portes fent voluntariat?
9 anys. Vaig començar pocs mesos desprès de pre-jubilar-me
Per què vas decidir fer voluntariat?
Per tenir una activitat que m’omplís desprès de finalitzar la meva vida professional remunerada, a la vegada que em va permetre sentir-me actiu, en una tasca d’utilitat social
Quines tasques realitzes a l’entitat?
Actualment soc President d’aquesta entitat, amb responsabilitats de contactes institucionals, representació, integració dels socis voluntaris i gestió general. Abans, i encara en alguns casos en l’actualitat, he assessorat a persones que volian muntar una empresa o consolidar la que ja tenien i no podien pagar-se el serveis de consultors professionals. També he estat responsable de comunicació tant en la producció de materials com en la relació amb els mitjans i les xarxes socials. Actualment s’han incorporat socis voluntaris que fan, molt bé, aquestes tasques.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Servei i tornar una part del que hem rebut.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Volare de Modugno (penso en la idea de tenir i donar ales)
La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
Són unes quantes i és la continuitat i varietat la autèntica experiència. Posats a escollir, penso al començament , quan vaig ajudar a un jove periodiste a establir-se pel seu compte i crear una editorial especialitzada en responsabilitat social. A més desprès s’en ha sortit força bé, amb una activitat de valor afegit social
Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
El voluntariat m’aporta auto-estima. També relacions i nous amics. Crec que donem un servei d’utilitat social. Actualment, amb més valor relatiu pel fet de que és gratuït en moments de manca de recursos econòmics i de retallades en els dels organismes públics.
Martín Endara Coll
Entitat: Fundació Autònoma Solidària
Edat: 20
Quants anys portes fent voluntariat?
Un, vaig començar el curs passat a la FAS. Abans només havia fet coses puntuals a l'institut i a Intermón Oxfam. En aquesta entitat vaig estar ajudant a organitzar el Dia de l'esperança.
Perquè vas decidir fer voluntariat?
Volia incidir de manera positiva en la societat. Trobo que el món està molt mal organitzat i que cal canviar-lo de mica en mica.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Contacte.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
"Al otro lado del rio" de Jorge Drexler.
La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
Una xerrada que van fer dos nois de Brasil l'any passat a la universitat. Havien vingut a Europa per participar al Fòrum Mundial de l'Aigua i van fer xerrades i conferències a diferents llocs, un d'ells aquí a l'Autònoma. Ens van parlar sobre la construcció de preses i la privatització de l'aigua i a mi personalment em van ensenyar que tot i tenir una vida ben diferent a la nostra ens podem ajudar mútuament.
Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
El voluntariat m'aporta un punt de vista més gran del món, de com funciona i perquè és el que és i no un altre de diferent. Aprenc moltíssim dels altres voluntaris i de la gent que al llarg del curs anem coneixent. Pel que fa a mi... no sé, jo aporto ben poca cosa: el meu temps i les meves ganes de xerrar i explicar-los les nostres campanyes.
La Marta Balsells s'està iniciant en el món del voluntariat i ho fa amb el reforç escolar a nens de primària del barri de Bellvitge. Aquest És un projecte del Casal al Vent, Fundació la Vinya, que busca donar un espai a nois i noies de primària i ESO per estudiar amb tranquil·litat, deixant tot allò que els impedeix fer-ho fora de l’aula.
Marta Balsells Costa
Entitat: Casal al Vent, Fundació la Vinya
Edat: 21
Quants anys portes fent voluntariat?
He estat aquest mes de juliol al Casal menjador i des del mes d’octubre en el reforç educatiu, els dos, projectes de Casal al Vent, Fundació la Vinya.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Tot va començar quan aquest juliol em va sorgir l’oportunitat d’estar al Casal al Vent de voluntària amb nens de Bellvitge. Després d’haver estat un mes amb ells vaig veure que no es podia quedar aquí, que aquells nens que durant l’estiu tenien ganes de gaudir i passar-ho bé, durant el curs també requerien d’això. En el reforç els donem un espai per poder treballar i per poder-se formar fora de l’escola, no només en l’àmbit acadèmic sinó que també com a persones, compartint amb els altres nens i monitors i adquirint noves habilitats en els tallers.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
ACOMPANYAMENT
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Color esperanza de Diego Torres
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
La millor experiència la trobo cada dia, quan els nens aprenen una cosa nova, la cara de sorpresa i d’orgull quan se’n adonen de que han après les vocals, la taula de multiplicar del 8 o les capitals europees. El poder-los felicitar de debò i fer-los sentir importants és el millor regal.
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
El voluntariat m’ha fet descobrir una part de mi que no coneixia, l’alegria d’estar amb nens. El tractar amb nens m’ha fet veure que ens poden ensenyar més del que ens pensem, fins i tot molt més del que nosaltres els podem ensenyar.
Els nens són el futur de la nostra societat i estic contenta de poder participar en aquesta tasca, de la seva formació com a estudiants i com a persones.
La Mireia Rafecas és voluntària des dels 15 anys d’una forma gairebé vocacional. Ella va veure en el donar temps als altres una forma d’enriquir el futur i de fer arribar la cultura a més gent: Avui per tu, demà per mi, demà passat per als meus fills. Un intercanvi que va començar i continua al Centre de Llorenç del Penedès.
Nom: Mireia Rafecas i Ràfols
Entitat: El Centre de Llorenç del Penedès
Edat: 34 anys
Quants anys portes fent voluntariat?
Molts! Vaig començar als 15 anys dirigint una coral infantil i he passat per diferents activitats de caire voluntari, sobretot d’àmbit cultural: corals, teatre, ateneus, esplais,...
A quina entitat fas voluntariat?
Actualment sóc la secretària de la Junta de la societat cultural El Centre de Llorenç del Penedès.
Per què vas decidir fer voluntariat?
M’agrada la idea del troc, de l’intercanvi: avui per mi, demà per tu, passat demà pels meus fills. Jo vaig fer de directora i monitora dels fills i filles dels meus antics monitors i directors, i ara aquests nois i noies ensenyen a cantar als meus fills, els dirigeixen a teatre i se’ls emporten de colònies. És fantàstic!
I per què pagar sempre per tot? Sense menys tenir la cultura professional, crec que és essencial que existeixin grups amateurs de teatre, grups de gent que dediqui el seu temps lliure al cant coral, i en definitiva,a fer arribar la cultura a la gent però sense un sobre cost.
L’associacionisme cultural, com també d’altres, ha estat, és i espero que serà, importantíssim per la dinàmica del nostre país. I així ho valoro. Ara formo part de la junta de El Centre perquè valoro, i molt, el servei que fa aquesta entitat a un gran nombre de persones que hi troben un lloc on trobar-se, on reunir-se, on fer teatre, bastons, falcons, matinals, on gaudir del cinema, de concerts. I ho valoro encara més perquè jo n’he fet ús i m’he aprofitat, en el bon sentit, d’aquelles persones que llavors ho tiraven endavant. I això ens porta de nou al concepte del troc.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Intercanvi, donar i rebre, moure’s per a tu i per a mi.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Ostres, suposo que pel fet d’haver estat en una coral infantil 20 anys i haver anat de colònies i campaments, em vénen al cap un conjunt de cançons infantils: cançons dels esquirols, per exemple. Però moltes de les activitats vaig fer-les acompanyades de la música de Els Pets, perquè m’agradaven i m’agraden.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
Una altra vegada he de dir: ostres! La veritat és que jo m’ho he passat molt bé sempre, realment totes aquestes activitats han estat la meva vida. Hi ha molts moments, però recordo especialment el dia que els meus fills van fer el primer concert amb la coral. Vaig plorar... Jo em veia en aquella directora que de manera voluntària havia anat cada dissabte a dirigir un grup de nens i nenes que ara mostraven el treball en aquella cançó tant dolça. La feina feta 10 anys abans tenia sentit!
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Repeteixo: dono i rebo, ara i demà.
La Rosa Simó porta 8 anys com a voluntària a la Fundació Avismón Catalunya. El més important per a ella és ajudar les persones grans que viuen soles al seu domicili. La Rosa col·labora amb Avismón portant la comptabilitat de l’entitat i, a més, ajuda a preparar les justificacions de les subvencions.
Rosa Simó
Entitat: Fundació Privada Avismón Catalunya
Edat: 71 anys
Quants anys portes fent voluntariat?
Porto a Avismón 8 anys com a voluntària i 9 essent sòcia, pràcticament la meva vinculació és remunt a la fundació d’Avismón.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Vaig decidir fer voluntariat per poder ajudar els avis que viuen sols.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Ajut.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Vivaldi i Tchaikovsky
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
La felicitat i harmonia dels voluntaris que han participat durant tots aquests anys ajudant als avis.
Què t’aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
Poder participar ajudant als avis i arribar a cobrir les deficiències que les administracions no poden assistir.
Llibertat, participació activa, implicació, perseguir ideals, presa de decisions, amistat... així és com entén l'Aleix Prats el voluntariat. Des dels 17 anys participa a diferents projectes i la darrera experiència l'ha viscuda a Ravalnet, participant a la Mediateca del Raval: escoltant les històries de veïns i veïnes i recuperant plegats la memòria i les veus del barri.
Aleix Prats Jover
Entitat: Ravalnet i SucsPirArt
Edat: 32
Quants anys portes fent voluntariat?
Faig voluntariat des dels 17 anys. De nen vaig estar a un esplai, on els meus pares feien de monitors i quan vaig fer els 17 anys, vaig passar a fer de monitor del grup dels més petits.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Vaig decidir començar a fer voluntariat perquè volia que altres persones visquessin el mateix que he viscut jo sempre amb el voluntariat. És quelcom que t'omple molt, formar part d'un projecte que persegueix objectius que responen a necessitats de la població, organitzar-te en el teu entorn local, perseguir ideals i lluitar per ells, prenent part de les decisions i sentint que formes part de quelcom que forma part de tu. Treballar i assumir responsabilitats sense necessitat de tenir una recompensa econòmica, simplement tenint una recompensa que et dóna valors, experiència, creixement personal, amistats per sempre i sentiment de que estàs implicat en l'organització política de la societat.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Libertat.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
"Alternativa Libertaria" de Canteca de Macao.
La millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
Doncs la veritat és que moltes, però la més gran, crear el projecte PirArt. Actualment ens diem SucsPirArt ja que hem assumit també la Colla de Diables de La Verneda. Tres grups de joves que pertanyíem a colles de diables de Barcelona vinculades a Casals de Joves de Catalunya (C.J. Guineueta, C.J. Xiroc amb la Cabronica del Nord i Sucspir) vam crear un grup que promociona la participació juvenil a través de les arts escèniques i la cultura del foc a Catalunya.
Ara ja fa més de 6 anys que el vam crear i moltes persones hem passat per aquest increïble projecte que ha fet arribar el món de les arts escèniques a llocs on no tenen accés a la cultura normalment i que ha pogut demostrar amb el seu exemple que un grup de persones es pot organitzar, funcionar i perseguir els seus somnis i objectius buscant el consens, organitzats de manera assembleària. Després de tots aquests anys, som com una família que cada cop es troba més implicada al barri.
Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
A mi la paraula voluntariat no m'agrada massa, prefereixo dir-li participació, ja que associo voluntariat a el concepte de voluntariat que hi havia, per exemple, a les Olimpíades de Barcelona 92. Allà et limitaves a fer el que et "manaven" i, per tant, el teu paper era totalment passiu, no et podies implicar en els espais de decisió. Crec que aquest tipus de voluntariat també és molt positiu, però sempre s'ha de permetre la possibilitat de que les persones es puguin implicar en les decisions i participar de manera activa, és quan hi ha més riquesa en els projectes i major creixement en les persones implicades. És des de la perspectiva dels espais de participació activa des d'on s'obre el camí de la llibertat individual i col·lectiva de les persones i per això entenc el voluntariat com LLIBERTAT.
El voluntariat, des del primer dia, m'ha ajudat a créixer com persona. A assumir responsabilitats, a implicar-me en un projecte amb uns objectius determinats. A participar en el meu entorn local assumint els drets i deures que tinc com a ciutadà i com a integrant d'un grup de persones que té la necessitat d'organitzar-se. He après a empatitzar més amb els altres i a dinamitzar espais de participació on totes les persones que vulguin tinguin la llibertat de dir la seva i sentir-se part implicada en el projecte.
La societat som totes, i el voluntariat, els moviments socials, la participació genera una població més crítica amb el seu entorn, més implicada en l'estructura organitzativa de la població i crea espais perquè les persones siguin més responsables, se sentin més integrades en el lloc on viuen, siguin més tolerants amb els altres, tinguin una mirada més oberta i siguin més respectuoses amb les coses i les persones.
A Catalunya, tenim una cultura de voluntariat molt arrelada i amb molta experiència i les estadístiques demostren que qui ha participat activament en el transcurs de la seva vida ha crescut en totes aquestes qualitats i per tant li ha facilitat el difícil camí d'assolir la llibertat individual i col·lectiva que faria molt més fàcil l'organització de la població.
Núria Parera, de 34 anys, és “una química vegetariana”, segons es defineix, que ha viscut a 5 països diferents, tant del nord com del sud, i que va conèixer iWith.org fa uns anys, entitat amb la qual col·labora ara. Va començar fent traduccions puntuals d’anglès a català o castellà i a la inversa. Abans havia estat a Filipines amb Setem, i a Gàmbia fent classes.
"... Després vam crear una pàgina al Facebook per iWith.org que jo administrava, però com que no tinc cap formació com traductora, ni sóc de lletres, i hi ha gent amb molt més coneixements que jo en aquesta àrea, mica en mica cadascú es va posar a fer la feina amb la que podia contribuir millor. Ara la meva feina segueix sent col·laborar en els espais de comunicació de l'entitat, com ara xarxanet.org"
Quants anys portes fent voluntariat?
9 anys. Vaig començar el 2003 quan vaig acabar d’estudiar i vaig començar a tenir un salari. El primer que vaig fer va ser anar a un camp de treball amb Setem a Filipines. Durant aquell viatge vaig visitar diferents organitzacions que treballen allà; una que s’encarrega d’ajudar als més pobres i als aborígens, i l'altra que es cuida de menors que han patit abusos sexuals.
Per què vas decidir fer voluntariat?
De petita vaig anar a un col·legi de monges missioneres que ens passaven vídeos de la seva feina, no van aconseguir que creies en la religió, però em va impactar molt la seva feina, sobretot perquè ens feien adonar-nos de que haver nascut en un lloc i moment privilegiat no volia dir que tot el món estigués en les mateixes condicions.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
El voluntariat està molt lligat a la “solidaritat” però la solidaritat de ment oberta. Crec que hi ha una paraula en àrab: “asabiyyah” que vol dir solidaritat en un grup, la solidaritat no pot tenir fronteres. Tota la gent que conec que fan voluntariat són solidaris, però no només cap a les altres persones que les envolten sinó també cap a altres cultures, religions, etc.. En molts aspectes de la vida, i a més tenen molta força de voluntat. S’ha de ser una mica perseverant o “tossut” com diria el meu pare, però al mateix temps és molt important ser obert de ment.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Hi ha moltes cançons que em venen al cap, però últimament, des que estic embarassada, que a casa sonen tres artistes sense parar: la Tracy Chapman, el Bob Marley, i el Louis Armstrong. La cançó de “What a wonderful world” sempre m’ha semblat carregada de tant positivisme, que quan es veu tot negre, l’escoltes i t’adones que encara hi ha esperança. I quan el que necessites és energia per seguir lluitant, llavors venen la Tracy i el Bob Marley i et donen aquest impuls revolucionari que tots portem dins. Avui em declino per “Why” de la Tracy. Escolteu-la i digueu prou a totes les injustícies que us envolten.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
És difícil de triar. Amb Setem va ser la primera vegada en un país del Sud, i naturalment em va marcar moltíssim. Sense aquella primera experiència no sé com hauria estat la meva vida després. Però va ser més tard, quan vaig acabar el meu doctorat, que vaig decidir anar a fer classes a Gàmbia, i va ser sens dubte la millor experiència de la meva vida. Vaig viure a Bakau, Gàmbia, durant 6 mesos, “sola”, o almenys amb ningú que conegués abans d’anar-hi.
Vaig ser jo que es vaig posar en contacte, vaig ser jo que vaig decidir fer un parèntesis en la meva carrera, sense cobrar un sou europeu, a Gàmbia em van donar un lloc per dormir i diners per comprar menjar, és tot el que em podien oferir a canvi de la meva feina. Però em van donar molt més que això. Per primer cop en tota la meva carrera em vaig sentir útil de veritat, i vaig sentir que podia marcar la diferència. Que podia fer que aquells nois i noies aprenguessin coses. Vaig poder compartir els avantatges de la meva educació amb gent que no hi tenien accés. Al final de la meva estada allà tots els alumnes em van fer una festa sorpresa, van venir a casa, em van portar menjar i un per un van gravar el que jo havia fet per ells, el que pensaven de mi, i perquè em volien donar les gràcies. No oblidaré mai aquell dia, fins ara, encara és el dia més feliç de la meva vida.
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Amb iWith.org ara tinc la oportunitat de col·laborar amb el que jo crec que és el més important. Que la informació arribi a tothom. Que no s’amagui la realitat. Hi ha molta gent que si tenen la informació adequada poden fer moltes coses, però avui en dia és fàcil perdre’s entre el bombardeig de informació camuflada per interessos polítics. Internet està donant una nova oportunitat a la educació a distància, a que la informació arribi a tothom, però al mateix temps es pot fer servir per tot el contrari. Jo sento que estic aportant el meu granet de sorra per un bon ús d’una eina tan poderosa, i ja hi ha molts dels meus amics que en moments puntuals m’han donat les gràcies per despertar-los la curiositat en temes que ni tant sols sabien que existien. Amics que han començat a fer donacions a ONG, quan abans no hi creien, o que han decidit posar els seus diners en una banca ètica, que abans no sabien que existien, o que han apadrinat un nen, o que han preferit viatjar a un país del sud per conèixer més el que hi passa, enlloc d’anar a un resort turístic sense aprendre res d’on anaven.
Què m’aporta el voluntariat?
M’aporta informació, m’ajuda a conèixer altres cultures, m’obre la ment.
Què aporto jo?
Doncs espero estar contribuint a compartir tot el que el voluntariat m’aporta a mi.
Un any més, el Departament de Benestar Social i Família commemora el Dia Internacional del Voluntariat, en un acte que enguany organitza juntament amb la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Voluntariat, es coneixeran els guanyadors i es lliuraran els Premis Voluntariat, que arriben a la 20a edició.
Aquests premis consten de quatre modalitats:
- Projectes d'àmbit nacional, amb una dotació de 12.000 €
- Projectes d'àmbit local/comarcal, amb una dotació de 8.000 €
- Premi Eliseu Colomer, amb una dotació de 6.000 €
- Premi de votació popular, amb una dotació de 6.000 €
Celebració especial pels 20 anys de Premis Voluntariat
Per celebrar aquests 20 anys de Premis Voluntariat i coincidint amb la commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, volem reforçar l’esperit del voluntariat amb l’actuació del grup The Gospel Viu Choir, que interpretarà el "Poema als Voluntaris" d’en Miquel Martí i Pol, musicat especialment per a l’ocasió.
Com puc assistir a l’acte de celebració del Dia Internacional de Voluntariat i lliurament dels 20ns Premis Voluntariat?
L’acte de celebració tindrà lloc el dia 11 de desembre, a les 18.30 h, a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona (carrer de Lepant, 150).
Atès que l’aforament és limitat, cal que confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic a l’adreça div@gencat.cat.
Podeu confirmar l’assistència de totes les persones de la vostra entitat que estan interessades a venir. Les dades necessàries per poder fer la reserva són el nom i els cognoms, l’entitat de procedència i un telèfon de contacte.
Les places es reservaran per ordre d’arribada a la bústia de confirmació d’assistència i s’enviarà un correu de resposta comunicant-vos si teniu plaça reservada o no.
El desembre és un mes assenyalat en el calendari de totes les persones que fan voluntariat, ja que el dia 5 de desembre és el Dia Internacional del Voluntariat. Aquesta, però, no és l'única data important, ja que durant el desembre trobem tot un seguit d’activitats relacionades amb el voluntariat, com l’acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, que aquest any se celebrarà el dia 11 de desembre, i La Marató de TV3, el dia 16 de desembre.
En aquest marc de celebracions, xarxanet.org vol aprofitar per endegar una setmana de foment del voluntariat: la setmana de l’Energia Voluntària. Per això, des del 26 de novembre i fins l'11 de desembre volem donar difusió i reconèixer la tasca que fan els voluntaris i voluntàries, que amb el seu petit granet de sorra contribueixen a fer un món millor.
La pàgina www.xarxanet.org comptarà, del 26 de novembre al 5 de desembre, amb continguts especialment dedicats a donar a conèixer projectes de voluntariat, experiències de persones voluntàries i entitats que fan voluntariat en diferents àmbits i, alhora, fer pedagogia sobre la vessant transformadora del voluntariat.
Si ets voluntari i/o formes parts d’una entitat i vols compartir informació i experiències durant la setmana de l’Energia Voluntària, només cal que enviïs un correu a: info@xarxanet.org. Si vols ajudar a fer difusió de la iniciativa, pots fer-ho a través de Facebook i Twitter.
Continguts i recursos disponibles:
Vídeo "Fes córrer la veu: l'Energia Voluntària"
Experiències d'Energia Voluntària
Fes difusió de l'Energia Voluntària (imatges)
Per a més informació:
En Llucià Torras porta 18 anys fent de voluntari en l’àmbit de la gestió. Actualment és staff de direcció del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, on lidera un projecte d’acompanyament per a la millora de la gestió de les entitats del tercer sector.
Llucià Torras i Gubiana
Entitat: Fundació Pere Tarrés
Edat: 79 anys
Quants anys portes fent voluntariat?
Porto uns 18 anys. En aquests anys he participat en diferents organitzacions. Vaig començar a la Fundació Formació i Treball de Càritas posant en marxa el projecte de recollida, transport i valorització de mobles. També he participat a Intermón Oxfan, dins del departament de gestió interna, on vaig promoure la implementació del programa de prevenció de riscos laborals, la certificació de la ISO Medi Ambiental i el sistema de gestió de la qualitat EFQM. Posteriorment, vaig estar a la Fundació Un Sol Món, durant uns cinc anys, portant temes de inserció laboral. Va ser arrel d’aquest projecte on vaig començar a pensar en el tema de la millora de gestió per a les entitats petites i mitjanes. Actualment, i des de fa uns tres anys, formo part de l’staff de direcció del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés intentant aprofundir en el suport a les entitats del tercer sector a través del projecte de millora de gestió. Aquest té molt bona acollida entre les prop de 35 entitats acompanyades.
Per què vas decidir fer voluntariat?
Sempre he tingut preocupació pel país i el canvi social, com poder ser útil per a aquest canvi. I he participat a la societat civil de diferents formes: he format part de la Junta Directiva del Col·legi de Químics, he estat president d’una societat coral, participo en equips de matrimonis per una Església conciliar ,...Sempre he tingut contacte amb el món voluntariat, però ser voluntari amb alta dedicació va ser fa 18 anys, just l’endemà de prejubilar-me. Era una idea que ja tenia pensada prèviament.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Valor afegit. La prestació de voluntariat, per la seva gratuïtat i per ser agent de canvi social, aporta valor afegit i credibilitat a les entitats d’acció social. Sempre recordo les paraules del director de Sant Joan de Déu on deia que sense les persones voluntàries serien un bon hospital, però no seria Sant Joan de Déu.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
“Cal que neixin flors a cada instant” de Lluis Llach
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
Constatar que he pogut ser útil per a les persones de les entitats socials.
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Segueixo aprenent i m’ajuda a envellir bé. Jo aporto la meva experiència en l’àmbit de la gestió i segueixo creixent en coneixement. M’ajuda a seguir sent open-minded i a continuar acumulant joventut.
Des del 24 d’octubre està en marxa el període de votacions per seleccionar el candidat finalista al Premi Voluntariat de la modalitat votació popular d’entre els set projectes presentats, i es clourà el 15 de novembre, a les 12 h.
Aquest guardó, creat l’any 1993 per la Generalitat de Catalunya, vol donar reconeixement a aquells projectes de voluntariat que excel·leixen per la seva qualitat, amb la finalitat de promocionar i millorar l’acció voluntària, el seu reconeixement i la seva valoració social.
Aquest premi és una de les quatre modalitats que formen el Premi Voluntariat:
Entre els dies 24 d’octubre i 15 de novembre qualsevol persona pot votar un dels set projectes finalistes de la modalitat votació popular fent un clic aquí.
Uns premis amb 20 anys de trajectòria
Enguany el Premi Voluntariat arriba a la 20a edició. Els principals objectius del guardó són: assolir un reconeixement social i institucional del voluntariat i impulsar projectes en aquest àmbit que contribueixin a construir una societat més justa i solidària.
En la passada edició, els guanyadors del Premi Voluntariat a les quatre modalitats van ser:
Font: Servei Català del Voluntariat
